Avui la Comissió presenta una sèrie d’iniciatives encapçalades per la Comissió en àmbits fonamentals per a la defensa i la seguretat dins de la Unió Europea. Una de les iniciatives és una Contribució a la defensa europea que abasta tot el ventall de reptes que es presenten, des del sector convencional de la defensa i l’equipament per a terra, mar i aire fins a les amenaces cibernètiques, híbrides i espacials, la mobilitat militar i la rellevància del canvi climàtic. Una altra és un Full de ruta sobre tecnologies crítiques per a la seguretat i la defensa. Aquestes noves iniciatives són passos concrets vers un mercat europeu de la defensa més integrat i més competitiu, en particular mitjançant la cooperació dins de la UE de manera que es generen economies d’escala, es controlen els costos i es millora l’eficàcia operativa. Amb l’anunci d’avui la Comissió presenta les seves aportacions de cara a la Brúixola Estratègica sobre seguretat i defensa de la UE.
La Comissió fa servir tots els mitjans disponibles en un context geopolític i tecnològic en constant evolució amb la intenció de reforçar la capacitat de la Unió de respondre davant d’amenaces multidimensionals que canvien amb rapidesa.
En particular, la Comissió ha definit els següents nous àmbits principals per continuar reforçant la competitivitat del mercat europeu de la defensa:
- explorar com es pot estimular encara més la inversió dels estats membres en capacitats estratègiques clau i en els elements facilitadors clau que es desenvolupen o s’adquireixen en marcs cooperatius de la Unió Europea;
- incentivar més l’adquisició conjunta en matèria de capacitats de defensa que es donen de manera col·laborativa dins de la UE;
- instar els estats membres a continuar avançant cap a pràctiques de control de les exportacions d’armament més harmonitzades i convergents, en particular pel que fa a les capacitats de defensa que es donen en un marc cooperatiu de la UE.
Inversions en recerca i capacitats en l’àmbit de la defensa i adquisició conjunta
Quan acabi el 2022 el Fons Europeu de Defensa (FED) haurà invertit 1 900 milions d’euros en projectes de recerca i desenvolupament de capacitats en l’àmbit de la defensa. Això serà el punt de partida de projectes col·laboratius clau a gran escala de desenvolupament de les capacitats, alhora que estimularà la innovació en defensa. La Comissió també formularà més incentius per estimular les inversions dels estats membres en capacitats estratègiques de defensa, especialment quan es desenvolupin i/o adquireixin en marcs cooperatius de la UE. En particular, la Comissió explorarà una sèrie d’instruments per incentivar l’adquisició conjunta de capacitats de defensa desenvolupades de manera col·laborativa dins de la UE, com ara una proposta d’exempció de l’impost sobre el valor afegit (IVA), la creació de noves solucions de finançament i la revisió dels mecanismes de bonificació del FED per afavorir els compromisos d’adquisició conjunta d’equips, serveis de manteniment i operacions, a més del desenvolupament conjunt de les tecnologies de defensa pertinents. La Comissió inclourà en l’Informe anual del mercat únic —que se sol publicar juntament amb el paquet de tardor del Semestre Europeu— un capítol amb observacions sobre l’evolució, les barreres i les oportunitats relatives als projectes de capacitats de defensa multinacionals.
De manera més general, la Comissió vetllarà perquè altres polítiques horitzontals, com les iniciatives de finançament sostenible, segueixin sent coherents amb els esforços de la UE per facilitar l’accés suficient de la indústria de defensa europea al finançament i a les inversions.
Pràctiques de control de les exportacions racionalitzades i més convergents
Si bé els estats membres són els responsables d’expedir les llicències d’exportació d’equips militars, la Comissió els convida a presentar la feina que estan duent a terme per racionalitzar i fer convergir gradualment les pràctiques de control de les exportacions d’armament, en especial per a les capacitats de defensa que es desenvolupin conjuntament, en particular en el marc de la UE. La Comissió convida els estats membres a buscar un plantejament segons el qual, en principi, no s’impedeixin mútuament d’exportar cap a un tercer país cap equip ni tecnologia militar desenvolupats en un marc de cooperació. Aquesta tasca ha de garantir que els productes finançats pel FED gaudeixin d’un accés adequat i competitiu als mercats internacionals sens perjudici de les decisions sobiranes dels estats membres.
Sinergies entre la recerca i la innovació civils i de defensa i reducció de les dependències estratègiques
El full de ruta sobre tecnologies crítiques per a la seguretat i la defensa traça una via per augmentar la competitivitat i la resiliència dels sectors de la seguretat i la defensa de la UE, per a la qual cosa:
- convida els estats membres a contribuir activament en l’Observatori de Tecnologies Crítiques que està en procés de creació;
- fomenta la recerca i la innovació de doble ús a escala de la UE;
- convida els estats membres a desenvolupar un plantejament coordinat de tota la UE en relació amb les tecnologies crítiques en el context de la Brúixola Estratègica;
- dona suport a la innovació i l’emprenedoria en l’àmbit de la seguretat i la defensa amb un reguitzell de noves eines (per exemple, una incubadora, un mecanisme de finançament mixt d’inversions, etc.);
- crea, juntament amb l’Agència Europea de Defensa, un Programa d’Innovació en Defensa de la UE que reuneixi la feina de totes dues organitzacions sota un mateix paraigua;
- avalua les consideracions de seguretat i defensa de forma més sistemàtica, segons s’escaigui, en aplicar i revisar instruments industrials i comercials de la UE existents o dissenyar-ne de nous, amb la finalitat de reduir les dependències estratègiques.
La reducció de les dependències detectades en les tecnologies i les cadenes de valor essencials és un altre aspecte important del Full de ruta. Des d’aquest punt de vista, la Comissió proposa integrar consideracions de defensa en les principals iniciatives industrials i tecnològiques de la UE (com ara aliances o normes), protegir els interessos de seguretat i defensa de la UE en l’adquisició d’infraestructures crítiques (en particular en l’àmbit digital) i reforçar el control de la inversió estrangera directa animant els estats membres que encara no ho hagin fet a establir un mecanisme de control nacional.
Reforç de la dimensió de defensa de l’espai a nivell de la UE
La Comissió també estudiarà la manera de continuar millorant la protecció dels actius espacials de la UE, en particular a través de serveis suplementaris de vigilància i seguiment espacial (VSE) i de la plena utilització del potencial de la indústria de la UE. Fomentarà un plantejament de «doble ús des del disseny» per a les infraestructures espacials de la UE, amb vista a oferir nous serveis resilients que donin resposta a les necessitats governamentals, inclòs l’àmbit de la defensa.
La Comissió i l’alt representant també estudiaran la possibilitat de l’activació de mecanismes de solidaritat, assistència mútua i resposta a les crisis en cas d’atacs procedents de l’espai o amenaces a actius espacials.
Millora de la resiliència europea
Finalment, la Comissió també aplicarà plenament les iniciatives instrumentals fonamentals per a la resiliència europea. En particular, per lluitar contra les amenaces híbrides, la Comissió, en cooperació amb l’alt representant i els estats membres, valorarà bases de referència sectorials sobre resiliència per indicar mancances i necessitats, així com mesures per resoldre-les. Després de l’adopció de la Brúixola Estratègica, la Comissió contribuirà al futur catàleg híbrid d’eines de la UE i estudiarà la possibilitat de designar experts en àmbits estratègics pertinents.
A més, amb la finalitat de reforçar la ciberseguretat i la ciberdefensa, la Comissió proposarà la Llei Europea de Ciberresiliència i demanarà a les organitzacions europees de normalització que elaborin normes harmonitzades en matèria de ciberseguretat i privacitat; i, juntament amb els estats membres, intensificarà la preparació davant de ciberincidents a gran escala. A finals d’any la Comissió, juntament amb l’alt representant, proposarà l’actualització del Pla d’acció conjunt per millorar la mobilitat militar dins i fora d’Europa. Finalment, i també enguany, la Comissió adoptarà diverses mesures per fer front als reptes del canvi climàtic relacionats amb la defensa.
Properes etapes
A través d’aquestes iniciatives de defensa, la Comissió anuncia accions que es posaran en marxa i s’executaran en els pròxims anys. La Comissió segueix disposada a considerar nous passos per avançar en funció dels progressos realitzats i de l’evolució de l’amenaces i reptes a què s’enfronti la Unió en el futur.
[La reunió específica sobre defensa que tindrà lloc en la cimera informal a França, els dies 10 i 11 de març de 2022, ofereix una oportunitat de debatre aquestes iniciatives sobre defensa].
Declaracions dels membres del Col·legi
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha declarat: «En un context en què les rivalitats geopolítiques s’accentuen, la Unió Europea ha de mantenir el seu avantatge tecnològic. Ho podem fer abordant l’ampli espectre d’amenaces, des de les convencionals fins a les híbrides, cibernètiques i espacials, i podem generar les economies d’escala necessàries a través del desenvolupament conjunt, l’adquisició conjunta i un plantejament de convergència en les exportacions. A més de garantir la seguretat dels ciutadans de la UE, el sector europeu de la defensa pot contribuir a la recuperació econòmica mitjançant l’ona expansiva positiva de la innovació per a usos civils.»
La vicepresidenta executiva per a una Europa Preparada per a l’Era Digital, Magrethe Vestager, ha declarat: «A mesura que més i més tecnologies civils troben una aplicació militar, i amb les eines de cooperació de què disposem actualment, la UE està preparada per liderar si anem plegats. Cal que unim les nostres pimes i el potencial d’innovació d’arreu de la Unió. La nova onada de tecnologies de la seguretat i la defensa s’ha de desenvolupar en un marc cooperatiu de la UE de bon començament.»
El comissari del Mercat Interior, Thierry Breton, ha declarat: «Davant de la nova geopolítica, ens cal una Europa més forta en defensa. Les amenaces a la seguretat de la UE ja no són només de caire militar sinó que cada vegada més tenen una naturalesa híbrida i prenen força els ciberatacs i les campanyes de desinformació que posen en perill la mateixa essència de les nostres democràcies. Ens hem de centrar a reduir les dependències estratègiques, donar suport a la innovació de l’ecosistema de defensa i fomentar l’adquisició conjunta de les capacitats de defensa. Hem de protegir els nous àmbits en disputa, com ara l’espai. I per fer-ho, comptem amb els sectors industrials aeroespacial i de la defensa, un ecosistema d’alta tecnologia que és un motor essencial per a l’autonomia estratègica i la sobirania tecnològica d’Europa.»
Rerefons
La Brúixola Estratègica sobre seguretat i defensa de la UE és un document del Consell, dirigit per l’alt representant Josep Borrell, que pretén donar resposta a l’ambició comuna dels estats membres de respondre a les amenaces i reptes a què s’enfronta l’UE amb objectius i resultats concrets per als pròxims 5-10 anys. La seva adopció pel Consell està prevista per al març del 2022.
El Full de ruta sobre tecnologies crítiques per a la seguretat i la defensa correspon a una petició del Consell Europeu del 25 i 26 de febrer de 2021 perquè es traci una via per fomentar la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològics i es redueixin les dependències estratègiques de la UE de tecnologies i cadenes de valor essencials per a la seguretat i la defensa.
L’actualització de la Nova Estratègia Industrial de 2020: Creació d’un mercat únic més sòlid per a la recuperació d’Europa, el maig del 2021, va confirmar que el lideratge tecnològic continua sent un motor essencial de la competitivitat i la innovació de la UE, en particular pel que fa a les tecnologies crítiques. El Pla d’acció de la Comissió sobre les sinergies entre les indústries civil, de la defensa i espacial de febrer del 2021 va reconèixer la creixent importància de les tecnologies disruptives i facilitadores provinents de l’àmbit civil per a la seguretat i la defensa futures d’Europa i la necessitat de fomentar la «fertilització creuada» i les sinergies entre les tecnologies civils i de la defensa.
Més informació
Contribució de la Comissió a la defensa europea en el context de la Brúixola Estratègica
Comunicació Full de ruta sobre tecnologies crítiques per a la seguretat i la defensa
Detalls
- Data de publicació
- 15 febrer 2022
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona