Paquet de procediments d’infracció del mes de febrer: decisions sobre Espanya

Resums per àmbit d’actuació

En el seu paquet mensual de decisions d’infracció, la Comissió Europea emprèn accions legals contra els estats membres per incompliment de les seves obligacions en virtut del dret de la Unió. Aquestes decisions tenen per objectiu garantir la correcta aplicació del dret de la Unió en benefici dels ciutadans i les empreses.

A continuació presentem les principals decisions adoptades per la Comissió referents a Espanya agrupades per àmbits d’actuació.

Aquí podeu trobar més informació sobre el procediment d’infracció de la UE. Si voleu més detalls sobre totes i cadascuna de les decisions, vegeu el registre de decisions sobre els procediments d’infracció.

 

1. Medi ambient

(Per a més informació: Adalbert Jahnz – Tel. +32 229 53156, Daniela Stoycheva – Tel.: +32 229 53664)

Cartes de requeriment

Gestió de l’aigua: la Comissió insta setze estats membres a completar la revisió dels seus plans en matèria d’aigua

La Comissió Europea ha decidit d’incoar un procediment d’infracció mitjançant l’enviament d’una carta de requeriment a Bèlgica(INFR(2022)2188), Bulgària (INFR(2022)2189), Croàcia (INFR(2022)2193), Xipre (INFR(2022)2190), Dinamarca (INFR(2022)2184), Grècia (INFR(2022)2191), Irlanda (INFR(2022)2185), Lituània (INFR(2022)2194), Luxemburg (INFR(2022)2186), Malta (INFR(2022)2195), Polònia (INFR(2022)2196), Portugal (INFR(2022)2197), Romania (INFR(2022)2198), Eslovàquia (INFR(2022)2187), Eslovènia (INFR(2022)2199) i Espanya (INFR(2022)2192) per no haver completat la revisió dels plans hidrològics de conca tal com exigeix la Directiva marc sobre l’aigua (Directiva 2000/60/CE) i/o els plans de gestió del risc d’inundació tal com exigeix la Directiva sobre inundacions (Directiva 2007/60/CE). Aquestes directives obliguen els estats membres a actualitzar i notificar cada sis anys, respectivament, els seus plans hidrològics de conca i plans de gestió del risc d’inundació. De conformitat amb la directiva, els plans hidrològics de conca contenen un programa de mesures que són fonamentals per garantir el bon estat de totes les masses d’aigua. Els plans de gestió del risc d’inundació s’elaboren a partir de mapes que mostren les conseqüències adverses potencials associades amb les situacions hipotètiques d’inundació.

La gestió sostenible de l’aigua és un element clau del Pacte Verd Europeu. Els següents estats membres han incomplert les seves obligacions derivades d’una de les directives o bé de totes dues:

·       Bèlgica (INFR(2022)2188), Bulgària (INFR(2022)2189), Croàcia (INFR(2022)2193), Xipre (INFR(2022)2190), Grècia (INFR(2022)2191), Espanya (INFR(2022)2192), Lituània (INFR(2022)2194), Malta (INFR(2022)2195), Portugal (INFR(2022)2197), Romania (INFR(2022)2198) i Eslovènia (INFR(2022)2199) no han revisat, adoptat i notificat en el termini previst els seus plans hidrològics de conca del tercer cicle i els plans de gestió del risc d’inundació del segon cicle de planificació;

·       Dinamarca (INFR(2022)2184), Irlanda (INFR(2022)2185) i Polònia (INFR(2022)2196) es troben fora del termini legal pel que fa a la revisió, adopció i notificació dels plans hidrològics de conca del tercer cicle;

·       Luxemburg (INFR(2022)2186) i Eslovàquia (INFR(2022)2187) es troben fora del termini legal pel que fa a la revisió, adopció i notificació dels plans de gestió del risc d’inundació del segon cicle.

Per tant, la Comissió envia una carta de requeriment a aquests setze estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que s’han assenyalat. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

 

2. Mercat interior, indústria, emprenedoria i pimes

(Per a més informació: Sonya Gospodinova - Tel.: +32 229 66953; Federica Miccoli - Tel.: +32 229 58300)

Cartes de requeriment

Lliure circulació de serveis: la Comissió actua per garantir el bon funcionament del mercat únic

Avui la Comissió Europea ha decidit obrir i continuar vint-i-quatre casos contra diversos estats membres per incompliment de la legislació relacionada amb els serveis. L’objectiu és vetllar per la correcta aplicació de les normes orientades a garantir el bon funcionament del mercat únic de serveis.

La Comissió ha decidit incoar i continuar procediments d’infracció en relació amb la Directiva sobre el test de proporcionalitat. En concret, la Comissió ha decidit d’enviar onze noves cartes de requeriment a Bulgària (INFR(2021)2206), Txèquia (INFR(2021)2201), Grècia (INFR(2021)2200), França (INFR(2021)2202), Croàcia (INFR(2021)2198), Xipre (INFR(2022)2055), Letònia (INFR(2021)2257), Hongria (INFR(2021)2192), Països Baixos (INFR(2021)2197), Àustria (INFR(2021)2205) i Eslovàquia (INFR(2021)2204), mentre que Estònia (INFR(2022)2169) rebrà una carta de requeriment per tal que la introducció de les regulacions de professions mitjançant esmenes parlamentàries estigui subjecta a una avaluació de proporcionalitat prèvia.

D’altra banda, la Comissió ha decidit d’enviar cinc dictàmens motivats a Alemanya (INFR(2021)2212), Espanya (INFR(2021)2256), Lituània (INFR(2021)2207), Polònia (INFR(2021)2208) i Eslovènia (INFR(2021)2195) per no haver aplicat correctament la Directiva sobre el test de proporcionalitat per a la regulació de professions.

Pel que fa a l’aplicació de la Directiva de serveis, la Comissió ha decidit d’obrir un procediment d’infracció contra Malta (INFR(2022)2210), Polònia (INFR(2022)2211) i Eslovènia (INFR(2022)2209) per tenir vigent una prohibició total de la publicitat sobre les activitats dels advocats. La Comissió també ha decidit d’obrir un procediment d’infracció contra Xipre (INFR(2022)2170) per tenir vigents prohibicions d’associar-se amb altres professions en les empreses immobiliàries i contra Eslovènia (INFR(2022)4119) per haver establert unes tarifes mínimes per a determinats serveis d’intermediació immobiliària.

D’altra banda, la Comissió Europea ha decidit d’incoar un procediment d’infracció mitjançant l’enviament d’una carta de requeriment a Bèlgica (INFR(2022)4120) per tenir vigent un règim de garanties desproporcionat per a determinats serveis de construcció, i a Espanya (INFR(2022)4121) per no haver garantit un procediment de selecció transparent i imparcial per a l’atorgament de concessions en zones costaneres. Tots els estats membres afectats disposen ara de dos mesos per respondre als arguments plantejats per la Comissió. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de dur el procediment a la fase següent. Podeu trobar-ne el comunicat de premsa aquí.

 

4. Justícia

(Per a més informació: Christian Wigand - Tel.: +32 229 62253; Katarzyna Kolanko - Tel.:+32 229 63444; Cristina Torres Castillo – Tel.: +32 229 90679)

Remissió al Tribunal de Justícia

Protecció dels denunciants: la Comissió decideix enviar vuit estats membres al Tribunal de Justícia de la UE

Avui la Comissió Europea ha decidit de remetre Txèquia (INFR(2022)0043), Alemanya (INFR(2022)0052), Estònia (INFR(2022)0055), Espanya (INFR(2022)0073), Itàlia (INFR(2022)0106), Luxemburg (INFR(2022)0119), Hongria (INFR(2022)0093) i Polònia (INFR(2022)0150) al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver transposat plenament i notificat les mesures nacionals de transposició en el seu ordenament de la directiva relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del dret de la Unió (Directiva (UE) 2019/1937). Aquesta directiva obliga els estats membres a proporcionar canals eficaços perquè les persones que treballin al sector públic o al privat puguin denunciar infraccions del dret de la Unió amb confidencialitat, de manera que s’estableixi un sistema de protecció fort contra les represàlies. Això és aplicable tant internament (dins d’una organització) com externament (en relació amb una autoritat pública competent). Els estats membres havien de transposar les mesures necessàries per donar compliment a les disposicions de la Directiva com a tard el 17 de desembre del 2021. El gener del 2022 la Comissió va enviar cartes de requeriment a vint-i-quatre estats membres per no haver transposat plenament i notificat a la Comissió les mesures de transposició dins del termini establert. D’altra banda, la Comissió va enviar dictàmens motivats a quinze estats membres el juliol del 2022 i a uns altres quatre estats membres el setembre del 2022 per no haver notificat les mesures de transposició plena de la Directiva. Atès que la resposta de vuit estats membres al dictamen motivat de la Comissió no va ser satisfactòria, la Comissió ha decidit d’enviar aquests estats membres al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Podeu trobar-ne més informació al comunicat de premsa.

 

6. Estabilitat financera, serveis financers i unió dels mercats de capitals

(Per a més informació: Arianna Podesta - Tel.: +32 229 87024, Aikaterini Apostola - Tel.: +32 229 87624)

Dictàmens motivats

La Comissió insta ESPANYA a transposar plenament les lleis que eliminen els obstacles normatius com ara els riscos que abasta la Directiva sobre riscos de sostenibilitat

Avui la Comissió ha enviat un dictamen motivat a Espanya (INFR(2022)0357) per no haver transposat plenament la Directiva (UE) 2021/1270 (Directiva sobre riscos de sostenibilitat dels OICVM). Aquesta Directiva Delegada aclareix l’obligació actual dels gestors d’actius d’integrar els riscos de sostenibilitat de fora endins, com els defineix el Reglament sobre la divulgació d’informació relativa a la sostenibilitat en el sector dels serveis financers, i determinades implicacions d’auditoria preventiva d’aquest reglament, concretament en els casos en què els gestors d’actius divulguen informació relativa a la consideració de les incidències adverses sobre la sostenibilitat. La Directiva sobre riscos de sostenibilitat dels OICVM afegeix un requisit perquè les societats d’inversió integrin els riscos de sostenibilitat en la gestió dels OICVM tenint en compte la naturalesa, el volum i la complexitat de les operacions de les societats d’inversió. Espanya no va transposar plenament la Directiva en l’ordenament jurídic intern abans de la finalització del termini el 31 de juliol del 2022. Espanya disposa de dos mesos per respondre i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho faci, la Comissió podria decidir de remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.