Avui la Comissió proposa noves regles sobre qui pot accedir a dades generades a la UE en tots els sectors econòmics i fer-les servir. La Llei de Dades garantirà l’equitat en l’entorn digital, estimularà un mercat de dades competitiu, crearà oportunitats per a la innovació entorn de les dades i farà les dades més accessibles a tothom. També portarà a nous serveis innovadors i a preus més competitius en els serveis postvenda i les reparacions d’objectes connectats. Aquest últim component de l’estratègia de dades de la Comissió tindrà un paper fonamental en la transformació digital, d’acord amb els objectius digitals per al 2030.
Magrethe Vestager, vicepresidenta executiva per a una Europa Preparada per a l’Era Digital, ha declarat: «Volem donar als consumidors i a les empreses encara més control a l’hora de decidir què es pot fer amb les seves dades, i per això aclarim qui pot accedir a les dades i amb quines condicions. És un principi digital fonamental que contribuirà a generar una economia de les dades sòlida i justa i a guiar la transformació digital d’ara al 2030.»
Thierry Breton, comissari del Mercat Interior, ha declarat: «Els avenços d’avui són un pas important a l’hora d’obrir tot un pou de dades industrials a Europa, en benefici de les empreses, els consumidors, els serveis públics i la societat en general. A hores d’ara només es fa servir una petita part de les dades industrials i el potencial que hi ha per al creixement i la innovació és enorme. La Llei de Dades garantirà que les dades industrials es comparteixin, s’emmagatzemin i es tractin amb ple respecte a la normativa europea. Serà la clau de volta d’una economia digital europea sòlida, innovadora i sobirana.»
Les dades són un bé no rival, de la mateixa manera que ho són l’enllumenat públic o un paisatge pintoresc: hi pot accedir molta gent alhora i es poden consumir una vegada i una altra sense que això n’alteri la qualitat ni hi hagi risc que se n’exhaureixin les existències. El volum de dades no para de créixer: si el 2018 se’n van generar 33 zettabytes, es preveu que el 2025 se’n generin 175 zettabytes. Són un potencial sense explotar: el 80 % de les dades industrials no es fa servir mai. La Llei de Dades regula les qüestions jurídiques, econòmiques i tècniques que porten a la infrautilització de les dades. Les noves regles faran que hi hagi més dades disponibles per ser reutilitzades i es preveu que generin PIB suplementari per valor de 270 000 milions d’euros d’ara al 2028.
La proposta de Llei de Dades conté:
- Mesures que permeten als usuaris de dispositius connectats accedir a les dades que generen aquests, que sovint només poden fer servir els fabricants; i compartir aquestes dades amb tercers per a la provisió de serveis postvenda o d’altres serveis innovadors basats en les dades. La llei manté incentius perquè els fabricants continuïn invertint en la generació de dades de qualitat perquè cobreix els costos relatius a la transferència de dades i exclou l’ús de les dades compartides en competència directa amb el seu producte.
- Mesures per reequilibrar el poder negociador de les pimes i evitar que s’abusi de desequilibris contractuals en els contractes d’intercanvi de dades. La Llei de Dades les protegirà de les clàusules contractuals abusives imposades per una part amb una posició negociadora molt més forta que l’altra. La Comissió també elaborarà un model de clàusules contractuals a fi d’ajudar aquestes empreses a l’hora de redactar i negociar contractes d’intercanvi de dades equitatius.
- Mitjans perquè els organismes del sector públic puguin accedir a les dades en poder del sector privat que siguin necessàries en circumstàncies excepcionals i fer-les servir, en especial en cas d’emergència pública, com ara inundacions o incendis, o per aplicar un imperatiu legal si no estan disponibles de cap altra manera. Cal una comprensió profunda de les dades per respondre de manera ràpida i segura alhora que es minimitza la càrrega administrativa de les empreses.
- Noves regles que permeten que els consumidors puguin canviar de proveïdor de serveis de tractament de dades en el núvol i que creen salvaguardes contra la transferència il·lícita de dades.
A més, la Llei de Dades revisa alguns aspectes de la Directiva sobre bases de dades, que es va concebre el 1990 per protegir les inversions en la presentació estructurada de dades. Val a destacar que aclareix que les bases de dades que contenen informació provinent de dispositius i objectes de la internet de les coses (IdC) no han de rebre una protecció jurídica diferent. Això garantirà que es pugui accedir a les dades i fer-ne ús.
Els consumidors i les empreses podran accedir a les dades dels seus dispositius i fer-les servir per a serveis de postvenda i de valor afegit, com ara el manteniment predictiu. Com que disposaran de més informació, els consumidors i els usuaris, per exemple, els agricultors, les companyies aèries o les empreses constructores, podran prendre decisions més adequades, com ara l’adquisició de productes i serveis de més qualitat o més sostenibles, de manera que es contribuirà als objectius del Pacte Verd.
Els actors empresarials i industrials disposaran de més dades i es beneficiaran d’un mercat de les dades competitiu. Els proveïdors de serveis postvenda podran oferir serveis més personalitzats i competir en condicions d’igualtat amb els serveis equivalents que ofereixin els fabricants; d’altra banda, les dades també es poden combinar per generar serveis digitals completament nous.
Avui la Comissió també ha publicat, en suport de l’Estratègia Europea de Dades, una visió general dels espais comuns de dades europeus que s’estan desenvolupant en diversos sectors i àmbits.
Rerefons
Després de la Llei de Governança de Dades, la proposta d’avui és la segona gran iniciativa legislativa que sorgeix de l’Estratègia Europea de Dades de febrer del 2020, que pretén fer que la UE sigui líder en aquesta societat basada en les dades.
Conjuntament, aquestes iniciatives desfermaran el potencial econòmic i social de les dades i les tecnologies de conformitat amb les regles i els valors de la UE. Crearan un mercat únic que permeti la lliure circulació de les dades dins de la UE i entre els diversos sectors en benefici de les empreses, els investigadors, les administracions públiques i la societat en general.
La Llei de Governança de Dades, presentada el novembre del 2020 i acordada pels colegisladors el novembre del 2021, crea els processos i les estructures necessaris per facilitar l’intercanvi de dades per part de les empreses, els particulars i el sector públic, mentre que la Llei de Dades aclareix qui pot crear valor a partir de les dades i amb quines condicions.
La consulta pública sobre la Llei de Dades que es va dur a terme del 3 de juny al 3 de setembre de 2021 va recollir els punts de vista sobre les mesures encaminades a aportar equitat en l’intercanvi de dades i generar valor per als consumidors i les empreses. El 6 de desembre de 2021 se’n van publicar els resultats.
Més informació
Llei de Dades: preguntes i respostes
Llei de Dades: fitxa informativa
Llei de Dades: text legislatiu
Pàgina d’informació sobre l’Estratègia Europea de Dades de 19 de febrer de 2020
Proposta de Llei de Governança de Dades
Grup d’experts sobre l’intercanvi de dades entre empreses i els contractes de serveis en el núvol
Detalls
- Data de publicació
- 23 febrer 2022
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona