Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Press release10 juny 2020

Coronavirus: la UE pren més mesures per fer front a la desinformació

Brussel·les, 10 de juny de 2020

Avui la Comissió i l’alt representant avaluen les mesures per lluitar contra la desinformació pel que fa a la pandèmia del coronavirus i proposen el camí a seguir. Això és conseqüència de la tasca que els va ser encomanada pels dirigents europeus el mes març del 2020 per contrarestar la desinformació i enfortir la resiliència de les societats europees. La pandèmia del coronavirus ha anat acompanyada d’una onada massiva d’informació falsa o enganyosa, que inclou intents d’agents estrangers d’influir en els ciutadans de la UE i en els debats. En la comunicació conjunta s’analitza la resposta immediata i s’hi proposen mesures concretes que poden engegar-se ràpidament.

“La desinformació en temps del coronavirus pot matar. Tenim el deure de protegir els nostres ciutadans fent que siguin conscients de la informació falsa i exposant els responsables de participar en aquesta mena de pràctiques. En el món actual, impulsat per la tecnologia, on els guerrers fan servir teclats en lloc d’espases i les operacions d’influència dirigides i les campanyes de desinformació són una arma reconeguda dels actors estatals i no estatals, la Unió Europea està augmentant la seva activitat i la seva capacitat en aquesta lluita”, ha declarat avui l’alt representant i vicepresident de la Comissió Europea, JosepBorrell.

“Les onades de desinformació han colpejat Europa durant tota la pandèmia del coronavirus. Se n’han engegat dins i fora de la UE. Per lluitar contra la desinformació, necessitem mobilitzar tots els actors importants, des de les plataformes digitals fins a les administracions públiques, i donar suport als verificadors factuals i als mitjans de comunicació independents. Tot i que durant la pandèmia les plataformes digitals han pres mesures molt positives, cal que intensifiquin encara més els seus esforços. Les nostres mesures estan fortament arrelades en els drets fonamentals i, especialment, en la llibertat d’expressió i d’informació”, ha declarat avui també la vicepresidenta europea de Valors i Transparència, VěraJourová.

La crisi ha esdevingut una prova que demostra la manera com la UE i les societats democràtiques fan front al repte de la desinformació. Els següents aspectes són clau si volem una UE més forta i resilient:

Comprensió: En primer lloc, és important distingir el contingut il·legal del contingut perjudicial, però no il·legal. Després, hi ha límits borrosos entre les diverses formes de contingut fals o enganyós: des de la desinformació, que es defineix com a intencional, fins a la desinformació, que pot ser no intencional. La motivació pot anar des d’operacions d’influència dirigides per agents estrangers fins a motius purament econòmics. Cal donar una resposta mesurada a cadascun d’aquests reptes. A més, és necessari proporcionar més dades a l’escrutini públic i millorar les capacitats analítiques.

Comunicar: Durant la crisi la UE ha intensificat la informació adreçada als ciutadans sobre els riscos i ha millorat la col·laboració amb d’altres agents internacionals per fer front a la desinformació. La Comissió ha estat refutant els mites sobre el coronavirus, que han estat vistos més de 7 milions de vegades. El Servei europeu d’acció exterior, juntament amb la Comissió, ha millorat la comunicació estratègica i la diplomàcia pública en els tercers països, inclosos els veïns de la UE. Els agents estrangers i alguns tercers països, concretament Rússia i la Xina, han participat en operacions d’influència selectives i en campanyes de desinformació a la UE, als seus països veïns i a tot arreu del món. Per exemple, en el web EUvsDisinfo el grup de treball EEAS East Stratcom ha detectat i exposat més de 550 relats de desinformació de fonts afins al Kremlin.

La col·laboració ha estat imprescindible a l’hora de lluitar contra la desinformació:

  • Amb el Parlament Europeu i amb el Consell i entre totes les institucions de la UE i tots els estats membres fent servir tots els canals establerts, com ara el sistema d’alerta ràpida o la resposta política integrada de la UE a les crisis. Aquests canals es continuaran desenvolupant per enfortir la nostra capacitat, millorar l’anàlisi dels riscos i la presentació d’informes fonamentals en temps de crisis.
  • Amb socis internacionals, inclosos l’OMS, el mecanisme de resposta ràpida del G7, l’OTAN i d’altres. Això ha permès més intercanvi d’informació, de mesures i de bones pràctiques. Cal que s’intensifiqui encara més per fer front a la influència estrangera i a la desinformació.
  • La UE millorarà el suport i l’assistència als agents de la societat civil, als mitjans de comunicació independents i als periodistes de tercers països com a part del conjunt de mesures anomenades “Team Europe", intensificarà la vigilància de les violacions de la llibertat de premsa i fomentarà un entorn més segur per als mitjans de comunicació.
  • Finalment, molts consumidors han estat enganyats perquè comprin productes sobrevalorats, ineficaços o potencialment perillosos i les plataformes digitals han eliminat milions d’anuncis enganyosos. La Comissió hi continuarà col·laborant i donant suport a la Xarxa de cooperació per a la protecció del consumidor de les administracions nacionals per lluitar contra aquestes pràctiques, que infringeixen la normativa de protecció del consumidor.

Transparència: La Comissió ha supervisat de prop el comportament de les plataformes digitals pel que fa al codi de pràctiques sobre la desinformació. Cal fer encara més esforços i millorar la transparència i la rendició de comptes:

  • Les plataformes han de presentar informes mensuals que incloguin dades més detallades sobre les mesures que hagin pres per promoure continguts autoritzats, millorar el coneixement dels usuaris i limitar la desinformació sobre el coronavirus i la publicitat que hi té relació. També cal que les plataformes millorin la seva col·laboració amb els investigadors i amb els encarregats de la verificació dels fets, en tots els estats membres i en totes les llengües, i ser més transparents pel que fa a l’aplicació de les seves polítiques d’informació dels usuaris que interactuen amb la desinformació.
  • La Comissió encoratja d’altres interessats que encara no hagin signat el codi de pràctiques sobre la desinformació a participar en aquest nou programa de vigilància.
  • Basant-se en la feina de l’Observatori europeu dels mitjans digitals, tot just creat, la UE intensificarà encara més el seu suport als investigadors i als verificadors factuals.

Garantir la llibertat d’expressió i el debat democràtic pluralista és fonamental per a la nostra resposta a la desinformació. La Comissió continuarà vigilant l’impacte en la legislació i en els valors de la UE de les mesures d’emergència preses pels estats membres arran de la pandèmia. La crisi ha demostrat el paper d’uns mitjans de comunicació lliures i independents com a servei essencial que proporciona als ciutadans informació fiable i comprovada i contribueix a salvar vides. La UE millorarà encara més el seu suport als mitjans de comunicació i als periodistes independents, a la UE i arreu del món. La Comissió demana als estats membres que intensifiquin els seus esforços per garantir que els periodistes puguin treballar amb seguretat i aprofitin al màxim totes les mesures de resposta econòmica i el paquet per la recuperació econòmica adoptades per la UE per donar suport als mitjans de comunicació greument afectats per la crisi, tot respectant alhora la seva independència.

L’apoderament dels ciutadans, la sensibilització dels ciutadans i la millora de la capacitat de recuperació de la societat impliquen que es permeti als ciutadans de participar en el debat democràtic tot preservant l’accés a la informació i la llibertat d’expressió, fomentant els coneixements bàsics dels ciutadans en matèria de mitjans de comunicació i informació, el pensament crític i les competències digitals. Això pot aconseguir-se mitjançant projectes d’alfabetització mediàtica i donant suport a les organitzacions de la societat civil.

Properes etapes

Les mesures que avui proposem alimentaran la feina futura de la UE en matèria de lluita contra la desinformació, especialment el pla d’acció europeu per a la democràcia i la Llei de serveis digitals.

Rerefons

La Unió Europea ha estat fent front de manera molt activa a la desinformació des del 2015. Arran d’una decisió del Consell Europeu del mes de març del 2015, es va crear el grup de treball East StratCom del Servei europeu d’acció exterior (EEAS). El 2016 es va aprovar el marc conjunt per contrarestar les amenaces híbrides, que va ser seguit el 2018 de la comunicació conjunta sobre la millora de la resiliència i de les capacitats per fer front a les amenaces híbrides.

El pla d’acció contra la desinformació de desembre de 2018 esbossava quatre pilars per a la lluita de la UE contra la desinformació: 1) millora de les capacitats per detectar, analitzar i exposar la desinformació; 2) enfortiment de les respostes coordinades i conjuntes mitjançant, entre d’altres coses, el sistema d’alerta ràpida; 3) mobilització del sector privat per fer front a la desinformació; 4) millora de la sensibilització i de la resistència de la societat.

El mes d’octubre del 2018 el codi de bones pràctiques va ser signat per Facebook, Google, Twitter i Mozilla i per les associacions representatives de les plataformes digitals, de la indústria publicitària i dels anunciants com a eina d’autoregulació per fer front a la desinformació. Microsoft s’hi va afegir el 2019. Els signataris van presentar a la Comissió les seves autoavaluacions el mes d’octubre del 2019. La Comissió en publicarà una avaluació exhaustiva les properes setmanes.

Finalment, en una comunicació conjunta del mes de juny del 2019, la Comissió i l’alt representant van arribar a la conclusió que, encara que les eleccions europees del mes de maig del 2019 no van estar exemptes de desinformació, les mesures adoptades per la UE van contribuir a reduir la influència de tercers països i les campanyes coordinades per manipular la opinió pública.

Més informació

Comunicació conjunta: Fent front a la desinformació sobre la COVID-19

MEMO

Web de la resposta al coronavirus

Lluita contra la desinformació durant la pandèmia del coronavirus

Consells adreçats als consumidors i a les empreses sobre les notícies falses relacionades amb la COVID-19

Web de la UE sobre la desinformació

Pla d’acció sobre la desinformació del 2018

Codi de bones pràctiques contra la desinformació

Projectes cofinançats per la UE en suport de la llibertat de premsa i del pluralisme

Projectes finançats per la UE en suport de la llibertat de premsa i del pluralisme

Detalls

Data de publicació
10 juny 2020