Per a molts europeus, el peix és... un àpat a casa, un sopar especial en un restaurant, l’estrella de la taula del dinar dominical. Però darrere d’aquests moments hi ha un sistema complex que, en els últims anys, s’ha enfrontat a una pressió intensa. Un nou informe de l’Observatori Europeu del Mercat dels Productes de la Pesca i de l’Aqüicultura mostra com una sèrie de crisis —la pandèmia de COVID-19, el Brèxit i la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna— han reconfigurat el sector del peix i dels productes alimentaris marins d’Europa.
Entre 2019 i 2024, la cadena de subministrament de productes del mar a Europa va patir tres grans xocs successius: primer, la pandèmia de COVID-19, que va provocar el tancament de restaurants i pertorbacions en el transport mundial; després, el Brèxit, que va afegir nous controls fronterers i endarreriments entre la UE i el Regne Unit; finalment, la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna va provocar una forta pujada dels preus de l’energia.
Cada un d’aquests esdeveniments va afectar el sector de manera diferent, però junts van crear una «tempesta perfecta». Les cadenes de subministrament van patir pertorbacions, els costos van augmentar bruscament i els hàbits dels consumidors van canviar de manera imprevisible.
De fresc a congelat
Durant la pandèmia de COVID-19, la demanda de peix fresc es va ensorrar amb el tancament dels restaurants. En paral·lel, les vendes als supermercats es van disparar. Els consumidors van començar a comprar més peix congelat i en conserva, productes que duren més temps i són més fàcils d’emmagatzemar.
Aquesta tendència no s’ha revertit plenament després de la pandèmia. Encara avui, moltes llars segueixen prioritzant la comoditat i l’accessibilitat. Amb l’augment dels preus, els consumidors s’han tornat més prudents i solen optar per opcions més assequibles o reduir el consum de productes del mar.
El Brèxit: noves càrregues administratives i nous controls
El Brèxit va portar canvis estructurals i més duradors. Des del 2021, la reducció de les quotes pesqueres, els nous controls sanitaris i l’augment de la burocràcia han complicat i encarit el comerç. Els productes frescs i refrigerats han estat els més afectats, ja que els endarreriments a les fronteres han pertorbat els sistemes de lliurament ràpid.
Tot i que el suport de la UE va ajudar a cobrir alguns costos immediats —especialment a Irlanda, els Països Baixos, Bèlgica i França—, encara hi ha més requisits administratius que abans, en particular per a les empreses més petites i per als Estats membres. Per a moltes empreses, canviar les rutes de transport, fins i tot dependre menys del pont terrestre del Regne Unit, s’ha convertit en un ajust permanent en comptes d’una solució temporal.
La guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna: l’elevat cost de l’energia
Els vaixells pesquers depenen en gran mesura del combustible. Les piscifactories necessiten electricitat per bombar aigua i fer funcionar els sistemes d’alimentació. Les plantes de transformació depenen de l’energia per a la refrigeració, l’envasat i el transport. Quan els preus de l’energia van augmentar el 2022, l’impacte es va estendre per tot el sistema.
Això ha encarit els costos d’explotació dels vaixells pesquers, les instal·lacions aqüícoles, les plantes de transformació, l’emmagatzematge frigorífic i el transport. L’augment dels costos i la inflació elevada van reduir el poder adquisitiu de la població, cosa que la va portar a triar productes del mar més assequibles i amb una vida útil més llarga.
La crisi ha posat de manifest la importància de l’energia per a la competitivitat i la resiliència. El sector alimentari aquàtic de la UE segueix sent molt sensible als preus dels combustibles i l’electricitat, així com el transport d’alt consum energètic, cosa que demostra la seva dependència dels combustibles fòssils. Per a ser més resilient, el sector no només necessita cadenes de subministrament més diversificades i una producció sostenible, sinó també una transició energètica més decisiva en les flotes, l’aqüicultura, el processament i l’emmagatzematge frigorífic.
Un sector que s’hi adapta
Malgrat aquests reptes, el sector dels productes alimentaris del mar ha mostrat resiliència. Les empreses s’han adaptat a les noves circumstàncies. Ara es centren més en els productes congelats, preenvasats i de valor afegit per afrontar millor la incertesa del mercat i les pertorbacions en el transport.
La digitalització també ha crescut ràpidament: les vendes en línia, els canals de venda directa al consumidor i les eines de traçabilitat digital són més habituals que abans.
Les cadenes de subministrament estan més diversificades i depenen menys de les rutes de trànsit del Regne Unit i, en alguns casos, de les matèries primeres russes. A més, ha augmentat la inversió en emmagatzematge frigorífic, automatització i tecnologies eficients des del punt de vista energètic, impulsada per l’augment dels costos i els objectius de sostenibilitat de la UE.
La nova normalitat
En general, el sector de la pesca i l’aqüicultura de la UE és més adaptable, més digital i més conscient dels riscos que abans. No obstant això, ara opera en un entorn molt diferent, amb costos més elevats, relacions comercials diferents i consumidors més sensibles als preus.
És poc probable que tornin les condicions que hi havia abans del 2020. En canvi, el sector està evolucionant cap a una «nova normalitat» en què la resiliència, la sostenibilitat i la diversificació ja no són només respostes a les crisis, sinó factors clau per a la competitivitat i la seguretat del subministrament a llarg termini.
2026: la situació a l’Orient Pròxim
Tot i que l’estudi no abasta el 2026, és important mencionar que la situació a l’Orient Pròxim des del 28 de febrer de 2026 ha pertorbat greument els mercats mundials de l’energia i les matèries primeres.
Els atacs a infraestructures energètiques i les importants pertorbacions a l’estret d’Ormuz han provocat un augment sobtat i significatiu dels preus mundials del petroli i han pertorbat els fluxos comercials mundials. Aquestes pertorbacions estan tenint un impacte material i durador en el sector de la pesca i l’aqüicultura de la UE.
Per donar suport al sector de la pesca i l’aqüicultura de la UE, la Comissió Europea ha activat el mecanisme de crisi del Fons Europeu Marítim, de la Pesca i de l’Aqüicultura (FEMPA), que permet als Estats membres posar una compensació financera a disposició dels pescadors, productors aqüícoles, transformadors i venedors, els mitjans de subsistència dels quals s’hagin vist afectats per les conseqüències del conflicte a l’Orient Pròxim. L’última vegada que es va activar aquest mecanisme va ser el 2022, arran de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna.
Les mesures de suport d’emergència, activades el 16 d’abril i aplicables retroactivament a partir del 28 de febrer de 2026, es van preassignar en el marc del programa FEMPA 2021-2027, i van deixar uns 760 milions d’euros dels 1 300 milions d’euros inicials encara disponibles de manera immediata.
La crisi del 2026 torna a posar de relleu la vulnerabilitat estructural d’un sector que depèn dels combustibles fòssils. Accelerar la transició energètica segueix sent essencial per a la competitivitat, la resiliència i la rendibilitat a llarg termini del sector de la pesca i l’aqüicultura de la UE.
Rerefons
L’Observatori Europeu del Mercat dels Productes de la Pesca i de l’Aqüicultura presentarà els resultats de l’estudi a la Seafood Expo Global 2026 el 22 d’abril de 2026 a Barcelona. La EUMOFA Talk «Navigating uncertainty: building a resilient EU market for fisheries and aquaculture products» (Xerrada de l’Observatori Europeu del Mercat dels Productes de la Pesca i de l’Aqüicultura «Fer-se camí entre incerteses: construir un mercat de la UE resilient per als productes de la pesca i l’aqüicultura») explorarà l’adaptació del mercat, el paper de les polítiques i la innovació, i les oportunitats emergents per construir un sector dels productes alimentaris marins de la UE més fort i resilient.
La xerrada és gratuïta i està oberta a tothom. Es pot obtenir més informació a la pàgina web de l’Observatori Europeu del Mercat dels Productes de la Pesca i de l’Aqüicultura.
L’Observatori Europeu del Mercat dels Productes de la Pesca i de l’Aqüicultura és un instrument d’informació de mercats sobre el sector de la pesca i l’aqüicultura de la Unió Europea desenvolupat per la Comissió Europea. El seu objectiu és fomentar la transparència i l’eficiència del mercat, analitzar la dinàmica dels mercats de la UE i donar suport a les decisions empresarials i a la formulació de polítiques.
Mitjançant aquest observatori es pot fer un seguiment directe dels volums, valors i preus dels productes de la pesca i l’aqüicultura, des de la primera venda fins a la fase de venda al detall, incloses les importacions i les exportacions. Les dades, que s’actualitzen a diari, les recopilen els països de la UE, les Illes Fèroe, Islàndia, Noruega, el Regne Unit i les institucions de la UE.
Informació addicional
Estudi: «Impact of the Covid-19 pandemic, Brexit and the Russian War of Aggression against Ukraine on the EU Fishery and Aquaculture Sector» (Impacte de la pandèmia de COVID-19, el Brèxit i la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna en el sector de la pesca i l’aqüicultura de la UE)
Detalls
- Data de publicació
- 22 abril 2026
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona