Paquet d’infraccions del mes de juliol: principals decisions sobre Espanya

Resums per àmbit d’actuació

En el seu paquet mensual de decisions d’infracció, la Comissió Europea emprèn accions legals contra els estats membres que incompleixin les obligacions que tenen en virtut del dret de la Unió. L’objectiu d’aquestes decisions, que abasten diversos àmbits competencials de la UE, és vetllar per la correcta aplicació del dret de la Unió en benefici dels ciutadans i de les empreses. A continuació presentem les principals decisions adoptades per la Comissió referents a Espanya, agrupades per àmbits d’actuació. 

Es pot fer seguiment de les activitats d’execució de la Comissió i el compliment del dret de la UE per part dels estats membres mitjançant mapes interactius i gràfics personalitzables. Per obtenir més dades sobre l’historial d’un cas o per accedir a la base de dades completa de les decisions d’infracció, el registre de decisions d’infracció està obert a consulta. En aquest document de preguntes i respostes podeu trobar més informació sobre el procediment d’infracció de la UE.

2. Mercat interior, indústria, emprenedoria i pimes

Dictàmens motivats

La Comissió Europea insta ESPANYA a respectar les normes relatives als contractes de concessió d’autopistes

La Comissió ha decidit d’enviar un dictamen motivat a Espanya (INFR(2021)4052) en què li sol·licita que respecti les normes de la UE en matèria de contractació pública, també en els contractes de concessió. Espanya va prorrogar les concessions de les autopistes AP-9 i AP-66 en 25 i 29 anys respectivament i, ulteriorment, va vendre sengles empreses concessionàries sense iniciar abans procediments de licitació i sense publicar la convocatòria a escala de la UE. Segons la Directiva 93/37/CEE (en vigor quan es van vendre les concessionàriess) i els principis d’igualtat de tracte i de transparència que governen les normes de contractació pública de la UE, aquestes pròrrogues es consideren modificacions equivalents a la concessió de nous contractes i, per tant, és necessari convocar un procediment competitiu de licitació. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar un dictamen motivat a Espanya, que ara té dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho faci, la Comissió podria decidir de remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

3. Migració, afers d’interior i Unió de la seguretat

Dictàmens motivats

La Comissió Europea demana a BULGÀRIA, ALEMANYA, GRÈCIA, ESPANYA, FRANÇA, XIPRE, LUXEMBURG, MALTA, PAÏSOS BAIXOS, ÀUSTRIA, POLÒNIA, FINLÀNDIA i SUÈCIA que transposin plenament les disposicions de la Directiva sobre la resiliència de les entitats crítiques

La Comissió ha decidit d’enviar sengles dictàmens motivats a Bulgària (INFR(2024)0258), Alemanya (INFR(2024)0264), Grècia (INFR(2024)0269), Espanya (INFR(2024)0271), França (INFR(2024)0275), Xipre (INFR(2024)0260), Luxemburg (INFR(2024)0283), Malta (INFR(2024)0287), Països Baixos (INFR(2024)0289), Àustria (INFR(2024)0255), Polònia (INFR(2024)0291), Finlàndia (INFR(2024)0273) i Suècia (INFR(2024)0297) per no haver notificat les mesures nacionals de transposició de la Directiva sobre la resiliència de les entitats crítiques (Directiva (UE) 2022/2557). El termini per notificar-les va acabar el 17 d’octubre de 2024. Aquesta directiva substitueix i reforça les normes de la Directiva del Consell (2008/114/CE) sobre la identificació i designació d’infraestructures crítiques europees i l’avaluació de la necessitat de millorar-ne la protecció. El que es pretén és garantir la prestació de serveis vitals per a la societat i l’economia de la Unió Europea en sectors clau com l’energia, el transport, la salut, l’aigua, la banca i les infraestructures digitals, i reforçar la resiliència de les entitats crítiques que proporcionen aquests serveis vitals davant d’amenaces, com ara els perills naturals, els atacs terroristes, les amenaces internes i el sabotatge. És fonamental transposar ràpidament aquesta directiva per assolir aquest important objectiu comú. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar sengles dictàmens motivats a Bulgària, Alemanya, Grècia, Espanya, França, Xipre, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Àustria, Polònia, Finlàndia i Suècia, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

5. Energia i clima

Cartes de requeriment

La Comissió Europea demana a BULGÀRIA, ESTÒNIA, IRLANDA, ESPANYA, ITÀLIA, LITUÀNIA, ÀUSTRIA, ESLOVÀQUIA i FINLÀNDIA que respectin el Reglament sobre el metà

La Comissió ha decidit d’enviar sengles cartes de requeriment a Bulgària (INFR (2025)2115), Estònia (INFR (2025)2114), Irlanda (INFR (2025)2112), Espanya (INFR (2025)2118), Itàlia (INFR (2025)2111), Lituània (INFR (2025)2110), Àustria (INFR (2025)2116), Eslovàquia (INFR (2025)2108) i Finlàndia (INFR (2025)2113) per haver violat el Reglament (UE) 2024/1787 (Reglament sobre el metà) en no haver nomenat, ni comunicat a la Comissió, una autoritat competent encarregada de supervisar les normes i garantir-ne l’aplicació. El Reglament sobre el metà aborda les emissions de metà en els sectors del petroli cru, el gas natural i el carbó. El seu objectiu és millorar el mesurament i la notificació de les emissions de metà a la Unió Europea, reduir-les i millorar la transparència tant a la UE com a la resta del món. També és un incentiu perquè els socis internacionals de la Unió Europea mesurin, notifiquin i redueixin les seves emissions de metà. Els estats membres havien de notificar a la Comissió els noms i les dades de contacte de les seves autoritats competents com a molt tard el 5 de febrer de 2025.  Aquests estats membres encara no han fet. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar sengles cartes de requeriment a Bulgària, Estònia, Irlanda, Espanya, Itàlia, Lituània, Àustria, Eslovàquia i Finlàndia, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

6. Fiscalitat

Dictàmens motivats

La Comissió Europea demana a BÈLGICA, BULGÀRIA, GRÈCIA, ESPANYA i ROMANIA que transposin plenament la Directiva sobre els tipus de l’IVA

La Comissió ha decidit d’enviar sengles dictàmens motivats a Bèlgica (INFR(2025)0004), Bulgària (INFR(2025)0010), Grècia (INFR(2025)0042), Espanya (INFR(2024)0048) i Romania (INFR(2025)0098) per no haver harmonitzat la seva legislació nacional amb les disposicions obligatòries de la Directiva (UE) 2022/542 pel que fa als tipus d’IVA. La directiva permet que els estats membres facin un ús més ampli dels tipus reduïts, fins i tot del tipus al 0 % per a productes essencials com ara aliments, productes farmacèutics i productes d’ús mèdic. Els cinc estats membres esmentats no han notificat la plena transposició de la directiva, cosa que haurien d’haver fet com a molt tard el 31 de desembre de 2024. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’emetre sengles dictàmens motivats a Bèlgica, Bulgària, Grècia, Espanya i Romania, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La Comissió Europea demana a BULGÀRIA, GRÈCIA, ESPANYA i ROMANIA que transposin plenament les noves normes de la UE en matèria d’IVA per a les pimes

La Comissió ha decidit d’enviar sengles dictàmens motivats a Bulgària (INFR(2025)0009), Grècia (INFR(2025)0041), Espanya (INFR(2024)0047) i Romania (INFR(2025)0097) per no haver harmonitzat la seva legislació nacional amb les modificacions que va introduir la Directiva 2020/285 sobre el règim especial de les petites empreses. Gràcies a aquesta directiva, les petites empreses poden comercialitzar béns i serveis sense cobrar IVA. Això redueix les seves obligacions pel que fa el compliment de la normativa sobre l’IVA. A més, les petites empreses establertes en un estat membre diferent d’aquell on s’hauria de pagar l’IVA poden exonerar els seus subministraments de la mateixa manera que les petites empreses nacionals poden fer-ho a l’estat membre respectiu. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’emetre sengles dictàmens motivats a Bulgària, Grècia, Espanya i Romania, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

8. Estabilitat financera, serveis financers i unió dels mercats de capitals

Cartes de requeriment

La Comissió Europea insta Espanya a respectar els reglaments bancaris de la UE i les llibertats fonamentals del mercat únic

La Comissió ha decidit d’incoar un procediment d’infracció mitjançant l’enviament d’una carta de requeriment a Espanya (INFR(2025)2121) per incompliment del Reglament del Mecanisme Únic de Supervisió (Reglament (UE) No 1024/2013 del Consell), la Directiva sobre els requisits de capital (Directiva 2013/36/UE) i els articles 49 i 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. La Comissió considera que algunes de les disposicions de la legislació espanyola pel que fa a la banca i la competència, que atorguen al govern espanyol competències il·limitades per intervenir en fusions i adquisicions de bancs, afecten les competències exclusives del Banc Central Europeu i dels supervisors nacionals de conformitat amb els reglaments de la UE en matèria bancària. També considera que aquestes àmplies facultats discrecionals constitueixen restriccions injustificades a la llibertat d’establiment i de moviment de capitals. Consolidar el sector de la banca beneficia l’economia de la Unió Europea en conjunt i és essencial per aconseguir la unió bancària. Aquestes fusions també garanteixen que el capital s’assigni de manera eficient arreu de la Unió Europea i que els ciutadans i les empreses tinguin accés a productes financers a preus competitius, un objectiu fonamental de la Unió d’Estalvis i Inversions. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar una carta de requeriment a Espanya, que ara disposa de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

La Comissió Europea demana a diversos estats membres que transposin les esmenes de la quarta Directiva contra el blanqueig de capitals i apliquin plenament altres mesures introduïdes pel Reglament sobre les transferències de fons

La Comissió ha decidit d’incoar un procediment d’infracció mitjançant l’enviament de sengles cartes de requeriment a Bèlgica (INFR(2025)2076), Espanya (INFR(2025)2079), Polònia (INFR(2025)2081) i Portugal (INFR(2025)2082) per no haver transposat les esmenes de la quarta Directiva contra el blanqueig de capitals (Directiva (UE) 2015/849) introduïdes pel Reglament sobre les transferències de fons (Reglament (UE) 2023/1113) i per no haver notificat a la Comissió les normes sobre les sancions administratives i altres mesures aplicables a les infraccions d’aquest reglament. El Reglament sobre les transferències de fons substitueix el Reglament relatiu a la informació que acompanya les transferències de fons (Reglament (UE) 2015/847), n’amplia l’àmbit d’aplicació i modifica la quarta Directiva contra el blanqueig de capitals per introduir nous requisits pel que fa a la informació que acompanya les transferències de criptoactius. El que pretén és evitar encara més que es faci un ús indegut de criptoactius per blanquejar capitals. A més, segons el Reglament sobre les transferències de fons, els estats membres han de garantir que el seu marc jurídic nacional inclou les normes necessàries pel que fa a les sancions administratives i les mesures en cas d’incompliment del reglament. Aquests quatre estats membres no han notificat la transposició de les esmenes de la quarta Directiva contra el blanqueig de capitals ni han completat l’aplicació del Reglament sobre les sancions administratives i altres mesures abans que finalitzés el termini per fer-ho, el 30 de desembre de 2024. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar sengles cartes de requeriment a Bèlgica, Espanya, Polònia i Portugal, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

Dictàmens motivats 

La Comissió Europea demana a diversos estats membres que notifiquin la transposició de la Directiva sobre l’ajustament dels criteris de mida de les empreses o grups de mida micro, petita, mitjana i gran

La Comissió ha decidit d’enviar sengles dictàmens motivats a Txèquia (INFR (2025)0027), Espanya (INFR (2025)0050), Malta (INFR (2025)0077) i Portugal (INFR (2025)0094) per no haver notificat la transposició de la Directiva delegada que modifica la Directiva sobre l’ajustament dels criteris de mida de les empreses o grups de mida micro, petita, mitjana i gran (Directiva (UE) 2023/2775). Els estats membres l’havien de transposar, i notificar aquesta transposició, com a molt tard el 24 de desembre de 2024. Aquesta directiva pretén augmentar el criteri de mida a la Directiva sobre comptabilitat perquè la mida de les empreses s’ajusti a l’efecte de la inflació des de 2013. Això garanteix que les empreses de mida micro, petita i mitjana no estiguin subjectes a les obligacions d’informació pel que fa a aspectes financers i de sostenibilitat de la UE que sí que són aplicables a empreses més grans, una qüestió que és fonamental per continuar reduint la càrrega administrativa. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar sengles dictàmens motivats a aquests quatre estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. 

La Comissió Europea demana a diversos estats membres que completin la transposició de la Directiva sobre determinats aspectes relatius als nivells mínims de fons propis i passius admissibles

La Comissió ha decidit d’enviar sengles dictàmens motivats a Bèlgica (INFR(2025)0007), Bulgària (INFR(2025)0015), Alemanya (INFR(2025)0031), Estònia (INFR(2025)0039), Espanya (INFR(2025)0051), Itàlia (INFR(2025)0061), Àustria (INFR(2025)0002), Polònia (INFR(2025)0088) i Suècia (INFR(2025)0102) per no haver transposat plenament la Directiva sobre les cadenes de filials II (Directiva (UE) 2024/1174). Els estats membres l’havien de transposar com a molt tard el 13 de novembre de 2024. La Directiva sobre les cadenes de filials II modifica la Directiva sobre reestructuració i resolució d’entitats de crèdit (Directiva 2014/59/UE) amb l’objectiu d’introduir la proporcionalitat en l’aplicació del matalàs de deute que han de mantenir els bancs i les empreses de serveis d’inversió per poder absorbir pèrdues i recapitalitzar-se en cas de resolució (conegut amb el nom de «nivells mínims de fons propis i passius admissibles»). Més concretament, la Directiva sobre les cadenes de filials II introdueix el concepte d’«entitats de liquidació» i disposa que, com a regla general, aquestes entitats no hauran d’estar sotmeses als nivells mínims de fons propis i passius admissibles excepte si l’autoritat responsable de la resolució així ho decideix en funció de cada cas. La plena aplicació de la legislació és fonamental per millorar la resolubilitat dels bancs i per evitar problemes d’igualtat de tracte entre diverses estructures dels grups bancaris. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar sengles dictàmens motivats a Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Estònia, Espanya, Itàlia, Àustria, Polònia i Suècia, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.