Paquet d’infraccions del mes d’octubre: principals decisions sobre Espanya

En el seu paquet mensual de decisions d’infracció, la Comissió Europea emprèn accions legals contra els estats membres que incompleixin les obligacions que tenen en virtut del dret de la Unió. L’objectiu d’aquestes decisions, que abasten diversos àmbits competencials de la UE, és vetllar per la correcta aplicació del dret de la Unió en benefici dels ciutadans i de les empreses. A continuació presentem les principals decisions adoptades per la Comissió referents a Espanya, agrupades per àmbits d’actuació. 
 Així mateix, la Comissió ha arxivat 87 casos en els quals s'han resolt els problemes amb els estats membres interessats. En aquests casos, la Comissió no ha de continuar amb el procediment d'infracció. Es pot fer seguiment de les activitats d’execució de la Comissió i el compliment del dret de la UE per part dels estats membres mitjançant mapes interactius i gràfics personalitzables. Per obtenir més dades sobre l’historial d’un cas o per accedir a la base de dades completa de les decisions d’infracció, el registre de decisions d’infracció està obert a consulta. En aquest document de preguntes i respostes podeu trobar més informació sobre el procediment d’infracció de la UE.

Medi ambient

(Per a més informació: Anna-Kaisa Itkonen - Tel.: +32 2 295 75 01; Malys Dreux - Tel.: +32 229 54673)

Dictàmens motivats

La Comissió Europea demana a Bulgària, Txèquia, Espanya, Xipre, Luxemburg, Polònia i Romania que transposin la Directiva sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics

Avui la Comissió Europea ha decidit d’enviar un dictamen motivat a Bulgària (INFR(2025)0301), Txèquia (INFR(2025)0304), Espanya (INFR(2025)0321), Xipre (INFR(2025)0303), Luxemburg (INFR(2025)0341), Polònia (INFR(2025)0353) i Romania (INFR(2025)0360) per no haver notificat la plena transposició de la Directiva sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics (Directiva 2012/19/UE modificada per la Directiva 2024/884/UE). El termini de transposició va expirar el 9 d’octubre de 2025. Aquesta directiva pretén protegir el medi ambient i la salut humana prioritzant la prevenció de la generació de residus d’aparells elèctrics i electrònics, promovent la reutilització, el reciclatge i la recuperació d’aquests residus i millorant l’eficiència de l’ús dels recursos. A causa a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 25 de gener de 2022, es va haver de modificar la Directiva 2012/19/UE per garantir que els costos relatius a la gestió dels residus procedents de panells fotovoltaics siguin assumits pels productors de tots els Estats membres, també pel que fa als productes que els productors ja havien introduït al mercat abans de l’entrada en vigor de la Directiva 2012/19/UE. Per garantir la seguretat jurídica, la directiva modificativa aclareix que la Directiva 2012/19/UE no s’aplica als panells fotovoltaics introduïts al mercat entre el 13 d’agost de 2005 i el 13 d’agost de 2012 ni als aparells elèctrics i electrònics d’àmbit d’aplicació obert introduïts al mercat entre el 13 d’agost de 2005 i el 15 d’agost de 2018. És fonamental transposar plenament les normes de la UE modificades per garantir la seguretat jurídica i aclarir qui és responsable de pagar determinats costos derivats de la gestió i l’eliminació de residus, posant la legislació nacional en consonància amb la sentència del TJUE. La Comissió va enviar a Bulgària, Txèquia, Espanya, Xipre, Luxemburg, Polònia i Romania una carta de requeriment el novembre de 2025. Cap d’aquests quatre estats membres no ha notificat encara les mesures per transposar plenament la directiva. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar dictàmens motivat a aquests set estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria optar per remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Justícia

(Per a més informació: Markus Lammert - Tel.: +32 2 296 75 33; Antoine Lomba - Tel.: +32 2 299 32 33)

Dictàmens motivats

La Comissió insta els estats membres a transposar plenament la Directiva sobre els contractes de crèdit celebrats amb els consumidors

Avui la Comissió Europea ha decidit d’enviar un dictamen motivat a Bulgària (INFR(2026)0017), Txèquia (INFR(2026)0031), Estònia (INFR(2026)0045), Irlanda (INFR(2026)0079), Espanya (INFR(2026)0059), França (INFR(2026)0069), Croàcia (INFR(2026)0073), Xipre (INFR(2026)0023), Letònia (INFR(2026)0096), Luxemburg (INFR(2026)0088), Malta (INFR(2026)0100), els Països Baixos (INFR(2026)0108), Polònia (INFR(2026)0114), Portugal (INFR(2026)0122), Romania (INFR(2026)0131) i Eslovènia (INFR(2026)0141) per no haver notificat la plena transposició de la Directiva sobre els contractes de crèdit celebrats amb els consumidors (Directiva (UE) 2023/2225). L’objectiu de la directiva és millorar la protecció dels consumidors en el mercat de crèdit, garantir la transparència i la justícia en les transaccions de crèdit entre els estats membres. Els estats membres tenien fins al 20 de novembre de 2025 per transposar la directiva al seu ordenament jurídic. El gener de 2026, la Comissió va decidir d’incoar procediments d’infracció mitjançant una carta de requeriment a 23 estats membres per no haver comunicat totes les mesures de transposició. De moment, els 16 estats membres mencionats encara no han comunicat la plena transposició de la directiva a la Comissió. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar dictàmens motivat a aquests 16 estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb una petició d’imposar sancions financeres.

Remissió al Tribunal de Justícia

La Comissió decideix dur Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per incompliment de les normes de la UE relatives a la responsabilitat de l’Estat per incompliment del dret de la Unió

Avui la Comissió Europea ha decidit dur Espanya (INFR[2017]4004) davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per incompliment d’una sentència d’aquest tribunal. El juny de 2022, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va considerar que la normativa espanyola feia que fos massa complicat que les persones fossin indemnitzades per danys i perjudicis causats per l’estat en haver aprovat una legislació contrària al dret de la Unió. En conseqüència, Espanya no complia les seves obligacions en virtut del dret de la Unió i va violar el principi d’efectivitat. L’any 2015, la Comissió va rebre denúncies en què s’al·legava que algunes parts de la legislació espanyola en matèria de regulació del sector públic i procediment administratiu de la funció pública no complien el Dret de la Unió. La Comissió va incoar un procediment d’infracció el juny de 2017. Espanya no va introduir cap modificació en la seva legislació, ni tan sols després del dictamen motivat de la Comissió del gener de 2018. Per aquest motiu, la Comissió va decidir remetre l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea al novembre de 2019. En la seva sentència de 28 de juny de 2022, el Tribunal va confirmar la interpretació de la Comissió segons la qual Espanya havia infringit el dret de la Unió. Atès que Espanya no va donar compliment a la sentència del Tribunal en el seu ordenament jurídic nacional, la Comissió li va enviar una carta de requeriment al desembre de 2025. Després de nous intercanvis amb les autoritats espanyoles, la sentència encara no s’ha executat i continua pendent davant del Parlament espanyol un projecte de llei pel qual es modifiquen les disposicions legislatives impugnades. En conseqüència, la Comissió du Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En podeu trobar més informació al comunicat de premsa.

Energia i clima

(Per a més informació: Anna-Kaisa Itkonen - Tel.: +32 2 295 75 01; Cristiana Marchitelli - Tel: +32 2 298 94 07; Ana Crespo Parrondo - Tel.: +32 2 298 13 25)

Cartes de requeriment i cartes de requeriment complementària

La Comissió insta Bèlgica, Espanya i França a notificar els seus plans de preparació davant dels riscos en el sector de l’electricitat 

La Comissió Europea ha decidit d’incoar procediments d’infracció mitjançant l’enviament de sengles cartes de requeriment a Espanya (INFR(2026)2191) i França (INFR(2026)2192), i ha decidit enviar una carta de requeriment complementària a Bèlgica (INFR(2026)2036) per no haver notificat els seus plans de preparació davant dels riscos de conformitat amb el Reglament (UE) 2019/941, sobre la preparació davant dels riscos en el sector de l’electricitat El pla de preparació davant dels riscos és una eina important per a garantir la màxima preparació en el sector de l’electricitat i s’ha d’adoptar per a evitar una interrupció del subministrament elèctric o mitigar-ne els efectes, en cas que es produeixi. Ha d’establir totes les mesures previstes o adoptades per a prevenir les crisis d’electricitat, preparar-s’hi i mitigar-les. Les crisis d’electricitat es poden produir per moltes raons, com ara condicions meteorològiques extremes, atacs malintencionats o l’escassetat de combustible, entre d’altres. Quan es produeixen situacions de crisi, sovint tenen un efecte transfronterer. Els incidents a gran escala, com les onades de fred, les onades de calor o els ciberatacs, poden afectar diversos països de la UE al mateix temps. Els plans de preparació davant dels riscos es basen en escenaris de crisi regionals i nacionals, cosa que garanteix que, en cas de crisi, l’electricitat es dirigeixi cap a on més es necessita. Els estats membres han d’adoptar i publicar els seus plans de preparació davant dels riscos actualitzats cada quatre anys, a partir del primer, que s’havia de presentar com a molt tard el 5 de gener de 2022. Bèlgica, Espanya i França no han notificat els seus plans de preparació davant dels riscos actualitzats, que havien de presentar com a molt tard el 5 de gener de 2026. La Comissió demana ara a Bèlgica, Espanya i França que compleixin el reglament sense demora. Bèlgica no havia notificat l’anterior pla de preparació davant dels riscos modificat i tampoc havia presentat el projecte de pla de preparació davant dels riscos per a la seva consulta, motiu pel qual va rebre una carta de requeriment el març de 2026. Els estats membres disposen ara de dos mesos per respondre a la carta de requeriment. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

Dictàmens motivats

La Comissió insta Grècia, Espanya, Itàlia i Malta a transposar plenament les normes de la UE sobre eficiència energètica

Avui la Comissió Europea ha decidit d’enviar un dictamen motivat a Grècia (INFR(2025)0315), Espanya (INFR(2025)0319), Itàlia (INFR(2025)0334) i Malta (INFR(2025)0345) per no haver transposat plenament les disposicions de la versió refosa de la Directiva relativa a l'eficiència energètica (Directiva (UE) 2023/1791). La directiva revisada es va adoptar en 2023, i va substituir Directiva 2012/27/UE. Els estats membres havien de notificar les seves mesures de transposició com a molt tard l’11 d’octubre de 2025, excepte en el cas d’algunes disposicions concretes que tenien terminis específics. La directiva refosa introdueix mesures més ambicioses en matèria d’eficiència energètica que pretenen ajudar a reduir el consum total d’energia a la UE i, d’aquesta manera, contribuir als objectius climàtics de la Unió i millorar la seguretat energètica i l’assequibilitat. A més, estableix objectius de consum i d’estalvi d’energia, amb una atenció especial a les mesures per reduir la pobresa energètica, així com objectius relatius al consum de les autoritats públiques i a la renovació d’edificis de la seva propietat. També introdueix el principi de la primacia de l’eficiència energètica com a principi fonamental de la política energètica de la UE, de manera que els països de la UE han de tenir en compte l’eficiència energètica en totes les decisions polítiques i d’inversió importants que adoptin en els sectors energètic i no energètic. El novembre de 2025, la Comissió va enviar cartes de requeriment a vint-i-sis estats membres per no haver transposat plenament la directiva al seu dret nacional. Després d’examinar les mesures de transposició i les explicacions facilitades per Grècia, Espanya, Itàlia i Malta, la Comissió ha arribat a la conclusió que aquests estats membres encara no han transposat plenament la directiva. Per tant, la Comissió ha decidit enviar-los dictàmens motivats, en què s’indica quines disposicions específiques no es consideren transposades. Els quatre estats membres disposen ara de dos mesos per respondre i completar la transposició. Si no ho fan, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb la petició d’imposar sancions econòmiques.

Mobilitat i transports

(Per a més informació: Anna-Kaisa Itkonen - Tel.: +32 2 295 75 01; Anni Juusola - Tel.: +32 2 296 09 86)

Dictàmens motivats

La Comissió insta Espanya, França i Itàlia a complir les normes de la UE sobre serveis portuaris

Avui la Comissió Europea ha decidit d’enviar un dictamen motivat a Espanya (INFR(2025)4021), França (INFR(2025)2180) i Itàlia (INFR(2025)2181) per no haver complert les seves obligacions derivades de l'article 4, apartats 3 i 4, del Reglament sobre serveis portuaris (Reglament 2017/352/UE) i l'article 49 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Aquestes disposicions permeten als estats membres, en condicions estrictes de transparència, no-discriminació i proporcionalitat, i amb l’objectiu de garantir el compliment de la seva legislació social i laboral, incloses les normes sobre inspeccions laborals, imposar un requisit de pavelló als vaixells que efectuïn operacions de remolcament o amarratge en ports situats en el seu territori. Espanya, França i Itàlia han imposat un requisit de pavelló als vaixells que efectuïn operacions de remolcament o amarratge en els seus respectius ports per garantir que s’aplica la legislació social nacional. Tanmateix, com explica la Comissió en el dictamen motivat, el Reglament sobre serveis portuaris ja faculta els estats membres per fer complir aquesta legislació social i laboral nacional, independentment del pavelló que enarbori el vaixell subjecte a inspecció. Si, no obstant això, els estats membres decideixen imposar un requisit de pavelló, aquest s’ha de definir com una bandera de qualsevol estat membre de la UE, i no com la bandera nacional d’un estat membre concret. Per tant, un requisit de bandera nacional, tal com el formulen Espanya, França i Itàlia, no està en consonància amb les obligacions de la UE establides en l’article 4, apartats 3 i 4, del Reglament sobre serveis portuaris ni amb la llibertat d’establiment establerta en l’article 49 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. El gener de 2026, la Comissió va enviar cartes de requeriment als tres estats membres per no complir les seves obligacions en virtut d’aquesta legislació. La Comissió observa que Espanya, França i Itàlia continuen sense complir les seves obligacions. Així, doncs, envia un dictamen motivat als tres estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas que no ho facin, la Comissió podria optar per remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Estabilitat financera, serveis financers i unió dels mercats de capitals

(Per a més informació: Siobhan McGarry - Tel.:+32 2 296 47 98; Saul Louis Goulding - Tel.: +32 2 296 47 35)

Dictàmens motivats i dictamen motivat suplementari

La Comissió demana a sis estats membres que transposin plenament la sisena Directiva sobre els requisits de capital

La Comissió Europea ha decidit d’enviar un dictamen motivat a Grècia (INFR(2026)0169), Espanya (INFR(2026)0172), els Països Baixos (INFR(2026)0197), Portugal (INFR(2026)0206), Romania (INFR(2026)0174) i Finlàndia (INFR(2026)0174), per no haver transposat la sisena Directiva sobre els requisits de capital (Directiva (UE) 2024/1619). El termini perquè els estats membres la transposessin a l’ordenament jurídic nacional va finalitzar el 10 de gener de 2026. En març de 2026, la Comissió Europea va decidir d’incoar un procediment d’infracció mitjançant l’enviament d’una carta de requeriment a tots els estats membres que en aquell moment no havien transposat plenament aquesta directiva. Aquesta directiva suposa una actualització important del marc prudencial bancari de la UE que té com a objectiu harmonitzar les normes per a la prestació de serveis bancaris per part d’empreses de tercers països a la UE, sotmetent-les a un conjunt de requisits mínims i de normes mínimes harmonitzades per a la prestació de serveis. També pretén harmonitzar les competències i les eines de supervisió en diversos àmbits, com ara les transaccions prudencialment rellevants, les multes coercitives periòdiques, les avaluacions d’idoneïtat i honorabilitat i la independència dels supervisors; i reforçar encara més les disposicions relatives als riscos ambientals, socials i de governança integrant millor de la seva gestió en el marc prudencial. Això beneficia els ciutadans de la UE, ja que ofereix estabilitat financera i garanteix que els bancs puguin concedir préstecs i prestar serveis als ciutadans en qualsevol circumstància econòmica. Fins ara, aquests sis estats membres encara no han comunicat mesures de transposició. En conseqüència, la Comissió ha decidit d’enviar un dictamen motivat a aquests estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta, completar la transposició i notificar a la Comissió les mesures que han aplicat. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb la petició d’imposar sancions econòmiques.