Paquet d’infraccions del mes de juliol: principals decisions sobre Espanya

Resums per àmbit d’actuació

En el seu paquet mensual de decisions d’infracció, la Comissió Europea emprèn accions legals contra els estats membres que incompleixin les obligacions que tenen en virtut del dret de la Unió. L’objectiu d’aquestes decisions, que abasten diversos àmbits competencials de la UE, és vetllar per la correcta aplicació del dret de la Unió en benefici dels ciutadans i de les empreses.

A continuació presentem les principals decisions adoptades per la Comissió referents a Espanya, agrupades per àmbits d’actuació.

Així mateix, la Comissió ha arxivat 48 casos en els quals s'han resolt els problemes amb els estats membres interessats. En aquests casos, la Comissió no ha de continuar amb el procediment d'infracció. El resum d’avui inclou una selecció de tancaments

Es pot fer seguiment de les activitats d’execució de la Comissió i el compliment del dret de la UE per part dels estats membres mitjançant mapes interactius i gràfics personalitzables. Per obtenir més dades sobre l’historial d’un cas o per accedir a la base de dades completa de les decisions d’infracció, el registre de decisions d’infracció està obert a consulta. En aquest document de preguntes i respostes podeu trobar més informació sobre el procediment d’infracció de la UE.

Medi ambient

(Per a més informació: Anna-Kaisa Itkonen – Tel.: +32 2 295 75 01; Maëlys Dreux – Tel.: +32 229 54673)

Cartes de requeriment

La Comissió demana a Espanya i Malta que garanteixin la revisió periòdica dels permisos d’aigua 

La Comissió Europea ha decidit incoar procediments d’infracció enviant sengles cartes de requeriment a Espanya [INFR(2026)2099] i Malta [INFR(2026)2115] per no haver transposat correctament l’obligació de dur a terme revisions periòdiques dels permisos en matèria d’aigua en virtut de la Directiva marc sobre l’aigua (Directiva 2000/60/CE). La plena aplicació dels requisits de qualitat de l’aigua de la UE és fonamental per a protegir la salut humana i el medi ambient. La Directiva exigeix als estats membres que estableixin un programa de mesures per a cada demarcació hidrogràfica per tal de garantir el bon estat de les masses d’aigua europees, com ara els rius i els llacs. Cada programa ha d’incloure mesures per a controlar els diferents tipus de pressions que afecten les masses d’aigua, com les captacions d’aigua, els abocaments de font puntuals i les fonts difuses de contaminació. Els estats membres han de revisar i actualitzar periòdicament aquestes mesures de control, inclosos els permisos concedits, per a determinar si continuen assolint els seus objectius i, si cal, actualitzar-les. La legislació espanyola només exigeix revisions si hi ha noves dades, plans o estratègies pertinents, un nou requisit o un canvi per part del titular del permís. La decisió de dur a terme la revisió obligatòria queda a discreció de les autoritats. Malta no ha establert cap requisit de registre per a l’extracció d’aigües superficials ni cap règim d’autorització prèvia per a controlar l’extracció d’aigües superficials i subterrànies. A més, la legislació maltesa no garanteix una revisió periòdica dels controls de l’extracció d’aigües superficials i subterrànies amb un impacte significatiu en les masses d’aigua. Per tant, la Comissió ha enviat sengles cartes de requeriment a Malta i a Espanya, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que la Comissió ha assenyalat. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

Cartes de requeriment i dictàmens motivats

La Comissió Europea demana a dotze estats membres que compleixin els objectius de reciclatge de residus

La Comissió Europea ha decidit incoar procediments d’infracció enviant sengles cartes de requeriment a Alemanya [INFR(2026)2137], Grècia [INFR(2026)2138] i Xipre [INFR(2026)2139], i sengles dictàmens motivats a Bulgària [INFR(2024)2128], Txèquia [INFR(2024)2137], Grècia [INFR(2024)2132], Espanya [INFR(2024)2147], Croàcia [INFR(2024)2133], Xipre [INFR(2024)2131], Hongria [INFR(2024)2134], Malta [INFR(2024)2135], Polònia [INFR(2024)2126], Portugal [INFR(2024)2145] i Romania [INFR(2024)2136], per incompliment dels objectius de reciclatge de residus, sobre la base de les últimes dades notificades pels estats membres. La decisió forma part dels esforços de la Comissió per a eliminar els obstacles en el mercat únic en onze àmbits d’interès, com es va anunciar a la Comunicació «Un corpus legislatiu de la UE més simple, clar i més ben aplicat». La Directiva marc sobre residus (Directiva 2008/98/CE sobre els residus modificada per la Directiva (UE) 2018/851) estableix uns objectius jurídicament vinculants per a la reutilització i el reciclatge dels residus urbans. Bulgària, Txèquia, Alemanya, Grècia, Espanya, Croàcia, Xipre, Hongria, Malta, Polònia, Portugal i Romania no han assolit l’objectiu del 50 % de preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus municipals (com paper, metall, plàstic i vidre), que havia d’assolir-se al 2020. En paral·lel, la Directiva relativa als envasos i residus d’envasos (Directiva 94/62/CE modificada per la Directiva (UE) 2018/852) és aplicable a tots els envasos distribuïts al mercat europeu i a qualsevol residu d’envasos que en resulti. Aquesta norma exigia que a 31 de desembre de 2008 s’havia de reciclar entre el 55 % i el 80 % dels residus d’envasos. Entre els objectius de reciclatge per als diversos materials hi ha el 60 % per al vidre, el 60 % per al paper i el cartró, el 50 % per al metall, el 22,5 % per al plàstic i el 15 % per a la fusta. Set estats membres no han assolit diversos objectius per a 2020, 2021, 2022 i 2023: Croàcia ha incomplert els objectius d’envasos totals, de vidre i de metall. Xipre i Portugal han incomplert l’objectiu del vidre. Grècia, Romania i Hongria han incomplert els objectius d’envasos totals i de vidre. Malta ha incomplert els objectius d’envasos totals, de paper i cartró, i de metall. Assolir aquests objectius és essencial per a fomentar el mercat únic de matèries primeres secundàries i millorar la circularitat. Això contribuirà a reduir la dependència de la UE de tercers països i a fomentar-ne la competitivitat. L’augment de la reutilització i del reciclatge també minimitza la quantitat de residus generats i redueix el dipòsit en abocadors, cosa que contribueix encara més a l’eficiència en l’ús dels recursos, la circularitat i l’autonomia estratègica a la UE. Els estats membres han d’intensificar els seus esforços d’aplicació per a complir les obligacions esmentades, també en vista dels objectius més ambiciosos que s’apliquen a partir de 2025, 2030 i 2035, respectivament. Sobre la base de noves dades que assenyalen l’incompliment dels objectius en matèria de residus, la Comissió ha decidit incoar procediments d’infracció enviant sengles cartes de requeriment a Alemanya, Grècia i Xipre, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que la Comissió ha assenyalat. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat. A més, al juliol de 2024, la Comissió ja va enviar sengles cartes de requeriment a Bulgària, Txèquia, Grècia, Espanya, Croàcia, Xipre, Hongria, Malta, Polònia, Portugal i Romania. Atès que persisteix l’incompliment dels objectius en qüestió, la Comissió ha decidit enviar un dictamen motivat a aquests països, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i adoptar les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Dictàmens motivats

La Comissió demana a Espanya que presenti l’informe sobre l’aplicació de les mesures adoptades en virtut de la Directiva sobre hàbitats corresponent al període de referència 2019-2024

La Comissió Europea ha decidit d’enviar un dictamen motivat a Espanya (INFR(2025)2214) per haver incomplit les obligacions de presentació d’informació de la Directiva sobre hàbitats (Directiva 92/43/CEE). Segons la directiva, els estats membres han de presentar un informe d’aplicació a la Comissió cada sis anys en un format acordat. Aquest informe ha d’incloure una avaluació de l’estat de conservació dels hàbitats i les espècies coberts per la Directiva sobre hàbitats, sobre la base de l’estat i les tendències de les diverses poblacions i els hàbitats, així com de les principals pressions i amenaces que els afecten. L’informe ajuda a aplicar la legislació de la UE en matèria de protecció de la natura, identificant les necessitats de restauració més urgents, alhora que contribueix a un major desenvolupament de les polítiques. El termini per al cicle de presentació d’informes corresponents a 2019-2024 va expirar el 31 de juliol de 2025. La Comissió va enviar una carta de requeriment a Espanya el 30 de gener de 2026. La Comissió ha decidit d’enviar un dictamen motivat a Espanya, que ara disposa de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho faci, la Comissió podria decidir de remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Mercat interior, indústria, emprenedoria i pimes

(Per a més informació: Siobhan McGarry – Tel.: +32 2 296 47 98; Rüya Perincek – Tel.: +32 460 76 25 10)

Cartes de requeriment, carta de requeriment complementària i dictàmens motivats

La Comissió incoa procediments d’infracció contra diversos estats membres per les restriccions als serveis d’instal·lació i construcció relacionats amb l’energia

La Comissió Europea ha decidit incoar procediments d’infracció enviant sengles cartes de requeriment a Bulgària (INFR(2026)2104), Txèquia (INFR(2026)2106), Espanya (INFR(2026)2107), Croàcia (INFR(2026)2108), Xipre (INFR(2026)2105), Letònia (INFR(2026)2111), Lituània (INFR(2026)2110), Hongria (INFR(2026)2109), Polònia (INFR(2026)2112), Romania (INFR(2026)2113) i Eslovàquia (INFR(2026)2114) per haver imposat sistemes obligatoris d’autorització o certificació restrictius per als serveis d’instal·lació i construcció d’energia. Ja hi ha un procediment d’infracció en curs contra França [INFR(2024)2249] per motius semblants. Els casos aborden els obstacles a la instal·lació d’equips d’energies renovables i que es deriven de l’autorització i requisits similars. Aquests requisits dificulten la feina dels instal·ladors d’equips d’energies renovables i dels proveïdors d’instal·lacions d’eficiència energètica a tota la UE. Es pot recórrer a mesures menys restrictives, com ara controls ex post, per a garantir la qualitat d’aquests serveis d’instal·lació, en comptes de restringir l’accés al mercat mitjançant la imposició de sistemes de certificació o requisits de registre obligatoris. A més, la Comissió ha detectat casos a Bulgària, Xipre, Hongria, Letònia i Espanya en què els estats membres imposen requisits de certificació i registre encara més amplis per a la construcció. Aquestes disposicions nacionals que exigeixen l’autorització o certificació, i les seves obligacions associades, provoquen la fragmentació del mercat, dificulten l’accés a aquestes activitats i restringeixen les possibilitats d’elecció dels consumidors i la disponibilitat d’aquests serveis. Les decisions formen part dels esforços de la Comissió per a eliminar els obstacles en el mercat únic en onze àmbits d’interès, com es va anunciar a la Comunicació «Un corpus legislatiu de la UE més simple, clar i més ben aplicat». Aquesta acció s’ajusta a l’enfocament «Una Europa, un mercat» anunciat per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i que pretén millorar la integració del mercat únic en els serveis de construcció i instal·lació relacionats amb la transició ecològica. La Comissió considera que aquestes mesures infringeixen la Directiva de serveis (Directiva 2006/123/CE) en imposar requisits injustificats en el context de l’establiment i la prestació transfronterera de serveis. A més, amb caràcter subsidiari, vulneren el principi de proporcionalitat garantit pels articles  49 i 56 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE). En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’enviar un dictamen motivat.

Estabilitat financera, serveis financers i unió dels mercats de capitals

(Per a més informació: Siobhan McGarry - Tel.:+32 2 296 47 98; Saul Louis Goulding – Tel.: +32 229-64735)

Cartes de requeriment i carta de requeriment complementària

La Comissió demana a Espanya, França i Letònia que compleixin les obligacions de notificació en virtut del Reglament sobre Resiliència Operativa Digital

La Comissió Europea ha decidit incoar procediments d’infracció enviant sengles cartes de requeriment a Espanya (INFR(2026)2141), França (INFR(2026)2142) i Letònia (INFR(2026)2144) per no haver notificat les mesures nacionals exigides en virtut del Reglament sobre Resiliència Operativa Digital (DORA) (Reglament (UE) 2022/2554). Tot i que els reglaments són directament aplicables i vinculants en tots els seus elements, l’article 53 del Reglament sobre Resiliència Operativa Digital exigeix als estats membres que notifiquin a la Comissió, a l’Autoritat Bancària Europea (ABE), a l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) i a l’Autoritat Europea d'Assegurances i Pensions de Jubilació (AESPJ) les disposicions legals, reglamentàries i administratives nacionals mitjançant les quals s’aplica el capítol VII del Reglament. Aquestes disposicions es refereixen a les sancions administratives i les mesures correctores, així com a les facultats de les autoritats competents quan els estats membres prevegin sancions penals en lloc de sancions administratives. El termini per a notificar aquestes mesures va expirar el 17 de gener de 2025. Espanya, França i Letònia encara no han notificat a la Comissió totes les mesures exigides en virtut de l’article 53 del Reglament sobre la Resiliència Operativa Digital. El marc d’execució eficaç que va establir el Reglament sobre la Resiliència Operativa Digital és un element essencial dels esforços de la Unió per a reforçar la resiliència operativa digital de les entitats financeres, inclosos els bancs, les empreses d’assegurances i les empreses de serveis d’inversió, en un sector financer cada vegada més digitalitzat. Per tant, la Comissió envia una carta de requeriment als estats membres implicats, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que la Comissió ha assenyalat. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

La Comissió demana a Espanya que transposi correctament la segona Directiva sobre serveis de pagament

La Comissió Europea ha decidit incoar un procediment d’infracció mitjançant l’enviament d’una carta de requeriment a Espanya (INFR(2026)4005) per no haver transposat correctament la segona Directiva sobre serveis de pagament (Directiva (UE) 2015/2366)). En virtut de la segona Directiva sobre serveis de pagament, quan una entitat de pagament sol·licita prestar serveis de pagament en un estat membre d’acollida (diferent del seu estat membre d’origen, és a dir, on està autoritzada a operar), l’autoritat competent de l’estat membre d’origen ha de comunicar la seva decisió final a l’autoritat d’acollida i a l’entitat de pagament en un termini de tres mesos a partir de la recepció de la sol·licitud. Aquest requisit garanteix el bon funcionament del règim de passaport, un pilar clau del mercat únic de serveis de pagament de la UE. La legislació nacional espanyola no transposa correctament l’obligació de l’autoritat competent (Banc d’Espanya) de comunicar les seves decisions finals (tant positives com negatives) sobre les sol·licituds de passaport a les autoritats de l’estat membre d’acollida i a l’entitat de pagament de què es tracta, sinó només les negatives. Aquest risc soscava el dret d’establiment i la lliure prestació de serveis dins de la UE. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar una carta de requeriment a Espanya, que ara disposa de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

Remissió al Tribunal de Justícia

La Comissió decideix dur Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver transposat la Directiva sobre determinats aspectes relatius als nivells mínims de fons propis i passius admissibles

La Comissió Europea ha decidit dur Espanya [INFR(2025)0051] davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver transposat la Directiva sobre determinats aspectes relatius als nivells mínims de fons propis i passius admissibles (Directiva (UE) 2024/1174, també coneguda com a Directiva sobre les cadenes de filials). Aquesta Directiva modifica determinats aspectes del requisit mínim de fons propis i passius admissibles (MREL) que han de complir els bancs i altres entitats, més concretament permetent que el MREL s’estableixi sobre una base consolidada per a una gamma més àmplia d’entitats i introduint un tractament específic per a les entitats que s’espera que es liquidin en procediments ordinaris d’insolvència si fan fallida. El termini per transposar-la plenament va finalitzar el 13 de novembre de 2024. Tots els estats membres de la UE han notificat la transposició de la Directiva excepte Espanya, que encara no ha notificat les mesures nacionals d’aplicació. La Comissió va enviar una carta de requeriment a Espanya el 31 de gener de 2025 i, posteriorment, un dictamen motivat el 17 de juliol de 2025. La Comissió considera que els esforços de les autoritats nacionals d’Espanya són insuficients, ja que encara no han notificat a la Comissió la plena transposició de la Directiva a la seva legislació nacional. Per tant, la Comissió ha decidit remetre aquest cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb la petició d’imposar sancions financeres. Podeu trobar-ne més informació al comunicat de premsa.

Economia digital

(Per a més informació: Thomas Regnier - Tel.: +32 2 299 10 99, Patricia Poropat – Tel.: + 32 2 298 04 85)

Remissió al Tribunal de Justícia

La Comissió du Irlanda, Espanya, França i els Països Baixos davant el Tribunal de Justícia per no haver transposat les normes sobre ciberseguretat

La Comissió Europea ha decidit dur Irlanda [INFR(2024)0279], Espanya [INFR(2024)0270], França [INFR(2024)0274] i els Països Baixos [INFR(2024)0288] davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver notificat les mesures de transposició de la Directiva SRI 2 sobre la seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació [Directiva (UE) 2022/2555]. La Directiva reforça la ciberseguretat de la UE en establir normes estrictes per a les entitats que operen en divuit sectors crítics, com la salut, l’energia, el transport i el sector públic. La seva plena aplicació és fonamental per a millorar la resiliència de la UE i les capacitats de resposta en cas d’incidents de les entitats públiques i privades que operen en aquests sectors crítics i en la UE en el seu conjunt. La Comissió va enviar sengles cartes de requeriment el 28 de novembre de 2024 i dictàmens motivats el 7 de maig de 2025. Atès que aquests estats membres encara no han notificat la transposició completa de la Directiva, la Comissió els du al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Les remissions al Tribunal inclouen la petició d’imposar sancions financeres, una suma a tant alçat i sancions diàries fins a la notificació de la plena transposició. Podeu trobar-ne més informació al comunicat de premsa.

Ocupació i drets socials

(Per a més informació: Eva Hrncirova - Tel.: +32 2 298 84 33; Eirini Zarkadoula - Tel.: +32 2 295 70 65)

Dictàmens motivats

La Comissió demana a Grècia, Espanya, Xipre, els Països Baixos, Polònia i Eslovàquia que incorporin plenament a la legislació nacional les normes de la UE sobre la protecció dels treballadors a l’amiant

La Comissió Europea ha decidit enviar sengles dictàmens motivats a Grècia [INFR(2026)055], Espanya [INFR(2026)0062], Xipre [INFR(2026)0026], els Països Baixos [INFR(2026)0110], Polònia [INFR(2026)0117] i Eslovàquia [INFR(2026)0148] per no haver notificat les mesures que transposen plenament a la legislació nacional les noves normes de la UE sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a l’amiant a la feina. L’amiant és una substància cancerígena perillosa, a qui se li atribueix aproximadament el 75 % dels càncers laborals a la UE. La Directiva (UE) 2023/2668 estableix normes per a millorar la protecció dels treballadors a aquesta substància perillosa. Els estats membres havien de transposar la majoria de les disposicions de la Directiva a l’ordenament jurídic nacional com a molt tard el 21 de desembre de 2025, i la resta de disposicions com a molt tard el 21 de desembre de 2029. Entre el primer conjunt de disposicions hi ha la reducció del límit d’exposició a l’amiant a la feina a una desena part del valor anterior (de 0,1 a 0,01 fibres per centímetre cúbic), sobre la base dels últims avanços científics i tecnològics. El 30 de gener de 2026, la Comissió va enviar sengles cartes de requeriment a deu estats membres per no haver notificat a temps les mesures que incorporaven les noves normes de la UE al seu ordenament jurídic nacional. Des d’aleshores, quatre estats membres han notificat aquestes mesures. La Comissió ha decidit d’enviar sengles dictàmens motivat als sis estats membres restants, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb la petició d’imposar sancions econòmiques.

La Comissió decideix dur Espanya davant el Tribunal de Justícia pel reconeixement de qualificacions professionals

La Comissió Europea ha decidit dur Espanya [INFR(2018)2306] davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver adaptat les seves normes a la Directiva relativa al reconeixement de qualificacions professionals (Directiva 2005/36/CE), que garanteix que els professionals plenament qualificats puguin obtenir el reconeixement de les seves qualificacions en un altre país de la UE, i als articles 45 i 49 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE). El cas fa referència als traductors i intèrprets jurats. Les normes nacionals espanyoles no s’ajusten plenament als requisits de la Directiva i del TFUE, en particular pel que fa al reconeixement dels traductors i intèrprets jurats que desitgen establir-se permanentment a Espanya o prestar serveis temporals des d’un altre país. Malgrat els compromisos anteriors, Espanya no ha adoptat les mesures necessàries per a adaptar les seves normes a la Directiva i al TFUE. Per consegüent, la Comissió du Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Podeu trobar-ne més informació al comunicat de premsa.