Skip to main content
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
  • Comunicat de premsa
  • 2 febrer 2020
  • 7 min read

Modernitzar els sistemes judicials a la UE: un nou paquet per accelerar la digitalització dels sistemes judicials i promoure la formació dels professionals de la justícia

Avui la Comissió Europea ha adoptat un paquet d’iniciatives per modernitzar els sistemes judicials de la UE. Els dos pilars principals del nou paquet són la Comunicació sobre la digitalització de la justícia a la UE i la nova Estratègia sobre la formació judicial europea. Aquesta caixa d’eines digital en matèria de justícia té per objectiu de continuar donant suport als estats membres perquè adaptin el seu sistema judicial a l’era digital i de millorar la cooperació judicial transfronterera entre autoritats competents a la UE. Pel que fa a la formació judicial, la Comissió prepara els jutges, fiscals i professionals de la justícia per als reptes del segle XXI, com ara la digitalització. També pretén fomentar una cultura judicial europea comuna basada en l’estat de dret, els drets fonamentals i la confiança mútua.

«Els sistemes judicials han de seguir el ritme de la transformació digital i respondre a les expectatives de la ciutadania. Atès que els òrgans jurisdiccionals nacionals també són òrgans jurisdiccionals de la UE, donem suport fermament a aquest nou plantejament de la digitalització dels sistemes judicials. Permetrà millorar l’accés a la justícia i la cooperació en l’espai de llibertat, seguretat i justícia de la UE, així com el funcionament del mercat interior», ha declarat avui la vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová.

«Els jutges, els advocats, els fiscals, tothom que treballa en l’àmbit de la justícia ha d’encarar els reptes del segle XXI. Això abasta el món completament nou de la intel·ligència artificial, que hem d’explorar plenament pel que fa als drets fonamentals. La recent crisi de la covid-19 ens ha recordat amb força la necessitat de digitalitzar la justícia amb celeritat. Puc dir amb convenciment que el paquet que hem adoptat avui permetrà que tant els ciutadans com les empreses, arreu de la Unió, puguin accedir fàcilment a la justícia, no només analògicament sinó també en línia», ha declarat avui també el comissari de Justícia, Didier Reynders.

Digitalització dels sistemes judicials de la UE

La pandèmia de covid-19 ha posat en primer pla la necessitat d’accelerar la digitalització de la justícia. S’ha fet palès que les empreses i els ciutadans han de tenir accés a la justícia també en línia, des de casa amb el seu ordinador portàtil. La Comunicació sobre la digitalització de la justícia a la UE que presentem avui proporciona un utillatge per promoure l’ús d’eines digitals per part dels estats membres, d’acord amb els principis de proporcionalitat i subsidiarietat. A continuació detallem quatre de les eines presentades avui:

  • Fer que la cooperació judicial transfronterera sigui digital per defecte: ara com ara, molts procediments judicials, inclosos aquells que traspassen fronteres, encara es desenvolupen en paper i per correu. La Comissió Europea treballarà en una proposta legislativa per digitalitzar els procediments de cooperació judicial transfronterera en els àmbits civil, mercantil i penal. Se’n preveu l’adopció a finals del 2021.
  • Combatre els delictes transfronterers: cal actualitzar el sistema de gestió de casos de l’Eurojust, que permet que aquesta agència compari diversos casos per coordinar la lluita contra els delictes transfronterers greus a la UE, inclosos els de terrorisme. A més, les modificacions del mandat de l’Europol introduiran una connexió entre la Fiscalia Europea i l’Europol basada en un sistema de coincidència/no coincidència. Gràcies a aquestes «connexions per coincidències» entre els sistemes de gestió de casos respectius, l’Eurojust, l’Europol i la Fiscalia Europea tindran coneixement de les investigacions i els enjudiciaments en curs. El 2021 la Comissió també presentarà iniciatives legislatives en matèria d’intercanvi digital d’informació sobre casos de terrorisme transfronterers i en relació amb la creació d’una plataforma de col·laboració per als equips conjunts d’investigació.
  • Millorar l’accés a la informació: les bases de dades electròniques faciliten la consulta, minimitzen els costos per als usuaris i són resilients a les crisis. Per tant, els estats membres haurien d’esforçar-se per digitalitzar els seus registres i treballar per connectar-los entre ells.
  • Eines informàtiques per a la cooperació transfronterera: e-CODEX (e-Justice Communication via Online Data Exchange) és l’eina principal per a la cooperació transfronterera segura en procediments civils, mercantils i penals. Ara com ara només la fan servir alguns estats membres. Amb l’adopció de la proposta legislativa que presentem avui, la Comissió busca que e-CODEX esdevingui el paradigma de la comunicació digital segura en els procediments judicials transfronterers a tots els estats membres. A partir de l’1 de juliol de 2012, la Comissió encomanarà aquest sistema a l’agència eu-LISA. Una altra eina digital disponible és eEDES (e-evidence digital exchange system), que alguns estats membres fan servir per intercanviar de manera àgil i segura ordres europees d’investigació, peticions d’assistència judicial mútua i proves relacionades en format digital en lloc de fer-ho per correu. Amb la proposta legislativa adoptada avui, la Comissió anima tots els estats membres a connectar-se a l’eEDES. Aquestes eines informàtiques modernitzaran els sistemes judicials de la UE i generaran autèntic valor afegit europeu.

Aquestes mesures posen en marxa la resposta europea a la necessitat de digitalitzar més els nostres sistemes judicials. Es finançaran amb els mecanismes disponibles en el proper Marc financer plurianual (MFP) 2021-2027 i a NextGenerationEU.

Formació judicial europea

L’Informe anual sobre la formació judicial europea de 2020 indica que el 2019 més de 180 000 professionals de la justícia —un 12,9 % de tots els professionals de la justícia— van rebre formació sobre el dret de la Unió o sobre el dret d’un altre estat membre. En total, des de l’adopció de la primera Estratègia de formació judicial el 2011, han rebut formació en el dret de la UE 1,2 milions de professionals de la justícia.

Aquesta segona edició de l’Estratègia de la UE sobre formació judicial amplia el seu àmbit d’aplicació per oferir als professionals de la justícia formació en nous àmbits materials, com ara la digitalització o la intel·ligència artificial, i dotar-los dels coneixements i les habilitats necessaris per encarar els reptes del segle XXI. També estableix uns objectius ambiciosos: d’ara al 2024, cada any es formaran en dret de la Unió el 65 % dels jutges i fiscals i el 15 % dels advocats. L’Estratègia també dona suport als professionals de la justícia dels Balcans occidentals i d’altres països socis de la UE a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. A més, els professionals de la justícia podran cercar cursos de formació en dret de la Unió mitjançant la Plataforma europea de formació que avui s’ha posat en marxa en una primera fase de prova i que es preveu que estigui plenament operativa al llarg del 2021.

Properes etapes

La caixa d’eines definida en la Comunicació sobre la digitalització de la justícia presentada avui es debatrà amb més detall amb les administracions públiques, les administracions de justícia, les organitzacions professionals de l’àmbit jurídic i altres parts interessades per assegurar-ne un seguiment ràpid i tangible. La Comissió i la propera presidència del Consell de la UE organitzaran una conferència de la UE sobre formació judicial la primavera del 2021.

Rerefons

Aquest paquet contribueix al compliment de les prioritats de la Comissió pel que fa a una nova embranzida a la democràcia europea i una Europa preparada per a l’era digital.

La responsabilitat de la formació judicial és compartida entre els estats membres i es completa amb el suport de diverses parts interessades: proveïdors de formació i organitzacions de les professions de la justícia nacionals i europees. La formació judicial europea reflecteix allò que s’ha après d’ençà de l’adopció de l’Estratègia de formació judicial europea 2011-2020 i incorpora els resultats de l’Avaluació de la Comissió de l’estratègia 2011-2020 i d’una àmplia consulta pública que la Comissió va dur a terme el 2018.

El 13 d’octubre de 2020 el Consell va adoptar unes conclusions en què animava els estats membres a fer servir les eines digitals en tots els procediments judicials. El Consell va instar la Comissió a formular una estratègia integral de la UE en matèria de digitalització de la justícia abans no acabés el 2020.

Més informació

Detalls

Data de publicació
2 febrer 2020