De cara al Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, que tindrà lloc el 6 de febrer de 2021, l’alt representant de la Unió d’Afers Exteriors i de Política de Seguretat i vicepresident de la Comissió, Josep Borrell Fontelles, la vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová, la vicepresidenta responsable de Democràcia i Demografia, Dubravka Šuica, la comissària d’Igualtat, Helena Dalli, i la comissària d’Associacions Internacionals, Jutta Urpilainen, s’han reunit per ratificar el ferm compromís de la UE amb l’eradicació de la mutilació genital femenina i han fet pública la següent declaració:
«Cap dona ni cap nena hauria de patir violència. La mutilació genital femenina suposa una violació greu dels drets humans i un acte de violència contra les dones i les nenes. S’estima que més de 200 milions de dones i nenes arreu del món n’han sofert una. A Europa, almenys 600 000 dones i nenes viuen amb les conseqüències d’haver patit aquesta mutilació, cosa que sovint afecta la seva salut i el seu benestar, i pot arribar a posar en risc la seva vida. La covid-19 ha interromput els programes de prevenció i fet retrocedir els avenços cap a la reducció d’aquesta pràctica atroç. Cada pas enrere posa milers de dones i nenes en risc.
La mutilació genital femenina no és pot justificar com a pràctica cultural o tradicional: constitueix un delicte i una violació dels drets humans. Molta gent i moltes comunitats l’estan abandonant. El canvi és possible i, de fet, ja està en marxa.
La prevenció de la violència de gènere i la protecció de les supervivents són al bell mig de la política d’igualtat de la Unió.
D’acord amb el Pla d’acció de la UE sobre drets humans i democràcia 2020-2024, l’estratègia per a la igualtat de gènere 2020-2025 i el Pla d’acció en matèria de gènere III, ens comprometem a intensificar la nostra actuació per eliminar la mutilació genital femenina a Europa i a la resta del món. A fi de fer-ho possible, donem suport i treballem amb les supervivents, les famílies i comunitats afectades, els experts i els responsables polítics per posar-hi final. Enguany presentarem una proposta legislativa per prevenir i combatre formes específiques de violència de gènere, així com una recomanació específica sobre la prevenció de pràctiques nocives. La futura estratègia de la UE sobre els drets dels infants oferirà noves recomanacions concretes per prevenir eficaçment la mutilació genital femenina i eradicar-la dins i fora de la UE. Tant les dones com els homes tenen un paper fonamental en la lluita contra la mutilació genital femenina. Res no pot justificar aquesta mena de violència contra les dones i les nenes, i ningú no hauria de quedar-se callat.
El nostre compromís de treballar per eliminar totes les formes de violència contra les dones és més fort que mai. No podem esperar. Ho devem a cadascuna de les dones i de les nenes que corren perill».
Rerefons
Segons l’Organització Mundial de la Salut, la mutilació genital femenina comprèn qualsevol pràctica que tingui a veure amb l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins, o altres agressions als òrgans genitals de les dones amb finalitat no terapèutica. És un problema mundial que també existeix a Europa. Segons les estimacions, 180 000 nenes en només tretze països europeus corren perill de sofrir una mutilació. Per altra banda, 600 000 dones a Europa viuen amb les conseqüències d’haver-ne patit una. La mutilació genital femenina es practica en nenes, des que són molt petites fins als quinze anys, per raons espúries de caire cultural, religiós o social. Constitueix una forma d’abús infantil i de violència contra les dones i les nenes, i comporta conseqüències físiques i psicològiques molt greus tant a curt com a llarg termini.
La tipificació de la mutilació genital femenina com a delicte és un requeriment del Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica. El conveni ha estat signat per tots els estats membres de la UE, i 21 d’ells l’han ratificat fins ara. La Comissió ha col·laborat amb el Consell per adherir-hi la UE. Si el Conveni d’Istanbul continua bloquejat en el Consell, la Comissió presentarà una nova proposta per prevenir i lluitar contra la violència de gènere el 2021. La Comissió també proposarà ampliar la llista de delictes transfronterers per incloure-hi totes les formes de delictes d’odi i d’incitació a l’odi.
La Convenció sobre els drets de l’infant de les Nacions Unides, de 1989, de la qual tots els estats membres en són part, també condemna la mutilació genital femenina com a forma de violència contra les nenes.
La Unió Europea reitera el seu compromís vers la plena aplicació de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, que aborda la mutilació genital femenina en el seu objectiu n. 5 sobre la igualtat de gènere i en el seu objectiu específic n. 5.3 sobre l’eliminació de pràctiques perjudicials per a la salut.
En el context de l’acció exterior i la cooperació al desenvolupament, eliminar la mutilació genital femenina continua sent una acció clau en el marc del Pla d’acció de la UE per als drets humans i la democràcia 2020-2024 i el Pla d’acció sobre la igualtat de gènere 2021-2025. Això queda palès en mesures concretes, com ara el suport al programa conjunt UNFPA/UNICEF Global per a l’eradicació de la mutilació genital femenina a través de la iniciativa regional «Spotlight Africa», que va destinar 10 milions d’euros per abordar aquesta pràctica en divuit països associats.
La Comissió preveu presentar una proposta legislativa per prevenir i combatre formes específiques de violència de gènere. També proposarà una recomanació específica sobre la prevenció de pràctiques nocives. Per altra banda, la UE continua finançant projectes destinats a combatre la violència de gènere, inclosa la mutilació genital femenina, a través del capítol Daphne dels programes de la UE. La futura estratègia de la UE sobre els drets de l’infant abastarà tant l’acció interior com l’exterior. Inclourà mesures per prevenir i respondre a la violència contra els infants, tant en les accions interiors como exteriors de la UE.
El nou Pacte sobre migració i asil que la Comissió va presentar el setembre de 2020 també té l’objectiu de reforçar les garanties de protecció de què disposen les persones amb necessitats especials i garanteix el dret a la protecció internacional de les dones i les nenes que tenen por de ser perseguides o que corren el risc de patir una mutilació.
Més informació
Si us cal més informació sobre la mutilació genital femenina o sobre l’actuació de la Unió Europea per eradicar-la, consulteu les preguntes i respostes.
L’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere ha investigat la prevalença de la mutilació genital femenina en la Unió Europea i ha elaborat un estudi sobre la prevalença de la mutilació genital femenina a Bèlgica, Grècia, França, Itàlia, Xipre i Malta.
Estudi sobre la mutilació genital femenina: més nenes corren el risc, però creix l’oposició comunitària.
Detalls
- Data de publicació
- 5 febrer 2021