Paquet de primavera del Semestre Europeu: mantenir una recuperació verda i sostenible davant de l’augment de la incertesa

El paquet de primavera del Semestre Europeu de 2022 de la Comissió Europea proporciona als estats membres suport i orientació dos anys després dels primers efectes de la pandèmia de covid-19 i en el context de l’actual invasió d’Ucraïna per part de Rússia.

Les previsions econòmiques de la primavera del 2022 preveuen que l’economia de la UE continuï creixent el 2022 i el 2023. No obstant això, mentre l’economia de la UE segueix mostrant resiliència, la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna ha creat un entorn nou en què s’han agreujat els obstacles al creixement que ja hi havia i que prèviament es preveia que disminuïssin. Aquesta situació també planteja noves dificultats a les economies de la UE relacionades amb la seguretat del subministrament energètic i la dependència respecte de Rússia pel que fa als combustibles fòssils.

Vincular el Semestre Europeu, el Mecanisme de Recuperació i Resiliència i REPowerEU

L’argument a favor de reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils de Rússia no havia tingut mai tanta força. REPowerEU consisteix a reduir ràpidament la nostra dependència respecte dels combustibles fòssils russos mitjançant l’acceleració de la transició neta i la unió de forces per aconseguir un sistema energètic més resilient i una veritable Unió de l’Energia.

El Semestre Europeu i el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que són el moll de l’os de NextGenerationEU, estableixen marcs sòlids per garantir una coordinació eficaç de les polítiques i per fer front als reptes actuals. L’MRR continuarà impulsant els programes de reforma i inversió dels estats membres en els propers anys. És la principal eina per accelerar la doble transició verda i digital i reforçar la resiliència dels estats membres, en particular mitjançant l’aplicació de mesures nacionals i transfrontereres en consonància amb REPowerEU.

Les recomanacions específiques per país adoptades en el context del Semestre Europeu proporcionen orientacions als estats membres perquè responguin adequadament tant als reptes persistents com als nous i compleixin els objectius estratègics comuns fonamentals. Enguany contenen recomanacions per reduir la dependència dels combustibles fòssils mitjançant reformes i inversions, d’acord amb les prioritats de REPowerEU i amb el Pacte Verd Europeu.

Orientacions en matèria de política fiscal

L’activació, el març de 2020, de la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement va permetre que els estats membres poguessin reaccionar ràpidament i prendre mesures d’emergència per mitigar les repercussions econòmiques i socials de la pandèmia. L’acció política coordinada va atenuar el xoc econòmic i va aplanar el camí cap a una recuperació ferma el 2021.

Les mesures per mitigar la repercussió de l’augment dels preus de l’energia i per ajudar els qui fugen de l’agressió militar russa contra Ucraïna contribuiran a una orientació fiscal expansiva el 2022 per a la UE en conjunt.

La naturalesa concreta del xoc macroeconòmic provocat per la invasió russa d’Ucraïna, així com les seves implicacions a llarg termini per a les necessitats de seguretat energètica de la UE, demanen un disseny meditat de la política fiscal el 2023. La política fiscal ha d’ampliar la inversió pública per a la transició verda i digital i per a la seguretat energètica. L’aplicació plena i oportuna dels plans de recuperació i resiliència és fonamental per augmentar els nivells d’inversió. El 2023 la política fiscal ha de ser prudent, és a dir, controlar el creixement de la despesa corrent primària finançada a nivell nacional alhora que permeti l’actuació dels estabilitzadors automàtics i proporcioni mesures temporals i específiques per atenuar la repercussió de la crisi energètica i proporcionar assistència humanitària a la gent que fuig de la invasió russa d’Ucraïna. A més, els plans pressupostaris dels estats membres per a l’any que ve s’han de basar en trajectòries d’ajust a mitjà termini prudents que reflecteixin les dificultats de sostenibilitat pressupostària associades als elevats nivells de deute respecte del PIB, que han augmentat encara més a causa de la pandèmia. Finalment, la política fiscal ha d’estar preparada per ajustar la despesa corrent a mesura que la situació vagi evolucionant.

La Comissió considera que es compleixen les condicions per mantenir la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement el 2023 i per desactivar-la a partir del 2024. L’augment de la incertesa i els forts riscos a la baixa per a les perspectives econòmiques en el context de la guerra d’Ucraïna, els increments sense precedents del preu de l’energia i les contínues pertorbacions de la cadena de subministrament justifiquen la pròrroga de la clàusula general de salvaguarda durant el 2023. L’activació continuada de la clàusula general de salvaguarda el 2023 proporcionarà el marge necessari perquè la política fiscal nacional reaccioni ràpidament quan calgui, alhora que garantirà una transició fluida des del suport generalitzat a l’economia durant la pandèmia cap a un plantejament centrat en mesures temporals i específiques i amb la prudència fiscal necessària per garantir la sostenibilitat a mitjà termini.

La Comissió formularà orientacions sobre possibles canvis en el marc de governança econòmica després de l’estiu i amb prou antelació per al 2023.

Informe de l’article 126.3 sobre el compliment dels criteris de dèficit i deute del Tractat

La Comissió ha adoptat un informe de conformitat amb l’article 126.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) en relació amb divuit estats membres (Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Alemanya, Grècia, Espanya, França, Itàlia, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Estònia, Àustria, Polònia, Eslovènia, Eslovàquia i Finlàndia). El propòsit de l’informe és avaluar el compliment per part dels estats membres dels criteris de dèficit i deute establerts en el Tractat. L’informe avalua la conformitat amb el criteri de dèficit de tots els estats membres esmentats excepte Finlàndia. En el cas de Lituània, Estònia i Polònia, l’informe s’ha elaborat a causa d’una previsió de dèficit el 2022 superior al valor de referència del Tractat del 3 % del PIB, mentre que els altres estats membres el 2021 van presentar un dèficit de les administracions públiques superior al 3 % del PIB.

La pandèmia continua tenint un impacte macroeconòmic i fiscal extraordinari que, juntament amb la situació geopolítica actual, genera una incertesa excepcional, també a l’hora de concebre una trajectòria detallada de la política fiscal. Per tant, la Comissió no proposa l’obertura de nous procediments de dèficit excessiu.

La Comissió tornarà a avaluar la situació pressupostària dels estats membres a la tardor del 2022. A la primavera del 2023, la Comissió avaluarà la pertinència de proposar l’obertura de procediments de dèficit excessiu a partir de les dades de resultats per al 2022, en particular tenint en compte el compliment de les recomanacions pressupostàries específiques per país.

Corregir els desequilibris macroeconòmics

La Comissió ha estudiat l’existència de desequilibris macroeconòmics en els dotze estats membres triats per a una revisió exhaustiva en l’Informe sobre el Mecanisme d’Alerta de 2022.

Irlanda i Croàcia ja no presenten desequilibris. Tant a Irlanda com a Croàcia, la taxa de deute s’ha reduït significativament al llarg dels anys i continua mostrant una clara trajectòria a la baixa.

Hi ha set estats membres (Alemanya, Espanya, França, Països Baixos, Portugal, Romania i Suècia) que continuen presentant desequilibris. Hi ha tres estats membres (Xipre, Grècia i Itàlia) que continuen presentant desequilibris excessius.

En general, les vulnerabilitats es redueixen i cauen per sota del nivell anterior a la pandèmia en diversos estats membres, cosa que justifica una revisió de la classificació dels desequilibris en dos casos, en què també s’han fet avenços notables en matèria de polítiques públiques.

Dictàmens sobre els esborranys de plans pressupostaris d’Alemanya i Portugal

El 19 de maig, la Comissió va adoptar els dictàmens sobre els esborranys de plans pressupostaris d’Alemanya i Portugal de 2022.

El mes d’abril Alemanya va presentar un esborrany de pla pressupostari actualitzat per al 2022, després de la formació d’un nou govern el desembre de 2021. Portugal també va presentar un nou esborrany de pla pressupostari per al 2022 a l’abril. La Comissió no havia avaluat l’esborrany de pla pressupostari presentat per Portugal a la tardor del 2021, ja que el parlament portuguès va rebutjar els pressupostos de l’Estat per al 2022.

Es preveu que l’orientació fiscal d’Alemanya el 2022 sigui expansiva. Alemanya té previst de continuar donant suport a la recuperació recorrent a l’MRR per finançar inversions suplementàries. Alemanya també té intenció de preservar la inversió finançada a nivell nacional.

Es preveu que l’orientació fiscal de Portugal el 2022 sigui expansiva. Portugal té previst de continuar donant suport a la recuperació recorrent a l’MRR per finançar inversions suplementàries. Portugal també té intenció de preservar la inversió finançada a nivell nacional. Es preveu que Portugal limiti en gran mesura el creixement de la despesa corrent finançada a nivell nacional el 2022.

L’informe de supervisió reforçada i els informes de supervisió posteriors als programes

El catorzè informe de supervisió reforçada sobre Grècia indica que el país ha pres les mesures necessàries per complir els compromisos adquirits, malgrat les circumstàncies difícils provocades per les implicacions econòmiques de les noves onades de la pandèmia, així com de la invasió russa d’Ucraïna. L’informe podria dur l’Eurogrup a pronunciar-se sobre l’activació del següent conjunt de mesures relacionades amb el deute.

La Comissió també ha adoptat els informes de supervisió posteriors als programes pel que fa a Irlanda, Espanya, Xipre i Portugal. Els informes conclouen que les capacitats de reemborsament de cadascun dels estats membres afectats continuen sent sòlides.

Orientacions en matèria d’ocupació

La Comissió també proposa orientacions, en forma de decisió del Consell, per a les polítiques d’ocupació dels estats membres el 2022. Cada any aquestes orientacions marquen prioritats comunes per a les polítiques socials i d’ocupació nacionals a fi que siguin més equitatives i més inclusives. Ara es demanarà als estats membres que les aprovin.

La continuació de les reformes i inversions per part dels estats membres serà clau per donar suport a la creació d’ocupació d’alta qualitat, el desenvolupament de capacitats, les transicions fluïdes al mercat laboral i per donar resposta a l’escassetat de mà d’obra i els desajustos de competències que es registren actualment a la UE. Les orientacions proporcionen línies d’actuació per continuar modernitzant les institucions del mercat de treball, l’educació i la formació, així com els sistemes de protecció social i de salut, per fer-los més equitatius i més inclusius.

Enguany la Comissió proposa d’actualitzar les orientacions per a les polítiques d’ocupació dels estats membres, centrant-se especialment en la situació postpandèmia, en unes transicions verda i digital socialment justes, i tenint en compte iniciatives recents de polítiques públiques, en particular en resposta a la invasió russa d’Ucraïna, com ara mesures per permetre l’accés al mercat de treball de les persones que fugen de la guerra d’Ucraïna.

Avenç cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides

La Comissió continua compromesa amb la integració dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides al Semestre Europeu. El cicle del Semestre Europeu de 2022 aporta informes actualitzats i coherents sobre l’avenç cap a la consecució dels ODS a tots els estats membres. En concret, els informes per país resumeixen els avenços de cada estat membre en l’aplicació dels ODS i contenen un annex detallat que es basa en el seguiment realitzat per Eurostat.

Els informes per país també fan referència als plans de recuperació i resiliència de vint-i-quatre estats membres que ha adoptat el Consell. El suport proporcionat en el marc de l’MRR sustenta un nombre significatiu de reformes i inversions que es preveu que ajudin els estats membres a continuar avançant cap als ODS.

Paral·lelament al paquet de primavera, Eurostat ha publicat avui l’«Informe de seguiment dels avenços en la consecució dels ODS en el context de la Unió». En els darrers cinc anys de dades disponibles, la UE ha avançat en la majoria dels ODS. La majoria dels avenços s’han assolit en el foment de la pau i la seguretat personal en el territori de la UE i en la millora de l’accés a la justícia i la confiança en les institucions (ODS 16), seguits de l’objectiu de reducció de la pobresa i de l’exclusió social (ODS 1) i el relatiu a l’economia i el mercat de treball (ODS 8). En general, caldrà treballar més per assolir els Objectius, en particular en l’àmbit ambiental amb qüestions com ara l’aigua neta i el sanejament (ODS 6) i la vida terrestre (ODS 15).

Declaracions dels membres del Col·legi de Comissaris

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a una Economia al Servei de la Gent, ha declarat: «No hi ha dubte que la invasió russa d’Ucraïna ha posat Europa en una situació d’incertesa econòmica extraordinària. Això ha derivat en increments significatius dels preus de l’energia, les matèries primeres, els productes bàsics i els aliments, cosa que perjudica els consumidors i les empreses. Amb aquest paquet de primavera del Semestre Europeu busquem mantenir la recuperació econòmica d’Europa després de la pandèmia i, alhora, eliminar gradualment la nostra dependència estratègica de l’energia russa abans del 2030».

Paolo Gentiloni, comissari d’Economia, ha declarat: «D’ençà de les primeres setmanes de la pandèmia ara fa més de dos anys, la UE i els governs nacionals han brindat mesures d’ajuda sòlides i coherents a les nostres economies, de manera que han ajudat a sostenir una ràpida recuperació. Avui dia, les nostres prioritats comunes són la inversió i les reformes. Això es reflecteix en les recomanacions que presentem avui, que se centren clarament en l’execució dels plans nacionals de recuperació i resiliència i en la transició energètica. Les polítiques fiscals han de continuar la transició del suport universal proporcionat durant la pandèmia a mesures més específiques. Mentre naveguem pel nou període de turbulències causades per la invasió russa d’Ucraïna, els governs també han de tenir la flexibilitat necessària per adaptar les seves polítiques a canvis impredictibles. La pròrroga de la clàusula general de salvaguarda fins el 2023 reconeix l’alt grau d’incertesa i els forts riscos a la baixa en una situació en què l’estat de l’economia europea no s’ha normalitzat».

Nicolas Schmit, comissari d’Ocupació i Drets Socials, ha declarat: «Les orientacions en matèria d’ocupació de la Comissió són un aspecte vital de la fixació de prioritats i de la coordinació de les polítiques socials i les polítiques d’ocupació dels estats membres. Després de la pandèmia, és essencial que la Unió i els seus estats membres vetllin perquè les transicions verda i digital siguin socialment justes. Les orientacions de la Comissió per al 2022 aplanen el camí cap a la creació de més llocs de treball i més bons i per a la promoció de l’equitat social, cosa que inclou donar suport a la integració en els mercats de treball de les persones que fugen de la guerra a Ucraïna.»

Properes passes

La Comissió insta l’Eurogrup i el Consell a debatre el paquet i aprovar les orientacions que presentem avui. La Comissió desitja iniciar un diàleg constructiu amb el Parlament Europeu sobre el contingut d’aquest paquet i sobre cadascuna de les properes etapes del cicle del Semestre europeu.