Els rius de Catalunya ja tenen més peixos invasors que autòctons

• Segons l'estudi del Servei d'Alertes de la Direcció General de Medi ambient de la Comissió Europea, les espècies invasores són una amenaça creixent per als ecosistemes d'aigua dolça i poden tenir impactes ecològics generalitzats.
• Les noves investigacions suggereixen que cal actualitzar les estratègies actuals per prevenir les invasions.

Els rius d'aigua dolça catalans són la principal ruta per la qual les espècies de peixos no autòctons entren a Espanya. Aquests rius ja tenen més espècies invasores (31) que natives (27). Els cobitoïdeus invasors, un tipus de peix d'aigua dolça, s'estan expandint ràpidament per les vies navegables de Catalunya, contribuint a una forta disminució de l'abundància d'espècies de peixos autòctons. Així ho assenyala un estudi del Servei d'Alertes de la Direcció General de Medi ambient de la Comissió Europea.

L'àrea d'estudi abasta les conques dels rius Ebre, Segre, Llobregat i Ter amb més de 3.500 visites de mostreig de peixos, entre el 2007 i el 2019. Els investigadors van dur a terme anàlisis moleculars de gens mitocondrials i nuclears de 71 mostres de peixos, de 21 llocs diferents, en cobitoïdeus no autòctons, com ara el Barbatula, Cobitis i Misgurnus/Paramisgurnus. Els investigadors van recopilar dades sobre els trets no autòctons de les espècies de peixos recollides i l'any en què aquestes espècies es van registrar per primera vegada a Catalunya.

Els cobitoïdeus han estat històricament rars a les vies navegables catalanes, on les dues úniques espècies autòctones tenen àrees de distribució molt restringides, tanmateix, com a resultat de la introducció diverses espècies de cobitoïdeus noves s'hi han consolidat en els darrers anys. 

Mitjançant tècniques genètiques per analitzar dades exhaustives de peixos de la regió, és possible esbrinar si les característiques de les espècies de cobitoïdeus invasors de la zona difereixen de les espècies de peixos invasores que han tingut èxit anteriorment. Comprendre la dinàmica de les espècies invasores, incloent-hi les possibles vies d'introducció, pot servir per a la gestió de la conservació i prevenir millor les invasions biològiques en el futur.

La pesca esportiva: possible porta d'entrada

Aquest estudi destaca que el nombre d'espècies de peixos d'aigua dolça invasores a les aigües catalanes està augmentant en abundància. Les dades genètiques ens mostren que s'hi ha produït més d'una introducció, per exemple, han aclarit que enlloc d'una sola espècie invasora de cobitoïdeus asiàtic, en realitat n'hi ha tres. També ha demostrat que aquestes poblacions de cobitoïdeus asiàtics no derivaven d'un únic esdeveniment d'introducció sinó diversos. Els investigadors destaquen que els alliberaments d'aquaris de peixos, juntament amb la pesca amb esquer viu, són les dues vies més probables d'introducció de cobitoïdeus no autòctons. Tot i que la pesca amb esquer viu és il·legal a Espanya, els pescadors admeten sovint utilitzar cobitoïdeus, fet que és un risc de propagació.

Pels investigadors, aquest anàlisi mostra que els cobitoïdeus no autòctons són invasors amb èxit, i suggereixen que les llistes d'espècies prohibides no són suficients per prevenir les invasions biològiques. Els investigadors proposen que desenvolupar eines de gestió més flexibles de priorització de la prevenció i de respostes ràpides a les noves introduccions, dificultaria l'establiment i la propagació d'espècies no autòctones.