Molt Honorable President Sr. Josep Rull,
Honorable Sra. Meritxell Budó,
Il·lustríssim Sr. Miquel Noguer,
Il·lustríssim Sr. Jaume Oliveras,
Director Joaquim Llimona,
Alcaldes i alcaldesses, membres de l’ACM:
Gràcies per convidar-me avui aquí. Gràcies alcalde, per rebre’ns. És un honor poder parlar de municipalisme europeu en presencia del president del parlament català. I aprofito aquesta oportunitat per tornar a agrair-li l’acte del dia d’Europa que va organitzar al Parlament. Va ser un acte de tothom (a través de tot l’espectre polític - amb compromís polític i cultural ferm.
Gràcies també a tots els i les que han organitzat esdeveniment ciutadans al territori pel 9 de maig. Els que han il·luminat edificis, que han mobilitzat la nostra ciutadania i la nostra joventut, que han celebrat concerts i moltes més festivitats. I gràcies pel suport i acollida que rebrem tot l’any.
De fet, vaig poder parlar-ne amb la presidenta Budó, estimada Meritxell: és essencial que la Comissió i l’ACM, com a referent europeu del municipalisme, puguem treballar de la mà. A més, s’adiu molt amb el vostre pla estratègic d’internacionalització.
Com bé sabeu, prop de tres quarts de la legislació europea té una incidència directa en els ens locals. A més, les autoritats regionals i locals sou responsables d’entre un 54% i un 58% del volum total d’inversions públiques que duen a terme els governs.
La presidenta de la Comissió Europea ho va deixar molt clar en la seva presentació de les nostres prioritats l’any passat : el món local ha de ser el nou centre de les nostres polítiques. Sembla un comentari molt senzill – perquè sou la primera línia de front per la mobilitat sostenible, la transició verda, l’habitatge, la gestió de residus, de l’aigua, per superar la bretxa digital, la inclusió i molt més àmbits on al cap i a la fi s’apliquen solucions locals a reptes globals – una proposta pel que sembla bastant senzilla però que en la pràctica és una petita revolució.
I per això la presidenta vol “utilitzar-nos” a la Representació de la Comissió a Bcna com a prova pilot i a Catalunya com a exemple del que es pot fer conjuntament.
D’aquí les nostres prioritats com a Representació
- Hem iniciat des de Catalunya la primera cartografia de projectes NextGeneration d’impacte al territori. I s’ha estès des d’aquí a tota Europa
- Estem organitzant visites de comissaris més enllà de Barcelona – al pol petroquímic de Tarragona, a les fabriques d’acer sostenible de Castellbisbal, a la llotja de Blanes i molt més. Aquí necessitem treballar amb vosaltres i associar directament els líders locals que participeu en aquestes visites
De manera molt més estructurada, treballant amb els nostres departaments en i experts de Brussel·les, estic fent moltes visites als pobles i ciutats de Catalunya per poder
1) presentar o oferir oportunitats de finançament
2) identificar histories d’èxit per difondre-les
3) entendre les dificultats / necessitats per tenir-les en compte en les nostres polítiques i ajudar a trobar solucions pel que fa, per exemple, al tema de la simplificació / desburocratització
- A partir de final d’aquest any / començament de 2026 llançarem una campanya d’informació i de mobilització al mon rural – i treballarem de molt a prop amb l’ACM i altres actors perquè sigui profitosa per tothom
Tot plegat, hem d’ajudar a parlar d’Europa en primera persona (i ho fem oferint serveis a dins de la nova xarxa europea d’electes locals en la qual alguns ja participeu). Això vol dir saber escoltar, respondre a aspiracions i necessitats, però també poder donar una veu forta a nivell europeu al municipalisme català.
Per això avui vull parlar-vos de la preparació de la màxima expressió de les nostres prioritats polítiques: el pressupost plurienal europeu. Farem la nostra proposta el 16 de juliol. I volia donar-vos uns elements “en primícia”.
D’entrada dir-vos que serà un camí de llarg de recorregut – 2 anys com a mínim. Però hem de mobilitzar-nos tots plegats des d’ara, perquè tindrà un efecte enorme – i ha de ser positiu – sobre els nostres territoris.
Estem davant d’un canvi de paradigma. Per diversos motius.
-1) primer, degut al context geopolític que vivim: inestable, convuls i ple d’incerteses. En aquest context, cal destacar el paper relativament nou de la UE com a proveïdor de seguretat – seguretat econòmica, social, industrial després de la pandèmia, seguretat física, en el context que vivim de guerra a Ucraïna, desinformació i interferències.
De fet, la percepció sobre la UE ha canviat molt: un 52% de confiança en el projecte europeu (el nivell més alt mai assolit) i una crida dels ciutadans perquè la UE prengui mesures més contundents en la seguretat i la defensa (39%) i la recuperació econòmica (29%). Amb una preocupació molt destacada en el cas d’Espanya i Catalunya en la lluita contra l’atur i l’habitatge assequible (al mateix nivell que la pau i la seguretat).
Quan es van proposar els últims pressupostos pluriennals el nivell de confiança estava per sota del de desconfiança en la UE. I les prioritats eren unes altres: migració (encara es manté) i canvi climàtic. El canvi climàtic segueix essent una prioritat però amb les seves dimensions econòmica i social cada cop mes presents.
- el nostre canvi de prioritats estratègiques ja es veia en la revisió a mitjà termini de la nostra política de cohesió amb 5 prioritats: competitivitat, defensa, habitatge, resiliència de l’aigua i transició energètica (amb un capgirament del nostre model energètic per no dependre de proveïdors exclusius poc fiables).
Volem liderar la transició industrial, digital i verda de manera justa, alhora hem d’estar preparats per a xocs a gran escala com el covid, la guerra d’Ucraïna o el capgirament del nostre model energètic (per no dependre de proveïdors exclusius poc fiables).
- un altre canvi radical es el de la simplificació: necessitem un pressupost més senzill d’utilitzar (pels beneficiaris), amb més impacte (d’aquí l’assoliment d’objectius com a criteri de pagament) i més flexible (en cas de crisis). I crear sinèrgies i coherència amb pressupostos estatals i subestatals.
- Tercera petita revolució: la gestió europea del deute: efectivament, haurem de començar a reemborsar el capital de les obligacions que han servit per finançar NextGeneration (180 mil milions per a Espanya i Catalunya ha estat la CA que se n’ha beneficiat més, amb més de 9.100 milions d’euros assignats ).
Aquí mateix, a Banyoles, tenim bons exemples de projectes que ja s’estan desenvolupant amb aquests fons, com els 2,6 milions d’euros aprovats per a desenvolupar el Pla de sostenibilitat turística, que inclou potenciar el municipi com a seu esportiva, valoritzar el seu increïble patrimoni natural (amb l’estany com a ‘joia de la corona’), promoure la mobilitat sostenible i la modernització de les infraestructures.
Però per poder reemborsar el deute necessitarem superar l’estancament de la nostra proposta sobre recursos propis (europeus – no nacionals) i fer-ne una de nova centrada en 1) impostos sobre residus electrònics 2) impost digital 3) re calibrar el sistema europeu d’informació i autorització de viatges i 4) taxa sobre la paqueteria.
- per últim, però no per això menys important – hem de posar el nivell regional i local com al nou centre de la nostres polítiques.
Ho va dir la presidenta el 20 maig (a la conferencia anual 2025): la cohesió i la competitivitat són les dues cares de la mateixa moneda i una Europa forta necessita regions, ciutats i pobles que siguin forts.
Això vol dir canviar el xip amb un pressupost fet per i amb el món local, adaptat a la realitat o a les realitats dels territoris. Tenint això ben present, voldríem proposar de construir amb els actors que hi ha sobre el terreny unes associacions (partenariats) nacionals i regionals per a la inversió i les reformes.
Per posar les autoritats regionals i locals al cor del procés. Per fer que participin directament i plenament al disseny, implementació/ execució, supervisió i avaluació de les nostres polítiques. I així, per eliminar els obstacles al desenvolupament regional, per exemple, facilitar els procediments de concessió de permisos a tots els nivells, millorar l’entorn empresarial o el desenvolupament de capacitats a nivell local.
Aquí l’ensenyament és prioritàriament de la política de cohesió i s’aplicarà a un ventall de fons i programes (a vegades fusionats) per precisament respondre de manera sinergètica i holística a les necessitats i els objectius específics del territori.
Això es farà en funció dels ordenaments jurídics de cada Estat membre – segons el grau de descentralització – d’acord amb el seu àmbit competencial, es podria poder contribuir directament amb capítols regional (pel que fa a l’educació, la salut, l’agricultura / pesca, la política del territori, la cultura o protecció del patrimoni, l’esport i l’oci. En cada associació, cada Estat Membre podrà trobar capítols nacionals o regionals) per a cada àmbit. La mateixa lògica que s’aplica ara per als programes de la política de cohesió.
Alhora, la idea és simplificar al màxim. Amb regles comunes d’elegibilitat (per diversos programes – de moment en tenim més de 50), de cofinançament, de combinació entre fons de (amb acompanyament pel finançament privat) i de requeriments d’informació, justificació i control. Amb un enfocament que hem de fer conjuntament amb l’AMC en el desenvolupament de capacitats a nivell local (per obtenir i gestionar fons, per aplicar regles, recollir dades i fer avaluació d’impacte territorial). A més, es condicionarà el pagament no als costos, sinó a l’assoliment de resultats.
Espero poder parlar amb vosaltres – avui o en un altre moment – del que considereu les vostres prioritats territorials, des de l’habitatge a la bretxa d’innovació, la gestió de l’aigua, la protecció del sector agrari, del patrimoni cultural, la lluita contra el despoblament o, l’envelliment de la població, passant per les qüestions d’integració, de competitivitat i de seguretat.
I ho repeteixo – hem de treballar tots plegat per acompanyar el mon rural en les transicions que vivim. Perquè l’èxit del projecte europeu depèn fonamentalment d’això.
Gràcies per la vostra atenció.