La Comissió ha presentat el primer paquet de tardor del Semestre Europeu d’ençà de l’entrada en vigor, el passat mes d’abril, de l’ambiciosa i exhaustiva reforma del nou marc de governança econòmica de la UE. Per fer efectius els objectius de la reforma, és fonamental disposar d’un marc més senzill, més transparent i més eficaç, i que hi hagi un major grau d’apropiació per part dels estats membres.
El nou marc ajuda els estats membres a assolir l’estabilitat macroeconòmica, el creixement i la sostenibilitat pressupostària, que són fonamentals per a la fortalesa econòmica de la UE en el difícil context mundial actual. També fomenta reformes i inversions que assentaran les bases de l’estabilitat econòmica i el creixement sostenible a llarg termini. En última instància, ajuda a fer més resilient, equitativa, competitiva i segura l’economia de la UE en benefici dels ciutadans.
El paquet de tardor del Semestre Europeu arriba en un moment en què l’economia de la UE recupera un creixement moderat després d’un llarg període d’estagnació. Pel que fa al futur, per bé que els estats membres buscaran els ajustaments pressupostaris necessaris, es preveu que el 2025 la inversió pública augmenti en gairebé tots els estats membres, amb una contribució significativa del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de NextGenerationEU i dels fons de la UE en diversos estats membres.
Normes més senzilles que tenen en compte diversos reptes en matèria pressupostària
El nou marc de governança econòmica estableix unes normes pressupostàries més senzilles i transparents. Fa servir un únic indicador operatiu —la trajectòria de despesa neta plurianual de l’estat membre—, cosa que facilita el seguiment del compliment. El marc també introdueix una supervisió basada en el risc adaptada a la situació pressupostària concreta de cada estat membre i permet un ajustament pressupostari més gradual si se sustenta en reformes i inversions específiques.
El nou marc permet reduir de manera gradual i realista els nivell de deute públic, que van augmentar significativament arran de la pandèmia de covid-19 i la crisi energètica subsegüent. Per a l’estabilitat macroeconòmica i el creixement econòmic sostenible és imprescindible comptar amb unes finances públiques sanejades.
Promoure reformes i inversions que propiciïn el creixement
Amb el nou marc, tots els estats membres incorporen reformes i inversions en els seus plans a mitjà termini que incideixen en prioritats comunes de la UE i en els problemes identificats a les recomanacions específiques per a cada país en el context del Semestre Europeu. Es tracta, per exemple, de les transicions verda i digital, la resiliència social i econòmica, la seguretat energètica i el desenvolupament de les capacitats de defensa.
Avaluació dels plans a mitjà termini
Els plans a mitjà termini són el pal de paller del nou marc de governança econòmica. La integració dels objectius pressupostaris, de reforma i d’inversió en un únic pla a mitjà termini genera un procés coherent i racionalitzat.
La Comissió ha completat l’avaluació de 21 dels 22 plans presentats.
D’entre aquests 21 plans, la Comissió ha valorat que n’hi ha 20 que compleixen els requisits del nou marc i tracen una evolució pressupostària creïble per garantir que el nivell de deute dels estats membres respectius marqui una trajectòria descendent sostenible o es mantingui en nivells prudents. En aquest grup trobem els següents estats membres: Txèquia, Dinamarca, Estònia, Irlanda, Grècia, Espanya, França, Croàcia, Itàlia, Xipre, Letònia, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Finlàndia i Suècia. En relació amb aquests estats membres, la Comissió recomana que el Consell ratifiqui la trajectòria de despesa neta que contenen els plans corresponents. Pel que fa als Països Baixos, la Comissió ha proposat que el Consell recomani una trajectòria de despesa neta que sigui coherent amb la informació tècnica que la Comissió li va remetre el mes de juny.
La Comissió encara està avaluant el pla a mitjà termini d’Hongria.
En cinc dels 20 plans a mitjà termini que la Comissió ha valorat positivament, la trajectòria de despesa neta es basa en una ampliació del període d’ajustament de quatre a set anys. Aquesta ampliació ve acompanyada d’un conjunt de compromisos de reforma i inversió que formen part dels plans. En tots cinc casos, la Comissió ha valorat que aquestes mesures que contenen els plans compleixen els criteris que justifiquen una ampliació. Es troben en aquesta situació els plans a mitjà termini d’Espanya, França, Itàlia, Romania i Finlàndia.
Avaluació dels esborranys de plans pressupostaris per al 2025
La Comissió també ha avaluat els esborranys de plans pressupostaris per al 2025 que han presentat 17 estats membres de l’eurozona i ha analitzat si constitueixen els primers passos adequats per aplicar el pla a mitjà termini corresponent.
L’avaluació que fa la Comissió dels esborranys de plans pressupostaris se centra en el creixement de la despesa neta en el període 2024-2025, i valora si aquesta despesa neta se cenyeix als límits màxims fixats en els pla a mitjà termini de cada estat membre, en cas que se’n tingui un i que s’hagi considerat conforme al nou marc.
Es considera que hi ha vuit estats membres de l’eurozona que s’ajusten a les recomanacions pressupostàries mentre que n’hi ha set que no s’hi ajusten plenament, un que no s’hi ajusta i un que podria no ajustar-s’hi.
- Es considera que Grècia, França, Croàcia, Itàlia, Xipre, Letònia, Eslovènia i Eslovàquia s’ajusten a les recomanacions, ja que preveuen una despesa neta inferior als límits màxims.
- Es considera que Alemanya, Estònia, Irlanda i Finlàndia no s’hi ajusten plenament, atès que es preveu que la seva despesa neta anual (Finlàndia, Irlanda) i/o acumulada (Estònia, Alemanya i Irlanda) se situï per sobre dels límits màxims respectius.
- Es considera que Luxemburg, Malta i Portugal no s’ajusten plenament a la recomanació: si bé la despesa neta prevista es troba dins dels límits màxims, no eliminen gradualment les ajudes energètiques d’emergència de cara a l’hivern 2024-2025, tal com recomana el Consell.
- Es considera que els Països Baixos no s’ajusten a la recomanació, ja que s’hi preveu una despesa neta superior als límits màxims.
- Es considera que Lituàniapodria no ajustar-se a la recomanació, ja es preveu que la despesa neta superi les proporcions que la Comissió consideraria un primer pas adequat en l’aplicació del nou marc de governança econòmica.
Adopció de les següents mesures en el marc del procediment de dèficit excessiu
El procediment de dèficit excessiu (PDE) se’l coneix com el «braç corrector» del Pacte d’Estabilitat i Creixement.
Aquest paquet de tardor presenta les recomanacions de la Comissió pel que fa a la trajectòria de despesa neta plurianual a fi de corregir el dèficit excessiu de vuit estats membres (Bèlgica, França, Itàlia, Hongria, Malta, Polònia, Romania i Eslovàquia) que actualment estan sotmesos al PDE.
Per a la majoria d’aquests estats membres, la senda correctiva es basa en la trajectòria de despesa neta que l’estat membre ha indicat en el seu pla a mitjà termini. Això és coherent amb l’èmfasi que es posa en l’apropiació nacional dels compromisos en matèria pressupostària dins del nou marc de governança econòmica.
A falta d’un pla o d’una recomanació sobre el pla a mitjà termini, com és el cas de Bèlgica i Hongria, la senda correctora de la recomanació del PDE es basa en la trajectòria de referència de quatre anys de la Comissió, actualitzada a partir de les dades més recents.
El paquet també conté un informe de conformitat amb l’article 126.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea en relació amb Àustria i Finlàndia, en què s’avalua el compliment del criteri de dèficit per part d’aquests estats membres.
Àustria ha notificat un dèficit previst superior al valor de referència del 3 % del PIB el 2024 i les previsions de la Comissió no indiquen una reducció per sota del valor de referència del 3 % del PIB ni el 2025 ni el 2026, amb la hipòtesi de manteniment de la política econòmica. Així, doncs, la Comissió estudiarà la possibilitat de proposar al Consell que declari l’existència d’un dèficit excessiu a Àustria. Les autoritats austríaques han manifestat la seva intenció d’adoptar les mesures necessàries per situar el dèficit per sota del 3 % el 2025. La Comissió està disposada a avaluar les noves mesures tan bon punt el govern les hagi acordat formalment i de manera prou detallada.
En el cas de Finlàndia, que també va notificar un dèficit previst superior al 3 % del PIB per al 2024, la Comissió no té intenció de proposar l’obertura d’un procediment de dèficit excessiu, atès que a partir de 2025 ja no es preveu que el dèficit superi el valor de referència sense necessitat de mesures suplementàries.
Informe de supervisió posterior al programa
Els informes de supervisió posterior al programa analitzen la situació econòmica, pressupostària i financera dels estats membres que han estat beneficiaris de programes d’ajuda financera (Grècia, Espanya, Irlanda, Xipre i Portugal), amb especial atenció a la seva capacitat de reemborsament. Els informes conclouen que tots cinc estats membres conserven la capacitat de retornar el seu deute.
Propers passos
Ara el Consell i l’Eurogrup debatran els elements presentats en el paquet pressupostari de tardor del Semestre Europeu.
Un cop que el Consell hagi aprovat els plans a mitjà termini, els estats membres hauran de respectar els compromisos que hi figuren al llarg de tot el període que abasta el pla. Els estats membres presentaran informes anuals de situació per facilitar el seguiment i el compliment efectius d’aquests compromisos.
La Comissió presentarà en les pròximes setmanes la segona part del paquet de tardor del Semestre Europeu, que conté l’Estratègia Anual de Creixement Sostenible, la recomanació per a la zona de l’euro i l’Informe sobre el Mecanisme de Alerta.
Mes informació
Preguntes i respostes sobre el paquet pressupostari de tardor del Semestre Europeu de 2024
Paquet de tardor del Semestre Europeu de 2024: documents
Previsions econòmiques de la tardor del 2024
Preguntes i respostes sobre el nou marc de governança econòmica
Paolo Gentiloni, comissari d’Economia
Enguany el paquet de tardor suposa un pas important en l’aplicació del nou marc de governança econòmica. Els plans a mitjà termini dels estats membres proporcionen un full de ruta per a la sostenibilitat pressupostària i el creixement. Per als estats membres sotmesos al procediment de dèficit excessiu, els ajustaments pressupostaris també són la base de les recomanacions del PDE, de manera que es reforça la coherència i l’apropiació de les nostres regles pressupostàries. Els esborranys de plans pressupostaris per al 2025 mostren que, amb les noves normes, la consolidació no va en detriment de la inversió. Alhora, cal que estiguem amatents i siguem àgils a l’hora de respondre a pertorbacions imprevistes. En el marc de les noves normes de governança econòmica, l’economia europea ha de reforçar la seva competitivitat i seguretat a fi de superar la incertesa geopolítica.
Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a Una Economia al Servei de la Gent
La nostra nova governança econòmica dona fruit. La Comissió ha avaluat la primera collita de plans a mitjà termini de 22 estats membres, uns plans que contribuiran a la sostenibilitat pressupostària i fomentaran el creixement sostenible i inclusiu. Ara que l’economia de la UE es recupera n’hem de preservar la competitivitat de cara al futur i assegurar-nos que es pot enfrontar als reptes mundials. Amb els plans a mitjà termini, cada estat membre es compromet a aplicar al llarg dels propers anys un conjunt de polítiques que comporten un ajustament pressupostari gradual, la prioritat de la inversió pública i unes reformes que propiciïn el creixement. Els plans, doncs, responen a les prioritats comunes de la UE de reforçar la resiliència econòmica i social, avançar en les transicions verda i digital i millorar la capacitat d’Europa en matèria de seguretat. Ara que aquests plans entren en funcionament, prestarem suport als estats membres per aplicar-los i continuarem fent seguiment dels avenços en el context del Semestre Europeu.
IP/24/5922
Detalls
- Data de publicació
- 26 novembre 2024
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona