La prevenció, la inversió i la reforma de l'assistència sanitària contribueixen a la prosperitat econòmica

Segons un nou informe que forma part de l'estat de la salut a la UE, Europa necessita urgentment sistemes sanitaris innovadors i resilients per millorar l'assistència sanitària i impulsar la competitivitat. Amb reptes urgents com l'envelliment de la població i les malalties no transmissibles, els estats membres de la UE estan avançant i posant en marxa reformes crítiques amb el suport del finançament de la UE. 

L'informe de síntesi publicat avui identifica quatre àmbits crítics de millora: prevenir les malalties no transmissibles, accelerar la transformació de la salut digital, reforçar l'atenció primària, i promoure un accés assequible als productes farmacèutics i la innovació. 

L'informe destaca els següents reptes clau de la reforma del sistema sanitari i el suport que la UE ofereix per a superar-los: 

1. Abordar el gran problema de les malalties no transmissibles: Les malalties no transmissibles, Com el càncer, malalties cardiovasculars, diabetis i malalties respiratòries cròniques, són la principal causa de malaltia i mort evitables a la UE. El 2022 es podrien haver evitat més de 725 000 morts, la majoria de les quals estan relacionades amb malalties no transmissibles. Aquestes malalties cada cop afecten persones més joves. Les xifres d'inactivitat i obesitat infantils augmenten arreu d’Europa, i més del 20 % dels joves de 15 anys usen cigarrets electrònics. Prevenir morts per malalties no transmissibles a la UE reduiria el descens de la mà d'obra degut a l'envelliment de la població en un 12 % entre 2022 i 2040. A la UE hi ha uns 62 milions de persones que pateixen malalties cardiovasculars. Per això, aquest any la Comissió també presentarà un pla de salut cardiovascular de la UE centrat en la diabetis i l'obesitat, especialment entre els més joves. Per fer front a l'amenaça de les malalties no transmissibles de manera més general, la Comissió ha posat en marxa el Pla Europeu de Lluita contra el Càncer i la iniciativa Més sans junts, i dona suport als estats membres i a organitzacions en l’àmbit de la salut amb finançament procedent del programa UEproSalut.
2. Enfortir els fonaments de l'assistència sanitària a la UE: L'atenció primària a la UE s'enfronta a reptes com l'augment de la demanda vinculada a l'envelliment de la població, les malalties cròniques, l'escassetat de mà d'obra i una inversió insuficient. El 2024, més d'un terç dels adults europeus (35 %) van patir una malaltia o un problema de salut de llarga durada. L'atenció primària és una de les principals prioritats de reforma de la UE; els estats membres impulsen reformes per atraure i retenir els proveïdors d'atenció primària i desenvolupar nous models d'assistència basats en la comunitat. Els Fons de Cohesió i el Mecanisme de Recuperació i Resiliència donen suport als estats membres per millorar l'accés, la cobertura i la continuïtat de l'atenció primària, especialment a les zones rurals i amb poca cobertura.
3. Millorar l'assistència sanitària amb ajuda de la tecnologia: Amb la COVID-19 com a teló de fons i especialment amb el suport de l'espai europeu de dades de salut, la UE ha accelerat significativament la transformació digital de l'assistència sanitària. La inversió en tecnologies de la informació i la comunicació relacionades amb la salut ha augmentat al voltant d’un 30 % des del 2015, en resposta a la creixent demanda d'assistència sanitària; això ha promogut la innovació i llocs de treball altament qualificats en el sector de les tecnologies sanitàries. Actualment tots els estats membres proporcionen accés a històries clíniques electròniques i les inversions en receptes electròniques, la integració de la intel·ligència artificial i la governança digital s'estan expandint, en particular gràcies a més de 14 500 milions d’euros procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, UEproSalut i altres programes de finançament de la UE.
4. Donar suport a la competitivitat de la UE mitjançant un accés assequible als productes farmacèutics i la innovació: El 2023, els medicaments adquirits en farmàcies minoristes van representar al voltant del 60 % de la despesa farmacèutica total i el 13 % de la despesa sanitària total a la UE. Enmig de l'augment del preu dels medicaments i la creixent demanda, els estats membres han dut a terme importants reformes farmacèutiques entre 2020 i 2025 per millorar l'accés i l'assequibilitat dels medicaments, en consonància amb la reforma de la legislació farmacèutica de la UE i el Reglament sobre l'avaluació de les tecnologies sanitàries i amb el seu suport.

Juntament amb l'informe, també s'han publicat vint-i-nou perfils sanitaris nacionals, que abasten les últimes novetats en les tendències sanitàries i els sistemes sanitaris a tots els països de la UE, a més de a Islàndia i a Noruega. Reflecteixen els reptes de cada un dels països i analitzen l'eficàcia, l'accessibilitat i la resiliència del sistema sanitari de cada país, amb especial atenció als productes farmacèutics.

Rerefons

El cicle de l’estat de la salut a la UE és fruit d’una associació entre la Comissió Europea, el Departament de Salut de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l'Observatori europeu de sistemes i polítiques d’assistència sanitària, posat en marxa per la Comissió el 2016 i finançat pel programa UEproSalut. El seu objectiu és recopilar dades actualitzades i anàlisis exhaustius sobre la salut i els sistemes sanitaris i fer que la informació sigui fàcilment accessible per a les parts interessades. Això enforteix les dades factuals per als responsables polítics i altres parts interessades en l’àmbit de la salut que busquen millorar el rendiment dels sistemes sanitaris a la UE.