- Per a milions de persones que conviuen amb l’hepatitis B crònica, fins ara l’única opció era el tractament continuat. Investigadors finançats per la UE uneixen esforços per desenvolupar una teràpia combinada perquè en el futur els pacients no hagin de medicar-se de per vida.
- L'hepatòloga Maria Butí Ferret de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona participa en aquesta recerca amb pacients d'Alemanya, Itàlia, Espanya, el Regne Unit i Tanzània.
L’hepatitis B és una infecció crònica que afecta uns 254 milions de persones al món i causa al voltant d’1,1 milions de morts a l’any, principalment per cirrosi i càncer de fetge. Encara que existeix una vacuna preventiva des de fa més de 40 anys, encara no hi ha cura per a les persones que ja conviuen amb la malaltia. Els medicaments antivirals actuals poden contenir el virus, però no poden erradicar-lo.
Segons el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), uns 3,6 milions de persones als 27 països de la UE, Islàndia, Liechtenstein i Noruega pateixen hepatitis B crònica. Moltes no en són conscients fins que els danys hepàtics són greus, cosa que les obliga a haver de rebre tractament de per vida.
«La gent acostuma a pensar que la vacuna preventiva ha resolt el problema, però el problema no està resolt per als milions de persones que conviuen amb l’hepatitis B crònica», afirma la professora Ulrike Protzer, directora de l’Institut de Virologia de la Universitat Tècnica de Munic i Helmholtz Múnich. Protzer i altres investigadors d’arreu d’Europa creuen que es pot aconseguir una cura funcional.
Protzer fa més de dues dècades que estudia com l’hepatitis B evadeix el sistema immunitari i desenvolupa noves maneres d’ajudar el cos a defensar-se.
«Acostumo a referir-me a l’hepatitis B com la malaltia desatesa més freqüent del món», afirma Protzer, que dirigeix un equip internacional d’investigadors que desenvolupa una vacuna per als malalts d’hepatitis B crònica.
El seu treball forma part de la iniciativa de recerca TherVacB, que ha rebut finançament de la UE durant sis anys (acaba a finals de 2026). Les vacunes convencionals contra l’hepatitis B prevenen la infecció, però la vacuna terapèutica que estan desenvolupant està dirigida a pacients ja infectats de manera crònica.
Acostumo a referir-me a l’hepatitis B com la malaltia desatesa més freqüent del món.
Professora Ulrike Protzer, TherVacB
En comptes d’intentar atacar el virus directament, l’equip de Protzer planteja un altre escenari: entrenar el mateix sistema immunitari perquè recuperi el control. L’objectiu és recrear el tipus de resposta immune que s’observa en les persones que eliminen l’hepatitis B de manera natural després d’infectar-se durant la vida adulta.
«Les persones que eliminen el virus desenvolupen una forta resposta d’anticossos i limfòcits T», afirma Protzer, referint-se a les cèl·lules immunitàries que detecten i destrueixen les cèl·lules infectades. «Dissenyem la vacuna terapèutica per activar exactament aquest tipus de respostes immunitàries».
Segons els primers estudis clínics en voluntaris sans, la vacuna es tolera bé i estimula amb èxit la resposta immune esperada. Els assajos amb pacients ja estan en marxa a Alemanya, Itàlia, Espanya, el Regne Unit i Tanzània.
Els investigadors adverteixen que el treball encara es troba en les primeres etapes clíniques, però consideren que les vacunes terapèutiques podrien convertir-se en una part important dels futurs tractaments combinats.
Motiu d’esperança
L’Organització Mundial de la Salut s’ha proposat que l’hepatitis viral deixi de ser una amenaça per a la salut pública l’any 2030. Per aconseguir-ho, calen diagnòstics més precoços, una vacunació més àmplia i tractaments més efectius per a les persones que ja conviuen amb la infecció crònica.
L’optimisme creixent dels darrers anys es deu a un canvi en el pensament científic. En comptes de confiar en un únic tractament per eliminar el virus, els investigadors estan cada vegada més convençuts que s’aconseguirà una cura funcional combinant teràpies que funcionen conjuntament i que mantenen el virus sota control sense necessitat d’un tractament continuat.
«Estem entrant en una fase molt emocionant en la recerca sobre l’hepatitis B», afirma la doctora Maria Butí Ferret, hepatòloga amb dècades d’experiència en el tractament de pacients amb aquesta malaltia.
«S’estan desenvolupant molts tractaments nous, adreçats a diferents parts del virus o que ajuden el sistema immunitari a combatre’l de manera més eficaç. La solució probablement no vindrà d’un sol tractament, sinó de la combinació de diferents enfocaments complementaris».
Butí Ferret és professora de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i hepatòloga sènior a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, un dels principals centres de malalties hepàtiques d’Europa.
Durant els últims sis anys, ha format part d’un altre equip internacional de recerca amb suport de la UE, IP-cure-B, que investiga si els científics poden restaurar la capacitat del sistema immunitari per controlar l’hepatitis B de manera natural.
Els medicaments antivirals actuals no poden eliminar el petit reservori viral que roman ocult dins de les cèl·lules del fetge. Tan bon punt el tractament s’interromp, el virus acostuma a tornar.
Per això els investigadors de l’equip IP-cure-B van explorar si podien «despertar» les defenses pròpies del cos abans de deixar d’administrar medicaments antivirals. D’aquesta manera, el sistema immunitari estaria més ben preparat per mantenir el virus sota control a llarg termini.
L’assaig clínic de fase IIa del projecte ha finalitzat i els investigadors analitzen si aquest enfocament immunitari pot aconseguir una cura funcional. A més de l’assaig clínic, també busquen pistes biològiques en la sang i en el sistema immunitari dels pacients que puguin revelar qui té més probabilitats de beneficiar-se de futurs tractaments immunitaris.
«Allò que aprenguem no servirà només per al nostre estudi», afirma el coordinador del projecte, Fabien Zoulim, professor de medicina a la Universitat Claude Bernard Lyon 1, França, i un dels principals experts europeus en hepatitis B crònica.
«També podria ajudar-nos a comprendre quins pacients tenen més probabilitats de respondre als nous tractaments immunitaris o antivirals d’acció directa que estan sorgint».
Combinació de punts forts
Cada vegada hi ha més científics que opinen que la clau és la teràpia combinada. Si primer es redueix el virus amb medicaments antivirals o noves tecnologies antivirals, és possible que el sistema immunitari pugui respondre millor a les vacunes terapèutiques o a altres tractaments immunitaris.
La medicina de precisió B serà imprescindible per optimitzar les taxes de curació del virus de l’hepatitis B.
Professor Fabien Zoulim, IP-cure-B
Tenint en compte que probablement cap enfocament únic resoldrà el problema per si sol, els equips TherVacB i IP-cure-B van unir forces el 2023. Van compartir coneixements especialitzats i van comparar els resultats mentre exploraven com es podrien combinar diferents estratègies immunitàries per millorar les possibilitats dels pacients d’aconseguir un alleujament definitiu.
«Si els nivells de virus continuen sent elevats, les cèl·lules immunitàries es veuen desbordades», va explicar Protzer. «L’enfocament lògic és, en primer lloc, reduir la quantitat de virus i, a continuació, activar la resposta immunitària».
Zoulim creu que aquests nous enfocaments també faran que el tractament sigui més personalitzat. «El que pretenem és analitzar millor la situació de cada pacient i proposar a cadascun el millor tractament en funció de la seva situació», afirma. «Els medicaments de precisió seran imprescindibles per optimitzar les taxes de curació del virus de l’hepatitis B».
Promesa d’una cura
Els avenços clínics recents han alimentat l’optimisme. Hi ha diverses teràpies experimentals que han demostrat que es pot aconseguir una cura funcional en determinats pacients, cosa que millora les expectatives d’una malaltia abans considerada incurable.
«Viure amb una infecció crònica no és només un problema mèdic. També pot repercutir en el benestar emocional i social», afirma Butí Ferret. «Moltes persones continuen sent víctimes d’estigmes i malentesos al voltant de l’hepatitis B».
Una cura funcional podria reduir la duració de la medicació, l’ansietat i el risc que la malaltia hepàtica provoqui cirrosi o càncer. Però els investigadors emfatitzen que els avenços científics han d’anar de la mà de proves més àmplies, diagnòstics i tractaments més precoços, i una vacunació continuada.
Encara que no s’espera que una sola teràpia resolgui la situació, els investigadors consideren que la combinació de nous enfocaments antivirals i immunitaris marca l’inici d’una nova fase en la recerca sobre l’hepatitis B, en què es passa d’intentar controlar la malaltia a curar-la.
El Programa Horitzó de la UE ha finançat la recerca que es presenta en aquest article. Les opinions de les persones entrevistades no reflecteixen necessàriament les de la Comissió Europea. Si us ha agradat aquest article, considereu compartir-lo a xarxes socials.
Més informació
- TherVacB (CORDIS)
- Lloc web del projecte TherVacB
- IP-cura-B (CORDIS)
- Lloc web del projecte IP-cure-B
- Recerca i innovació en l’àmbit de la salut a la UE
- Hepatitis viral B i C a la UE
Article publicat originalment a Horizon: The EU Research & Innovation Magazine per Maria Vlastara.
- Data de publicació
- 21 setembre 2026
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona