La Comissió analitza el potencial per impulsar l’Espai Europeu de Recerca

La UE ha fet grans avenços en la construcció d’un mercat únic més integrat, eficient i atractiu per a la recerca i la innovació, però cal continuar treballant per extreure’n tot el potencial. Aquestes són les conclusions de la Comunicació sobre l’execució de l’Espai Europeu de Recerca (EER) que ha adoptat avui la Comissió, amb què referma el seu compromís de situar la recerca i la innovació al centre del creixement futur d’Europa. Com destaquen tant l’informe Draghi com les orientacions polítiques per a la pròxima Comissió, la recerca i la innovació són motors clau de la resiliència econòmica, la competitivitat i el benestar.

L’EER —que es va posar en marxa l’any 2000 per abordar la fragmentació en el panorama europeu de la recerca i va rebre un nou impuls el 2020— té l’objectiu de crear un entorn dinàmic i atractiu per als investigadors i innovadors de tot Europa per fer-ne el millor indret per a aquests. La nova Comunicació fa balanç dels progressos realitzats en el marc dels quatre objectius estratègics acordats amb els estats membres i subratlla els àmbits en què queda feina per fer:

• Prioritzar les inversions i les reformes: la Comissió ha treballat amb els estats membres per harmonitzar els esforços de recerca i innovació, finançant reformes i inversions a través dels fons de la política de cohesió, el Mecanisme de Recuperació i Resiliència i mitjançant l’ajuda d’experts en el marc del mecanisme de suport a les polítiques d’Horitzó Europa i l’Instrument de Suport Tècnic. No obstant això, Europa encara està lluny d’assolir l’objectiu d’invertir el 3 % del PIB de la UE en recerca i desenvolupament (R+D). El principal problema continua sent la baixa inversió privada, que topa amb barreres reglamentàries, legals i administratives que cal resoldre per tal d’atreure més inversors i innovadors.
• Millorar l’accés a l’excel·lència: el suport prestat mitjançant Horitzó Europa a projectes col·laboratius i programes de mobilitat, com ara les accions Marie Skłodowska-Curie, ha ajudat a reforçar les xarxes de cooperació científica. Aquest àmbit d’Horitzó Europa, que no para de créixer, també ha invertit fins ara més de 1 000 milions d’euros per finançar el desenvolupament de competències de R+D+i més sòlides en els estats membres que presenten resultats més discrets. Tot i això, cal fer més per reduir la burocràcia i millorar la informació sobre les oportunitats disponibles per als investigadors.
• Traduir els resultats en impacte econòmic: el Consell Europeu d’Innovació (ERC) ha esdevingut el principal inversor en tecnologia profunda a Europa, i cada euro que inverteix el Fons de l’ERC n’atrau quatre d’inversors privats. El marc de l’EER ha permès formular amb els estats membres orientacions específiques per a l’explotació econòmica dels resultats de la recerca i fulls de ruta tecnològics, però Europa encara necessita més capital risc per dur les innovacions d’avantguarda a escala industrial. La posada en marxa recentment de la Xarxa d’Inversors de Confiança suposa un pas endavant en la sindicació d’inversors europeus.
• Aprofundir en l’EER: el marc de l’EER ha permès avançar de manera significativa en la millora de les condicions de treball i el desenvolupament professional dels investigadors, en particular gràcies a l’adopció de la Recomanació del Consell sobre les carreres en recerca, però encara s’hi pot fer més. En consonància amb els valors europeus, Horitzó Europa també ha estat capdavanter a l’hora d’impulsar la igualtat de gènere i la integritat en la recerca, la ciència oberta i la feina en matèria d’intercanvi de dades. Mitjançant l’adopció d’una Recomanació del Consell sobre la seguretat en la recerca, també es van fer nous avenços per garantir la seguretat de la recerca europea. No obstant, cal redoblar els esforços a fi d’abordar les disparitats que encara es donen quant a les oportunitats de desenvolupament professional arreu de la Unió i per garantir la sostenibilitat a llarg termini i l’accessibilitat de les infraestructures i tecnologies de recerca europees. 

Rerefons

Al llarg dels últims vint anys l’EER ha impulsat canvis estructurals, econòmics i polítics. L’actual marc de l’EER és el resultat d’un procés de revitalització que comença amb la Comunicació de la Comissió de 2020 sobre un nou EER per a la recerca i la innovació, seguida d’un nou marc polític i de governança adoptat pel Consell, i la Recomanació del Consell sobre un Pacte de Recerca i Innovació a Europa, així com les Conclusions del Consell sobre el futur de la governança de l’Espai Europeu de Recerca, de 2021.

Aviat es completarà el primer programa de mesures de l’EER (2022-2024), amb resultats tangibles, i aquesta nova Comunicació arriba en el mateix moment en què s’està preparant el segon programa de mesures de l’EER (2025-2027). 

Mes informació

Comunicació sobre l’execució de l’Espai Europeu de Recerca 

Fitxa informativa sobre la Comunicació

Plataforma de l’Espai Europeu de Recerca

Programa de mesures de l’EER 2022-24

Informe de seguiment de l’EER de 2023

Informes per país de l’EER de 2023

Iliana Ivanova, comissària d’Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut, ha declarat:

«La visió de l’Espai Europeu de Recerca és tan pertinent avui com ho va ser l’any 2000. Estic molt orgullosa del que hem aconseguit. Ara tenim una base sòlida sobre la qual construir per fer d’Europa el millor lloc per als investigadors i els innovadors. Ara és l’hora de fer front als reptes que encara tenim i alliberar tot el potencial d’Europa per prosperar i competir en l’escenari mundial.»

IP/24/5361