Skip to main content
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Comunicat de premsa27 febrer 2023Representation in Spain – Barcelona

«L’Europa del gigabit: ens preparem per encapçalar la revolució de la connectivitat»

Discurs del comissari europeu del Mercat Interior, Thierry Breton, al Mobile World Congress, Barcelona, 27 de febrer de 2023

Senyores i senyors,

És un plaer ser aquí, al Mobile World Congress de Barcelona. És aquí que es fa realitat la visió del futur de la connectivitat i on tenim les tecnologies més noves a l’abast de la mà.

La connectivitat, igual que l’aigua o l’electricitat, ha esdevingut un bé essencial en totes les llars i les empreses. Tots nosaltres la necessitem per treballar, per interactuar, per aprendre, per comprar, per viure.

Però avui, més que mai, no hem vingut per parlar de com funcionen les coses ara com ara. Ens trobem en un moment decisiu per a la nostra connectivitat i la nostra transformació digital en general, i vostès hi tenen un paper fonamental. 

Per començar, cal que deixem enrere la percepció que hem tingut durant molt de temps de com funcionen les xarxes, com estan estructurades i com s’hi connecten i encreuen el usuaris

Estem assistint a transformacions tecnològiques colossals que tindran un efecte significatiu sobre els models de negoci de tots els actors econòmics de l’àmbit digital.

 

Un moment decisiu per a la connectivitat d’Europa

Fins no fa gaire vivíem en una xarxa bidimensional, un món «pla» limitat a la pantalla dels nostres dispositius: primer els ordinadors, més tard els telèfons intel·ligents i les tauletes.

Actualment amb els models de simulació i 3D veiem com el món real i el virtual convergeixen. Ja està començant a passar en molts camps diferents, com la medicina, la indústria manufacturera o les ciutats intel·ligents.

Però la transició de debò serà la Web 4.0, en la qual tot està estretament interconnectat. Amb els bessons virtuals ¾la còpia de totes les coses¾, que permetran gestionar i predir el comportament ja sigui d’un edifici, d’un cotxe, del cos humà o fins i tot del planeta Terra.

Aquesta transició no serà possible sense l’ús de la supercomputació. Haurem de ser capaços de moure ràpidament volums ingents de dades. I això ha d’anar acompanyat de sistemes interoperables arreu del món.

Dit d’una altra manera, demà tothom tindrà un supercomputador a la butxaca, al cotxe o a casa.

La Web 4.0 estarà al servei de la gent. Els usuaris interactuaran més directament entre ells i amb els continguts digitals. Tothom podrà contribuir a la seva pròpia experiència en línia personalitzada, que serà més immersiva i més intuïtiva.

Preveiem que la Web 4.0 serà possible gràcies a les tecnologies de realitat virtual i de realitat augmentada i a la interacció «simbiòtica» entre els humans i les màquines.

Per sustentar això, la xarxa de connectivitat del futur serà una barreja de transmissió, emmagatzematge i computació, tot alhora; una mena de «contínuum computacional» gràcies a les tecnologies edge computing i swarm computing. Les infraestructures del futur connectaran les xarxes terrestres (fibra, 5G i 6G, enllaçades arreu del planeta mitjançant cables submarins) amb l’espai i les nostres xarxes satel·litàries.

Les xarxes actuals no permeten una integració així de fluida de la computació d’igual a igual. Fins i tot quan es fan servir xarxes de distribució de continguts encara es registren retards de més de 200 mil·lisegons, que no permeten evitar accidents entre cotxes interconnectats ni oferir una representació en 3D de la seva visita virtual a la Sagrada Família. Així, doncs, necessitem latència baixa, càlculs ràpids i interoperabilitat.

Les xarxes actuals senzillament no estan al dia de l’enorme transformació que s’està produint.

Segurament recorden que a la primeria de la pandèmia ens vam trobar davant d’un risc greu de col·lapse de les xarxes. En aquell moment vaig trucar personalment els màxims responsables de les principals plataformes de streaming —algunes de les quals estan representades avui aquí— per demanar-los que modifiquessin la qualitat de l’emissió a fi de reduir la càrrega sobre les xarxes de comunicacions. Van actuar amb celeritat, i els efectes es van notar immediatament. Però allò no va ser més que una minúcia, un avís del desafiament més profund a què ens enfrontem.

Les xarxes de coure, dissenyades inicialment per a les trucades telefòniques, deixen pas a noves infraestructures que poden transmetre no només uns quants kilobits o megabits de dades per segon sinó gigabits i, ben aviat, terabits (o fins i tot petabits) de dades per segon. Amb l’esclat dels objectes connectats i el creixement de l’ús de les dades industrials, la ciberseguretat esdevé una part integral de l’activitat empresarial dels operadors. I som testimonis de la transformació de l’arquitectura de les xarxes de telecomunicacions en plataformes, en les quals convergeixen la connectivitat i la capacitat computacional (especialment amb l’edge computing) i en les quals les interconnexions de les xarxes físiques passen a ser interfícies de programació d’aplicacions (APIs). 

S’està produint un immens canvi de paradigma i Europa hi ha de tenir un paper protagonista, i l’hi pot tenir si ens impliquem en aquest canvi tots junts.

 

Adaptar-se al canvi per tal de triomfar

Ens trobem a les beceroles d’una nova revolució. En els pròxims anys, tota la indústria haurà d’experimentar un canvi radical i haurà de repensar els seus models de negoci. N’hi ha que en dirien un moment schumpeterià. La indústria haurà d’adaptar-se per tal de sobreviure. O, per dir-ho en un to més positiu, adaptar-se per tal de triomfar.

La revolució de la connectivitat posa en qüestió el model tradicional d’integració vertical. La indústria digital haurà d’evolucionar cap a la descentralització i la interoperabilitat i s’haurà de centrar a desenvolupar sistemes oberts i interoperables que permetin la col·laboració de diversos dispositius i aplicacions per crear un món més connectat i més eficient. Els edificis intel·ligents es comunicaran amb els sistemes de seguretat, la gestió energètica i l’automatització d’edificis. Els cotxes connectats es comunicaran amb els sistemes de gestió del trànsit, els sensors de carretera i altres vehicles que estiguin circulant.

Els gegants tecnològics dels serveis al núvol i de les plataformes estan aprofitant la seva posició dominant en el mercat per introduir-se en el camp de les telecos, per a la qual cosa fan servir les seves reserves de caixa per desenvolupar xarxes RAN al núvol i per proporcionar serveis directament a les empreses. I actualment els seus models de negoci no es caracteritzen per la interoperabilitat o l’obertura.

Les telecos han iniciat aquesta transformació i s’estan aliant amb un ampli ventall de socis entre els quals hi ha pimes, però també grans empreses.

En aquest congrés, les telecos demostren que estan treballant per esdevenir proveïdors de serveis de plataforma que ofereixen aplicacions industrials i aplicacions de qualitat per a consumidors mitjançant interfícies de programació d’aplicacions fetes a mida. Això ho fan en cooperació amb empreses innovadores i amb tot l’ecosistema TIC.

En resum, veiem com els operadors de telecomunicacions reorienten la seva activitat i passen de ser mers proveïdors de connectivitat a convertir-se en proveïdors de la xarxa com a servei (NaaS) o fins i tot proveïdors de programari innovador.

 

Infraestructures, inversions, regulació: donem forma al futur de la connectivitat plegats

Senyores i senyors,

Ens trobem en un moment decisiu per parar i reflexionar sobre l’efecte que tindrà aquesta revolució de la connectivitat sobre les nostres necessitats d’infraestructures, les nostres inversions i els nostres marcs reguladors.

Tot just fa uns dies vam iniciar una àmplia consulta sobre el futur del sector de la connectivitat i la seva infraestructura amb la qual busquem conèixer les seves opinions sobre els canvis tecnològics i del mercat que s’estan produint, especialment pel que fa a l’efecte que tindran en les xarxes, els models de negoci i els consumidors del futur. Hi preguntem sobre les barreres al mercat únic, sobre com podem fer servir els recursos escassos com ara l’espectre i, de manera més general, sobre l’escala de les inversions que necessiten les nostres xarxes.

Perquè, en efecte, el punt de partida va ser consensuar una visió per a la transformació digital d’Europa fins al 2030, la Dècada Digital. Però un cop s’ha acordat la destinació del viatge cal que ens preguntem com hi arribarem.

Quina infraestructura necessita Europa per liderar la transformació digital en els pròxims anys? 

Com ens assegurem que les inversions necessàries per desplegar aquesta infraestructura es mobilitzen arreu de la UE? 

El nostre marc normatiu és adequat per a les noves realitats tecnològiques i per aprofitar al màxim el mercat únic de la UE?

Es tracta de preguntes fonamentals que hem de respondre de manera seriosa i ràpida. Tinc interès a conèixer l’opinió de tots els actors perquè estic convençut que només podrem donar forma a aquesta revolució que ve si ho fem entre tots.

Permetin-me que faci un comentari sobre la qüestió de la «contribució justa» de què tant s’ha parlat. Diverses veus han descrit la consulta com la batalla sobre la contribució justa entre les grans telecos i les grans tecnològiques, una tria binària entre els qui actualment proporcionen les xarxes i els qui les omplen de trànsit.

Jo no ho veig així.

Sí, haurem de trobar un model de finançament per a les colossals inversions que calen que respecti i preservi els elements fonamentals del cabal europeu: la llibertat d’elecció de l’usuari final que garanteixen les nostres normes sobre neutralitat de la xarxa; la llibertat d’oferir serveis en condicions equitatives i justes que garanteixen les nostres normes pioneres en matèria digital, la Llei de Serveis Digitals i la Llei de Mercats Digitals.

Però permetin-me parlar clar: hi ha molt més en joc.

A parer meu l’autèntic repte és garantir que el 2030 els nostres conciutadans i les empreses que estan als carrers de tota la UE —també aquí, a Barcelona— tinguin accés a connectivitat de gigabits ràpida, fiable i intensiva en dades. I per assolir això necessitem les xarxes de connectivitat —les autopistes— del futur.

Aquesta és la visió. No es tracta de si un interès adquirit ha de prevaler sobre un altre.

Es tracta de poder fer el salt gegantí per a la connectivitat que tenim al davant.

He argumentat que la indústria ha d’estar al dia dels canvis que es produeixin. Doncs bé, la legislació també.

Operem amb marcs normatius que es van concebre partint de tecnologies antigues que depenen de cables de coure i interruptors de xarxa físics, i d’obligar els operadors històrics a obrir les seves xarxes de coure. Però la situació actual és molt diferent.

I no estem aprofitant tot el potencial del nostre mercat únic de la UE i els seus 440 milions de ciutadans (480 milions si hi comptem Ucraïna, que es troba en vies d’adhesió). És hora de parlar seriosament sobre els possibles obstacles a la consolidació transfronterera dels proveïdors de comunicacions electròniques de la UE així com dels beneficis d’un mercat integrat de l’espectre radioelèctric. Considero que actualment aquests dos aspectes estan frenant el nostre potencial col·lectiu en comparació amb altres continents.

 

La UE dona suport a la transformació de la connectivitat

El missatge que els vull transmetre és: poden comptar amb la meva determinació d’assolir plegats els nostres objectius per al 2030.

Evidentment, la consulta només és una part del mosaic que hem estat creant al llarg dels últims anys. Per no allargar-me massa, només n’esmentaré algunes peces:

La Llei Europea de Xips, per garantir la seguretat del subministrament, la resiliència i el lideratge digital de la UE en matèria de tecnologies i aplicacions dels semiconductors. 

L’Empresa Comuna per a les Xarxes i els Serveis Intel·ligents, una gran iniciativa de recerca per desenvolupar les xarxes 6G

Els nostres esforços per disposar d’una estructura de connectivitat resilient, segura i sobirana, amb l’adopció de mesures crucials en matèria de ciberseguretat, i la nostra infraestructura de connectivitat segura per l’espai, IRIS2, que es va acordar en un temps rècord.

La feina que hem fet en matèria de sistemes d’encriptació per preparar-nos per a la criptografia postquàntica i la comunicació quàntica.

Els projectes plurinacionals, per exemple en cadena de blocs pública, corredors 5G, superordinadors i ordinadors quàntics, per impulsar la cooperació entre els sectors públic i privat, amb valor afegit europeu de debò.

I, per descomptat, la Llei d’Infraestructures de Gigabit, que es va presentar la setmana passada, concebuda per permetre un desplegament més ràpid, més barat i més eficaç de les xarxes de gigabit arreu d’Europa.

 

[Comentaris finals]

Senyores i senyors, deixem de veure el món amb la mirada d’avui o a través del mirall retrovisor. Centrem-nos en el futur, pensem on volem anar i quins passos hem de fer per arribar-hi.

Els animo a participar d’aquesta reflexió.

Sempre que hi ha hagut una gran revolució tecnològica, Europa n’ha format part, i vull que aquest cop Europa també hi sigui.

Senzillament no ens podem permetre de perdre l’oportunitat d’encapçalar la revolució digital que estem presenciant en el sector de la connectivitat i de fer-ne una revolució europea.

Tenint en compte això, m’agradaria acabar amb un missatge de confiança. Hem estat presents des de les albors del sector de la connectivitat que coneixem avui, que va començar amb l’estàndard GSM. La world wide web es va inventar parcialment a Europa i la wifi se sustenta en tecnologies que Europa va ajudar a crear de manera significativa. Tenim excel·lència en la recerca i en la innovació i estem a punt per liderar la cursa del 6G. Tenim grans professionals de l’enginyeria. I tenim una visió.

Europa té tot el que cal per encapçalar la revolució de la connectivitat.

Moltes gràcies.

 

Detalls

Data de publicació
27 febrer 2023
Autor
Representation in Spain – Barcelona