Avui celebrem el trentè aniversari del Fons de Cohesió.
En els darrers trenta anys, el Fons de Cohesió ha invertit gairebé 179 000 milions d’euros en la cohesió econòmica, social i territorial de la UE.
El Fons de Cohesió, creat en el Tractat de Maastricht com un complement necessari del mercat únic dins del conjunt d’eines de la política de cohesió, va rebre la missió de donar suport a les inversions en infraestructures de transport i en la protecció del clima i del medi ambient.La millora del subministrament d’aigua i del tractament de residus, l’eficiència energètica, l’energia renovable i les infraestructures viàries i ferroviàries són alguns dels seus objectius principals.
El Fons se centra en els estats membres amb un PNB inferior al 90 % de la mitjana de la UE per tal d’impulsar la convergència entre les economies europees. L’ajuda del Fons de Cohesió, com tot el finançament de la política de cohesió, han contribuït a incrementar la renda nacional dels països beneficiaris. Irlanda i Espanya van ser els primers països que van veure com el seu PNB superava el llindar del 90 % de la mitjana de la UE que dona accés al Fons.
Ponts, metros, aeroports, trens d’alta velocitat i molt més
El Fons de Cohesió ha finançat projectes icònics que han transformat regions i ciutats senceres, a les que ha ajudat a reduir la diferència respecte de la resta de la UE. Per exemple, el 1998 el Fons va finançar la construcció del pont Vasco da Gama a Lisboa, que amb una longitud de 12,3 km és el pont més llarg de la UE. També ha finançat l’embassament d’Alqueva, al riu Guadiana al seu pas pel sud de Portugal, que és una de les reserves d’aigua estratègiques més grans d’Europa.
El Fons també ha tingut un paper determinant en el desenvolupament de la xarxa transeuropea de transport (XTE-T), ja que ha finançat la construcció i millora de 7 800 km de carreteres XTE-T i de 3 650 km de trams ferroviaris XTE-T, a més de molts aqüeductes i túnels. Ha finançat el túnel ferroviari més llarg del sud-est d’Europa, que s’està construint a Bulgària, entre Elin Pelin – Vakarel – Kostenets. També ha donat suport al desdoblament de la via fèrria entre Koer (un dels principals ports de l’Adriàtic, a Eslovènia) i Divača, que augmentarà considerablement la capacitat de càrrega del port i el connectarà amb la xarxa ferroviària austríaca.
A Espanya, el Fons de Cohesió va ajudar a construir la moderna xarxa de tren d’alta velocitat. La línia d’alta velocitat Madrid – Barcelona – frontera francesa, amb una longitud total de 804 quilòmetres, és un dels eixos de comunicació principals entre Espanya i la resta d’Europa.
Gràcies al Fons, la línia ferroviària entre Varsòvia i Gdynia, a Polònia, ha millorat el transport de passatgers en el corredor Bàltic – Adriàtic alhora que la connexió entre les principals ciutats poloneses es fa amb material rodant modern.
El Fons també ha invertit en el transport públic sostenible a les ciutats, per exemple en el metro de Varsòvia, Budapest, Bucarest, Sofia i Praga. A Bratislava, la línia de tramvia de Petrzalka, amb el seu famós pont, es va construir amb l’ajut del Fons de Cohesió.
D’altra banda, el Fons ha ajudat a construir aeroports per connectar més bé els estats membres que s’han adherit a la UE en aquest segle. Els aeroports de Tallinn, Varsòvia, Wroclaw i Rzeszow en són alguns exemples.
Abordar el canvi climàtic i protegir el medi ambient i la salut de la ciutadania
El Fons també ha finançat inversions en infraestructures, com ara la connexió de sis milions de persones a l’aigua de boca neta i de 10,5 milions de persones al tractament d’aigües residuals. A més, ha permès el reciclatge de 4,2 milions de tones de residus urbans.
Un projecte de gran rellevància mediambiental per a una economia verda i sostenible i que millora la qualitat de vida de milers de ciutadans és la planta de tractament de residus d’Alexandroupolis (Grècia), que ha permès una reducció del 60 % dels residus que es recullen a quatre municipis de la prefectura de Rodopi i dos municipis de la prefectura d’Evros.
La Infraestructura de Tractament d’Aigües Residuals del Sud, a Malta, i la gestió de l’aigua per a les aglomeracions més grans de Letònia han millorat el tractament de les aigües residuals i la qualitat de l’aigua de boca per als ciutadans.
En el camp de l’energia neta, el Fons de Cohesió ha finançat la instal·lació de tecnologies que fan servir energies renovables a Lituània i que produeixen electricitat per a gairebé 20 000 llars.
El Fons també ha invertit en la protecció contra incendis forestals per a 8,3 milions de persones, així com en la protecció contra inundacions per a 11,4 milions de persones. Un exemple n’és la construcció d’un sistema de protecció contra inundacions i un pantà per protegir la zona de l’Alt Tisza davant de crescudes del riu Tisza, a Hongria.
Rerefons
L’«instrument financer de cohesió», que és el nom que va rebre inicialment el Fons de Cohesió, es va crear l’1 d’abril de 1993 i va entrar en vigor el 1994 amb l’objectiu de reforçar la cohesió econòmica, social i territorial de la UE i reduir les diferències entre els països de la UE.
Els beneficiaris originals del Fons de Cohesió eren Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya (1944-99); posteriorment, a partir del 2004, Xipre, Txèquia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia Eslovàquia i Eslovènia; Bulgària i Romania (des del 2007); i Croàcia (des del 2013).
El pressupost del Fons de Cohesió va augmentar de manera significativa amb l’ampliació del 2004: 18 000 milions d’euros en el període 1994-1999, 30 600 milions d’euros el 2000-2006, 68 500 milions d’euros el 2007-2013 i 61 400 milions d’euros el 2014-2020.
Per al període de programació 2021-2027 més del 37 % dels 48 030 milions d’euros del Fons es destinarà a contribuir als objectius climàtics. Aquesta proporció inclou 6 900 milions d’euros per al transport urbà net, 3 300 milions d’euros per a l’eficiència energètica i 16 900 milions d’euros per a inversions en les xarxes viària i ferroviària XTE-T.
El Fons de Cohesió actualment beneficia quinze estats membres amb un producte nacional brut (PNB) per càpita inferior al 90 % de la mitjana de la UE en el moment de l’acord del marc financer pluriennal 2021-2027: Bulgària, Txèquia, Estònia, Grècia, Croàcia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia i Eslovènia.
Més informació
Plataforma de dades obertes sobre la política de cohesió
Elisa Ferreira, comissària de Cohesió i Reformes
El Fons de Cohesió ha demostrat ser un esperó per a la convergència, la competitivitat i el desenvolupament sostenible, i també per al mercat interior. És un factor fonamental per igualar les condicions de competència a la Unió i una de les formes més il·lustratives del suport de la UE: ponts icònics, trens i metros eficients i moderns, aeroports i instal·lacions de tractament de residus i d’aigües residuals que s’han finançat amb aquest Fons han millorat la vida de milions d’europeus i han modernitzat països sencers.
IP/23/2025
Detalls
- Data de publicació
- 3 abril 2023
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona