Les previsions econòmiques de l’hivern del 2022 apunten que, després d’una expansió notable del 5,3 % el 2021, l’economia de la UE creixerà un 4,0 % el 2022 i un 2,8 % el 2023. Es preveu que el creixement a la zona euro se situï en el 4,0 % el 2022 i es moderi el 2023 amb un 2,7 %. La UE en conjunt va assolir el nivell de PIB que tenia abans de la pandèmia en el tercer trimestre del 2021 i s’estima que tots els estats membres hauran superat aquesta fita abans no acabi el 2022.
El creixement econòmic tornarà a agafar embranzida
Després del vigorós repunt de l’activitat econòmica que va començar la primavera de l’any passat i que es va mantenir invariable a inicis de la tardor, s’estima que en el darrer trimestre del 2021 el creixement s’ha reduït fins al 0,4 % (el trimestre anterior havia estat del 2,2 %). Si bé en les previsions econòmiques de la tardor del 2021 ja es comptava amb una desacceleració després que la UE recuperés el nivell de producció d’abans de la pandèmia el tercer trimestre del 2021, la desacceleració registrada ha estat més marcada del que s’esperava atès que es van intensificar les forces contràries al creixement: en particular, l’augment dels contagis de covid-19, el preu elevat de l’energia i les pertorbacions continuades en els subministraments.
La pandèmia continua determinant el creixement i molts països de la UE estan sotmesos a la pressió derivada d’una combinació de l’elevada tensió sobre els sistemes sanitaris i l’escassetat de personal provocada per les baixes mèdiques, les quarantenes preventives i les obligacions assistencials. Els colls d’ampolla logístics i de subministrament, que inclouen l’escassetat de semiconductors i d’algunes matèries primeres metàl·liques, també continuaran frenant la producció, almenys durant la primera meitat de l’any. Finalment, però no per això menys important, es preveu que els preus de l’energia es mantinguin elevats més temps del que s’havia pronosticat a la tardor, de manera que continuaran llastant l’economia i pressionant la inflació a l’alça.
Aquesta previsió considera que l’efecte de l’onada de contagis actual en l’economia durarà poc. L’activitat econòmica tornarà a agafar embranzida també a mesura que es normalitzi la cadena de subministraments i es moderin les tensions inflacionistes. Més enllà de les turbulències a curt termini, els fonaments que en què s’assenta la fase de creixement actual es mantenen ferms. El mercat de treball —que continua millorant—, l’elevada taxa d’estalvi de les famílies, les condicions de finançament —que encara són favorables— i el desplegament ple del Mecanisme de Recuperació i Resiliència sostindran una fase expansiva prolongada i sòlida.
Revisió a l’alça de les perspectives d’inflació
La projecció de la inflació s’ha revisat a l’alça de manera considerable respecte de les previsions de la tardor. Aquest canvi reflecteix la repercussió dels preus elevats de l’energia però també les tensions inflacionistes que han anat creixent en altres categories de mercaderies d’ençà de la tardor.
Després d’assolir una taxa rècord del 4,6 % el quart trimestre de l’any passat, es preveu que la inflació a la zona euro arribi al màxim del 4,8 % el primer trimestre del 2022 i es mantingui per sobre del 3 % fins al tercer trimestre de l’any. A mesura que desapareguin les tensions provocades per les limitacions del subministrament i els preus elevats de l’energia, es calcula que la inflació baixarà al 2,1 % l’últim trimestre de l’any i que durant tot el 2023 es mantindrà per sota de l’objectiu del Banc Central Europeu del 2 %.
Globalment, es preveu que la inflació a la zona euro passi del 2,6% el 2021 (2,9 % a la UE) al 3,5 % el 2022 (3,9 % a la UE) i baixi fins a l’1,7 % (1,9 % a la UE) el 2023.
La incertesa i els riscos són encara elevats
Malgrat que l’efecte de la pandèmia en l’activitat econòmica s’ha debilitat amb el temps, el fet que continuïn vigents algunes restriccions i l’escassetat prolongada de personal podrien posar llast a l’activitat econòmica. També podrien interferir en el funcionament de cadenes de subministrament essencials durant més temps del que s’esperava. En contrast, un creixement més moderat de la demanda en el curt termini podria ajudar a resoldre els colls d’ampolla en els subministraments abans del que es preveia.
Pel cantó positiu, la demanda de les llars podria augmentar més del previst, com ja va passar amb la reobertura de les economies el 2020, i les inversions promogudes per l’MFF podrien generar un impuls més fort a l’activitat.
La inflació pot resultar més elevada del que s’ha estimat si finalment les pressions pel que fa als costos es traslladen dels preus a la producció als preus al consum en més gran mesura del previst, cosa que faria créixer el risc d’efectes indirectes.
Les tensions geopolítiques a l’est d’Europa exacerben clarament els riscos relatius a les perspectives de creixement i d’inflació.
Declaracions dels membres del Col·legi
Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a una Economia al Servei de la Gent, ha declarat: «L’economia de la UE ja ha recuperat tot el terreny que va perdre en el punt àlgid de la crisi, gràcies a l’èxit de les campanyes de vacunació i al suport coordinat a la política econòmica. L’atur està en mínims històrics. Aquestes qüestions suposen grans assoliments. Com que la pandèmia encara no ha acabat, el nostre repte més immediat és de mantenir la recuperació. El creixement substancial de la inflació i dels preus de l’energia, juntament amb els colls d’ampolla que posen la cadena de subministrament i el mercat de treball, estan frenant el creixement. Si mirem endavant, però, preveiem que al llarg de l’any tornarem a recuperar velocitat a mesura que s’atenuïn alguns d’aquests colls d’ampolla. Els fonaments de la UE es mantenen ferms i es reforçaran encara més a mesura que els països vagin posant en marxa els seus plans de recuperació i resiliència.»
Paolo Gentiloni, comissari d’Economia, ha declarat: «Aquest hivern hi ha hagut moltes turbulències que han fet trontollar l’economia europea: la ràpida propagació de l’òmicron, un nou augment de la inflació arran de l’augment dels preus de l’energia i les pertorbacions persistents en la cadena de subministrament. Preveiem que aquestes forces contràries s’aniran dissipant i que el creixement tornarà a agafar velocitat aquesta mateixa primavera. És probable que les pressions sobre els preus continuïn amb força fins a l’estiu i després d’això es preveu que la inflació es redueixi amb la moderació en els preus de l’energia i l’atenuació dels colls d’ampolla del subministrament. No obstant, la incertesa i els riscos són encara elevats.»
Rerefons
Les previsions econòmiques de l’hivern del 2022 són una actualització de les previsions econòmiques de la tardor del 2021, que es van presentar el novembre del 2021, i se centren en l’evolució del PIB i de la inflació en tots els estats membres de la UE.
Aquestes previsions es basen en una sèrie d’hipòtesis tècniques sobre els tipus de canvi, els tipus d’interès i els preus dels productes bàsics fins a la data límit del 27 de gener. Pel que fa a la resta de dades que s’han tingut en compte, incloses les hipòtesis sobre les polítiques públiques, aquestes previsions tenen en compte la informació obtinguda fins a l’1 de febrer inclòs.
Cada any la Comissió Europea publica dues previsions completes —a la primavera i a la tardor— i dues d’intermèdies —a l’hivern i a l’estiu—. Les previsions intermèdies inclouen el PIB i la inflació anuals i trimestrals de l’any en curs i de l’any següent a tots els estats membres, a més dels agregats de la UE i de la zona euro.
Les properes previsions econòmiques de la Comissió Europea seran les de la primavera del 2022, amb previsió de publicar-les el maig del 2022.
Més informació
Document complet: Previsions econòmiques de l’hivern del 2022
Seguiu el vicepresident Dombrovskis a Twitter: @VDombrovskis
Seguiu el comissari Gentiloni a Twitter: @PaoloGentiloni
Seguiu la DG ECFIN a Twitter: @ecfin
Detalls
- Data de publicació
- 10 febrer 2022
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona