El comissari Jørgensen visita Barcelona com a part de la seva gira d'habitatge assequible per Europa

• Participa en un diàleg amb joves europeus per escoltar les seves problemàtiques i prendre nota de propostes que pugui recollir la futura legislación d’habitatge assequible de la UE.
• També es reuneix amb el president Illa i l’alcalde Collboni per explorar respostes coordinades davant la crisi de l’habitatge.

Aquest dilluns 20 de maig, el comissari d’Energia i Habitatge de la Comissió Europea, Dan Jørgensen  ha estat a Barcelona per conèixer de primera mà els grans reptes i els problemes derivats de l’augment del cost de l’habitatge. Hi ha grans diferències dins d'Europa pel que fa a la mida, el tipus i la qualitat de l'habitatge. Tanmateix, una tendència comuna és l'evolució a l’alça dels preus de compra i de lloguer tan en entorns urbans com rurals. Segons Eurostat, entre el 2010 i el 2024 l’augment ha estat del 53% de mitjana a tota la UE.

El desembre passat, Jørgensen va presentar el Pla d’Habitatge Assequible de la UE que es concretarà en una futura legislació. Amb la intenció de conèixer les diverses realitats arreu de la UE, el comissari està de gira per ciutats europees on la problemàtica és especialment sensible. I ha estat en la seva parada a Barcelona on ha celebrat el primer diàleg amb joves europeus per escoltar la seva perspectiva i les necessitats que cal abordar. En una trobada al Centre Cívic d’El Sortidor del barri del Poble Sec, Jørgensen ha conversat amb una vintena de joves catalans i de la resta de la UE. Entre diversos temes, hi ha hagut quatre recomanacions principals que el comissari a recollit:

• Abordar conjuntament les crisis climàtica i d'habitatge promovent mètodes de construcció tradicionals i de baixa tecnologia i incentivant materials baixos en carboni per oferir habitatges assequibles i sostenibles. Prioritzar la renovació i un millor ús dels habitatges existents, tot protegint els inquilins actuals durant la reforma i la reutilització.
• Fer un millor ús del parc immobiliari existent ampliant i donant suport a les agències de lloguer social.
• Comprometre's amb acords de planificació a llarg termini i interpartidistes per a habitatges assequibles i socials. Protegir l'assequibilitat i la tinença al llarg del temps mantenint els habitatges dins de la seva categoria/segment previst, mantenint els estàndards de qualitat i permetent la residència a llarg termini.
• Posar la justícia social i la igualtat d'oportunitats al centre de la política d'habitatge garantint l'accés per a grups amb ingressos estructuralment més baixos. Promoure barris mixtos i garantir que els habitatges estiguin ben connectats amb llocs de treball, educació i serveis essencials.

El repte de l'habitatge a Catalunya

Prèviament, el comissari també s’ha reunit en sengles trobades amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d’una banda; i amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. Amb tots dos s’ha debatut sobre la futura Llei Europea de l’Habitatge, que ha de garantir el respecte a l’autonomia local, eines per regular els mercats d’habitatge tensionats i els fons europeus específics per a les ciutats que estan a la primera línia d’aquesta crisi.

Jørgensen també ha visitat el projecte de Wikihousing Barcelona, una iniciativa pionera que barreja la tecnologia digital, l'autoconstrucció i l'habitatge cooperatiu per donar resposta a la crisi d'accés a l'habitatge, especialment entre el col·lectiu jove. Es tracta d'un prototip d'habitatge social, ecològic i modular situat al districte de Sant Martí que neix de la col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, centres de recerca i la ciutadania.

Visita a Fusion 4 Energy

Finalment, en la seva estada a la capital catalana, el comissari d’Energia i Habitatge també ha visitat les instal·lacions de l’agència europea d’energia de fusió, Fusion 4 Energy, també al districte de Sant Martí. Allà ha conegut els progressos d'Europa en l'ITER i altres projectes liderats per l’agència, i ha expressat el seu suport a la fusió per poder donar resposta a reptes com la seguretat energètica, la competitivitat i el clima.