Previsions econòmiques de la primavera del 2023: perspectives més bones entre reptes persistents

L’economia europea continua demostrant resiliència en un context mundial difícil. La baixada dels preus de l’energia, la reducció de les limitacions de l’oferta i la fortalesa del mercat de treball han afavorit un creixement moderat en el primer trimestre del 2023 que ha dissipat la por a una recessió. Aquest inici d’any, més bo que no s’havia previst, eleva les perspectives de creixement de l’economia de la UE fins a l’1,0 % el 2023 (0,8 % en les previsions intermèdies de l’hivern) i l’1,7 % el 2024 (1,6 % a l’hivern). Les revisions a l’alça per a la zona de l’euro són de magnitud similar i ara s’espera que el creixement del PIB se situï a l’1,1 % i l’1,6 % el 2023 i el 2024, respectivament. Com a conseqüència de les pressions persistents sobre els preus bàsics també s’ha revisat a l’alça respecte de l’hivern la inflació, que ara arriba al 5,8 % el 2023 i al 2,8 % el 2024 a la zona euro.

La reducció dels preus de l’energia eleva les perspectives de creixement

Segons l’estimació preliminar d’Eurostat, en el primer trimestre del 2023 el PIB va créixer un 0,3 % a la UE i un 0,1 % a la zona euro. Els indicadors avançats suggereixen un creixement sostingut en el segon trimestre.

L’economia europea ha estat capaç de contenir l’efecte advers de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna i ha capejat la crisi energètica gràcies a la ràpida diversificació del subministrament i a una reducció considerable del consum de gas. El descens substancial dels preus de l’energia s’està fent notar progressivament en tota l’economia i fa baixar els costos de producció de les empreses. Els consumidors també es beneficien de la rebaixa de les factures energètiques, si bé es preveu que el consum privat continuï sent moderat ja que els salaris no creixen al mateix ritme que la inflació.

Com que la inflació encara és elevada, la previsió és que les condicions de finançament es continuïn endurint. Per bé que probablement el BCE i altres bancs centrals de la UE estan arribant al final del seu cicle d’augment del tipus d’interès, les turbulències recents en el sector financer poden encarir i dificultar l’accés al crèdit, cosa que frenaria el creixement de la inversió i perjudicaria especialment la inversió residencial.

La inflació subjacent es revisa a l’alça però amb previsió que disminueixi gradualment

Després d’assolir el seu màxim el 2022, la inflació general ha continuat disminuint el primer trimestre del 2023 en un context de forta desacceleració dels preus de l’energia. No obstant, a la inflació subjacent (la inflació general sense tenir en compte l’energia ni els aliments frescos) li està costant més de baixar. El mes de març va assolir el màxim històric de 7,6 %, si bé es preveu que es redueixi gradualment en el període de previsió a mesura que els marges de beneficis absorbeixin les pressions dels salaris més alts i que s’endureixin les condicions de finançament. L’estimació de l’abril de l’índex harmonitzat de preus al consum per a la zona euro, que es va publicar amb posterioritat a la data de tancament d’aquestes previsions, mostra un descens marginal de la taxa d’inflació subjacent, cosa que suggereix que pot haver arribat al seu màxim en el primer trimestre, tal com es va predir. En termes anuals, es preveu que la inflació subjacent a la zona euro el 2023 sigui del 6,1 % de mitjana i que el 2024 caigui fins al 3,2 %; en tots dos anys es mantindria per sobre de la inflació general.

El mercat de treball es manté resilient davant de la desacceleració econòmica

La fortalesa històrica del mercat de treball apuntala la resiliència de l’economia de la UE. La taxa d’atur de la UE va assolir un nou mínim el març del 2023 —el 6,0 %— i la participació en el mercat de treball i les taxes d’ocupació presenten xifres rècords.

Es preveu que una reacció moderada del mercat de treball de la UE davant l’alentiment de l’expansió econòmica. La previsió de creixement de l’ocupació per a enguany és del 0,5 % i per al 2024, del 0,4 %. Pel que fa a la taxa d’atur, es preveu que es mantingui molt poc per sobre del 6 %. El creixement dels salaris s’ha accelerat d’ençà de la primeria del 2022 però fins ara s’ha mantingut clarament per sota de la inflació. Les previsions fan presagiar un augment dels salaris més sostingut atesos la rigidesa persistent de la tensió del mercat de treball, els forts increments dels salaris mínims en diversos països i, més generalment, la pressió per part dels treballadors per recuperar el poder adquisitiu perdut.

Els dèficits públics augmentaran, especialment el 2024

Malgrat l’adopció de mesures d’ajuda per mitigar l’efecte dels elevats preus de l’energia, el fort creixement nominal i la retirada de les darreres mesures vigents relacionades amb la pandèmia van comportar una nova reducció del dèficit públic agregat de la UE el 2022, que va caure fins al 3,4 % del PIB. El 2023, i de manera més evident el 2024, el descens del preus de l’energia ha de permetre que els governs vagin suprimint les mesures d’ajuda energètica, cosa que permetrà reduir encara més els dèficits, fins al 3,1 % i el 2,4 % del PIB, respectivament. Es preveu que la ràtio de deute públic sobre el PIB agregada de la UE es redueixi de manera sostinguda fins a quedar per sota del 83 % el 2024 (90 % a la zona euro), que continua sent superior als nivells d’abans de la pandèmia. Les trajectòries fiscals dels estats membres són heterogènies.

Per bé que la inflació podria millorar la situació de les finances públiques a curt termini, aquest efecte es dissiparà amb el temps a mesura que augmentin els costos de reemborsament dels deutes i la despesa pública s’ajusti progressivament al nou nivell de preus.

Han augmentat els riscos a la baixa de les previsions econòmiques

La persistència de la inflació subjacent podria continuar limitant el poder adquisitiu de les famílies i forçar una resposta més forta de la política monetària, amb àmplies conseqüències macrofinanceres. D’altra banda, nous episodis de tensions financeres podrien fer augmentar més l’aversió al risc, que provocaria un enduriment més accentuat de les condicions de préstec del que s’ha estimat en aquestes previsions. Una política fiscal expansiva alimentaria encara més la inflació, cosa que aniria en detriment de les mesures de política monetària. A més, a l’economia mundial li poden sortir nous reptes derivats de les turbulències del sector bancari o relacionats amb tensions geopolítiques més generals. En el pla positiu, una evolució més favorable dels preus de l’energia permetria un descens més ràpid de la inflació general, i això repercutiria positivament en la demanda interna. Finalment, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia provoca una incertesa persistent.

La publicació de les previsions inclou, per primera vegada, un resum de les característiques econòmiques estructurals, els resultats recents i les perspectives per a Ucraïna, Moldàvia i Bòsnia i Hercegovina, als qual el Consell va atorgar l’estatus de país candidat a l’adhesió a la UE el juny i el desembre del 2022.

Rerefons

Aquestes previsions es basen en una sèrie d’hipòtesis tècniques sobre els tipus de canvi, els tipus d’interès i els preus dels productes bàsics fins a la data límit del 25 d’abril. Pel que fa a la resta de dades que s’hi han incorporat, incloses les hipòtesis sobre les polítiques públiques, aquestes previsions tenen en compte la informació obtinguda fins al 28 d’abril inclòs. Les previsions no presumeixen canvis en les noves polítiques públiques tret que s’hagin anunciat de manera prou detallada.

Cada any la Comissió Europea publica dues previsions completes —a la primavera i a la tardor— i dues d’intermèdies —a l’hivern i a l’estiu. Les previsions intermèdies abasten el PIB i la inflació anuals i trimestrals de l’any en curs i de l’any següent a tots els estats membres, a més dels agregats de la UE i de la zona euro.

Les previsions econòmiques de la Comissió Europea de l’estiu del 2023, que està previst que es presentin el juliol del 2023, actualitzaran les previsions del PIB i de la inflació.

Més informació

Document complet: Previsions econòmiques de la primavera del 2023

Seguiu el vicepresident Dombrovskis al Twitter: @VDombrovskis

Seguiu el comissari Gentiloni a Twitter: @PaoloGentiloni

Seguiu la DG ECFIN a Twitter: @ecfin

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a Una Economia al Servei de la Gent

L’economia de la UE resisteix notablement bé davant de l’agressió de Rússia contra Ucraïna, i això ha comportat una actualització de les previsions de creixement per al 2023 que presentem avui. També trobem un mercat de treball fort i un atur en mínims històrics. Ara que els preus de l’energia s’han reduït clarament, els governs han de poder retirar gradualment les mesures de suport i reduir el seu nivell d’endeutament. Ara bé, hi ha molts factors de risc que no podem desatendre. La inflació subjacent continua molt alta, cosa que podria erosionar el poder adquisitiu de la gent, frenar el creixement de la inversió i dificultar l’accés al crèdit. Per tal de mantenir la inflació sota control, és essencial vetllar perquè la política fiscal continuï sent prudent i mantenir el ritme de les reformes i les inversions.

 

Paolo Gentiloni, comissari d’Economia

L’economia europea està en més bona forma que no vam preveure la tardor passada. Gràcies a una feina pertinaç per reforçar la nostra seguretat energètica, a un mercat de treball notablement resilient i a la moderació de les limitacions del subministrament, hem evitat una recessió aquest hivern i preveiem un creixement moderat aquest any i el vinent. La inflació ha resultat més perseverant que no s’esperava però es preveu que decreixi gradualment durant el que queda de 2023 i en el 2024. I la millora de les finances públiques continuarà amb la retirada progressiva de les mesures d’ajuda energètica. Malgrat tot, encara hi ha massa riscos perquè puguem relaxar-nos i la brutal invasió d’Ucraïna per part de Rússia continua projectant una ombra d’incertesa a les perspectives. Cal que ens mantinguem alerta i estiguem amatents per respondre a qualsevol pertorbació futura amb la mateixa unitat i determinació que ens ha permès superar aquests últims tres anys tempestuosos.

 

IP/23/2723