El català és reconegut com a llengua de comunicació amb els ciutadans per les principals institucions i organismes de la Unió Europea. Això vol dir que qualsevol ciutadà pot adreçar-se en català, per escrit, a la Comissió Europea, al Consell, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions, i que té dret a rebre una resposta en la seva llengua. També es tradueixen al català algunes publicacions i documents oficials de la UE.
Acord de les institucions de la UE
El reconeixement del català com a llengua de comunicació de la UE és el resultat d'un seguit d'acords bilaterals que les diferents institucions han signat amb Espanya i que preveuen que el català, com també el gallec i el basc, puguin ser utilitzats en les comunicacions amb els ciutadans.
Acords bilaterals entre les institucions europees i l'Estat espanyol
- Comissió Europea
- Consell de la UE
- Defensor del Poble Europeu
- Comitè de les Regions
- Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE)
- Tribunal de Justícia
Tots aquests acords es basen en unes Conclusions del Consell del 13 de juny de 2005 sobre l'ús d'altres llengües oficials per part de les institucions i organismes de la UE.
La Comissió Europea utilitza el català com a llengua habitual de comunicació amb els ciutadans a través de la Representació a Barcelona. Es fa servir en les campanyes d'informació, en l'edició de materials i publicacions, en la difusió de notes de premsa i en la seva pàgina web.
24 llengües oficials
L'estatus del català, però, és diferent del de les 24 llengües oficials que actualment té la Unió. Perquè una llengua sigui declarada oficial per la Unió Europea cal que el govern d'un Estat membre ho sol·liciti de forma expressa i que aquesta sol·licitud sigui aprovada pel Consell de la UE per unanimitat.
La resolució Reding
El Parlament Europeu va aprovar, l'11 de desembre de 1990, una resolució sobre la situació de la llengua catalana. El text és conegut com la 'resolució Reding', perquè la llavors eurodiputada Viviane Reding en va ser la ponent. En aquesta resolució s'aposta per reforçar la comunicació en català de les institucions europees cap als ciutadans.
Multilingüisme
La diversitat lingüística d'Europa sempre ha estat considerada com un patrimoni que s'ha de preservar i promoure per part de la UE. En aquest sentit, l'aprenentatge de llengües ocupa un paper important en les polítiques europees d'educació i formació.
La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que va ser proclamada l'any 2000 a Niça per tots els caps d'Estat i de govern de la UE, diu en el seu article 22 que la Unió "respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística". En l'article 21 d'aquesta mateixa carta es prohibeix tota discriminació exercida en raó d'un seguit de motius entre els quals hi figura la llengua. Aquest principi no només s'aplica a les 23 llengües oficials de la UE, sinó també a la resta de llengües que es parlen al territori de la Unió.
Declaració Schuman en català
El 9 de maig de 1950, gairebé cinc anys després del final de la Segona Guerra Mundial, el ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, anunciava la proposta del govern francès de crear la Comunitat Europea del Carbó i de ľ Acer, el primer pas per garantir que França i Alemanya no s’enfrontessin mai més en una guerra. La Representació de la Comissió Europea a Barcelona ha traduit la Declaració Shuman al català. Podeu trobar-la aquí