Skip to main content
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
  • Discurs
  • 4 octubre 2021
  • 6 min read

Discurs de Manuel Szapiro al Diàleg sobre el futur a Palma, 04 d'octubre de 2021

Discurs pronunciat pel director de la Representació de la Comissió Europea, Manuel Szapiro, en el Diàleg sobre el futur que ha tingut lloc a Palma el 4 i 5 d'octubre de 2021.

Presidenta Armengol, Ministra Maroto, Alcalde Hila,

Bon dia a tothom.

És un plaer —i un honor— ser aquí, a Mallorca, en representació de la Comissió Europea.

Tant el vicepresident de la Comissió, Maroš Šefčovič, com el comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca, Virginius Sinkevičius, m’han demanat que us transmeti el seu ferm suport institucional a aquest diàleg sobre el futur de la circularitat.

Per a la Comissió, els diàlegs de futur són un exercici exemplar de prospectiva estratègica, basada en la participació plural i la cocreació.

Un exemple que estem seguint també des de la Conferència sobre el futur d’Europa.

I té molt de sentit que precisament aquí, a Mallorca, parlem de l’economia circular.

Les Illes Balears són capdavanteres en aquest àmbit, tenen estratègies pioneres, bones pràctiques i projectes de primer ordre.

Permeteu-me no obstant que comenci, des d’una perspectiva general, destacant els vincles estrets que sorgeixen entre economia circular i canvi climàtic.

 

Urgència climàtica

L’estiu que acabem de passar ha palesat, de nou, els efectes nefastos del canvi climàtic.

Europa ha viscut inundacions, onades de calor i incendis amb conseqüències devastadores, a més dels processos en curs de desertificació i pèrdua d’ecosistemes costaners. Aquests fenòmens no són nous, però es van agreujant de forma molt preocupant.

I sabem que les illes, el territori insular, hi estan particularment exposades.

Si mirem l’últim informe del Panel intergovernamental sobre canvi climàtic queda clar que som davant d’una situació d’extrema urgència.

 

Pacte verd

La Unió Europea, i en particular Espanya, han assumit de manera clara aquesta necessitat d’actuació urgent i estan encapçalant la lluita mundial contra el canvi climàtic.

Com és ben sabut, aquesta lluita no és un esprint sinó clarament una marató. Necessitem una estratègia sistemàtica de llarg recorregut.

A Europa la nostra estratègia a llarg termini es diu el Pacte verd (o Green Deal). Planteja un objectiu que és ben ambiciós: fer d’Europa el primer continent climàticament neutre el 2050.

 

Vincles forts amb l’economia circular

L’economia circular té un paper absolutament clau en aquesta transició. El Pacte verd implica canvis fonamentals en els nostres hàbits i en la forma en què produïm i consumim.

Més de la meitat dels gasos d’efecte hivernacle provenen de l’extracció i el processament de recursos.

Les xifres parlen per si soles.

Una economia circular podria retallar un 61 % les emissions de gasos d’efecte hivernacle en el sector de la construcció, un 70 % en el transport i prop d’un 50 % en l’agricultura i l’alimentació. 

Si les indústries energèticament intensives (acer, plàstics, alumini, ciment) i els sectors que més fan servir aquests productes apliquen mesures d’economia circular reduirem un 56 % les emissions industrials de la UE.

 

Acció contundent

Per això:

Estem revisant la legislació europea per avançar cap a sistemes de producció i consum més sostenibles.  

Estem posant en marxa el nostre Pla d’acció de l’any passat amb l’objectiu de reduir la petjada de consum i doblar la taxa de reutilització de productes i materials en la pròxima dècada.

Estem preparant una iniciativa per redefinir la forma en què es dissenyen els productes a Europa, de manera que en minimitzem l’impacte ambiental al llarg de tota la vida del producte.

En la indústria tèxtil, per exemple, si aconseguim que cada peça es faci servir el doble de vegades abans d’eliminar-se reduirem les emissions un 49 %.

Volem prolongar la vida del producte (durabilitat, reparabilitat i reciclabilitat) amb la finalitat de reduir emissions, contaminació i malbaratament.  

Ja hem fet una proposta similar per convertir Europa en un mercat de referència mundial per a les bateries sostenibles (de cotxe, industrials, de portàtils), la qual cosa ens pot servir de model.

Per fi, estem treballant amb tota la cadena de valor perquè el lideratge el prenguin els nostres actors industrials i d’innovació.

Tal com ho hem identificat en la nostra nova estratègia industrial, necessitem «cocrear» amb ells un ecosistema circular, verd i resilient a llarg termini.

 

Per què és tan important, això?

Aquí m’acosto al tema de la primera taula amb una perspectiva més aviat política.

Perquè l’economia circular no només és bona per al nostre planeta —i la lluita contra el canvi climàtic— sinó també per a la nostra economia i la nostra resiliència.

Economia / competitivitat:

Aplicar principis de circularitat a l’economia de la UE pot suposar un augment addicional del PIB de 0,5 punts el 2030 i crear prop de 700 000 nous llocs de treball.

La circularitat també crea noves oportunitats empresarials: fa possibles models de negoci més innovadors basats en una relació més propera amb els clients. 

Amb la circularitat, la frontera entre productors i consumidors està desapareixent. Cada vegada més estem exercint de «pro-sumidors» (o «consum-actors»). Per això em semblen summament importants els tallers ciutadans d’avui i demà sobre els nostres hàbits, preocupacions i prioritats.

Ara la resiliència.

Si mirem els escenaris de futur, la demanda de matèries primeres anirà augmentant substancialment amb el creixement demogràfic mundial i les necessitats tecnològiques de les transicions verda i digital.

El nostre repte estratègic és trencar d’una vegada —i de manera sostenible— amb la nostra sobredependència de subministrament dels països asiàtics.

Aquí juga un paper decisiu l’eficiència en l’ús de recursos, les innovacions de substitució i el plantejament sobre reutilització i reciclatge. Sense això no podrem superar les nostres vulnerabilitats en la cadena de valor.

Projectes, projectes, projectes

Les Illes tenen projectes pioners en economia circular.

En podria esmentar diversos, però per manca de temps m’agradaria només donar com a exemple el projecte INCIRCLE, finançat amb fons Interreg de la UE, amb la participació del Govern de les Illes Balears.

Aquest projecte se centra en mesures d’economia circular amb gran repercussió en el sector del turisme: instal·lació de fonts d’aigua potable, desenvolupament d’una app digital, distribució d’ampolles reutilitzables per la mateixa indústria i gestió de residus a les Illes.

La capacitat de desenvolupar projectes i aplicar pràctiques innovadores per accelerar la transició verda és clau en els pròxims anys. Un 37 %, com a mínim, dels fons NextGenerationEU es destinarà a projectes vinculats directament amb objectius climàtics.

 

Conclusió:

Espanya, amb la seva estratègia d’economia circular, i les Illes Balears, amb el seu pla de reactivació i transformació econòmica i social, estan demostrant la seva capacitat per impulsar aquesta transició mitjançant uns projectes emblemàtics que, a més de verds, han de ser socialment justos i inclusius.

La Comissió Europea estarà al costat vostre en tot aquest camí.

Si mirem cap al futur, la circularitat serà una condició clau per reforçar tant la nostra autonomia estratègica com la nostra competitivitat sostenible.

Però perquè aquesta transformació de fons sigui una història d’èxit necessitem la col·laboració de tothom: a nivell local, regional, nacional i europeu; de les empreses, universitats i centres de recerca, interlocutors socials, associacions i ciutadans.

No hi sobra ningú i ningú no ha de quedar enrere.

Avui és una cita realment important per a aquesta aportació col·lectiva. Moltes gràcies.

 

 

Detalls

Data de publicació
4 octubre 2021