Paquet d’infraccions del mes de juny: principals decisions sobre Espanya

En el seu paquet mensual de decisions d’infracció, la Comissió Europea emprèn accions legals contra els estats membres que incompleixin les obligacions que tenen en virtut del dret de la Unió. L’objectiu d’aquestes decisions, que abasten diversos àmbits competencials de la UE, és vetllar per la correcta aplicació del dret de la Unió en benefici dels ciutadans i de les empreses. A continuació presentem les principals decisions adoptades per la Comissió referents a Espanya, agrupades per àmbits d’actuació. Així mateix, la Comissió ha arxivat 59 casos en els quals s'han resolt els problemes amb els estats membres interessats. En aquests casos, la Comissió no ha de continuar amb el procediment d'infracció. 
 Es pot fer seguiment de les activitats d’execució de la Comissió i el compliment del dret de la UE per part dels estats membres mitjançant mapes interactius i gràfics personalitzables. Per obtenir més dades sobre l’historial d’un cas o per accedir a la base de dades completa de les decisions d’infracció, el registre de decisions d’infracció està obert a consulta. En aquest document de preguntes i respostes podeu trobar més informació sobre el procediment d’infracció de la UE.

Medi ambient

Dictamen motivat i dictamen motivat suplementari

La Comissió demana a Espanya que transposi correctament la Directiva Seveso III

La Comissió ha decidit d’enviar un dictamen motivat a Espanya (INFR(2025)2029) per no haver transposat correctament la Directiva Seveso III (Directiva 2012/18/UE). La Directiva s’aplica a més de 12 000 instal·lacions industrials en la Unió Europea, com la indústria química i petroquímica, així com als sectors de la venda al per major i l’emmagatzematge de combustibles. El seu objectiu és prevenir accidents greus (per exemple, emissions, incendis o explosions importants) en què intervinguin substàncies perilloses, especialment substàncies químiques, i limitar el seu impacte negatiu en la salut humana i el medi ambient. El juny de 2025 la Comissió va enviar una carta de requeriment a Espanya perquè abordés diverses deficiències en la transposició de la Directiva. Tot i que Espanya ha clarificat alguns aspectes deficitaris, encara hi ha llacunes pel que fa a les obligacions relatives als paràmetres que s’han de tenir en compte a l’hora de revisar els plans d’emergència; les notes relatives a les substàncies perilloses; i les dades i la informació mínims que s’han de tenir en compte en l’informe de seguretat. Aquestes obligacions són importants per preparar una resposta d’emergència coherent. Tot i que Espanya ha manifestat la seva disposició de garantir la conformitat mitjançant nova legislació, no ha presentat ni una planificació provisional per a l’adopció de la legislació en qüestió ni un projecte de text. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’emetre un dictamen motivat a Espanya, que ara té dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho faci, la Comissió podria decidir de remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Carta de requeriment posterior a una sentència (article 260 TFUE)

La Comissió demana a Espanya que executi la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre els nitrats

La Comissió Europea ha decidit d’enviar una carta de requeriment a Espanya (INFR(2018)2250) per no haver executat la sentència del Tribunal de Justícia de 14 de març de 2024 (C-576/22) sobre l’incompliment de la Directiva sobre nitrats (Directiva 91/676/CEE del Consell). La Directiva té per objectiu protegir la qualitat de l’aigua a tota Europa mitjançant la prevenció dels nitrats utilitzats a l’agricultura que contaminen les aigües subterrànies i superficials, i mitjançant el foment de l’ús de bones pràctiques agrícoles. En la seva sentència, el Tribunal de Justícia va dictaminar que Espanya no protegia les aigües contra la contaminació causada per nitrats utilitzats a l’agricultura. En particular, en el moment de la sentència, Espanya no va revisar la llista de zones vulnerables als nitrats, ni va adoptar determinades mesures obligatòries en els programes d’acció, ni va adoptar mesures addicionals o reforçades en determinades comunitats autònomes. Dos anys després de la sentència del Tribunal de Justícia, Espanya va aplicar la sentència sobre la designació de zones vulnerables als nitrats en les Illes Balears, la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana, i va adoptar les mesures obligatòries necessàries a Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura i la Comunitat de Madrid. No obstant això, Espanya encara no ha adoptat les mesures obligatòries necessàries en el Programa d’Acció de Castella i Lleó sobre les condicions per a l’aplicació de fertilitzants en terrenys inclinats i escarpats. Espanya tampoc no ha adoptat les mesures addicionals necessàries en relació amb la contaminació per nitrats a Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i la Regió de Múrcia. Segons les últimes dades disponibles, la qualitat de les aigües d’aquestes quatre comunitats autònomes no ha millorat respecte al període anterior, la qual cosa indica que les mesures adoptades no son efectives. Per tant, la Comissió envia una carta de requeriment a Espanya en virtut de l’article 260 del TFUE. Espanya disposa ara de dos mesos per respondre i resoldre les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir de tornar a dur Espanya al Tribunal de Justícia de la UE amb una petició que s’imposin sancions econòmiques.

Justícia

Carta de requeriment

La Comissió demana a Espanya que garanteixi el compliment de les normes de protecció de dades de la UE sobre la recollida de dades dels viatgers

La Comissió Europea ha decidit d’obrir un procediment d’infracció mitjançant una carta de requeriment a Espanya (INFR(2026)4005) per incompliment de la Directiva sobre protecció de dades (Directiva (UE) 2016/680). La Directiva regula el tractament de dades personals per part de les autoritats policials per tal que exerceixin les seves funcions de manera que es protegeixi el dret fonamental a la protecció de dades. Espanya exigeix als proveïdors d’allotjament, les plataformes en línia i les empreses de lloguer d’automòbils que recullin, conservin i transmetin les dades personals dels viatgers a una base de dades governamental centralitzada accessible a les autoritats policials. Aquestes disposicions no compleixen els requisits de la Directiva. La Comissió considera que les categories de dades personals recollides i emmagatzemades són excessives, a causa de la varietat de conjunts de dades, inclosos els dades de pagament i del GPS. A més, l’accés per part de les autoritats policials no es limita a finalitats específiques i explícites, tal com exigeix la Directiva. A més, les autoritats espanyoles conserven totes les dades recollides durant tres anys, cosa que la Comissió considera desproporcionada. Per tant, la Comissió ha decidit d’enviar una carta de requeriment a Espanya, que ara disposa de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

Cartes de requeriment i dictàmens motivats

La Comissió demana a Espanya, França i Àustria que transposin plenament la Directiva per la qual es tipifica com a delicte la vulneració de les mesures restrictives de la Unió

La Comissió Europea ha decidit avui d’enviar sengles dictàmens motivats a Espanya (INFR(2025)0217), França (INFR(2025)0221) i Àustria (INFR(2025)0194) per no haver notificat les mesures de transposició plena de la Directiva relativa a la tipificació com a delicte de la vulneració de les mesures restrictives de la Unió (Directiva (UE) 2024/1226). La Directiva estableix normes comunes que harmonitzen la definició dels delictes i les sancions per la vulneració de les mesures restrictives de la Unió. El seu objectiu és evitar l’elusió de les mesures restrictives de la Unió, entre elles les adoptades arran de l’agressió de Rússia contra Ucraïna. L’harmonització del Dret penal nacional en aquest àmbit facilita la investigació i l’enjudiciament de les infraccions de les mesures restrictives de la Unió en tots els estats membres, cosa que reforça la seva eficàcia. Els estats membres tenien fins al maig de 2025 per transposar la Directiva al seu ordenament jurídic. El juliol de 2025, la Comissió va decidir d’incoar procediments d’infracció mitjançant una carta de requeriment a diversos estats membres per no haver comunicat totes les mesures de transposició de la Directiva. A dia d’avui, Espanya, França i Àustria encara no han comunicat les mesures de transposició completes. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar sengles dictàmens motivat a aquests tres estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb la petició d’imposar sancions econòmiques.

Energia i clima

Remissió al Tribunal de Justícia

La Comissió decideix dur Espanya i Polònia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver transposat les normes acordades per reforçar el règim de comerç de drets d’emissió de la UE

La Comissió Europea ha decidit avui dur Espanya (INFR(2024)0051) davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no transposar al Dret nacional la Directiva sobre el règim de comerç de drets d’emissió de la UE (RCDE UE) (Directiva 2023/959), el termini de transposició de la qual va expirar el 31 de desembre de 2023. La Comissió també ha decidit dur Espanya (INFR(2024)0050) i Polònia (INFR(2024)0114) davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no transposar al Dret nacional la Directiva 2023/958 relativa a les normes revisades del RCDE UE aplicables al sector de l’aviació, el termini de transposició de la qual també va expirar el 31 de desembre de 2023. La revisió de la Directiva RCDE UE reforça les normes vigents del RCDE UE, amplia el RCDE al transport marítim, accelera la reducció dels drets d’emissió, revisa les normes sobre assignació gratuïta i reforça el Fons d’Innovació i el Fons de Modernització, que donen suport a la transició cap a una economia climàticament neutra. Les normes revisades del RCDE aplicables al sector de l’aviació reforcen la contribució d’aquest sector als objectius climàtics de la UE i apliquen el Pla de Compensació i Reducció del Carboni per a l’Aviació Internacional. La transposició completa d’aquestes directives garanteix el correcte funcionament de l’RCDE UE, evita distorsions en el mercat interior i adapta el règim als objectius climàtics de la UE per al 2030 que fixa la Llei europea del clima. El gener de 2024 la Comissió va enviar cartes de requeriment a vint-i-sis estats membres per no haver transposat plenament les dues directives. El maig de 2025, la Comissió va enviar dictàmens motivats a dotze estats membres per no haver transposat o haver transposat només parcialment aquestes directives. España no ha comunicat mesures de transposició pel que fa a la revisió de la Directiva RCDE ni parts de les normes revisades del RCDE aplicables al sector de l’aviació, mentre que Polònia no ha comunicat mesures de transposició relatives a les normes revisades del RCDE aplicables al sector de l’aviació. La Comissió considera que fins ara els esforços de les autoritats han estat insuficients i, per tant, du Espanya i Polònia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i sol·licita que s’imposin sancions econòmiques. En podeu trobar més informació al comunicat de premsa.

Fiscalitat

Cartes de requeriment i carta de requeriment suplementària

La Comissió demana a Espanya que elimini la discriminació dels no residents en relació amb les deduccions fiscals pels ingressos procedents del lloguer d’habitatges

La Comissió envia una carta d’emplaçament suplementària a Espanya en relació amb una discriminació envers els no residents que no poden beneficiar-se d’una reducció fiscal sobre els ingressos procedents del lloguer d’habitatges a Espanya. La primera carta de requeriment sobre aquesta qüestió es va enviar a Espanya (INFR(2018)4085) el 8 de març de 2019. Els contribuents residents gaudeixen d’una deducció de fins al 60 % de la base imposable corresponent a les rendes obtingudes. Aquesta deducció no està disponible per als no residents. Aquesta diferència de tracte fiscal suposa una restricció a la lliure circulació de capitals (article 63 TFUE). Malgrat nous intercanvis amb la Comissió, Espanya no ha modificat la seva legislació per eliminar aquest tracte discriminatori i ha introduït noves característiques en aquest règim fiscal. Aquestes modificacions de 2025 de la legislació fiscal pertinent impliquen que només els residents gaudeixen de deduccions d’entre el 20 % i el 90 % de la base imposable derivada del lloguer d’habitatges, la qual cosa segueix discriminant els no residents. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar una carta de requeriment suplementària a Espanya, que ara disposa de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

Mobilitat i transports

Cartes de requeriment

La Comissió demana a Bèlgica, Alemanya, Irlanda, Espanya, Croàcia, Xipre, Letònia, Luxemburg, Àustria, Polònia, Portugal, Eslovènia i Eslovàquia que adoptin règims nacionals de sancions en el marc de ReFuelEU Aviation

La Comissió Europea ha decidit d’incoar procediments d’infracció amb l’enviament de sengles cartes de requeriment a Bèlgica (INFR(2026)2058), Alemanya (INFR(2026)2060), Irlanda (INFR(2026)2063), Espanya (INFR(2026)2061), Croàcia (INFR(2026)2062), Xipre (INFR(2026)2059), Letònia (INFR(2026)2065), Luxemburg (INFR(2026)2064), Àustria (INFR(2026)2057), Polònia (INFR(2026)2066), Portugal (INFR(2025)2067), Eslovènia (INFR(2026)2068) i Eslovàquia per no haver establert normes nacionals sobre sancions per incompliment del Reglament (UE) 2023/2405 (ReFuelEU Aviation). El marc de ReFuelEU Aviation proporciona seguretat normativa a llarg termini per augmentar la producció i la utilització de combustibles d’aviació sostenibles a tota la UE. Segons ReFuelEU Aviation, els estats membres estan obligats a establir les normes sobre sancions aplicables als proveïdors de combustible d’aviació, als operadors d’aeronaus i als òrgans de gestió dels aeroports en cas d’incompliment, i a adoptar les mesures necessàries per garantir la seva plena aplicació. Malgrat les contínues crides de la Comissió a les autoritats dels estats membres, Bèlgica, Alemanya, Irlanda, Espanya, Croàcia, Xipre, Letònia, Luxemburg, Àustria, Polònia, Portugal, Eslovènia i Eslovàquia no van presentar aquesta informació a la Comissió a més tard el 31 de desembre de 2024, tal com exigeix el Reglament. Així, doncs, la Comissió envia sengles cartes de requeriment a aquests estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

Estabilitat financera, serveis financers i unió dels mercats de capitals

Carta de requeriment i carta de requeriment suplementària

La Comissió Europea insta Espanya a respectar els reglaments bancaris de la UE i les llibertats fonamentals del mercat únic

La Comissió ha decidit d’enviar una carta de requeriment suplementària a Espanya (INFR(2025)2121) per no respectar el Reglament del Mecanisme Únic de Supervisió (Reglament (UE) No 1024/2013 del Consell), la Directiva sobre els requisits de capital (Directiva 2013/36/UE) i els articles 49 i 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Des que la Comissió va enviar una carta de requeriment el 17 de juliol de 2025, la Directiva (UE) 2024/1619 ha entrat en vigor i el termini de transposició va expirar el 10 de gener de 2026. En conseqüència, la Comissió ha actualitzat la valoració jurídica, en què destaca aquest procediment i inclou les disposicions rellevants de la Directiva entre les infraccions identificades. En particular, la Comissió considera que les mesures espanyoles en qüestió són incompatibles amb el nou marc que regula les adquisicions, fusions, divisions i altres canvis estructurals que en què intervenen institucions de crèdit, el que reforça encara més les preocupacions ja exposades a la carta de requeriment de 2025. Consolidar el sector de la banca beneficia l’economia de la Unió Europea en conjunt i és essencial per aconseguir la unió bancària. Aquestes fusions també garanteixen que el capital s’assigni de manera eficient arreu de la Unió Europea i que els ciutadans i les empreses tinguin accés a productes financers a preus competitius, un objectiu fonamental de la Unió d’Estalvis i Inversions. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar una carta de requeriment suplementària a Espanya, que ara disposa de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

Dictamen motivat

La Comissió demana a Espanya que transposi les modificacions de la Directiva sobre la fermesa de la liquidació i de la segona Directiva sobre serveis de pagament i que notifiqui les mesures d’aplicació del Reglament relatiu a les transferències immediates

La Comissió Europea ha decidit avui enviar un dictamen motivat a Espanya (INFR(2025)2140) per no haver adoptat ni notificat a la Comissió les mesures de transposició a l’ordenament nacional de les modificacions de la Directiva sobre la fermesa de la liquidació (Directiva 98/26/CE) i de la segona Directiva sobre serveis de pagament (Directiva (UE) 2015/2366), que va introduir el Reglament relatiu a les transferències immediates (Reglament (UE) 2024/886), així com les mesures d’execució sobre les sancions aplicables a les infraccions dels requisits d’aquest Reglament. El Reglament relatiu a les transferències immediates es va aplicar en la zona de l’euro el 2025 i les autoritats competents podran imposar sancions als proveïdors de serveis de pagament quan sigui necessari per aconseguir el compliment del Reglament. Pretén garantir que els pagaments immediats en euros siguin assequibles i segurs i que es tramitin sense traves arreu de la UE. Les esmenes a les dues directives permetrien que determinats tipus de proveïdors de serveis de pagament no bancaris, incloses les entitats de pagament i les entitats de diners electrònics, participessin directament en els sistemes de pagament designats en virtut de la Directiva sobre la fermesa de la liquidació. D’aquesta manera, aquests proveïdors podrien realitzar pagaments dins d’aquests sistemes de manera més eficient i en condicions més competitives, afavorint la prestació de serveis com els pagaments instantanis als seus clients. Espanya disposa de dos mesos per respondre i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho faci, la Comissió podria decidir de remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.