L’economia de la UE va començar el 2025 amb un rendiment una mica més bo que no s’havia previst. La projecció és que enguany continuï creixent a un ritme modest i que el 2026 repunti el creixement, malgrat l’augment de la incertesa política i les tensions comercials a nivell mundial.
Segons les previsions econòmiques de la primavera del 2025 de la Comissió, el 2025 el PIB real creixerà un 1,1 % a la UE i un 0,9 % a la zona euro, pràcticament al mateix ritme que el 2024. El 2026 es preveu que el creixement s’acceleri fins a situar-se a l’1,5 % a la UE i l’1,4 % a la zona euro. Pel que fa a la inflació general, la previsió a la zona euro és de desacceleració: del 2,4 % del 2024 al 2,1 % el 2025 i l’1,7 % el 2026. A la UE, la inflació seguirà una dinàmica similar —si bé parteix d’un nivell lleugerament superior el 2024— per quedar just per sota del 2 % el 2026.
Perspectives deteriorades però una economia resilient
En el darrer trimestre de 2024, l’economia de la UE va registrar un creixement superior al previst, del 0,4 %, gràcies en gran part a una forta demanda interna. Aquest impuls positiu va continuar en el primer trimestre de 2025, i les dades preliminars apunten a un creixement del PIB real del 0,3 %.
Les previsions que presentem avui revisen les perspectives de creixement a la baixa de manera significativa. Això es deu en gran mesura a l’afebliment de les perspectives del comerç mundial i a una incertesa més gran en matèria de política comercial.
Les previsions de la primavera parteixen de certs supòsits sobre els aranzels comercials. El model pressuposa que els aranzels sobre les importacions nord-americanes de béns procedents de la UE i de pràcticament tots els altres socis comercials es mantindran al 10 %, el nivell aplicat el 9 d’abril, amb l’excepció de l’acer, l’alumini i els automòbils, a què s’apliquen aranzels més alts (25%), i les exempcions aranzelàries sobre determinats productes (farmacèutics i microprocessadors). També pressuposa que els aranzels bilaterals entre els Estats Units i la Xina seran inferiors als aplicats el 9 d’abril, però prou alts com per comportar una reducció significativa del comerç bilateral de mercaderies entre aquests dos països. Els tipus aranzelaris que finalment van acordar la Xina i els Estats Units el 12 de maig han resultat ser més baixos que no s’havia suposat, però encara prou alts com per no invalidar la presumpció que perjudicaran la relació comercial entre els dos països.
Es preveu ara que el creixement mundial fora de la UE se situï al 3,2 % tant al 2025 com al 2026, davant de la taxa del 3,6% prevista a la tardor del 2024. Aquesta revisió a la baixa reflecteix en gran mesura l’empitjorament de les perspectives tant per als Estats Units com per a la Xina. La desacceleració del comerç mundial és encara més pronunciada.
En conseqüència, es preveu que enguany les exportacions de la UE creixin només un 0,7 %, amb una nova contracció de les exportacions de béns compensada en part per la resiliència de les exportacions de serveis, que són menys sensibles a les tensions comercials. El 2026 el creixement de les exportacions s’accelerarà fins arribar al 2,1 %.
La incertesa —més que no els aranzels— llasta la demanda interna. Després d’una contracció de l’1,8 % de la formació bruta de capital fix per al 2024, s’albira una recuperació moderada de la inversió. És més continguda del que s’esperava a la tardor perquè una activitat general més baixa fa que les necessitats de capital siguin també inferiors. Alhora, la volàtil resposta dels mercats a les tensions comercials fa que les condicions de finançament siguin més estrictes. La previsió actual és que la inversió augmenti un 1,5 % el 2025 i continuï creixent el 2026 fins assolir el 2,4 %. Aquesta acceleració s’explica per la inversió en infraestructures i en R+D, en part gràcies al suport del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i del Fons de Cohesió, i per un tomb en la construcció d’habitatges. El 2026 també es preveu que recuperi empenta la inversió en béns d’equipament.
Pel que fa al consum privat, es projecta un creixement lleugerament més sòlid que no es va preveure a la tardor: arribaria a l’1,5 % el 2025 i a l’1,6 % el 2026. Això es deu en gran mesura a un major impuls del creixement el 2024 i a un mercat laboral encara resilient en un context de tensions inflacionistes que disminueixen ràpidament. No obstant, un estalvi elevat continua limitant la dinàmica del consum.
Un mercat laboral encara sòlid amb una millora dels salaris reals
El 2024, la contínua expansió de l’ocupació va donar lloc a la creació d’1,7 milions de nous llocs de treball a l’economia de la UE, que va portar a un nou rècord de número de llocs de treball a la Unió. Malgrat el modest creixement econòmic, es preveu que l’ocupació augmenti en uns altres 2 milions de llocs de treball d’ara al final de l’horitzó de previsions. Quant a la taxa d’atur, es preveu que caigui a un nou mínim històric del 5,7 % el 2026.
Després d’haver augmentat un 5,3 % el 2024, el creixement dels salaris nominals es desaccelerarà el 2025 i 2026. Els treballadors continuaran beneficiant-se dels augments salarials reals i també es preveu que recuperin completament el poder adquisitiu que han perdut aquests últims anys per causa de l’augment de la inflació.
La inflació continua baixant
Es preveu que l’actual procés desinflacionari, que va començar a finals de 2022, continuï avançant al mateix ritme. La previsió pel que fa a la inflació mesurada per l’índex harmonitzat de preus de consum (IHPC) a la zona euro és que després de baixar fins al 2,4 % el 2024 arribi a l’objectiu del BCE del 2 % ja el 2025, i el 2026 es redueixi encara més.
Els preus de les matèries primeres energètiques han disminuït notablement des de la tardor del 2024 i es preveu que continuïn la trajectòria descendent. De la mateixa manera, un euro enfortit també hauria d’afegir-se a les pressions desinflacionistes.
Els dèficits augmentaran marginalment
La previsió per al dèficit de les administracions públiques de la UE, que el 2024 va baixar fins al 3,2 %, és que arribi al 3,3 % el 2025 i es mantingui en aquest nivell el 2026.
Es preveu que la ràtio deute/PIB augmenti fins al 83,2 % del PIB el 2025 i al 84,5 % el 2026 a escala de la UE, després de quatre anys de reducció relativament ràpida.
Elevada incertesa entre tensions comercials a nivell mundial
El risc de revisió de les previsions presenta una tendència a la baixa. Una major fragmentació del comerç mundial podria mitigar el creixement del PIB i reactivar les pressions inflacionistes. Els desastres relacionats amb el clima també són més freqüents i continuen sent una font persistent de risc a la baixa per al creixement.
En l’aspecte positiu, en canvi, una major distensió de les tensions comercials entre la UE i els Estats Units o una expansió més ràpida del comerç de la UE amb altres països, per exemple gràcies a nous acords de lliure comerç, podrien sostenir el creixement de la UE. L’augment de la despesa en defensa també podria aportar una contribució positiva. Si continuen les reformes per impulsar la competitivitat, com ara l’aprofundiment del mercat únic i la construcció de la Unió de l’Estalvi i la Inversió, i l’aplicació d’un ambiciós programa de simplificació, la resiliència de l’economia de la UE es podria reforçar.
Rerefons
Aquestes previsions es basen en una sèrie d’hipòtesis tècniques sobre els tipus de canvi, els tipus d’interès i els preus dels productes bàsics fins a la data límit del 25 d’abril. Pel que fa a la resta de dades que s’hi han incorporat, incloses les hipòtesis sobre les polítiques públiques, aquestes previsions tenen en compte la informació obtinguda fins al 30 d’abril inclòs. Les previsions no presumeixen canvis en les noves polítiques públiques tret que s’hagin anunciat de manera prou detallada.
La Comissió Europea publica cada any dues previsions econòmiques que comprenen un gran nombre d’indicadors econòmics de tots els estats membres de la UE, els països candidats, els països de l’AELC i altres grans economies de mercat avançades i emergents.
Les previsions econòmiques de la Comissió Europea de la tardor del 2025, que comptem presentar el setembre del 2025, actualitzaran les previsions de la present publicació.
Més informació
Document complet: Previsions econòmiques de la primavera del 2025
Seguiu el comissari a Twitter: @VDombrovskis
Seguiu la DG ECFIN a Twitter: @ecfin
«L’economia de la UE està demostrant resiliència en un context d’elevades tensions comercials i d’augment de la incertesa mundial. Es preveu que el creixement, apuntalat per un mercat de treball sòlid i un augment dels salaris, es mantingui el 2025, si bé a un ritme moderat. La inflació disminueix més ràpidament que no s’havia previst anteriorment i va per bon camí per atènyer l’objectiu del 2 % enguany. Però no s’hi val a badar. Els riscos per a les perspectives continuen tendint a la baixa, de manera que cal que la UE prengui mesures decisives que impulsin la nostra competitivitat».
Valdis Dombrovskis, comissari d’Economia i Productivitat, Aplicació i Simplificació
IP/25/1248
- Data de publicació
- 19 maig 2025
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona