Desmentim dotze mites sobre la guerra de Rússia a Ucraïna

Ara fa un any, Rússia va iniciar una guerra d’agressió no provocada contra la seva pacífica veïna Ucraïna, mostrant així al món el veritable rostre de les ambicions imperialistes del Kremlin. Actualment, Ucraïna continua lluitant, donant prova de resiliència i decidida a imposar-se a l’agressió russa.

Rússia va preparar la seva guerra contra Ucraïna propagant falsedats sobre el país. Molt abans de la invasió a gran escala del 24 de febrer del 2022, un flux constant de desinformació va anar aplanant el camí a l’agressió militar russa. Hem rastrejat i exposat la desinformació favorable al Kremlin al llarg de la guerra. En aquest article desmentirem alguns dels mites predominants sobre la guerra que està difonent de manera activa l’ecosistema de desinformació del Kremlin.

 

Mite: la victòria russa en aquesta guerra és inevitable. O Rússia guanya la guerra, o el conflicte conduirà a la Tercera Guerra Mundial. El suport militar d’Occident a Ucraïna provoca una escalada de la situació i allarga el patiment. L’únic camí cap a la pau és la desmilitarització d’Ucraïna.

L’extraordinària resiliència, determinació i esperit indestructible de lluita d’Ucraïna han demostrat, una vegada i una altra, que les perspectives del Kremlin en la seva guerra d’agressió contra Ucraïna presagien de tot menys la victòria. El món sencer ha donat l’esquena a Rússia i li ha exigit el cessament immediat de les ofensives a Ucraïna i la retirada incondicional de les forces russes a les fronteres d’Ucraïna reconegudes internacionalment. Des que Rússia va escometre la seva «guerra de tres dies» no provocada, Ucraïna ha aturat amb èxit l’avenç dels invasors, ha girat la truita i ha alliberat una extensió de territori considerable que havia quedat temporalment sota control militar rus. A més, les forces ucraïneses han provocat un important desgast dels recursos militars russos. 

La perseverança d’Ucraïna davant d’una agressió tan desmesurada ens ha mostrat el veritable significat del coratge. El suport militar d’Occident a Ucraïna resulta decisiu cada dia en el camp de batalla i ajuda Ucraïna a exercir el dret de legítima defensa consagrat a la Carta de les Nacions Unides.

Les propostes russes d’alto el foc o de negociacions de pau no són sinceres, sinó un mer ardit propagandístic. Si s’analitzen detingudament, s’hi copsen exigències imperialistes russes perquè Ucraïna claudiqui i cedeixi més territori i més sobirania.

L’autèntica via de la pau és la retirada total de les forces russes d’Ucraïna cap a l’interior de les seves fronteres reconegudes internacionalment i l’abandonament total de la seva política d’agressió. Rússia va iniciar una guerra no provocada a Europa en incompliment flagrant del dret internacional, especialment de la Carta de les Nacions Unides. La pau no es pot assolir deixant que una Ucraïna desarmada s’enfronti a una Rússia fortament militaritzada que no en reconeix la sobirania ni amaga les crides populars al genocidi.

 

Mite: Rússia està en guerra amb Occident. Ucraïna només és una representació de l’OTAN i un camp de batalla. Rússia s’està defensant contra l’agressor: Ucraïna.

El 24 de febrer del 2022, Rússia va iniciar una invasió a gran escala d’Ucraïna, que s’està defensant des de llavors. La fal·làcia que atribueix a Ucraïna el paper d’agressor respon a una tàctica de manipulació clàssica dels afins al Kremlin en què es presenta Rússia com a víctima per desviar l’atenció pública de l’agressió que ella mateixa ha perpetrat. Si bé per a gairebé tothom aquest relat és palmàriament absurd, a la bombolla informativa cada cop més aïllada que hi ha a Rússia es fa servir com a exhortació per mobilitzar el suport públic a les polítiques autoritàries del Kremlin.

Aquest relat desinformatiu favorable al Kremlin, que sosté falsament que Rússia està lluitant contra Occident a Ucraïna, va anar prenent volada quan Ucraïna va emprendre una contraofensiva reeixida contra els invasors russos. Els comentaristes favorables al Kremlin mostren especial predilecció per aquest discurs cada vegada que Ucraïna rep ajuda militar dels seus socis occidentals o que Rússia perd influència a les zones d’Ucraïna temporalment ocupades. Ni la UE, ni Occident ni l’OTAN no han declarat la guerra a Rússia. La UE, els EUA i molts estats membres de l’OTAN ofereixen suport militar a Ucraïna per ajudar aquest país a repel·lir la injustificada agressió russa, però no participen en els combats.

 

Mite: Ucraïna mira d’obtenir armes nuclears, ataca infraestructures nuclears civils i amaga armes en centrals nuclears. Ucraïna treballa en la fabricació d’una «bomba bruta». Seria legítim que Rússia emprés armes nuclears tàctiques contra Ucraïna.

Per bé que aquesta afirmació comprèn molts aspectes diversos, la tàctica global és clara. El discurs alarmista vol aprofitar-se de l’aversió racional de la gent a les armes nuclears, i la retòrica nuclear cada cop més bel·ligerant contra Ucraïna ha estat una constant en el relat sobre la guerra favorable al Kremlin.

Malgrat les persistents acusacions del Kremlin, no hi ha proves que Ucraïna hagi treballat mai en la creació d’armes nuclears per usar-les contra Rússia ni contra cap altre objectiu. De fet, Ucraïna és un país lliure d’armes nuclears des del 1994, any en què va signar el Memoràndum de Budapest. És un dels pocs països del món que ha renunciat a un arsenal nuclear, atès que va destruir les armes que havia heretat de la Unió Soviètica. Rússia, en canvi, ha oblidat oportunament el compromís que va assumir en signar el Tractat en què confirmava que respectaria la independència, la sobirania i les fronteres d’Ucraïna.

El Kremlin tampoc no vacil·la a l’hora de fer servir la qüestió nuclear per desviar la culpa, proferir amenaces amb prou feines velades o recórrer al xantatge nuclear per justificar la seva agressió. Crear una imatge d’animal acorralat però que disposa d’armes nuclears (com no deixen de destacar els demagogs favorables al govern rus) juga a favor del Kremlin.

Rússia ha utilitzat l’acusació que Ucraïna està intentant fabricar una «bomba bruta» com a pretext per provocar l’escalada de violència. Ucraïna va convidar l’AIEA a inspeccionar els llocs que, segons Rússia, es feien servir per desenvolupar una «bomba bruta». Aquest organisme no ha trobat cap prova que Ucraïna estigui desenvolupant material nuclear per fer-lo servir contra Rússia.

Les afirmacions que Ucraïna està danyant deliberadament la seva pròpia infraestructura nuclear civil són igualment infundades. De fet, Ucraïna i els Estats Units han procurat repetidament de dissipar la tensió en relació amb la central nuclear de Zaporíjia, una instal·lació que ha estat el blanc de moltes accions temeràries per part de Rússia: hi ha col·locat material militar i tropes a l’interior, n’ha fet servir els alentorns com a base de llançament d’atacs amb coets i míssils, ha agafat el control de facto de la instal·lació i n’ha desconnectat la línia elèctrica principal diverses vegades. L’AIEA no ha confirmat cap bombardeig ni atac ucraïnès contra la central elèctrica, ni abans ni després de les acusacions del Kremlin en aquest sentit.

 

Mite: tot Europa va donar suport a la invasió de la Unió Soviètica per part de l’Alemanya nazi, igual que ara Europa dona suport a una Ucraïna nazi. Rússia prossegueix la «Gran Guerra Patriòtica» a Ucraïna per alliberar el món dels nazis. 

Fa anys que seguim de prop l’ús que fa el Kremlin del discurs de l’«espectre nazi». Al llarg de tota la guerra, no ha deixat de fer servir aquest recurs desinformatiu fàcil per deshumanitzar i difamar els ucraïnesos. El retrat que fa Putin de Rússia com a baluard modern contra el nazisme és un exemple clàssic de projecció, l’estratègia que fa servir el Kremlin per desviar la culpa de les seves pròpies accions destructives.

Les acusacions que tot Europa va donar suport a la invasió de la Unió Soviètica per part de l’Alemanya nazi són com a mínim estrafolàries. De fet, tergiversen la història. La realitat és que, el 1942, la coalició contrària a Hitler es componia de vint-i-sis estats i dels governs a l’exili dels països europeus ocupats. La invocació per part de Rússia de la lluita contra el nazisme per tal de desencadenar una forta resposta psicològica o emocional no és només una manipulació sinó directament ridícula, especialment si es té en compte el gir del Kremlin vers una retòrica obertament antisemita. 

 

Mite: Ucraïna és una creació artificial, no un estat sobirà.  El territori ucraïnès és històricament rus. El poble que hi viu ha expressat lliurement la seva voluntat política de reunificar-se amb Rússia i el deure patriòtic de Rússia és d’alliberar-lo i protegir-lo.

Ucraïna és un estat sobirà amb identitat pròpia i una llarga història. Negar la condició d’estat i la sobirania d’Ucraïna és un altre dels discursos desinformatius habituals que els comentaristes adeptes al Kremlin fa anys que difonen. Quan Rússia va intentar justificar l’apropiació il·legal de terres mitjançant la celebració de referèndums fraudulents als territoris d’Ucraïna ocupats temporalment, no va sorprendre ningú que l’ecosistema de desinformació pro Kremlin es tornés a activar per negar la sobirania d’Ucraïna.

Els comentaristes afins al Kremlin han utilitzat sovint el revisionisme històric com a tàctica de manipulació per dirigir el discurs públic cap al suport a les polítiques actuals del Kremlin, inclosos els intents d’annexionar il·legalment els territoris ucraïnesos ocupats temporalment. L’obsessió de Putin per reescriure la història també està àmpliament documentada.

Els referèndums fraudulents no van tenir res de lliures, ni de democràtics. Els votants van ser coaccionats per soldats armats que van recollir els vots porta a porta, en directa contravenció de la Constitució ucraïnesa. Tot el procés va vulnerar el dret internacional i va ser objecte de condemna per les resolucions de les Nacions Unides sobre l’annexió. La decisió sobre l’annexió il·lustra el caràcter imperialista de la guerra de Rússia.

 

Mite: a Ucraïna, Rússia està lluitant contra l’imperialisme i el neocolonialisme occidentals per tal de crear un ordre mundial multipolar en què cap país interfereixi en els afers interns dels altres.

El règim del Kremlin fa molt de temps que pretén oferir una imatge pública antiimperialista i anticolonialista. No obstant això, la brutal guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna ha evidenciat les ambicions imperials i colonials de Rússia respecte dels seus veïns d’Europa, el Caucas i Àsia.

Amb la guerra iniciada a la Ucraïna oriental el 2014, l’annexió il·legal de Crimea aquell mateix any i la invasió a gran escala empresa el 2022, Rússia ha vulnerat greument el dret internacional i la Carta de les Nacions Unides, amb la qual cosa ha posat en perill la pau, la seguretat i l’estabilitat mundials.

El 2 de març de 2022 l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar, per una majoria aclaparadora, una resolució que rebutja la brutal invasió d’Ucraïna per part de la Federació Russa i insta Rússia a retirar immediatament les seves forces i respectar el dret internacional.

L’octubre del 2022, l’Assemblea General de les Nacions Unides va votar aclaparadorament a favor de condemnar les temptatives de Rússia d’annexionar quatre regions d’Ucraïna temporalment ocupades, després de celebrar-hi referèndums fraudulents.

La condemna mundial de l’agressió militar de Rússia contra un veí pacífic palesa que Rússia està sola i aïllada.

 

Mite: Ucraïna fa anys que comet un genocidi a la regió del Donbass i Rússia hi ha hagut d’intervenir per protegir la població. A més, Ucraïna du a terme operacions de falsa bandera i simula atrocitats per acusar Rússia de perpetrar crims de guerra.

Acusar Ucraïna de crims de guerra i genocidi és, probablement, una de les mentides més vils de les campanyes de desinformació pròximes al Kremlin. Per genocidi s’entén l’exterminació deliberada i sistemàtica d’un grup de persones per la seva ètnia, nacionalitat, religió o raça. A Ucraïna no ha existit mai cap pla d’aquesta mena ni hi ha cap prova que acrediti les acusacions de Rússia.

Un dels exemples més eloqüents que demostren que Rússia està projectant els seus propis crims sobre Ucraïna són les atrocitats comeses per soldats russos a Butxa. L’acusació que Ucraïna ha dut a terme operacions de «falsa bandera» per culpar-ne Rússia és tan cínica com espúria. En canvi, ja s’han investigat els crims de guerra perpetrats per Rússia a Butxa, Irpín, Mariúpol i molts altres indrets.

A més, s’han documentat àmpliament els atacs deliberats de Rússia contra civils i infraestructures com escoles, hospitals i barris residencials, per exemple a Txerníhiv, Mariúpol, Khàrkiv i altres poblacions. Segons l’Oficina de Drets Humans de l’ONU, aquests actes podrien constituir crims de guerra. 

 

Mite: a Ucraïna Rússia lliura una guerra santa contra els impius seguidors de Satanàs per protegir el cristianisme i els valors tradicionals.

Encara que aquesta acusació pugui semblar molt absurda, Rússia ha dit sovint, per justificar la seva guerra contra Ucraïna, que estava lliurant una guerra santa contra el mateix Satanàs. En les primeres setmanes i mesos de la guerra, el Kremlin va esgrimir la lleialtat impia d’Ucraïna amb les forces de l’Hades com a explicació de la manca d’avenç rus al camp de batalla. 

Els comentaristes que propaguen desinformació favorable al Kremlin, com Vladímir Soloviov, sovint empren aquest relat, al qual afegeixen l’acusació infundada que presumptament Ucraïna intenta destruir l’Església ortodoxa. Aquesta tàctica de manipulació va agafar volada el 2019, any en què es va concedir a l’Església ortodoxa d’Ucraïna l’estatus d’església independent, i es va tornar a activar el novembre del 2022 quan el Govern ucraïnès va anunciar l’elaboració d’una llei que prohibiria les esglésies afiliades a Rússia.

La demonització d’Ucraïna i dels seus partidaris occidentals com a pagans descreguts va de bracet amb la desinformació pro Kremlin segons la qual Occident vol destruir els «valors tradicionals». Tots dos discursos presenten Rússia com a protectora d’aquests valors. Aquest relat desinformatiu sobre la protecció dels valors amenaçats està impregnat d’una homofòbia que sovint frega un discurs d’odi sense pal·liatius. 

 

Mite: els Estats Units han finançat, desenvolupat i executat programes secrets de fabricació d’armes biològiques en laboratoris ucraïnesos, han provat armes biològiques en la població local i han equipat Ucraïna amb aquestes armes perquè ataqui Rússia.

Les fabulacions sobre «biolaboratoris clandestins nord-americans» són un exemple clàssic de teoria de la conspiració barrejada amb tàctiques alarmistes que el Kremlin fa servir sovint per distreure i confondre. Es tracta d’una antiga campanya de desinformació que inicialment es va emprar per obstaculitzar l’associació entre els Estats Units i Ucraïna adreçada a reduir les amenaces biològiques i que l’ecosistema de desinformació favorable al Kremlin ha reciclat per justificar la invasió no provocada d’Ucraïna per part de Rússia.

La desinformació pro-Kremlin mira de diluir la frontera que separa les armes biològiques de la recerca biològica i infondre la por i, alhora, desacreditar Ucraïna. Fonts autoritzades com Izumi Nakamitsu, Alta Representant de les Nacions Unides per a Afers de Desarmament, han desmentit reiteradament les acusacions que a Ucraïna es fan servir laboratoris biològics finançats pels Estats Units amb finalitats militars.

 

Mite: la UE no pot sobreviure sense recursos energètics russos. Els Estats Units han empès la UE a adoptar polítiques que han provocat una crisi energètica mundial perquè aquesta crisi beneficia les empreses energètiques nord-americanes. 

El Kremlin té una llarga tradició d’instrumentalitzar l’energia en les seves relacions exteriors, i el desplegament de desinformació constitueix una part essencial d’aquesta tàctica. Només que, aquesta vegada, la maniobra russa de tancar l’aixeta del gas per intimidar la UE ha explotat a la cara del Kremlin. Quan Rússia va exigir a Europa que triés entre Ucraïna i l’energia russa, la resposta europea va ser inequívoca: Ucraïna.

Ràpidament la UE i els seus estats membres van adoptar un reguitzell de contramesures per tal d’augmentar la seguretat energètica, com ara el pla REPowerEU i el pla «Estalviar gas per un hivern segur», que consisteix a reduir voluntàriament la demanda de gas natural en un 15 %. Les reserves subterrànies de gas de la UE es van omplir fins a més del 95 % de la seva capacitat, molt per sobre de l’objectiu que s’havia marcat d’assolir el 80 % de capacitat l’1 de novembre del 2022. Europa estava preparada per fer front a aquest hivern i va aconseguir resistir davant del xantatge energètic de Rússia.

La desinformació pro Kremlin també mira d’obrir esquerdes en la unitat transatlàntica, per a la qual cosa difon una imatge falsa sobre la pèrdua de sobirania de la UE. Concretament, els mitjans informatius afirmen que els Estats Units han subjugat la UE i s’estan beneficiant de les turbulències que presenten els mercats mundials de l’energia. Tanmateix, la diversificació de les fonts de subministrament energètic és una pedra angular de la política energètica de la UE. És una estratègia que contribueix a reforçar la seguretat energètica europea, a prevenir la monopolització i a augmentar la competència en el mercat de l’energia.

 

Mite: en prohibir els productes agrícoles i els fertilitzants russos, la UE ha provocat una escassetat mundial d’aliments. Rússia no té cap responsabilitat en la crisi alimentària mundial. La UE està acaparant tots els cereals procedents d’Ucraïna i això provoca fam en altres països.

En envair Ucraïna, Rússia ha impedit que la producció ucraïnesa d’aliments arribi als mercats mundials i això ha agreujat la situació econòmica mundial. Les accions de Rússia estan disparant els elevats preus de l’energia i dels fertilitzants arreu del món i, si bé l’efecte n’és especialment intens a l’Àfrica i els països més vulnerables, està afectant també cada cop més altres regions i països. 

A escala mundial, els conflictes, el canvi climàtic i les conseqüències persistents de la covid-19 tenen efectes devastadors en els sistemes alimentaris i en els qui en depenen. Ara bé, l’agressió no provocada de Rússia contra Ucraïna ha exacerbat significativament aquestes dificultats i vulnerabilitats.

Rússia ha bombardejat les infraestructures d’energia, aigua i transport d’Ucraïna, ha cremat cultius i robat cereals ucraïnesos, n’ha destruït el material agrari i els magatzems de combustible i hi ha minat terres agrícoles, i d’aquesta manera ha soscavat la producció d’aliments a llarg termini a Ucraïna i la seva capacitat d’exportació.

A més, Rússia segueix aplicant impostos i contingents d’exportació als fertilitzants i als cereals com ara el blat, el mestall, el sègol, l’ordi i el blat de moro.

Les sancions de la UE exclouen explícitament els aliments i els fertilitzants: no s’han dictat sancions contra les exportacions d’aliments russos als mercats mundials. Qualsevol persona pot gestionar, comprar, transportar i obtenir aliments i fertilitzants procedents de Rússia. Contràriament al que afirma la desinformació russa, no hi ha cap estat membre de la UE que bloquegi la donació de fertilitzants russos als països necessitats.

Segons Nacions Unides, la major part de les exportacions d’aliments que es faciliten mitjançant la Iniciativa sobre els cereals del Mar Negre van a parar a països de fora de la UE. Només el 34 % s’ha enviat a la UE. El 64 % del blat exportat ha anat a parar a economies en vies de desenvolupament.

La Unió Europea, juntament amb els seus socis internacionals, es troba al capdavant dels esforços mundials per resoldre la inseguretat alimentària. D’ençà de la posada en marxa dels corredors solidaris i de la Iniciativa sobre els cereals del Mar Negre, els preus dels aliments han disminuït de manera continuada fins a recuperar els nivells d’abans de la guerra.

 

Mite: les sancions occidentals contra Rússia són il·legals i causen danys arreu del món. Desestabilitzen l’economia mundial i apugen el cost de la vida per a la gent normal de tot el planeta. Les sancions no tenen cap efecte en l’economia russa i Rússia ha demostrat que les sancions no funcionen.

La desinformació favorable al Kremlin sobre les sancions occidentals i de la UE és un exemple de discurs contradictori. D’una banda, s’afirma que les sancions són una forma il·legal i inacceptable de coerció i, de l’altra, que no tenen cap mena de repercussió sobre Rússia. Aquest relat desinformatiu minimitza l’efecte de les sancions davant de l’opinió pública russa i crea la falsa imatge que Occident s’enfonsa. En l’àmbit internacional, el Kremlin vol atiar els temors —infundats— que les mesures occidentals contra Rússia tenen conseqüències negatives a escala mundial.

Totes les sancions de la UE compleixen plenament les obligacions derivades del dret internacional. Les sancions redueixen els recursos de Rússia per finançar la guerra i adquirir components essencials per al seu complex militar-industrial. Els efectes de les sancions són visibles en tots els grans sectors de l’economia russa. El 2022, el dèficit pressupostari de Rússia es va disparar i es va multiplicar per catorze. Aquest mateix any, la seva economia es va reduir fins un 5 %. Les sancions funcionen.

La decisió internacional de posar un topall als preus del petroli pretén limitar les pujades de preus provocades per condicions extraordinàries al mercat. Reduirà dràsticament els ingressos que Rússia ha estat obtenint del petroli des de la invasió d’Ucraïna. El topall dels preus del petroli també permetrà estabilitzar els preus mundials de l’energia, alhora que es pal·liaran les conseqüències adverses per al subministrament d’energia a tercers països.

Les sancions de la UE tenen excepcions importants. Exclouen explícitament els aliments i els fertilitzants. A més, si bé l’espai aeri europeu no és obert a les aeronaus russes, els estats membres de la UE poden autoritzar que aeronaus russes sobrevolin aquest espai si és necessari per a finalitats humanitàries.