Avui la Comissió ha proposat normes detallades per definir què constitueix hidrogen renovable a la UE, amb l’adopció de dos actes delegats de conformitat amb la Directiva sobre energies renovables.
Aquests actes s’inscriuen en un marc normatiu més ampli per a l’hidrogen que inclou inversions i ajuts estatals per a infraestructures energètiques així com objectius legislatius per a l’hidrogen renovable per als sectors de la indústria i del transport. Les regles garantiran que tots els combustibles renovables d’origen no biològic es produeixin amb electricitat renovable. Els dos actes estan interrelacionats i tots dos són necessaris perquè els combustibles s’incloguin en l’objectiu d’energies renovables dels estats membres. Aquestes normes aportaran seguretat jurídica als inversors ara que la UE aspira a atènyer 10 milions de tones d’hidrogen renovable de producció pròpia i 10 milions de tones d’hidrogen renovable importat, d’acord amb el Pla REPowerEU.
Més renovables, menys emissions
El primer acte delegat defineix quines condicions s’han de donar perquè l’hidrogen, els combustibles a base d’hidrogen i altres vectors energètics es puguin considerar combustibles renovables d’origen no biològic. L’acte aclareix el principi d’«addicionalitat» per a l’hidrogen que s’estableix en la Directiva sobre energies renovables. Els electrolitzadors de producció d’hidrogen hauran d’estar connectats a la nova producció d’electricitat renovable. Aquest principi pretén garantir que la generació d’hidrogen renovable incentivi un augment del volum d’energia renovable disponible per a la xarxa respecte de l’actual. D’aquesta manera, la producció d’hidrogen contribuirà a la descarbonització i complementarà els esforços d’electrificació alhora que s’evitarà la pressió sobre la producció d’electricitat.
Si bé inicialment la demanda d’electricitat per a la producció d’hidrogen serà insignificant, augmentarà a mesura que ens acostem al 2030 a causa del desplegament massiu d’electrolitzadors a gran escala. La Comissió calcula que calen uns 500 TWh d’electricitat renovable per complir l’objectiu de REPowerEU per al 2030 de produir 10 milions de tones de combustibles renovables d’origen no biològic. Aquest objectiu dels 10 milions de tones el 2030 representa el 14 % del consum total d’electricitat de la UE. Aquest plantejament tan ambiciós es recull en la proposta de la Comissió d’augmentar l’objectiu de renovables per al 2030 fins al 45 %.
L’acte delegat estableix diverses maneres amb què els productors poden demostrar que l’electricitat renovable que han fet servir per a la producció d’hidrogen compleix les regles d’addicionalitat. A més, introdueix criteris per garantir que només es produeixi hidrogen renovable si es disposa de prou energia renovable (el que es coneix com a correlació temporal i geogràfica).
Per tal de tenir en compte els compromisos d’inversió existents i permetre que el sector s’adapti al nou marc, les normes s’aplicaran de manera gradual i s’han dissenyat per anar-ne intensificant l’exigència a mesura que passi el temps. En concret, les normes preveuen un període de transició dels requisits en matèria d’«addicionalitat» per als projectes d’hidrogen que comencin a funcionar abans de l’1 de gener del 2028. El període de transició correspon amb el període de desenvolupament de la producció i comercialització d’electrolitzadors. D’altra banda, els productors d’hidrogen podran fer coincidir la seva producció d’hidrogen amb les energies renovables que tinguin contractades mensualment fins a l’1 de gener del 2030. Ara bé, els estats membres tindran l’opció d’introduir regles més estrictes en relació amb la correlació temporal a partir de l’1 de juliol del 2027.
Els requisits per a la producció d’hidrogen renovables seran aplicables tant als productors de la Unió com als de països tercers que vulguin exportar-lo a la UE perquè es comptabilitzi de cara als objectius de la UE en matèria de renovables. Un sistema de certificació basat en programes voluntaris vetllarà perquè els productors, tant de la UE com de països tercers, puguin demostrar de manera fàcil i senzilla el compliment del marc normatiu de la UE i comerciar amb hidrogen renovable dins del mercat únic.
El segon acte delegat proporciona una metodologia per calcular les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del cicle de vida dels combustibles renovables d’origen no biològic. La metodologia té en compte les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle al llarg de tot el cicle de vida dels combustibles, incloses les emissions des de la font, les emissions derivades del consum d’electricitat de la xarxa, de la transformació i del transport d’aquests combustibles al consumidor final. També aclareix com s’han de calcular les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de l’hidrogen renovable o els seus derivats en cas que es produeixi en una instal·lació en què també es produeixen combustibles fòssils.
Ara que s’han adoptat els actes, es transmetran al Parlament Europeu i al Consell, que disposen de dos mesos per analitzar-los i decidir si accepten o rebutgen les propostes. A petició seva, aquest període de control es pot ampliar dos mesos més. El Parlament i el Consell, però, no poden modificar les propostes.
Rerefons
El 2020 la Comissió va adoptar l’Estratègia de l’Hidrogen, que estableix la visió per crear un ecosistema europeu de l’hidrogen des de la recerca i la innovació fins a la producció i la infraestructura, així com el desenvolupament de mercats i normes internacionals. Es preveu que l’hidrogen tingui un paper rellevant en la descarbonització de la indústria i el transport pesant tant a Europa com arreu del món. La Comissió ha introduït en el paquet «Objectiu 55» diversos incentius per a l’adopció de l’hidrogen, com ara objectius obligatoris per als sectors de la indústria i el transport.
L’hidrogen també és un pilar fonamental del Pla REPowerEU per deixar enrere els combustibles fòssils russos. La Comissió ha dissenyat un concepte d’«acceleradora de l’hidrogen» per intensificar el desplegament de l’hidrogen renovable. En particular, l’objectiu del Pla REPowerEU és que el 2030 la UE produeixi 10 milions de tones d’hidrogen renovable i n’importi 10 milions de tones.
A més del marc normatiu, la Comissió també dona suport al creixement del sector de l’hidrogen a la UE mitjançant diversos projectes importants d’interès comú europeu (PIICE). El primer PIICE, anomenat «PIICE Hy2Tech» i que engloba 41 projectes, es va aprovar el juliol del 2022 i té per objectiu desenvolupar tecnologies innovadores per a la cadena de valor de l’hidrogen a fi de descarbonitzar els processos industrials i el sector de la mobilitat, amb l’atenció posada en els usuaris finals. El setembre del 2022 la Comissió va aprovar el «PIICE Hy2Use», un segon projecte que complementa l’esmentat anteriorment i que donarà suport a la construcció d’infraestructura vinculada a l’hidrogen i al desenvolupament de tecnologies innovadores i més sostenibles per integrar l’hidrogen en el sector industrial.
Més informació
Acte delegat sobre la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
Directiva sobre energies renovables (Directiva [UE] 2018/2001)
Kadri Simson, comissària d’Energia, ha declarat:
L’hidrogen renovable és un component clau de la nostra estratègia per a una transició eficient vers l’energia neta i per deixar enrere els combustibles fòssils russos en alguns processos industrials. Disposar de regles clares i d’un sistema fiable de certificació és fonamental perquè aquest mercat emergent es desenvolupi i es consolidi a Europa. Aquests actes delegats aporten una seguretat jurídica molt necessària per als inversos i reforçaran encara més el lideratge industrial de la UE en aquest sector verd.
IP/23/594
Detalls
- Data de publicació
- 13 febrer 2023
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona