Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Press release13 juliol 2022Representation in Spain – Barcelona

Informe sobre l’estat de dret de 2022: la Comissió formula recomanacions específiques per a cada estat membre

Avui la Comissió ha publicat el tercer Informe anual sobre l’estat de dret. L’informe arriba en el context de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, que ha palesat encara més la importància de defensar els valors democràtics, els drets humans i l’estat de dret.

Conté una visió general de les tendències en el conjunt de la UE així com vint-i-set capítols per país en què s’analitza l’evolució en cadascun dels estats membres des del juliol de 2021 fins ara. L’informe d’aquest any inclou, per primera vegada, recomanacions específiques dirigides a cadascun dels estats membres, tal com va anunciar la presidenta Von der Leyen en el discurs sobre l’estat de la Unió de 2021. Les recomanacions pretenen esperonar els estats membres a dur a terme les reformes que ja han iniciat o planificat i ajudar-los a definir les millores necessàries.

De la mateixa manera que les edicions anteriors, aquest informe examina l’evolució registrada en quatre àmbits clau de l’estat de dret: el sistema judicial, el marc de la lluita contra la corrupció, el pluralisme i la llibertat dels mitjans de comunicació, i altres aspectes vinculats als contrapesos institucionals. L’informe constata que molts estats membres han avançat en les reformes en matèria de l’estat de dret per donar resposta a les mancances detectades en les dues edicions anteriors. Alhora, però, en determinats estats membres es mantenen alguns problemes sistèmics.

L’informe fa el seguiment dels reptes detectats en els informes anteriors, aprofundeix en la valoració que en fa la Comissió i incorpora observacions sobre altres aspectes, com ara els mitjans de comunicació públics, l’ús de programari espia o l’execució de les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

 

Conclusions i recomanacions principals

  1. Reformes en l’àmbit de la justícia

En els últims anys les reformes en l’àmbit de la justícia han format part de les prioritats polítiques. Molts estats membres han endegat reformes importants per reforçar la independència judicial, com ara les relatives a la composició i les competències dels consells del poder judicial, a la millora dels procediments de designació dels jutges i magistrats i al reforç de l’autonomia de la fiscalia. En molts també s’han aplicat mesures destinades a incrementar l’eficiència i la qualitat de la justícia, com ara l’aprofundiment en la digitalització dels sistemes judicials i la millora de l’accés a la justícia.

Alhora, però, alguns estats membres continuen presentant mancances pel que fa a la independència judicial. En alguns estats membres hi ha deficiències en relació amb el nomenament dels membres dels òrgans jurisdiccionals superiors i dels presidents dels tribunals. En d’altres, hi ha dubtes quant a la independència/autonomia de la fiscalia i s’hi utilitzen els procediments disciplinaris per afeblir la independència judicial.

Amb vista a resoldre aquestes qüestions, les recomanacions de la Comissió propugnen, per exemple, una implicació més gran del poder judicial en els nomenaments, més autonomia de la fiscalia i l’aportació dels recursos adequats als sistemes judicials per part dels estats membres.

 

  1. Marc regulador de la lluita contra la corrupció

La UE continua sent una de les regions menys corruptes del món. Des de juliol de 2021, molts estats membres han adoptat noves estratègies de lluita contra la corrupció o bé han revisat o estan revisant les existents. Diversos estats membres han adaptat el marc jurídic previ a les normes internacionals anticorrupció i el dret de la Unió. La majoria d’estats membres disposen d’una normativa extensa que proporciona al sistema de justícia penal les eines necessàries per lluitar contra la corrupció. Molts estats membres han pres mesures orientades a augmentar la capacitat d’acció de la fiscalia encarregada de la lluita contra la corrupció mitjançant l’augment dels recursos o bé formació suplementària.

Malgrat tot, la corrupció continua preocupant la ciutadania de la UE. L’Eurobaròmetre sobre corrupció de 2022, per exemple, indica que el 68 % de la ciutadania pensa que en el seu país la corrupció és un fenomen generalitzat. En alguns estats membres la investigació i l’enjudiciament dels casos de corrupció són llargs i encara no hi ha sentències, especialment en els casos d’alt nivell. Els càrrecs públics han de fer obligatòriament, en tots els estats membres, una declaració de patrimoni i interessos, però no a tot arreu són iguals pel que fa a l’abast, el nivell de transparència i l’accessibilitat de la informació, ni tampoc en relació amb el grau i l’eficàcia de la verificació i l’aplicació de la normativa.

Quant als marcs nacionals reguladors de la lluita contra la corrupció, la Comissió ha fet recomanacions per reforçar la prevenció, per exemple en relació amb les normes que regulen el lobbisme i els conflictes d’interès i amb la investigació i l’enjudiciament efectius dels casos de corrupció.

 

  1. Llibertat i pluralisme dels mitjans de comunicació

Tant la pandèmia de covid-19 com la guerra de Rússia contra Ucraïna han demostrat el paper tan important que tenen els periodistes per contrastar la informació i informar la ciutadania. Diversos estats membres han adoptat o reforçat les mesures orientades a reforçar la seguretat i millorar les condicions laborals dels periodistes, o bé estan estudiant de fer-ho, arran d’algunes iniciatives recents de la Comissió. D’ençà de l’informe anterior, diversos estats membres han fet esforços per millorar la transparència de la propietat del mitjans. Alguns dels problemes importants que destaca l’informe i als quals cal parar atenció són la manca de transparència en la distribució de la publicitat estatal, els conflictes d’interessos i els obstacles en l’accés a documents públics.

Per primera vegada, l’informe també analitza els mitjans de comunicació públics, amb la qual cosa es reconeix el paper especial que tenen en la societat i en els sistemes democràtics. Calen salvaguardes per garantir que es protegeix la independència dels mitjans públics i que el finançament públic és adequat i no s’utilitza per pressionar políticament aquests mitjans, tal com es recull en les normes europees.

Les conclusions de l’informe es basen en diverses fonts, com ara l’instrument de seguiment del pluralisme en els mitjans Media Pluralism Monitor (MPM 2022), la Plataforma del Consell d’Europa per Promoure la Protecció del Periodisme i la Seguretat dels Periodistes i la plataforma Mapping Media Freedom.

La Comissió ha formulat diverses recomanacions que abasten, entre d’altres, la distribució transparent i equitativa de la publicitat estatal, la governança independent dels mitjans de comunicació públics i les mesures per reforçar la seguretat dels periodistes. La Llei de llibertat dels mitjans de comunicació, de propera adopció, buscarà resoldre alguns dels aspectes que han detectat els informes sobre l’estat de dret.

 

  1. Sistema de contrapesos institucionals

Els estats membres han continuat millorant la qualitat dels respectius processos legislatius, una tendència que ja havien recollit els informes sobre l’estat de dret de 2020 i de 2021. Els tribunals constitucionals continuen tenint un paper clau en el sistema de contrapesos institucionals, en particular en el control de les mesures d’emergència i en altres àmbits com ara l’electoral. En alguns estats membres s’ha reforçat l’estatus de les institucions de drets humans, els síndics de greuges i altres autoritats independents. En la majoria d’estats membres hi ha un entorn propici per a la societat civil.

No obstant això, en alguns estats membres encara no hi ha un marc formal per consultar les parts interessades, cosa que és un motiu de preocupació, i les organitzacions de la societat civil es continuen enfrontant a dificultats com ara els problemes de finançament, els discursos negatius i la restricció del seu àmbit d’actuació. Per primera vegada, l’informe també analitza l’execució per part dels estats membres de les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans. L’informe també es fixa en la reacció per part dels contrapesos institucionals dels estats membres davant de l’ús de programari espia. Per bé que aquestes eines estan vinculades a la seguretat nacional, el seu ús ha d’estar subjecte als contrapesos institucionals de cada país.

Per tal de donar resposta a alguns d’aquests reptes, la Comissió ha formulat recomanacions sobre qüestions com ara la participació de les parts interessades en el procediment legislatiu, la creació i el funcionament d’institucions nacionals de drets humans acreditades, i la necessitat de garantir un marc d’actuació obert per a la societat civil.

 

Declaracions dels membres del Col·legi

La vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová, ha declarat: «L’estat de dret continua sent una de les pedres angulars de la democràcia. La guerra de Rússia a Ucraïna ens recorda una vegada més la importància de la nostra tasca per defensar i promoure l’estat de dret a la UE i arreu del món. L’informe d’enguany demostra que el debat sobre l’estat de dret a Europa avança a mesura que els estats membres apliquen millores i donen resposta a deficiències de l’estat de dret. Malauradament, encara trobem aspectes preocupants en alguns estats membres, especialment pel que fa a la independència judicial. D’altra banda, l’informe analitza per primera vegada els mitjans de comunicació públics. Calen més salvaguardes per garantir que es protegeix la independència dels mitjans públics i que el finançament públic és adequat i no s’utilitza per pressionar políticament aquests mitjans. Avui fem un pas més amb la recomanació sobre com millorar la situació de l’estat de dret arreu de la UE. Insto els estats membres a seguir les recomanacions, entaular un debat seriós i prendre mesures.»

El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha declarat: «L’agressió militar de Rússia contra Ucraïna, que ni ha estat provocada ni està justificada, palesa que és més important que mai protegir i promoure l’estat de dret. La UE només conservarà la seva credibilitat si defensem l’estat de dret a casa i si continuem enfortint la cultura de l’estat de dret. Em satisfà veure que el nostre Informe contribueix a aquest objectiu. Ajuda a dur a terme reformes importants en els estats membres. Avui no només aportem informació sobre la situació de l’estat de dret sinó que també recomanem maneres constructives de millorar els sistemes judicials, intensificar la lluita contra la corrupció, i vetllar perquè hi hagi uns mitjans de comunicació lliures i independents i uns contrapesos institucionals sòlids.»

 

Properes etapes

La Comissió convida el Parlament Europeu i el Consell a continuar els debats, tant a nivell general com els específics de cada país, a partir d’aquest informe. També insta els parlaments nacionals i altres actors fonamentals, inclosa la societat civil, a continuar el diàleg nacional sobre l’estat de dret. Finalment, la Comissió anima els estats membres a actuar per resoldre les deficiències detectades en l’Informe i està disposada a ajudar-los en aquesta tasca, també en l’aplicació de les recomanacions.

 

Rerefons

L’estat de dret és essencial per a tots els ciutadans i les empreses de la UE ja que garanteix els valors i drets fonamentals, vetlla per l’aplicació del dret de la Unió i propicia un entorn empresarial favorable per a les inversions. És un dels valors fonamentals sobre els quals se sustenta la UE.

L’Informe anual sobre l’estat de dret és el resultat d’un diàleg intens amb les parts interessades i les autoritats nacionals i tracta tots els estats membres de manera objectiva i imparcial en analitzar els mateixos aspectes en cadascun. L’avaluació qualitativa que ha dut a terme la Comissió se centra en les novetats significatives que s’han donat d’ençà de l’adopció del segon Informe anual sobre l’estat de dret, el juliol del 2021, i garanteix la coherència en aplicar la mateixa metodologia a tots els estats membres, alhora que manté la proporcionalitat respecte de les novetats. L’avaluació que figura en els capítols per país s’ha elaborat d’acord amb els continguts i la metodologia que s’han actualitzat arran de les converses amb els estats membres.

L’Informe és un element central del mecanisme europeu de l’estat de dret, que consisteix en un cicle anual orientat a fomentar l’estat de dret i evitar que sorgeixin problemes o s’agreugin els existents. El mecanisme té una finalitat preventiva. És un element independent de la resta d’eines de la UE en matèria de l’estat de dret i, si bé complementa els mecanismes derivats dels Tractats amb què la UE pot respondre a greuges més seriosos relacionats amb l’estat de dret en els estats membres, no els substitueix pas. Aquestes eines són, entre d’altres, el procediment d’infracció i el procediment per protegir els valors fundacionals de la Unió en virtut de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea.

La tercera edició de l’Informe fa un pas més en el compromís de la Comissió amb l’estat de dret i incorpora recomanacions específiques per a cada estat membre. Aquestes recomanacions s’han elaborat a partir de l’avaluació que contenen els capítols per país i del diàleg amb els estats membres, amb ple respecte del principi d’igualtat de tractament. En formular les recomanacions la Comissió ha tingut cura de centrar-se en les normes europees i vincular-les-hi, i també de tenir en compte els ordenaments jurídics nacionals. A més, s’ha mantingut la coherència i les sinèrgies amb altres processos, com ara el Semestre Europeu, el mecanisme de condicionalitat pressupostària i el Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Les properes edicions de l’Informe sobre l’estat de dret examinaran el tractament que s’ha fet de les recomanacions. Cal llegir les recomanacions juntament amb les avaluacions dels capítols per país que analitzen aspectes concrets i estan concebuts per orientar els estats membres en l’aplicació de mesures que hi donin resposta.

Les deficiències en l’àmbit de la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació que va constatar l’anterior Informe sobre l’estat de dret han comportat diverses iniciatives recents de la UE, com ara una recomanació sobre la seguretat dels periodistes i un paquet de mesures per actuar davant de les demandes abusives contra la participació pública. La Comissió està treballant en una proposta de Llei europea de llibertat dels mitjans de comunicació.  

 

Més informació

Informe sobre l’estat de dret de 2022: La situació de l’estat de dret a la Unió Europea

Informe sobre l’estat de dret de 2022: Recomanacions

Informe sobre l’estat de dret de 2022: Capítols per país

Informe sobre l’estat de dret de 2022: Resums dels capítols per país i recomanacions

Informe sobre l’estat de dret de 2022: Metodologia

Informe sobre l’estat de dret de 2022: Qüestionari

Fitxa informativa sobre el mecanisme europeu de l’estat de dret

Fitxa informativa sobre el repertori d’eines de la UE en matèria de l’estat de dret

Preguntes i respostes sobre l’Informe sobre l’estat de dret de 2022

Eurobaròmetre sobre corrupció que recull les percepcions i experiències de la ciutadania

Eurobaròmetre sobre les actituds de les empreses davant de la corrupció a la UE

 

IP/22/4467

Detalls

Data de publicació
13 juliol 2022
Autor
Representation in Spain – Barcelona