Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Press release1 març 2022Representation in Spain – Barcelona

NextGenerationEU: el primer informe anual sobre el Mecanisme de Recuperació i Resiliència conclou que l’execució va a bon ritme

Avui la Comissió Europea ha adoptat el seu primer informe anual sobre l’execució del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), l’element principal de NextGenerationEU. L’MRR aporta fins a 723 800 milions d’euros (a preus corrents) de subvencions i préstecs per als estats membres per finançar inversions transformadores i reformes que permetin que la UE surti de la pandèmia de covid-19 més forta que abans.

Ara que fa un any que es va posar en marxa l’MRR, l’informe fa balanç dels avenços que s’han aconseguit en l’aplicació del mecanisme des de l’adopció del Reglament de l’MRR el febrer del 2021 fins al desemborsament del primer pagament periòdic el desembre del 2021. El document demostra que s’han fet grans progressos i confirma que l’execució de l’MRR va a bon ritme.

L’informe enumera molts exemples de les inversions i les reformes finançades per l’MRR en els vint-i-dos plans de recuperació i resiliència que s’han adoptat fins ara. Aquests exemples presenten mesures concretes que contribueixen als sis pilars estratègics definits en el Reglament de l’MRR, com ara la transició verda i la transformació digital, entre d’altres. L’informe, doncs, ofereix una bona visió de l’escala i la repercussió sense precedents de les mesures que s’estan aplicant arreu de la UE a conseqüència de l’MRR.

La Comissió i els estats membres, juntament amb el Parlament Europeu i el Consell, han cooperat intensament per assolir aquests resultats.

Estat actual de l’execució

Després d’un període de preparatius intensos i converses amb cadascun dels estats membres, la Comissió va dur a terme l’avaluació dels plans de recuperació i resiliència de manera exhaustiva i diligent. La Comissió ha avaluat favorablement vint-i-dos plans. Fins ara, l’import assignat en aquests plans ascendeix a 445 000 milions d’euros (291 000 milions en subvencions i 154 000 milions en préstecs).

Després que el Consell aprovés aquests vint-i-dos plans, la Comissió va desemborsar sense dilació 56 600 milions d’euros en pagaments de prefinançament als vint-i-un estats membres que ho havien demanat.

A hores d’ara, han presentat a la Comissió la seva primera sol·licitud de pagament periòdic cinc estats membres i es preveu que al llarg del 2022 es rebran més de trenta sol·licituds més. La primera sol·licitud de pagament va suposar el desemborsament de 10 000 milions d’euros a Espanya el desembre del 2021; la previsió és d’efectuar més pagaments tan bon punt els estats membres assoleixin les fites i els objectius corresponents.

El 2021 la Unió va captar fons en els mercats de capitals per finançar l’MRR i va emetre els seus primers bons verds.

Contribució als objectius climàtics i digitals i als sis pilars

El Reglament de l’MRR estableix que les reformes i les inversions que formen part dels plans de recuperació i resiliència han de complir uns objectius de despesa en matèria climàtica i digital i han de contribuir de manera adequada als sis pilars o àmbits d’actuació de rellevància europea. La Comissió ha elaborat metodologies per a totes dues finalitats: una metodologia per informar dels resultats en relació amb els objectius i una per als sis pilars.

Aproximadament el 40 % de l’assignació total dels plans té a veure amb mesures que contribueixen a objectius climàtics i tots els plans superen l’objectiu del 37 % per a mesures climàtiques que fixa el Reglament. D’altra banda, els plans adoptats assignen un 26 % de la despesa total a qüestions digitals. També aquí se supera l’objectiu fixat en el Reglament ¾del 20 %¾ amb un escreix considerable.

En els vint-i-dos  plans adoptats, la despesa total estimada que contribueix a la transició verda (pilar 1) ascendeix a 224 100 milions d’euros. En total es destina una despesa estimada de gairebé 130 000 milions d’euros a la transformació digital (pilar 2). Les mesures que contribueixen a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador (pilar 3) són més de mil mesures entre els vint-i-dos plans adoptats, amb una despesa total d’uns 223 000 milions d’euros. Les mesures que fomenten la cohesió social i territorial (pilar 4) ascendeixen a 193 000 milions d’euros. Les mesures en matèria de salut i resiliència econòmica, social i institucional (pilar 5) sumen 78 000 milions d’euros, mentre que les destinades a la pròxima generació, la infància i la joventut (pilar 6) suposen 49 000 milions d’euros.

Es pot seguir el progrés en l’execució dels plans de recuperació i resiliència en el quadre d’indicadors de recuperació i resiliència, un portal en línia que la Comissió va crear el desembre del 2021.

Valor afegit i efectes indirectes

L’informe destaca el valor afegit de l’MRR en la mesura que és un instrument singular basat en el rendiment que dona suport a un programa de reformes i inversions sense precedents per respondre a reptes concrets a què s’enfronten els estats membres. També preveu que l’MRR generi efectes indirectes positius arreu de la UE alhora que fomenta la convergència econòmica i la cohesió social i territorial.

Declaracions dels membres del Col·legi

La presidenta Ursula von der Leyen ha declarat: «Un any després, estic molt orgullosa de veure que el Mecanisme de Recuperació i Resiliència compleix el nostre objectiu. Aquesta eina de recuperació econòmica és una eina de transformació de les nostres economies i les nostres societats. Aproximadament un 40 % del seu finançament se centra en objectius climàtics, i el 26 % en la transició digital. Aquestes proporcions superen el nostre objectiu inicial i constitueixen un èxit rotund. La nostra Unió Europea sortirà de la crisi de la covid-19 més moderna i més resilient.»

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a una Economia al Servei de la Gent, ha declarat: «El Mecanisme de Recuperació i Resiliència és un instrument completament nou i hauria estat inconcebible fa uns anys. El primer informe sobre l’MRR demostra les grans fites que hem assolit en un any. Aquest programa de reformes i inversions sense precedents està demostrant la seva vàlua arreu de la Unió Europea. Els països estan començant a posar en marxa el seu pla nacional de recuperació. De moment, anem a bon ritme. I val a recordar que els pagaments estan vinculats a resultats mesurables. A més, el Mecanisme és ben transparent: tothom pot consultar en línia els progressos que ha fet cada país i veure en què s’estan gastant els diners de la UE. Ens comprometem a fer que el Mecanisme sigui un èxit compartit per tots els europeus. Societats millors, economies més fortes i una recuperació de la crisi que sigui equitativa i duradora.»

Paolo Gentiloni, comissari d’Economia, ha declarat: «Podem resumir el primer any del Mecanisme de Recuperació i Resiliència dient “de moment, prou bé”. En els dotze mesos que han passat des que es va crear l’MRR s’han acordat i s’han començat a executar sobre el terreny vint-i-dos plans nacionals. Els ambiciosos requisits de finançament de l’MRR per als objectius climàtics i digitals s’han superat amb escreix i els plans contenen més de mil mesures que contribueixen a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. El pròxim any serà clau perquè posarà a prova la nostra habilitat col·lectiva d’executar les inversions i reformes sense precedents que s’han acordat. Estic convençut que tots plegats estarem a l’altura del desafiament i aprofitarem aquesta oportunitat única.»

Rerefons

Aquest informe és el primer d’una sèrie d’informes anuals de la Comissió que analitzaran l’execució de l’MRR al llarg de tot el seu període de vigència, tal com exigeix el Reglament de l’MRR. S’incorporarà al diàleg sobre l’execució de l’MRR que mantenen les institucions de la Unió entre elles i amb les parts interessades.

La informació que conté l’informe es basa en el contingut dels plans de recuperació i resiliència aprovats segons l’avaluació de la Comissió, en les dades aportades pels estats membres fins a final de novembre del 2021 en el marc de la seva obligació de presentació d’informes biennals, i en els avenços en l’execució de l’MRR fins a final de febrer del 2022.

Més informació

Fitxa informativa 1: Execució del Mecanisme de Recuperació i Resiliència

Fitxa informativa 2: Execució del Mecanisme de Recuperació i Resiliència

Primer informe anual sobre l’execució del Mecanisme de Recuperació i Resiliència

Mecanisme de Recuperació i Resiliència

Quadre d’indicadors de recuperació i resiliència

Reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència

Preguntes i respostes: Mecanisme de Recuperació i Resiliència

Detalls

Data de publicació
1 març 2022
Autor
Representation in Spain – Barcelona