Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Press release22 juny 2022Representation in Spain – Barcelona

Pacte Verd Europeu: propostes capdavanteres per recuperar la natura d’Europa d’ara al 2050 i reduir l’ús de plaguicides a la meitat d’ara al 2030

Avui la Comissió ha adoptat propostes capdavanteres per restaurar els ecosistemes danyats i fer tornar la natura arreu d’Europa, des de les terres agrícoles i els mars fins als boscos i els entorns urbans. La Comissió també proposa de reduir l’ús i els riscos dels plaguicides químics en un 50 % com a tard el 2030. Aquestes són les propostes legislatives emblemàtiques per continuar la via encetada per l’Estratègia sobre Biodiversitat i l’estratègia «Del camp a taula» i ajudaran a assolir la resiliència i la seguretat del subministrament d’aliments a la UE i arreu del món.

 

La proposta de la Llei de restauració de la natura és un pas clau per evitar el col·lapse dels ecosistemes i prevenir els efectes més devastadors del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Restaurar els aiguamolls, els rius, els boscos, els herbassars, els ecosistemes marins i els entorns urbans de la UE així com les espècies que hi viuen és una inversió crucial i rendible: una inversió en la nostra seguretat alimentària, en la nostra resiliència climàtica, en la nostra salut i en el nostre benestar. En el mateix sentit, les noves normes sobre plaguicides químics reduiran la petjada ambiental del sistema alimentari de la UE, protegiran la salut i el benestar de la ciutadania i els treballadors agrícoles i ajudaran a mitigar les pèrdues econòmiques que ja estem patint a causa del deteriorament de la salut del sòl i el declivi dels pol·linitzadors provocat pels plaguicides. 

La Llei de restauració de la natura per reparar els danys causats a la natura europea d’ara al 2050

Avui la Comissió proposa la primera legislació de la història que busca explícitament restaurar la natura europea per tal de reparar el 80 % dels hàbitats d’Europa que es troben en mal estat i fer tornar la natura a tots els ecosistemes, des dels boscos i les terres agrícoles fins als ecosistemes marins, d’aigua dolça i urbans. En virtut d’aquesta proposta de Llei de restauració de la natura tots els estats membres estaran subjectes a objectius vinculants relatius a la restauració de diferents ecosistemes, que complementaran les normatives prèvies. L’objectiu és d’abastar almenys el 20 % de les zones terrestres i marines de la UE amb mesures de restauració de la natura com a tard el 2030, i posteriorment ampliar-les a tots els ecosistemes que requereixin restauració com a tard el 2050.

 

La llei estendrà les experiències existents en matèria de mesures de restauració de la natura com ara la renaturalització, la replantació d’arbres, l’enverdiment de les ciutats i les infraestructures o l’eliminació de la contaminació per permetre que la natura es recuperi. Val a dir que restauració de la natura no és el mateix que protecció de la natura i no comporta necessàriament més zones protegides. Si bé en les zones protegides també cal restaurar la natura, donat que cada vegada es troben en un estat més degradat, no totes les zones restaurades han de convertir-se en zones protegides. De fet, la majoria no ho seran, ja que la restauració no exclou l’activitat econòmica.La restauració consisteix a conviure i produir conjuntament amb la natura mitjançant la recuperació de la biodiversitat a tot arreu, també en zones en què s’hi desenvolupa activitat econòmica, com ara els boscos ordenats, les terres agrícoles i les ciutats.

 

La restauració implica i beneficia intensament tots els actors de la societat, s’ha de dur a terme com un procés inclusiu i té una repercussió especialment positiva per als qui depenen directament de l’existència d’una natura sana per als seus mitjans de subsistència, en particular els pagesos, els professionals forestals i els pescadors. La inversió en la restauració de la natura afegeix entre 8 i 38 euros de valor econòmic per cada euro que es gasta, gràcies als serveis ecosistèmics que contribueixen a la seguretat alimentària, la resiliència dels ecosistemes, la mitigació del canvi climàtic i la salut humana.També fa créixer la presència de la natura en el nostre paisatge i la nostra vida quotidiana, cosa que té beneficis demostrables per a la salut i el benestar, a més d’un valor cultural i recreatiu.

 

La Llei de restauració de la natura fixarà objectius i obligacions de restauració per a un ampli ventall d’ecosistemes terrestres i marins. Entre les prioritats hi haurà els ecosistemes amb més potencial per absorbir i emmagatzemar diòxid de carboni i prevenir o reduir els efectes dels desastres naturals, com ara les inundacions. La nova llei es basa en la legislació existent però abasta tots els ecosistemes: no es limita a les zones protegides de la Directiva sobre hàbitats i la xarxa Natura 2000 sinó que pretén que tots els ecosistemes naturals i seminaturals hagin iniciat el camí cap a la recuperació com a tard el 2030. Comptarà amb un finançament de la UE considerable: el marc financer plurianual actual destinarà uns 100 000 milions d’euros a despeses en matèria de biodiversitat, inclosa la restauració.

 

Entre els objectius que es proposen hi ha:

·       revertir el declivi de la població de pol·linitzadors com a tard el 2030 i augmentar-ne la població a partir d’aquesta data;

·       aturar la pèrdua d’espais verds urbans com a tard el 2030 i garantir-ne un augment del 5 % com a tard el 2050 i una cobertura mínima de dosser arbori del 10 % en totes les zones urbanes, a més d’un guany net d’espai verd que estigui integrat en els edificis i les infraestructures;

·       en els ecosistemes agraris, aconseguir un increment global de la biodiversitat i una tendència positiva per a les papallones dels herbassars, les aus dels hàbitats agrícoles, el carboni orgànic dels sòls minerals agrícoles i elements paisatgístics de gran diversitat en les terres agrícoles;

·       la restauració i la rehumidificació de les torberes seques amb ús agrícola i de les explotacions d’extracció de torba;

·       en els ecosistemes forestals, aconseguir un augment global de la biodiversitat i una tendència positiva per a la connectivitat dels boscos, la fusta morta, la proporció de boscos no coetanis, les aus forestals i les reserves de carboni orgànic;

·       restaurar hàbitats marins com ara les praderies submarines o els fons de sediments i restaurar els hàbitats d’espècies marines icòniques com ara els dofins i les marsopes, els taurons i les aus marines;

·       eliminar barreres fluvials de manera que com a tard el 2030 almenys 25 000 km de riu s’hagin convertit en rius de flux lliure.

Per ajudar a atènyer aquests objectius i mantenir un grau de flexibilitat en funció de les circumstàncies de cada país, la llei exigirà que els estats membres elaborin un Pla Nacional de Restauració en col·laboració estreta amb la comunitat científica, les parts interessades i la ciutadania. S’hi preveuen normes específiques pel que fa a la governança (seguiment, avaluació, planificació, notificació i aplicació) que també milloraran la formulació de polítiques públiques a nivell nacional i europeu atès que garantiran que els poders públics tinguin en compte les qüestions de la biodiversitat, el canvi climàtic i els mitjans de subsistència.

La proposta dona compliment a un element clau del Pacte Verd Europeu: el compromís de l’Estratègia sobre Biodiversitat per al 2030 que Europa sigui un exemple pel que fa a revertir la pèrdua de biodiversitat i restaurar la natura. Suposa la contribució fonamental de la UE a les actuals negociacions sobre un marc mundial de la biodiversitat post-2020 que s’adoptarà durant la Conferència de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica (COP15) que se celebrarà a Mont-real del 7 al 15 de desembre d’enguany.

Normes estrictes per reduir l’ús de plaguicides químics i disposar de sistemes alimentaris més sostenibles com a tard el 2030

La proposta que es presenta avui per reduir l’ús de plaguicides químics materialitza el nostre compromís d’aturar la pèrdua de biodiversitat a Europa. La proposta ajudarà a bastir sistemes alimentaris sostenibles de conformitat amb el Pacte Verd Europeu i l’estratègia «Del camp a taula», alhora que garantim la seguretat alimentària a llarg termini i protegim la nostra salut.

La comunitat científica i la ciutadania estan com més va més preocupades per l’ús de plaguicides i l’acumulació dels residus i els metabòlits que deixen en el medi ambient. En l’informe final de la Conferència sobre el Futur d’Europa, la ciutadania va demanar específicament que s’actués sobre l’ús i els riscos dels plaguicides. No obstant, s’ha fet evident que les normes actuals de la Directiva sobre l’ús sostenible dels plaguicides[1]no són prou exigents ni s’han aplicat de manera uniforme. Tampoc no s’ha avançat prou en l’ús de la gestió integrada de plagues ni en altres enfocaments alternatius.  Els plaguicides químics són nocius per a la salut humana i provoquen el declivi de la biodiversitat de les zones agrícoles. Contaminen l’aire, l’aigua i l’entorn natural en general. Per aquests motius, la Comissió proposa unes normes clares i vinculants:

·       objectius legalment vinculants a nivell nacional i de la UE de reduir en un 50 % l’ús i els riscos dels plaguicides químics i l’ús dels plaguicides més perillosos com a tard el 2030. Els estats membres fixaran els seus propis objectius de reducció dins dels paràmetres definits per garantir l’assoliment dels objectius globals de la UE;

·       noves regles estrictes sobre un control de plagues respectuós amb el medi ambient: les noves mesures garantiran que tots els pagesos i la resta d’usuaris professionals de plaguicides duguin a terme una gestió integrada de plagues (GIP), en què es contemplen en primer lloc mètodes de prevenció i control de plagues alternatius respectuosos amb el medi ambient, abans de fer servir plaguicides químics, que es poden emprar com a últim recurs. Les mesures també inclouen un registre obligatori per als pagesos i altres usuaris professionals. A més, els estats membres han de fixar normes específiques per a cada cultiu que indiquin les alternatives que s’hi poden fer servir en substitució dels plaguicides químics;

·       prohibició de tots els plaguicides en zones sensibles: es prohibirà l’ús de tots els plaguicides en zones com ara els espais verds urbans, inclosos els parcs o jardins públics, les zones de jocs infantils, les escoles, les instal·lacions esportives o recreatives, els camins públics i les zones protegides de la xarxa Natura 2000 i tota zona ecològicament sensible que calgui preservar per als pol·linitzadors que es troben sota amenaça.Aquestes noves normes eliminaran els plaguicides del nostre entorn més immediat en el dia a dia.

La proposta transforma la Directiva actual en un Reglament que serà directament aplicable en tots els estats membres. Això resoldrà els problemes continuats d’implementació feble i desigual de les normes vigents al llarg de l’última dècada.  Els estats membres hauran de presentar a la Comissió informes anuals detallats d’avenços i d’execució.

Suport a la transició

Un paquet de polítiques clau donarà suport als pagesos i altres usuaris en la transició vers sistemes de producció alimentària més sostenibles. Alguns exemples en són:

·       noves normes de la Política Agrària Comuna per assegurar que es compensa als pagesos tota despesa relacionada amb la implementació de les noves normes durant un període transitori de cinc anys;

·       mesures més fermes per ampliar l’oferta d’alternatives biològiques i de baix risc en el mercat;

·       recerca i desenvolupament en el marc dels programes Horitzó de la UE per donar suport a les noves tecnologies i tècniques, en particular l’agricultura de precisió; i

·       un Pla d’Acció sobre Agricultura Ecològica per assolir els objectius en matèria de plaguicides de l’Estratègia «Del camp a taula».

La transició també tindrà el suport de la proposta sobre dades relatives a la sostenibilitat de les explotacions agràries i per a les novetats del mercat en matèria d’agricultura de precisió, com ara pulveritzadors que fan servir geolocalització i tècniques de reconeixement de plagues.


Acció a nivell mundial

D’acord amb la seva política per un ús sostenible dels plaguicides, la Comissió proposarà aviat, per primera vegada a la història, una mesura que respon al seu compromís de tenir en compte les consideracions ambientals a nivell mundial a l’hora de decidir el nivell màxim de residus permès en els aliments.Els aliments importats que continguin residus mesurables de substàncies prohibides, amb el temps, ja no s’haurien de comercialitzar a la UE. Això contribuirà a un cercle virtuós i esperonarà els països tercers a limitar o prohibir igualment l’ús d’aquests plaguicides que ja estaran prohibits a la UE.

Concretament, la Comissió consultarà aviat els estats membres i països tercers sobre una mesura per eliminar completament els residus de tiametoxam i clotianidina, dues substàncies que se sap que tenen un paper significatiu en el declivi dels pol·linitzadors arreu del món. Aquestes substàncies ja no estan autoritzades a la UE. Quan s’adopti la mesura, i després de determinats períodes transitoris, els aliments importats que continguin residus mesurables d’aquestes dues substàncies ja no es podran comercialitzar a la UE.



Declaracions dels membres del Col·legi

El vicepresident executiu per al Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, ha declarat: «Els humans depenem de la natura. Ens dona l’aire que respirem, l’aigua que bevem, els aliments que mengem; ens dona la vida. La nostra economia també depèn de la natura. La crisi climàtica i la crisi de la biodiversitat amenacen els fonaments de la nostra vida a la Terra. Hem fet avenços en la resposta a la crisi climàtica i avui hi afegim dues lleis que representen un gran salt endavant en l’acció davant de l’ecocidi imminent. Quan restaurem la natura, permetem que ens continuï proporcionant aire pur, aigua i menjar i permetem que ens protegeixi dels pitjors efectes de la crisi climàtica. De la mateixa manera, reduir l’ús dels plaguicides ajuda la natura a recuperar-se i protegeix les persones que treballen amb aquests productes químics.»

 

El comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca, Virginijus Sinkevičius, ha declarat: «Els europeus ho han dit ben clar: volen que la UE treballi per la natura i la faci tornar a entrar a les seves vides. Els científics ho diuen ben clar: no hi ha temps per perdre, la finestra s’està tancant. I els arguments econòmics també són clars: cada euro que gastem en restauració ens en reportarà com a mínim vuit. En això consisteix aquesta proposta històrica, en la restauració de la biodiversitat i els ecosistemes perquè puguem viure i prosperar juntament amb la natura. És una llei per a tota la ciutadania europea i per a les generacions que ens seguiran, per la salut del planeta i de l’economia. És única al món i esperem que serveixi d’inspiració per assolir un compromís internacional ferm amb la protecció de la biodiversitat a la propera COP15.» 

 

La comissària de Salut i Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides, ha declarat: «Ha arribat l’hora de canviar la manera en què fem servir els plaguicides a la UE. Es tracta de la salut de la nostra ciutadania i del nostre planeta. Amb aquesta proposta responem a les expectatives de la nostra ciutadania i complim els compromisos que vam adquirir en l’estratègia «Del camp a taula» de construir un sistema de producció alimentària més sostenible i més saludable. Cal que reduïm l’ús de plaguicides químics per protegir el sòl, l’aire i els aliments i, en última instància, la salut de la nostra ciutadania. Per primera vegada, prohibirem l’ús de plaguicides en parcs i jardins públics, de manera que garantirem que tots plegats ens hi exposem menys en la nostra vida quotidiana. La Política Agrària Comuna ajudarà financerament els pagesos per sufragar tots els costos derivats de les noves normes durant un període de cinc anys. Ningú no quedarà enrere.» 



Properes etapes

Ara el Parlament Europeu i el Consell debatran totes dues propostes, de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari. Després que s’hagin adoptat, la repercussió sobre el terreny es donarà de manera gradual: les mesures de restauració de la natura han d’estar vigents com a tard el 2030, mentre que els objectius en matèria de plaguicides s’han d’assolir com a tard el 2030.

No hi ha una relació directa amb les conseqüències immediates de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna. Aquestes propostes reforçaran la resiliència i la seguretat alimentària europees a mitjà termini, ja que les poblacions de pol·linitzadors estaran més sanes i seran més nombroses, es reduirà l’erosió del sòl i millorarà la retenció d’aigua, i el nostre entorn natural esdevindrà més net i cada vegada presentarà menys substàncies tòxiques. També es reduirà la dependència dels pagesos respecte d’inputs força cars, com són els plaguicides químics, de manera que contribuirà a la disponibilitat d’aliments assequibles per a tots els europeus.



Rerefons 

Uns ecosistemes sans i resilients són la columna vertebral del nostre benestar i de la nostra prosperitat, ja que aporten aliments, aigua neta, embornals de carboni i protecció davant dels desastres naturals, com ara els provocats pel canvi climàtic. Més de la meitat del PIB mundial depèn de la natura i dels serveis que aquesta proporciona, i més del 75 % dels tipus de cultiu d’arreu del món necessiten la pol·linització animal.

Malgrat la importància que té, la natura d’Europa s’està degradant de manera alarmant, i més del 80 % dels seus hàbitats es troben en males condicions.  Els aiguamolls, les torberes, els herbassars i les dunes són els hàbitats més perjudicats. A l’Europa occidental, central i oriental els aiguamolls s’han reduït en un 50 % d’ençà de 1970. El 71 % dels peixos i el 60 % de les poblacions d’amfibis s’han reduït al llarg de l’última dècada. Entre el 1997 i el 2011 la reducció de la biodiversitat va suposar una pèrdua anual estimada d’entre 3,5 i 18,5 bilions d’euros.

L’avaluació d’impacte de la Llei de restauració de la natura mostra que els beneficis de la restauració de la natura en compensen els costos amb escreix. Es calcula que els beneficis econòmics de restaurar les torberes, els terrenys pantanosos, els boscos, les brugueres i el sotabosc, els herbassars, els rius, els llacs, els hàbitats marins i al·luvials i els aiguamolls costaners són de vuit vegades els costos que comporta.

La proposta sobre l’ús sostenible de plaguicides substitueix la Directiva 2009/128/CE sobre l’ús sostenible dels plaguicides, que pretenia assolir un ús sostenible dels plaguicides a la UE mitjançant la reducció dels riscos i els efectes de l’ús dels pesticides sobre la salut humana i el medi ambient i el foment de l’ús de la GIP. Les mesures principals de la Directiva consistien en la formació dels usuaris i els distribuïdors, la inspecció dels equips d’aplicació de plaguicides, la prohibició de la pulverització aèria i la limitació de l’ús dels plaguicides en les zones sensibles. Diversos informes han destacat les febleses de l’aplicació de la Directiva, que han suposat una reducció insuficient de l’ús i els riscos dels plaguicides.

La ciutadania d’arreu d’Europa i de tots els sectors de població va recomanar en la Conferència sobre el Futur d’Europa una «reducció dràstica dels plaguicides i fertilitzants químics en tota mena d’explotacions agràries» i «el desenvolupament de l’agricultura sostenible, inclòs el respecte per la natura i els treballadors». Amb el paquet de mesures que presenta avui, la Comissió dona resposta a cinc propostes i vuit mesures concretes recomanades pels ciutadans.



Més informació

Preguntes i respostes sobre restauració de la natura

Fitxa informativa sobre la Llei de restauració de la natura

Fitxa informativa sobre biodiversitat i resiliència

Fullet «Restaurar la natura» (projectes en marxa en els estats membres)

Preguntes i respostes sobre plaguicides

Fitxa informativa sobre la reducció dels riscos i l’ús de plaguicides a Europa

Fitxa informativa sobre un ús més sostenible dels plaguicides a Europa

Fitxa informativa sobre l’ajuda per als pagesos en la reducció de l’ús dels plaguicides químics

Experiència educativa interactiva: «Pollinator Park»

 

IP/22/3746

Detalls

Data de publicació
22 juny 2022
Autor
Representation in Spain – Barcelona