Com l'embaràs remodela el cervell d'una mare

L'equip de l'investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona Òscar Vilarroya, amb una subvenció del Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles en anglès), investiga les transformacions que pateixen els cervells de les mares durant l'embaràs. Es tracta del projecte BeMother, que posa de manifest els mecanismes que permeten a les mares satisfer les demandes de cura dels seus nadons. Cada any, prop de 140 milions de dones a tot el món experimenten aquests canvis notables i s'embarquen en un viatge que canvia la seva vida que la ciència només comença a entendre completament.

Quan Vilarroya va sol·licitar una subvenció de l'ERC, els efectes de l'embaràs sobre el cervell estaven en gran part poc estudiats. Ho atribueix a dos factors principals: primer, un biaix de gènere en la ciència, on la investigació sobre l'embaràs i la maternitat va rebre poca atenció. En segon lloc, els estudis sobre dones embarassades sovint es consideraven tabú, considerats massa delicats o fins i tot arriscats per investigar.

Antigament, Vilarroya estudiava sobretot nens amb TDAH, però l'any 2008 va sorgir la idea d'investigar el cervell de les dones embarassades. Juntament amb les seves tres estudiants de doctorat, va explorar fins a quin punt s'havia estudiat el tema. ‘Va ser una bogeria perquè estàvem convençuts que hi havia d’haver estudis sobre el tema, però gairebé no n’hi havia’, recorda. Aquest buit en la recerca el va portar a sol·licitar i rebre el 2019, una subvenció avançada de l'ERC per a dur a terme la seva línia de recerca.

En un principi, Vilarroya havia previst reclutar dones per al projecte a través d'hospitals i clíniques de fertilitat. Però amb la pandèmia de la COVID-19 el 2020, aquest pla ja no va funcionar. "Va ser molt dur perquè tot es va tancar de cop i ja no vam poder reclutar dones com estava previst. En canvi, van decidir utilitzar Instagram per trobar dones disposades a participar, cosa que va funcionar molt bé. També es van apropar a les clíniques de fertilitat per ajudar a trobar dones que havien començat a fer proves abans de quedar embarassades del seu primer fill.

Canvis en l'estructura del cervell

Vilarroya i el seu equip van examinar dones abans, durant i després de l'embaràs mitjançant imatges cerebrals, anàlisis hormonals i avaluacions psicològiques.

Van descobrir canvis significatius en l'estructura i la funció del cervell durant l'embaràs. Una troballa clau va ser un patró en forma d'U en el volum de la matèria grisa del cervell. que disminueix al voltant d'un 5% durant l'embaràs, especialment durant el segon trimestre, i es recupera parcialment, al voltant d'un 3,4%, als sis mesos després del part. Tanmateix, el volum de matèria grisa no torna completament als nivells previs a l'embaràs. Aquests canvis es van observar en el 94% del volum total de matèria grisa del cervell, especialment a les regions implicades en el pensament i el comportament social.

Els canvis no eren només estructurals: l'embaràs també influeix en el funcionament del cervell. Xarxes com el mode predeterminat i les xarxes frontoparietals, importants per al pensament de nivell superior i les interaccions socials, van mostrar connexions més fortes després del part. Aquests canvis funcionals probablement ajuden les mares a relacionar-se amb els seus nadons i cuidar-los, fent que la comunicació cerebral sigui més eficient.

‘És evident que hi ha una reorganització del cervell’, explica Vilarroya, subratllant que no van trobar evidències de deterioraments cognitius, com ara una pèrdua de memòria de treball en les mares. La idea que les dones es tornen més oblidadisses després del part és anecdòtica, més que estar provada científicament. "Quan tens un nadó, les coses que abans semblaven importants ho són menys perquè ara tens molta més informació per processar. El teu focus canvia perquè has de prestar més atenció al teu nadó", diu.

"Tot plegat probablement significa que el cervell simplement s'està reorganitzant per a diferents tasques, a les quals s'enfronta una dona quan es converteix en mare", conclou, i afegeix que probablement el cervell canvia per sempre.

Què impulsa aquests canvis?

 L'estudi de Vilarroya apunta a canvis hormonals, especialment en dos tipus d'estrògens: l'estriol i el sulfat d'estrona. L'estudi mostra, per primera vegada, que els canvis en aquestes hormones reflecteixen el patró dels canvis de la matèria grisa. Això s'alinea amb les troballes d'estudis en animals que suggereixen que les hormones de l'embaràs tenen un paper clau en la remodelació del cervell per a la maternitat.

A més, hi ha indicis que la quantitat d'hormones sulfatades pot influir en la salut mental de la mare després del naixement. "Pot ser que els estrògens siguin protectors contra la depressió postpart, però calen més estudis per provar aquesta hipòtesi", diu Vilarroya.

Els investigadors també van observar una connexió entre la recuperació de la matèria grisa i la manca d'hostilitat cap al nen i un vincle més fort amb el nadó. Vilarroya: “Es podria dir que la recuperació cerebral de la mare durant el postpart està relacionada amb una millor salut mental, que es tradueix en un vincle més fort amb el nadó”.

L'estudi també va examinar les parelles del mateix sexe per veure si hi havia diferències en comparació amb les dones no embarassades. Els investigadors van comparar els cervells de mares no gestacionals (parelles de les dones embarassades) i de dones que no havien experimentat l'embaràs amb els de mares biològiques. Els resultats van confirmar que les transformacions cerebrals eren úniques de l'embaràs, ja que les mares no gestacionals i les dones que no havien estat embarassades no van mostrar canvis similars.

Tampoc van trobar diferències en els resultats segons el sexe del nadó o si el part va ser natural o per cesària.

Com una família

‘Aquests són només els primers resultats del nostre projecte finançat per l'ERC’, continua Vilarroya. ‘Aviat publicarem més resultats, analitzant, per exemple, la interacció entre la mare i el nadó sis mesos després del naixement. Treballar amb prop de 500 dones que van participar en el projecte ha estat una gran experiència. "Ara som com una gran família perquè ens hem vist regularment. També ens retrobem amb els seus fills per compartir els resultats de l'estudi amb ells.’ Tenir la col·laboració de totes aquestes mares durant tot el projecte va ser simplement "fantàstic", conclou l'investigador.