Paquet d’infraccions del mes de maig: principals decisions sobre Espanya

En el seu paquet mensual de decisions d’infracció, la Comissió Europea emprèn accions legals contra els estats membres que incompleixin les obligacions que tenen en virtut del dret de la Unió. L’objectiu d’aquestes decisions, que abasten diversos àmbits competencials de la UE, és vetllar per la correcta aplicació del dret de la Unió en benefici dels ciutadans i de les empreses. A continuació presentem les principals decisions adoptades per la Comissió referents a Espanya, agrupades per àmbits d’actuació.

Es pot fer seguiment de les activitats d’execució de la Comissió i el compliment del dret de la UE per part dels estats membres mitjançant mapes interactius i gràfics personalitzables. Per obtenir més detalls sobre l’historial d’un cas o per accedir a la base de dades completa de les decisions d’infracció, el registre de decisions d’infracció està obert a consulta. En aquest document de preguntes i respostes podeu trobar més informació sobre el procediment d’infracció de la UE.

4. Energia i clima

Dictamen motivat

La Comissió demana als estats membres que accelerin la transposició de les normes acordades per reforçar i ampliar el comerç de drets d’emissió de la UE

Avui, la Comissió Europea ha decidit enviar dictàmens motivats a Bèlgica (INFR(2024)0009), Bulgària (INFR(2024)0015), Txèquia (INFR(2024)0027), Estònia (INFR(2024)0039), Espanya (INFR(2024)0051), Letònia (INFR(2024)0096), Hongria (INFR(2024)0069), Polònia (INFR(2024)0115), Portugal (INFR(2024)0121), Romania (INFR(2024)0127), Eslovènia (INFR(2024)0135) i Finlàndia (INFR(2024)0057) per no haver transposat o haver transposat només parcialment a la legislació interna la Directiva 2023/959 sobre el règim de comerç de drets d’emissió de la UE (RCDE UE), que tenia com a data límit de transposició el 31 de desembre de 2023. La revisió de la Directiva RCDE UE, que modifica la Directiva 2003/87/CE, reforça les normes vigents de l’RCDE de la UE, amplia aquest règim al transport marítim, redueix la quantitat de drets d’emissió i determina que s’assignin menys drets d’emissió de manera gratuïta, alhora que s’enforteixen els fons per a la descarbonització dins del règim. 

La Comissió Europea també ha decidit enviar sengles dictàmens motivats a Bèlgica (INFR(2024)0008), Bulgària (INFR(2024)0014), Estònia (INFR(2024)0038), Espanya (INFR(2024)0050), Xipre (INFR(2024)0021), Letònia (INFR(2024)0095), Hongria (INFR(2024)0068), Polònia (INFR(2024)0114), Romania (INFR(2024)0126), Eslovènia (INFR(2024)0134) i Finlàndia (INFR(2024)0056) per no haver transposat o haver transposat només parcialment a l’ordenament jurídic nacional la Directiva 2023/958 sobre la revisió de les normes de l’RCDE UE aplicables al sector de l’aviació, que tenia com a data límit de transposició el 31 de desembre de 2023. Les esmenes estableixen objectius més ambiciosos en el sector de l’aviació i apliquen el Pla de Compensació i Reducció del Carboni per a l’Aviació Internacional. 

La transposició completa d’aquestes directives és essencial per garantir el correcte funcionament de l’RCDE UE, evitar distorsions en el mercat interior i adaptar el règim als objectius climàtics de la UE per al 2030 que fixa la Llei europea del clima. El gener de 2024 la Comissió va enviar cartes de requeriment a vint-i-sis estats membres per no haver transposat plenament les dues directives. Els estats membres estan treballant en les mesures de transposició de les directives i les seves disposicions respectives, però els que s’han esmentat anteriorment no n’han comunicat la plena transposició o només ho han fet parcialment. 

Així, doncs, la Comissió ha decidit d’emetre dictàmens motivats als estats membres pertinents, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries a fi de transposar completament i correctament les normes. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

8. Economia digital

Dictàmens motivats

La Comissió demana a dinou estats membres que transposin totalment la Directiva SRI 2

La Comissió Europea ha decidit avui enviar un dictamen motivat a dinou estats membres (Bulgària, Txèquia, Dinamarca, Alemanya, Estònia, Irlanda, Espanya, França, Xipre, Letònia, Luxemburg, Hongria, Països Baixos, Àustria, Polònia, Portugal, Eslovènia, Finlàndia i Suècia) per no haver notificat la plena transposició de la Directiva SRI 2 (Directiva (UE) 2022/2555). Els estats membres l’havien de transposar a l’ordenament jurídic intern com a molt tard el 17 d’octubre de 2024. 

La Directiva SRI 2 busca garantir un alt nivell de ciberseguretat a tota la UE. És aplicable a entitats que operen en sectors crítics com els serveis públics de comunicacions electròniques, la gestió de serveis TIC, els serveis digitals, la gestió de residus i aigües residuals, l’espai, la salut, l’energia, el transport, la fabricació de productes essencials, els serveis postals i de missatgeria i l’administració pública. La plena aplicació de la legislació és fonamental per millorar la resiliència i les capacitats de resposta a incidents de les entitats públiques i privades que operen en aquests sectors essencials i de la UE en conjunt. 

La Comissió ha decidit d’enviar un dictamen motivat a dinou estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Remissió al Tribunal de Justícia

La Comissió ha decidit portar TXÈQUIA, ESPANYA, XIPRE, POLÒNIA i PORTUGAL davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per la manca d’aplicació efectiva del Reglament de serveis digitals

La Comissió Europea ha decidit portar Txèquia (INFR(2024)2039), Espanya (INFR(2024)2165), Xipre (INFR(2024)2016), Polònia (INFR(2024)2041) i Portugal (INFR(2024)2038) davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver designat i/o facultat un coordinador nacional de serveis digitals en virtut del Reglament de serveis digitals (Reglament 2022/2065). 

El Reglament de serveis digitals obligava els estats membres a designar i facultar un coordinador de serveis digitals com a molt tard el 17 de febrer de 2024 per garantir la supervisió i l’aplicació efectiva de la dita norma. Els estats membres també estan obligats a facultar els seus coordinadors de serveis digitals perquè puguin exercir les responsabilitats que els encomana el Reglament, així com a establir normes sobre les sancions aplicables a les infraccions d’aquest Reglament. Els coordinadors de serveis digitals són essencials per supervisar i fer complir les normes del Reglament de serveis digitals i per garantir l’aplicació uniforme d’aquesta norma a tota la Unió, treballant en cooperació amb la Comissió. 

Polònia no ha designat ni facultat cap coordinador de serveis digitals per exercir les funcions que el Reglament de serveis digitals encomana a aquest òrgan. Per bé que Txèquia, Xipre, Espanya i Portugal sí que han designat un coordinador de serveis digitals cadascun, no li han conferit les facultats necessàries per dur a terme les funcions que li corresponen en virtut del Reglament de serveis digitals. Segons el Reglament, els estats membres també han d’establir les normes relatives a les sancions per incompliment del mateix Reglament, cosa que no ha fet cap dels estats membres esmentats anteriorment. 

Atès que els estats membres no han pres les mesures necessàries, la Comissió ha decidit dur-los davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Podeu trobar-ne més informació al comunicat de premsa.