Skip to main content
European Commission logo
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Press release5 novembre 2020

Previsions econòmiques de la tardor del 2020: el rebrot de la pandèmia interromp la recuperació i fa créixer la incertesa

Barcelona, 5 de novembre de 2020

La pandèmia del coronavirus suposa una enorme pertorbació per a l’economia mundial i de la UE i té conseqüències econòmiques i socials greus. L’activitat econòmica europea va patir una gran pertorbació la primera meitat de l’any i ha repuntat amb fermesa al tercer trimestre a mesura que es produïa el desconfinament. No obstant, el rebrot de la pandèmia les darreres setmanes provoca pertorbacions atès que les autoritats nacionals estan introduint noves mesures de salut pública per a limitar-ne la propagació. La situació epidemiològica fa que les projeccions de creixement durant el període de previsió estiguin subjectes a un nivell d’incertesa i de risc molt alt.

Una recuperació interrompuda i incompleta

Les previsions econòmiques de la tardor del 2020 apunten al fet que l’economia de la zona de l’euro es contraurà un 7,8 % el 2020 i en acabat creixerà un 4,2 % el 2021 i un 3 % el 2022. Les previsions indiquen que l’economia de la UE es contraurà un 7,4 % el 2020 i en acabat es recuperarà amb un creixement d’un 4,1 % el 2021 i d’un 3 % el 2022. En comparació amb les previsions econòmiques de l’estiu del 2020, les projeccions de creixement tant per a la zona de l’euro com per a la UE són lleugerament superiors per al 2020 i més baixes per al 2021. No es preveu que el 2022 la producció recuperi el nivell anterior a la pandèmia ni a la zona de l’euro ni a la UE.

La repercussió econòmica de la pandèmia ha estat molt diferent a tota la UE, com passa també amb les perspectives de recuperació. Això reflecteix la propagació del virus, el rigor de les mesures de salut pública adoptades per contenir-lo, la composició sectorial de les economies nacionals i la fermesa de les polítiques públiques nacionals de resposta a la pandèmia.

L’augment de l’atur ha estat moderat en comparació amb la caiguda de l’activitat econòmica

La pèrdua de llocs de treball i l’augment de l’atur han fet trontollar els mitjans de subsistència de molts europeus. Les mesures adoptades pels Estats membres, juntament amb les iniciatives preses a escala de la UE, han contribuït a esmorteir la repercussió de la pandèmia sobre els mercats laborals. L’abast sense precedents de les mesures adoptades, en particular a través dels règims de reducció del temps de treball, ha permès que l’augment de la taxa de desocupació hagi estat moderat en comparació amb la caiguda de l’activitat econòmica. Es preveu que la desocupació continuï augmentant el 2021 donat que els Estats membres començaran a retirar les ajudes d’emergència alhora que accediran al mercat laboral nous treballadors, però hauria de millorar el 2022 a mesura que l’economia es continuï recuperant.

D’acord amb les previsions, la taxa de desocupació a la zona de l’euro passarà del 7,5 % el 2019 al 8,3 % el 2020 i al 9,4 % el 2021, abans no torni a baixar al 8,9 % el 2022. Es preveu que la taxa de desocupació a la UE augmenti del 6,7 % el 2019 al 7,7 % el 2020 i al 8,6 % el 2021, per a baixar al 8,0 % el 2022.

Augment del dèficit i del deute públic

Es preveu que els dèficits públics enguany siguin molt elevats a tota la UE per l’augment de la despesa social i la disminució dels ingressos fiscals, tant a conseqüència de les mesures excepcionals de suport a l’economia com per l’efecte dels estabilitzadors automàtics.

Segons les previsions, el dèficit públic agregat de la zona de l’euro passarà del 0,6 % del PIB el 2019 a l’entorn del 8,8 % el 2020, abans de disminuir fins al 6,4 % el 2021 i el 4,7 % el 2022. Això reflecteix la retirada gradual prevista de les ajudes d’emergència al llarg del 2021 en paral·lel a la millora de la situació econòmica.

Com a reflex del repunt pronunciat dels dèficits, les previsions indiquen que la ràtio deute/PIB agregada de la zona de l’euro augmentarà del 85,9 % del PIB el 2019 al 101,7 % el 2020, al 102,3 % el 2021 i al 102,6 % el 2022.

La inflació es manté sota control

La forta caiguda dels preus de l’energia va fer que la inflació general se situés en nivells negatius a l’agost i el setembre. La inflació subjacent ¾que exclou els preus de l’energia i dels aliments¾ també va caure substancialment durant l’estiu a causa de la menor demanda de serveis, especialment dels relacionats amb el turisme, i dels productes per a ús industrial. La feblesa de la demanda, l’atonia del mercat de treball i el fort tipus de canvi de l’euro exerciran pressions a la baixa sobre els preus.

Es preveu que la inflació en la zona de l’euro segons l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCH) registri una mitjana del 0,3 % el 2020 i augmenti fins a l’1,1 % el 2021 i a l’1,3 % el 2022, a mesura que els preus del petroli s’estabilitzin. A la UE, les previsions d’inflació apunten a un 0,7 % el 2020, a un 1,3 % el 2021 i a un 1,5 % el 2022.

Declaracions dels membres del Col·legi de Comissaris:

«Aquestes previsions arriben just quan la segona onada de la pandèmia està desfermant una incertesa encara més gran i esvaeix les nostres esperances d’una recuperació ràpida. L’economia de la UE no tornarà als nivells anteriors a la pandèmia el 2022. Malgrat tot, enmig d’aquestes turbulències hem demostrat determinació i solidaritat. Hem acordat mesures sense precedents per ajudar la gent i les empreses. Treballarem plegats per traçar el camí cap a la recuperació fent servir totes les eines de què disposem. Hem aprovat un paquet de recuperació històric, NextGenerationEU, l’eix del qual és el Mecanisme de recuperació i resiliència, per prestar un suport immens a les regions i sectors més afectats. Ara torno a instar el Parlament Europeu i el Consell que concloguin ben aviat les negociacions perquè els fons comencin a arribar el 2021, de manera que puguem invertir, reformar i reconstruir plegats», ha declarat avui Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a una Economia al Servei de la Gent.

«Després de la recessió més profunda de la història de la UE en el primer semestre d’aquest any i un fort repunt a l’estiu, la recuperació d’Europa s’ha interromput a causa del rebrot de la covid-19. El creixement tornarà el 2021, però passaran dos anys abans l’economia europea no estigui a prop de recuperar el nivell previ a la pandèmia. En el context actual de gran incertesa, cal mantenir el suport a l’economia de les polítiques econòmiques i pressupostàries nacionals, mentre que enguany ha d’ultimar-se NextGenerationEU per desplegar-lo en el primer semestre del 2021», ha declarat avui també Paolo Gentiloni, comissari d’Economia.

Alt grau d’incertesa amb riscos de revisió a la baixa

Les incerteses i els riscos que envolten les previsions econòmiques de la tardor del 2020 continuen essent excepcionalment elevats. El principal risc es deriva d’un agreujament de la pandèmia que requereixi mesures de salut pública més estrictes i es tradueixi en un embat més greu i durador a l’economia. Això ha motivat una anàlisi d’hipòtesis per a dues trajectòries alternatives de l’evolució de la pandèmia, una de més benigna i una altra de més pessimista, i del seu impacte econòmic. També existeix el risc que els efectes negatius de la pandèmia en l’economia, com ara les fallides, l’atur de llarga durada i les alteracions dels subministraments, puguin ser més profundes i de més abast. L’economia europea també es veuria perjudicada si l’economia i el comerç mundials milloressin menys del que es preveu o si augmentessin les tensions comercials. La possibilitat de tensions en els mercats financers és un altre risc de revisió a la baixa.

En el vessant positiu, és probable que NextGenerationEU, el programa de recuperació econòmica de la UE ¾que inclou el Mecanisme de recuperació i resiliència¾ doni una embranzida més gran de la que s’ha previst a l’economia de la UE. Això es deu al fet que les previsions només han pogut incorporar en part els beneficis probables d’aquestes iniciatives, ja que actualment encara es disposa d’informació limitada sobre els plans nacionals. Un acord comercial entre la UE i el Regne Unit també tindria un efecte positiu en l’economia de la UE a partir del 2021 en comparació amb la hipòtesi de referència prevista quant al comerç entre el Regne Unit i la UE en funció de les normes de la nació més afavorida de l’OMC.

Rerefons

Les previsions s’han elaborat en un context de gran incertesa en què els estats membres anunciaven noves i importants mesures de salut pública, la segona quinzena d’octubre del 2020, per limitar la propagació del virus.

Aquestes previsions es basen en el conjunt d’hipòtesis tècniques habitual sobre els tipus de canvi, els tipus d’interès i els preus dels productes bàsics fins el 22 d’octubre de 2020. Pel que fa a les altres dades contemplades, inclosa la informació sobre polítiques públiques, aquestes previsions tenen en compte la informació obtinguda fins al 22 d’octubre, inclòs. Les previsions no presumeixen canvis en les polítiques públiques tret que s’hagin anunciat de manera creïble i prou detallada.

Les previsions parteixen de dues hipòtesis tècniques importants. En primer lloc, el supòsit que les mesures de salut pública seguiran en vigor en certa manera durant tot el període de previsió. No obstant això, després que s’hagin endurit considerablement en el quart trimestre del 2020, se n’espera un relaxament gradual el 2021. També s’ha pressuposat que l’efecte econòmic d’un determinat nivell de restriccions disminuirà amb el temps a mesura que el sistema sanitari i els agents econòmics s’adaptin a la situació del coronavirus. En segon lloc, atès que encara no és clar com seran les relacions futures entre la UE i el Regne Unit, les projeccions per al 2021 i el 2022 parteixen de la hipòtesi tècnica que a partir de l’1 de gener de 2021 la UE i el Regne Unit comerciaran en funció de les normes de la nació més afavorida de l’OMC. Aquesta hipòtesi s’ha adoptat únicament als efectes de les previsions i no representa cap previsió ni cap pronòstic del resultat de les negociacions entre la UE i el Regne Unit sobre les seves relacions futures.

Les pròximes previsions de la Comissió Europea seran una actualització de les previsions del PIB i de la inflació en les previsions econòmiques de l’hivern del 2021 i es preveu que es presentin el febrer del 2021.

Més informació

Document complet: Previsions econòmiques de la tardor del 2020

Seguiu el vicepresident Dombrovskis al Twitter: @VDombrovskis

Seguiu el comissari Gentiloni al Twitter: @PaoloGentiloni

Seguiu la DG ECFIN al Twitter: @ecfin

Detalls

Data de publicació
5 novembre 2020