Senyores i senyors,
És un plaer tornar a ser aquí, al Mobile World Congress. Tornar a connectar amb aquesta comunitat de disruptors i innovadors que treballen per transformar la manera en què treballem, interactuem, aprenem, comprem, vivim...
Quan caminem pels passadissos d’aquests pavellons ens sembla que tenim totes les tecnologies del futur a l’abast:
- dispositius i sensors amb què els metges podran monitoritzar els pacients a distància en temps real, cosa que millorarà el tractament de les malalties cròniques;
- solucions avançades de robòtica per automatitzar processos de fabricació que permetran a les empreses operar de manera més eficient i rendible;
- sensors de l’internet de les coses, drons i solucions d’intel·ligència artificial que monitoritzen l’aigua i analitzen els nivells de nutrients del sòl per tal d’aplicar els fertilitzants i productes químics en el moment adequat;
- tecnologies amb sensors sense fils per construir arquitectura a escala urbana que faciliti l’eficiència energètica, el manteniment predictiu i la preservació del patrimoni cultural;
- solucions de comunicació entre vehicle i infraestructura o entre vehicles per prevenir xocs, impulsar l’autonomia dels vehicles i millorar el flux del trànsit en les nostres ciutats congestionades;
- sensors, rastrejadors i eines de visió artificial per al comerç detallista que permeten gestionar l’inventari, millorar les operacions de magatzem i coordinar processos al llarg de la cadena de subministrament.
Tots aquests casos d’ús de la tecnologia tenen una cosa en comú: necessiten infraestructures digitals de latència ultrabaixa, robustes i segures. Infraestructures amb les que puguem executar aplicacions de «missió crítica» que exigeixen el màxim nivell de fiabilitat i capacitat de resposta. Una barreja de transmissió de dades, emmagatzematge i informàtica combinades en un «continu informàtic», gràcies a les tecnologies de la informàtica a la perifèria i d’eixam. Una nova arquitectura en què convergeixen les telecomunicacions, la informàtica en núvol, la informàtica a la perifèria i les infraestructures; en la qual les interconnexions de xarxa esdevenen interfícies de programació d’aplicacions.
Però les xarxes actuals no estan a l’altura. La latència supera els 200 mil·lisegons, que és massa temps per un monitoratge fiable en biomedicina o per prevenir accidents entre vehicles connectats.
Les inversions necessàries per tancar la bretxa que separa les xarxes de telecomunicacions actuals de les futures infraestructures digitals són enormes: només per completar el desplegament del 5G i la fibra caldran més de 200 000 milions d’euros en el pròxims sis anys.
I el nostre marc normatiu, dissenyat fa vint anys en l’era de les xarxes de coure, està obsolet i no s’adequa al món actual, on apareixen nous models de negoci i on la prestació de les xarxes com a servei substituirà els serveis tradicionals.
Per tant, ha arribat l’hora de canviar l’ADN de la nostra infraestructura de connectivitat.
Tot just fa uns dies vaig presentar el llibre blanc de la Comissió Europea que assenta les bases d’una futura llei de xarxes digitals. A partir de totes les seves aportacions —que aprofito per agrair-los— defensem un nou plantejament revolucionari de les xarxes digitals fonamentat en tres pilars que tinc el plaer de presentar-los avui.
- En primer lloc, invertir en recerca i desplegament de la tecnologia amb l’objectiu de fer créixer el nostre lideratge tecnològic.
Europa ja és una potència en recerca i tecnologia. Ara cal que invertim per dominar les transformacions tecnològiques que s’estan donant i fer que la recerca obri nous mercats.
Per això, en consonància amb el plantejament que hem fomentat durant aquesta legislatura en matèria industrial, proposem donar suport a la creació d’un ecosistema europeu d’innovadors al llarg del continu informàtic: la «informàtica col·laborativa connectada» o «xarxa 3C».
L’objectiu general serà garantir que la inversió en el desplegament de les xarxes com a servei no sigui una finalitat en ella mateixa sinó un element facilitador de serveis i aplicacions efectius fets a Europa en sectors com ara la salut, l’energia, l’agricultura i els transports, entre d’altres, que en el futur es podrien fer extensius al gran consum i arreu del món a fi d’abordar els reptes més peremptoris de la nostra societat.
Més concretament, això vol dir donar suport al desplegament d’infraestructures de connectivitat d’extrem a extrem d’alta velocitat i segures per tal de connectar diferents actors i dispositius que participen en un cas d’ús, fent servir tant xarxes terrestres com no terrestres. I dotar aquesta infraestructura de les capacitats informàtiques i d’intel·ligència artificial necessàries per experimentar, provar i desplegar noves aplicacions i solucions d’informàtica a la perifèria.
Un exemple en són el serveis avançats de salut digital, en què podríem dur a terme un projecte pilot que garantís una latència baixa entre tots els actors de la cadena de valor: grans empreses i empreses emergents que operen en el sector digital, des de xips fins a programari i el núvol, d’una banda, i una xarxa de metges i altres professionals sanitaris, serveis d’emergència i proveïdors farmacèutics, de l’altra. Aquesta comunitat podria col·laborar per desenvolupar i provar tecnologies i aplicacions que permetin millorar la gestió remota de la diabetis, el control de la pressió arterial o les consultes mèdiques a distància.
Proposem de treballar com a mínim en tres projectes pilot a gran escala com aquest que he descrit. Més enllà de la salut digital, aquests projectes pilot inicials es podrien centrar en la mobilitat i els municipis intel·ligents: el prototip de les ciutats del futur.
En paral·lel als projectes pilot, una altra eina que podríem fer servir per a la xarxa 3C són els projectes importants d’interès comú europeu (PIICE). Aprofitant els bons resultats del PIICE sobre microelectrònica i el núvol, hauríem d’impulsar un PIICE sobre la infraestructura necessària per al continu informàtic.
Aquest plantejament necessitarà comprometre’s en partenariats al llarg de la cadena de valor i obtenir el nivell de finançament adequat per a l’ambició dels nostres objectius, combinant programes europeus, fons nacionals i finançament privat.
- En segon lloc, crear un autèntic mercat únic digital amb un marc normatiu concebut per al futur que generi unes condicions equitatives.
Els operadors necessiten escala i agilitat per adaptar-se a aquesta revolució tecnològica i amortitzar les enormes inversions que requereix.
El marc normatiu amb què comptem actualment és massa fragmentat. Encara hi ha massa obstacles jurídics per crear un autèntic mercat únic de les telecomunicacions: l’adquisició d’espectre, la consolidació, el rendiment de comptes, la seguretat, etc.
No estem traient tot el suc del nostre mercat únic de 450 milions de clients potencials. Necessitem un autèntic mercat únic digital per facilitar que sorgeixin operadors paneuropeus amb la mateixa escala i oportunitats de negoci que tenen els seus homòlegs en altres parts del món.
I necessitem que realment es donin unes condicions equitatives: Perquè en un espai tecnològic en què convergeixen les telecomunicacions i la infraestructura del núvol, no es justifica de cap manera que no se’ls apliquin les mateixes regles del joc.
I com ho pensem abordar, això?
Estem marcant un calendari clar per a la supressió progressiva de les xarxes de coure d’ara al 2030, moment en què la fibra ha d’arribar a totes les llars europees, de conformitat amb la nostra Dècada Digital: per tal de garantir que la transformació digital es fa en temps oportú i és realment inclusiva.
També hem d’adaptar la nostra normativa al nou entorn de fibra òptica. A partir del que estableixen la Llei de la infraestructura de gigabit i la Recomanació sobre el gigabit, volem reduir la càrrega administrativa de l’excés de regulació i presentar incentius per desplegar les noves tecnologies més ràpidament: es tracta de deixar enrere l’estricta fiscalització prèvia dels mercats per acostar-nos a una eina més flexible, una xarxa de seguretat que permeti actuar en casos concrets si està en risc l’obertura del mercat.
Unes condicions equitatives comporten drets i obligacions similars per a tots els actors i usuaris finals de les xarxes. Això vol dir, en primer lloc, establir el «principi del país d’origen» per als serveis d’infraestructures de telecomunicacions, com ja s’aplica al núvol, per tal de reduir els costos de compliment i els requisits d’inversió per als operadors paneuropeus. Gràcies a aquest principi, els operadors de la xarxa bàsica podran oferir els seus serveis sense diferències arreu del mercat únic, aprofitar les economies d’escala, assolir una dimensió crítica i en última instància atreure més inversions i desplegar les noves tecnologies més ràpidament. I gràcies a aquest principi, finalment crearem un mercat únic digital i una oportunitat de negoci atractiva perquè els operadors duguin a terme la consolidació transfronterera.
També vol dir treure ferro a la qüestió del nombre òptim d’operadors perquè: no, en aquest àmbit no hi ha un número màgic. Tenint en compte la convergència de diferents tecnologies i serveis cap al continu informàtic, no podem aplicar una visió restrictiva als mercats i els seus jugadors.
Finalment, hem de donar una dimensió autènticament europea a les polítiques sobre l’espectre i fer pressió perquè les subhastes siguin més oportunes i més assequibles. Perquè en la cursa tecnològica cap al 6G no ens podem permetre més retards en el procés de concessió de llicències d’espectre ni les enormes diferències entre estats membres quant als calendaris de subhastes i de desplegament d’infraestructures: no ens podem permetre que es repeteixi el que ha passat amb les subhastes del 5G, un procés que vuit anys després encara no està completat.
Ha arribat l’hora d’europeïtzar l’assignació de llicències d’ús de l’espectre, almenys per als satèl·lits. Això no va de recaptar diners a nivell de la UE en les subhastes d’espectre, que en cap cas no s’han de fer servir com a instrument recaptatori per omplir les arques públiques. Es tracta d’assegurar-nos que tots els europeus poden gaudir de les tecnologies més avançades oportunament. Per això proposem, com a mecanisme alternatiu, que les subhastes d’espectre —que es continuaran fent a nivell nacional— es dissenyin no per premiar l’operador que presenti l’oferta més alta sinó aquell que es comprometi a invertir més i més aviat en el desplegament de la xarxa.
Els ciutadans i les empreses europeus han de ser sempre la prioritat dels nostres objectius. Però cal que equilibrem la importància que concedim a l’usuari final amb les necessitats d’una economia competitiva i moderna.
- En tercer lloc, protegir la nostra infraestructura de xarxa digital perquè sigui resilient i segura.
En el context geopolític actual, hem de reforçar la seguretat econòmica de la UE en matèria de tecnologies de la comunicació i abordar la seguretat física i la ciberseguretat de la nostra infraestructura, així com de les dades que s’hi transmeten.
Els potents ordinadors quàntics amb què preveiem comptar en el futur també plantegen riscos per a la seguretat de les nostres xarxes digitals de comunicació i les nostres infraestructures crítiques. Si bé aquests ordinadors quàntics encara no són capaços de desxifrar els nostres mètodes d’encriptació actuals, podem pensar que aviat en seran.
Per tal de protegir les aplicacions crítiques dels riscos de possibles atacs, cal que desenvolupem estratègies que ens permetin assolir una infraestructura digital a prova de la informàtica quàntica. El primer pas en aquesta direcció és desenvolupar estàndards europeus d’encriptació post-quàntica i desplegar-los arreu d’Europa. Aviat presentarem una recomanació a aquest efecte.
Alhora, els cables submarins també són infraestructures crítiques que transporten més del 99 % del trànsit de dades intercontinental, i són fonamentals per als fluxos de dades intraeuropeus. Qualsevol incident que en pertorbi el funcionament, ja sigui arran d’un desastre natural o per un acte de sabotatge i espionatge, pot afectar interessos de seguretat vitals i soscavar la resiliència de la nostra economia.
Donada la urgència de reforçar la seguretat dels cables submarins, la setmana passada vam adoptar una recomanació per als estats membres a fi d’inventariar de manera coordinada els nostres recursos en matèria de cables i crear un repertori de mesures sobre la seguretat dels cables que estableixi mesures atenuants concretes per reduir els riscos, les vulnerabilitats i les dependències, en particular per als proveïdors de risc. És un instrument inspirat en la caixa d’eines per al 5G.
Algunes d’aquestes mesures atenuants consisteixen a desenvolupar una llista de projectes d’interès europeu en l’àmbit dels cables, omplir els buits estratègics i establir noves connexions que augmentin la resiliència i minimitzin el risc. Aquests projectes s’hauran de dur a terme amb rapidesa i gaudir de finançament públic prioritari, no només per a les despeses de capital sinó també per a les despeses operatives. Però també calen procediments ràpids de concessió de permisos.
Conclusions
Senyores i senyors,
Ens trobem en plena cursa tecnològica mundial. En aquest esprint de resiliència i competitivitat, Europa no pot quedar enrere, i no hi quedarà.
Des de l’inici del mandat actual de la Comissió hem fomentat la innovació i el lideratge tecnològic en la intel·ligència artificial, les dades, el núvol, la informàtica quàntica i el metavers. Ha arribat l’hora d’invertir en xarxes digitals d’última tecnologia.
Amb visió, determinació i cooperació, estic convençut que tindrem la llei de xarxes digitals a l’abast. Pel bé de tothom.
Els operadors de telecomunicacions tindran l’escala i el marc necessaris per invertir a nivell paneuropeu.
Els proveïdors de serveis digitals que vulguin formar part de la solució ara tindran noves oportunitats de proporcionar serveis capdavanters als seus clients.
Els estats membres que siguin capaços de tenir una visió de conjunt que vagi més enllà de preservar les prerrogatives tradicionals, com ho és l’assignació d’espectre, gaudiran de creixement, innovació, seguretat i creació d’ocupació.
I les indústries connectades que s’adaptin al canvi i donin suport a les inversions amb la seva demanda podran disposar de nous mercats, més productivitat i un funcionament operatiu més eficient.
Tinc el convenciment que puc comptar amb vostès.
Moltes gràcies.
Detalls
- Data de publicació
- 26 febrer 2024
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona