El projecte, finançat amb fons europeus, es basa en una tecnologia capdavantera per crear bactèries sintètiques i combinar-les amb les proteïnes dels virus. Els seus beneficis no només serien sanitaris sinó també econòmics, ja que seria efectiva contra patògens que afecten al bestiar i podria reduir també l'ús d'antibiòtics en la ramaderia.
Els micoplasmes són un tipus de bactèries que no tenen paret cel·lular i poden infectar gairebé tots els éssers vius. Per a la majoria de les infeccions per micoplasma no hi ha cap vacuna comercial eficaç, el qual té implicacions tant per a l'economia com per a la salut dels europeus.
"Un dels majors reptes per a la salut és que aquestes bactèries són resistents a medicaments que normalment es dirigirien a la paret cel·lular, com ara els antibiòtics derivats de la penicil·lina", explica Luis Serrano, coordinador del projecte MycoSynVac i director del Centre de Regulació Genòmica a Espanya.
Una vacuna universal
"Vam veure que hi havia la necessitat de desenvolupar noves i millors vacunes contra el micoplasma", afirma Serrano. "El nostre objectiu en aquest projecte era dissenyar un vector universal que pogués desplegar-se com a vacuna única o multi-objectiu en una gamma d’hostes animals." Els vectors universals estan dissenyats per estimular el sistema immunitari davant de múltiples soques de patògens.
La idea era que les proteïnes de superfície d'altres espècies de micoplasmes poguessin acoblar fàcilment a el vector i utilitzar-se com a vacuna.
La vacuna bacteriana no patògena desenvolupada a través del projecte s'ha provat des de llavors en diferents patògens animals, amb resultats positius. La proposta té potencial per reduir les infeccions del bestiar i així eliminar la necessitat d'introduir antibiòtics i altres substàncies mèdiques a la cadena alimentària. L'equip avalua actualment el grau de protecció contra la infecció.
En aquest sentit, només a Europa, el patogen micoplasma M. bovis costa a la indústria ramadera prop de 144 milions d'euros a l'any. La falta d’una vacuna també significa que moltes granges d’aviram recorren a l’ús d’antibiòtics, els quals poden provocar patògens resistents als antibiòtics i afectar negativament tant als animals com als humans.
Abordar la pneumònia humana
Des de la finalització de el projecte al març de 2020, Serrano i el seu equip s'han proposat traslladar el vector dissenyat per tractar la pneumònia associada al respirador en humans, un tipus d'infecció pulmonar que afecta els pacients connectats a màquines de respiració mecànica en unitats de cures intensives. S'intenta per tots els mitjans extrapolar els resultats assolits en el projecte MycoSynVac a la lluita mundial contra el coronavirus.
Serrano explica: «Actualment, estem veient la possibilitat d'aplicar les eines i tècniques que desenvolupem en aquest projecte per impedir que el virus arribi als pulmons. Per exemple, si s'introdueixen mutacions en la proteïna que utilitza el coronavirus SARS-CoV-2, potser pugui impedir que el virus s’enllaci amb les cèl·lules pulmonars ». En aquest cas, el vector bacterià podria utilitzar-se per expressar la proteïna objectiu en pacients que no responen a el tractament convencional i contribuir a bloquejar el virus.
Aquesta investigació està actualment en curs. El Centre de Regulació Genòmica ha presentat diverses patents i recentment ha creat una empresa per centrar-se específicament en el tractament de les malalties pulmonars en humans.
Més informació
Detalls
- Data de publicació
- 26 gener 2021