La Comissió Europea ha aprovat un règim espanyol per valor de 850 milions d’euros per donar suport a la producció de bateries per a la cadena industrial de vehicles elèctrics i connectats a fi d’impulsar la transició a una economia amb zero emissions netes, en línia amb el Pla Industrial del Pacte Verd. El règim s’ha aprovat dins del marc temporal de crisi i transició per als ajuts estatals que la Comissió va adoptar el 9 de març de 2023 amb l’objectiu de donar suport a mesures en sectors clau per accelerar la transició verda i reduir la dependència dels combustibles fòssils. El nou marc modifica i prorroga en part el marc temporal de crisi, adoptat el 23 de març de 2022 per permetre als estats membres ajudar l’economia en el context de l’actual crisi geopolítica, que ja s’havia modificat el 20 de juliol de 2022 i el 28 d’octubre de 2022.
La mesura espanyola
Espanya va notificar a la Comissió, dins del marc temporal de crisi i transició, un règim per valor de 850 milions d’euros per donar suport a la producció de bateries per a la cadena industrial de vehicles elèctrics i connectats.
Els ajuts d’aquest règim, que es finançarà parcialment a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), seran en forma de subvencions directes i préstecs.
S’hi podran acollir empreses que fabriquin bateries, els components essencials de les bateries i matèries primeres relacionades.
L’import màxim de l’ajuda per beneficiari (i) oscil·larà entre els 100 i els 300 milions d’euros en el cas de les inversions en el camp de les bateries, en funció de si es tracta d’una zona assistida o no; (ii) no superarà els 100 milions d’euros en el cas de les inversions en components essencials; i (iii) no superarà els 25 milions d’euros en el cas de les inversions en matèries primeres.
La Comissió ha constatat que el règim espanyol s’ajusta a les condicions establertes en el marc temporal de crisi i transició. En particular, els ajuts (i) incentivaran la producció d’equipament pertinent per a la transició cap a una economia amb zero emissions netes; i (ii) es concediran abans del 31 de desembre de 2025.
La Comissió ha arribat a la conclusió que aquest règim espanyol és necessari, adequat i proporcionat per accelerar la transició verda i facilitar el desenvolupament de determinades activitats econòmiques que són importants per a l’execució del Pla Industrial del Pacte Verd, de conformitat amb l’article 107.3.c) del TFUE i les condicions fixades en el marc temporal de crisi i transició.
Per aquest motiu, la Comissió ha aprovat la mesura d’ajuda en virtut de les normes de la UE sobre ajuts estatals.
Rerefons
El 9 de març de 2023 la Comissió va adoptar un nou marc temporal de crisi i transició per impulsar mesures de suport en sectors que són fonamentals per a la transició cap a una economia amb zero emissions netes, en línia amb el Pla Industrial del Pacte Verd. Juntament amb la modificació del Reglament general d’exempció per categories (RGEC), que la Comissió va aprovar el mateix dia, el marc temporal de crisi i transició ajudarà a accelerar la inversió i el finançament per a la producció de tecnologia neta a Europa. També ajudarà els estats membres a obtenir resultats en projectes concrets dels plans nacionals de recuperació i resiliència que entrin dins del seu àmbit d’aplicació.
El nou marc modifica i prorroga en part el marc temporal de crisi, adoptat el 23 de març de 2022, per permetre als estats membres d’aplicar la flexibilitat prevista en les normes sobre ajuts estatals a fi de donar suport a l’economia en el context de la guerra de Rússia contra Ucraïna. El marc temporal de crisi va ser modificat el 20 de juliol de 2022 per complementar el paquet de mesures «Estalviar gas per un hivern segur» i en línia amb els objectius del Pla REPowerEU. El marc temporal de crisi es va tornar a modificar el 28 d’octubre de 2022 de conformitat amb el Reglament relatiu a una intervenció d’emergència per actuar davant dels elevats preus de l’energia i el Reglament pel qual es reforça la solidaritat mitjançant una coordinació més bona de les compres de gas, referències de preus fiables i intercanvis de gas transfronterers.
El marc temporal de crisi i transició preveu els següents tipus d’ajudes, que els estats membres poden concedir:
· imports limitats d’ajut, en qualsevol forma, per a les empreses damnificades per la crisi actual o per les sancions i contrasancions subsegüents fins a l’import incrementat de 250 000 euros i de 300 000 euros en els sectors de l’agricultura i de la pesca i l’aqüicultura, respectivament, i de fins a dos milions d’euros en la resta de sectors;
· ajuts a la liquiditat en forma de garanties estatals i préstecs bonificats: en casos excepcionals, i amb subjecció a salvaguardes estrictes, els estats membres poden proporcionar garanties públiques que superin el 90 % de la cobertura, quan es proporcionin com a garanties financeres no finançades a entitats de contrapartida central o a membres compensadors.
· ajuts per compensar els elevats preus de l’energia: l’ajut, que es pot concedir en qualsevol forma, compensarà parcialment les empreses, en particular les grans consumidores d’energia, pels costos suplementaris que han comportat els increments excepcionals del preu del gas i l’electricitat. L’import de cada ajuda concreta es pot calcular a partir del consum passat o bé del consum actual, tenint en compte la necessitat de mantenir intactes els incentius del mercat per a la reducció del consum d’energia i de garantir la continuïtat de les activitats econòmiques. A més, els estats membres podran prestar suport de forma flexible, també a sectors de gran consum d’energia especialment afectats, amb les salvaguardes necessàries per evitar una compensació excessiva i per incentivar la reducció de la petjada de carboni en el cas d’imports d’ajut superiors a 50 milions d’euros. També s’anima els estats membres a estudiar la possibilitat d’establir, de manera que no sigui discriminatòria, requisits relacionats amb la protecció del medi ambient o la seguretat del subministrament. Aquí trobareu més detalls sobre les possibilitats d’ajut per afrontar els elevats preus de l’energia, inclosa la metodologia per calcular els imports de cada ajuda;
· mesures per accelerar el desplegament de l’energia renovable: els estats membres poden crear règims per a les inversions en totes les fonts d’energia renovable, inclosos l’hidrogen renovable, el biogàs i el biometà, l’emmagatzematge i la calor renovable, també mitjançant bombes de calor, amb procediments de concessió simplificats que es puguin posar en marxa ràpidament, sempre que comptin amb prou salvaguardes per preservar la igualtat de condicions. En particular, els estats membres poden dissenyar règims per a una tecnologia concreta que necessiti impuls tenint en compte la seva combinació energètica nacional particular. S’han simplificat les condicions per a la concessió d’ajuts a projectes petits i a tecnologies poc madures, com ara l’hidrogen renovable, ja que s’ha eliminat la necessitat de dur a terme un procés de concurrència competitiva, sempre que existeixin determinades salvaguardes;
· mesures per facilitar la descarbonització dels processos industrials: a fi d’accelerar encara més la diversificació del subministrament d’energia, els estats membres poden donar suport a inversions per a l’eliminació gradual dels combustibles fòssils, en particular a través de l’electrificació, l’eficiència energètica i la transició a l’ús d’hidrogen renovable i basat en l’electricitat que compleixi determinades condicions, i donar més possibilitats de suport a la descarbonització dels processos industrials que passin a utilitzar combustibles derivats de l’hidrogen. Els estats membres poden o bé (i) crear nous règims en concurrència competitiva, o bé (ii) ajudar els projectes directament, sense concurrència, però respectant certs límits pel que fa a la proporció d’ajuda pública en cada inversió. Es preveuen imports complementaris específics per a les petites i mitjanes empreses, així com per a les solucions especialment eficients des del punt de vista energètic. Donat que no hi ha concurrència, s’ha introduït un altre mètode, més simple, per determinar el nivell màxim d’ajuda; i
· mesures destinades a ajudar a la reducció de la demanda d’electricitat, en consonància amb el Reglament relatiu a una intervenció d’emergència per actuar davant dels elevats preus de l’energia;
· mesures per accelerar la inversió en sectors clau per a la transició cap a una economia amb zero emissions netes, que permeten prestar suport a la inversió per a la fabricació d’equips estratègics, és a dir, bateries, panells solars, turbines eòliques, bombes de calor, electrolitzadors i captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, així com per a la producció de components clau i per a la producció i el reciclat de matèries primeres fonamentals connexes. Més concretament, els estats membres poden dissenyar règims senzills i eficaços que ofereixin ajuts limitats a un determinat percentatge dels costos d’inversió i fins a un import nominal concret, en funció de la ubicació de la inversió i de la mida del beneficiari, amb la possibilitat de preveure un suport més gran per a les petites i mitjanes empreses (pimes) i les empreses situades en regions desafavorides, a fi de garantir que tinguin degudament en compte els objectius de cohesió. A més, en casos excepcionals i respectant certes salvaguardes, els estats membres poden prestar un suport més gran a determinades empreses si hi ha un risc real que les inversions se’n vagin fora d’Europa. Aquí podeu trobar més informació sobre les possibilitats d’ajuts relatius a les mesures per accelerar la transició cap a una economia amb zero emissions netes.
Les entitats sancionades que estan sota control rus quedaran excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquestes mesures.
Les mesures que siguin especialment importants per accelerar la transició verda i reduir la dependència dels combustibles fòssils estaran en vigor fins al 31 de desembre de 2025. Això es refereix, en particular, a les mesures per accelerar el desplegament de l’energia renovable i l’emmagatzematge d’energia, les mesures per facilitar la descarbonització dels processos industrials i les mesures per accelerar la inversió en sectors clau per a la transició cap a una economia amb zero emissions netes.
La resta de disposicions del marc temporal de crisi orientades a donar una resposta més immediata a la crisi (imports limitats d’ajut, ajuts a la liquiditat en forma de garanties estatals i préstecs bonificats, ajuts per compensar els elevats preus de l’energia, mesures destinades a ajudar a la reducció de la demanda d’electricitat) seran aplicables fins al 31 de desembre de 2023. Per tal de garantir la seguretat jurídica, la Comissió estudiarà més endavant l’eventual necessitat d’una pròrroga.
El marc temporal de crisi i transició complementa l’ampli ventall d’opcions de què disposen els estats membres a l’hora de formular mesures que respectin les normes sobre ajuts estatals vigents a la UE. Per exemple, les normes de la UE sobre ajuts estatals permeten que els estats membres ajudin les empreses que necessiten un rescat urgent per fer front a l’escassetat de liquiditat. D’altra banda, l’article 107.2.b) del Tractat de Funcionament de la Unió Europea també permet als estats membres de compensar les empreses pels perjudicis directes causats per un esdeveniment excepcional, com ara els que ha provocat la crisi actual.
La versió no confidencial de la decisió corresponent es publicarà amb el número de referència SA.107094 en el Registre d’ajuts estatals del lloc web de competència de la Comissió, una vegada que s’hagin resolt els possibles problemes de confidencialitat. Les noves decisions sobre ajuts estatals que es publiquen a internet i en el Diari Oficial figuren en les notícies setmanals en línia sobre competència.
Aquí podeu trobar més informació sobre el marc temporal de crisi i transició i altres mesures de la Comissió per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra de Rússia contra Ucraïna i impulsar la transició cap a una economia amb zero emissions netes.
Margrethe Vestager, vicepresidenta executiva responsable de la política de competència
Aquest règim espanyol per un valor de 850 milions d’euros per donar suport a la producció de bateries és un pas important per avançar en la transició cap a una economia amb zero emissions netes sense deixar de protegir la igualtat de condicions en el mercat únic i en consonància amb els objectius de cohesió.
Trobareu tots els comunicats de la Representació de la Comissió Europea a la sala de premsa del web de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
Detalls
- Data de publicació
- 12 maig 2023
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona