Avui la Comissió Europea ha adoptat la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació, un innovador conjunt de normes per protegir el pluralisme i la independència dels mitjans de comunicació a la UE. El Reglament que proposem conté, entre d’altres coses, salvaguardes contra la ingerència política en les decisions editorials i contra la vigilància. Para esment a la independència i el finançament estable dels mitjans de comunicació públics així com a la transparència de la propietat dels mitjans i de la distribució de la publicitat institucional. També estableix mesures per protegir la independència dels editors i comunicar conflictes d’interès. Finalment, la Llei toca la qüestió de les concentracions de mitjans de comunicació i crea un Comitè Europeu de Mitjans de Comunicació independent integrat per les autoritats nacionals de l’àmbit dels mitjans de comunicació. La Comissió també ha adoptat una Recomanació complementària per fomentar les salvaguardes internes d’independència editorial.
La vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová, ha declarat: «Els últims anys hem vist diverses formes de pressió sobre la premsa. És hora d’actuar. Cal que establim uns principis clars: els periodistes no han de ser espiats per la feina que fan; els mitjans públics no s’han de convertir en canals propagandístics. Això és el que proposem avui, per primera vegada a la història: salvaguardes comunes per protegir la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació a la UE.»
Thierry Breton, comissari del Mercat Interior, ha declarat: «La UE és el mercat únic democràtic més gran del món. Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial però s’enfronten a la caiguda dels ingressos, amenaces a la llibertat i el pluralisme dels mitjans, l’emergència de plataformes digitals molt grans i un mosaic de regulacions nacionals diferents. La Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació disposa salvaguardes comunes a nivell de la UE per garantir la pluralitat de veus i per permetre que els nostres mitjans operin sense ingerències, tant si són privats com públics. Un nou organisme de vigilància europeu promourà l’aplicació efectiva d’aquestes noves normes en matèria de llibertat de premsa i concentracions dels mitjans audiovisuals per garantir que no comprometen la pluralitat.»
Sense ingerències polítiques, sense espionatge i amb finançament estable
La Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació garantirà que els mitjans de comunicació —tant públics com privats— puguin operar més fàcilment en diversos països del mercat intern de la UE sense pressions indegudes i tenint en compte la transformació digital de l’espai mediàtic.
· Protecció de la independència editorial: el Reglament exigirà que els estats membres respectin la llibertat editorial dels proveïdors de serveis de comunicació i millorin la protecció de les fonts dels periodistes. A més, els proveïdors de serveis de comunicació hauran d’assegurar la transparència de la propietat amb la publicació d’aquesta informació i prendre mesures amb vista a garantir la independència de cadascuna de les decisions editorials.
· No a l’ús de programari espia contra els mitjans: la Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació incorpora salvaguardes sòlides davant de l’ús de programari espia contra mitjans de comunicació, periodistes i els seus familiars.
· Mitjans públics independents: si existeixen mitjans públics, cal que disposin d’un finançament adequat i estable per tal de garantir-ne la independència editorial. La direcció i el consell de govern dels mitjans públics s’hauran de designar mitjançant procediments transparents, oberts i no discriminatoris. Els mitjans públics han de proporcionar pluralitat d’informació i d’opinions, de manera imparcial, de conformitat amb la seva missió de servei públic.
· Tests de pluralisme dels mitjans: la Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació exigeix que els estats membres avaluïn l’impacte de les concentracions del sector dels mitjans de comunicació en el pluralisme i la independència editorial de la premsa. També requereix que tota mesura legislativa, reglamentària o administrativa per part d’un estat membre que pugui afectar els mitjans de comunicació sigui motivada i proporcionada.
· Transparència de la publicitat institucional: la Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació establirà nous requisits per a l’assignació de la publicitat institucional de manera que sigui transparent i no discriminatòria. La Llei també reforçarà la transparència i l’objectivitat dels sistemes de mesura de les audiències, cosa que tindrà repercussió en els ingressos de publicitat dels mitjans, especialment en l’àmbit digital.
· Protecció del contingut en línia dels mitjans: com a continuació al que disposa la Llei de Serveis Digitals, la Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació incorpora salvaguardes contra la retirada injustificada de continguts dels mitjans produïts de conformitat amb els estàndards professionals. En els casos que no comportin riscos sistèmics com ara la desinformació, les plataformes digitals molt grans que pretenguin retirar determinats continguts lícits dels mitjans per considerar-los contraris a la política de la plataforma hauran d’informar el proveïdor de serveis de comunicació interessat sobre els motius abans de dur a terme la retirada. Aquestes plataformes hauran de processar de manera prioritària tota queixa presentada per un proveïdor de serveis de comunicació.
· Nou dret dels usuaris de personalitzar la seva oferta de mitjans: la Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació introduirà el dret de personalitzar l’oferta de mitjans en els dispositius i les interfícies, com ara els televisors connectats, de manera que l’usuari pugui canviar la configuració predeterminada per adaptar-la a les seves preferències personals.
La proposta està acompanyada d’una Recomanació que recull un conjunt de bones pràctiques del sector orientades a fomentar la independència editorial i una transparència de la propietat més gran. La Recomanació presenta un catàleg de mesures voluntàries perquè les empreses dels mitjans de comunicació les tinguin en compte, com per exemple les condicions per a la creació independent de continguts editorials, l’empoderament dels periodistes a participar en decisions determinants per al funcionament dels mitjans, o estratègies per garantir l’estabilitat a llarg termini de la producció de continguts informatius.
Un organisme de vigilància en matèria de llibertat dels mitjans de comunicació
La Comissió proposa la creació d’un Comitè Europeu de Mitjans de Comunicació independent integrat per autoritats nacionals de l’àmbit dels mitjans de comunicació. El Comitè promourà l’aplicació efectiva i constant del marc normatiu de la UE en matèria de mitjans de comunicació, en particular assistint a la Comissió en l’elaboració d’unes orientacions sobre qüestions de regulació dels mitjans. També podrà emetre dictàmens sobre mesures i decisions nacionals que afectin els mercats dels mitjans de comunicació i les concentracions en els mercats dels mitjans.
El Comitè també coordinarà les mesures nacionals de regulació pel que fa als mitjans de fora de la UE que suposen un risc per a la seguretat pública per tal de garantir que aquests mitjans no eludeixin les normes aplicables a la UE. Així mateix, el Comitè organitzarà un diàleg estructurat entre plataformes digitals molt grans i el sector dels mitjans de comunicació per fomentar l’accés a una oferta diversa de mitjans i per vigilar l’observança de les iniciatives d’autoregulació per part de les plataformes, com ara el Codi de bones pràctiques de la UE en matèria de desinformació.
Properes etapes
Ara correspon al Parlament Europeu i els estats membres debatre la proposta de la Comissió d’un reglament en virtut del procediment legislatiu ordinari. Un cop s’hagi adoptat, serà directament aplicable arreu de la Unió Europea. La Comissió fomentarà els debats, en especial en el marc del Fòrum Europeu de Mitjans Informatius, sobre les pràctiques voluntàries per part de les empreses de mitjans vinculades a la Recomanació que acompanya el Reglament.
Rerefons
Els mitjans independents són un guardià públic i un pilar fonamental de la democràcia, a més de constituir una part important i dinàmica de la nostra economia. Són essencials per a la formació d’una esfera pública, la creació d’opinió pública i la rendició de comptes dels qui ostenten el poder. Des d’una perspectiva mundial, la Unió Europea es manté com a bastió per als mitjans lliures i independents.
Alhora, però, creixen les tendències preocupants arreu de la UE. La Comissió n’ha seguit l’evolució de prop a través de l’Informe sobre l’estat de dret i altres eines, com ara l’instrument de seguiment del pluralisme en els mitjans «Media Pluralism Monitor». Les deficiències que es van constatar en informes sobre l’estat de dret anteriors han donat lloc a diverses iniciatives de la UE, com ara una recomanació sobre la seguretat dels periodistes i mesures per actuar davant de les demandes abusives contra la participació pública (SLAPP, per les sigles en anglès).
La presidenta Von der Leyen va anunciar la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació en el seu discurs sobre l’estat de la Unió de 2021. Parteix dels informes sobre l’estat de dret de la Comissió i la revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisuals, que preveu la coordinació a escala de la UE de la legislació nacional en matèria de mitjans audiovisuals. També es basa en la Llei de Serveis Digitals i la Llei de Mercats Digitals, així com en el nou Codi de bones pràctiques en matèria de desinformació. S’inscriu en la labor de la UE per fomentar la participació democràtica, lluitar contra la desinformació i donar suport a la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació, com s’exposa en el Pla d’acció de defensa de la democràcia europea.
Aquesta proposta complementa la Recomanació sobre la protecció, la seguretat i l’empoderament dels periodistes i la Directiva per protegir els periodistes i els defensors dels drets humans davant dels processos judicials abusius (paquet anti SLAPP). La Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació també treballa conjuntament amb iniciatives relacionades amb la viabilitat, resiliència i transformació digital del sector dels mitjans de comunicació adoptades en el marc del Pla d’acció per al sector audiovisual i dels mitjans de comunicació i la legislació revisada sobre drets d’autor. La proposta es fonamenta en una àmplia consulta amb parts interessades, inclosa una consulta pública.
Més informació
Preguntes i respostes sobre la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació
Pàgina d’informació: Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació
Fitxa informativa: Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació
Proposta i Recomanació de la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació
Avaluació d'impacte de la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació
Vídeo de la vicepresidenta Jourová sobre la Llei de Llibertat dels Mitjans de Comunicació
Detalls
- Data de publicació
- 19 setembre 2022
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona