Avui la Comissió ha proposat de modificar el Reglament Eurojust per donar a aquesta agència la possibilitat jurídica de recopilar, preservar i intercanviar proves sobre crims de guerra. El conflicte actual dificulta que les proves es puguin custodiar i preservar de manera segura a Ucraïna. Per tal que la rendició de comptes pels delictes comesos a Ucraïna sigui efectiva, és fonamental garantir l’emmagatzematge de les proves fora d’Ucraïna així com donar suport a les investigacions i enjudiciaments que duen a terme diverses autoritats judicials europees i internacionals. Des del mes de març, Eurojust ha estat ajudant un equip conjunt d’investigació de la UE que estudia els possibles crims de guerra perpetrats a Ucraïna. Per bé que Eurojust compta amb experiència pràctica en matèria de crims internacionals, el reglament vigent no havia previst una situació d’aquesta envergadura ni delictes d’aquesta magnitud, cosa que fa necessari actualitzar la base jurídica d’Eurojust.
La vicepresidenta de Valors i Transparència, Věra Jourová, ha declarat: «La lluita d’Ucraïna és la nostra lluita. Hem de treballar plegats per assegurar-nos que els criminals de guerra responen davant de la justícia. Cal que reforcem Eurojust per garantir que disposa de les eines necessàries per enfrontar-se a la magnitud de les atrocitats esdevingudes a Ucraïna. Europa està decidida i farem el que puguem per ajudar.»
El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha declarat: «Des que va començar la invasió russa, el món ha estat testimoni d’atrocitats comeses a Butxa, Kramatorsk i altres ciutats ucraïneses. Els responsables dels crims de guerra a Ucraïna n’han de retre comptes. Amb aquest objectiu hem de vetllar perquè les proves es preservin, s’analitzin i s’intercanviïn amb les autoritats nacionals i internacionals, inclòs el Tribunal Penal Internacional, de manera segura. Avui proposem de facultar Eurojust per exercir aquestes funcions. No es tolerarà la impunitat.»
Un mandat reforçat per a Eurojust
Les autoritats nacionals ja estan recopilant proves de possibles delictes que es cometen a Ucraïna. A causa de les hostilitats, no és segur preservar les proves a Ucraïna. Així, doncs, cal establir un magatzem central d’informació de seguretat en què es puguin preservar les proves recollides per les agències i els organismes de la Unió així com per autoritats nacionals i internacionals o per tercers, com ara organitzacions de la societat civil. Si bé el Reglament Eurojust preveu que Eurojust doni suport a les accions dels estats membres per investigar i enjudiciar els delictes greus, inclosos els principals delictes internacionals, no preveu que Eurojust preservi aquestes proves a més llarg termini, ni que les analitzi i intercanviï quan escaigui, ni tampoc que cooperi directament amb autoritats judicials internacionals com ara el Tribunal Penal Internacional.
Per tal que Eurojust pugui dur a terme la seva tasca en relació amb aquests delictes, la Comissió proposa de modificar el Reglament Eurojust. Un cop l’hagin adoptat els colegisladors, la proposta permetrà a Eurojust:
- recopilar, analitzar i preservar proves relatives als principals delictes internacionals;
- tractar dades, com ara vídeos, gravacions sonores i imatges satel·litals, i compartir aquesta mena de proves amb les autoritats nacionals i internacionals pertinents, inclòs el Tribunal Penal Internacional. La tramesa d’aquestes proves només es faria quan fos adequat i respectant plenament les normes de la UE en matèria de protecció de dades.
Eurojust també es coordinarà i cooperarà amb Europol de conformitat amb els seus mandats respectius.
Properes etapes
El Parlament Europeu i el Consell negociaran i adoptaran la proposta de la Comissió.
Rerefons
Després de les atrocitats de Butxa (Ucraïna), la presidenta Von der Leyen va parlar amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski i van acordar que vetllarien perquè s’establís una cooperació estreta. La presidenta Von der Leyen va encarregar al comissari de Justícia, Didier Reynders, de fer el seguiment de la feina de la UE en la investigació dels crims de guerra i els delictes de lesa humanitat comesos a Ucraïna i d’ajudar en la tasca de coordinació.
Des d’aleshores, el comissari Reynders ha parlat amb la fiscal general i el ministre de justícia d’Ucraïna, així com amb el president d’Eurojust, per avaluar les necessitats sobre el terreny i determinar l’ajuda que fa falta.
El 12 d’abril el comissari Reynders va enviar una carta als ministres de justícia de la UE en què demanava augmentar la coordinació a nivell polític en aquesta qüestió. Després de la posada en marxa del grup de treball «Immobilització i decomís», la recollida de proves i el suport en les investigacions és un altre àmbit en què l’acció de la Comissió i dels estats membres pot ser significativa. El comissari va demanar l’ajuda dels ministres amb una llista de peticions que havia enviat la fiscal general d’Ucraïna en què hi ha, per exemple, demandes com ara l’aportació d’investigadors per documentar crims de guerra; d’experts amb coneixements forenses; d’equips per emmagatzemar les proves de manera segura; línies segures de comunicació; o formació pràctica per als investigadors.
La Comissió també aporta ajuda financera, ja sigui amb finançament per a equipament, experts o mitjançant la feina de la Xarxa Europea de Cooperació contra el Genocidi, que ha començat a formar les autoritats judicials en la preparació dels casos sobre crims de guerra. Així mateix, la UE posarà en marxa un projecte específic per valor de 7,5 milions d’euros per contribuir a les investigacions de manera que es garanteixi una àmplia recopilació de dades sobre persones desaparegudes.
L’alt representant i vicepresident Josep Borrell també ha anunciat que la Missió assessora de la Unió Europea (EUAM) que ja es trobava a Ucraïna abans de la guerra ara tindrà l’encàrrec de cooperar amb la fiscal general ucraïnesa perquè es duguin a terme la investigació i la recollida de proves sobre el terreny.
La Fiscalia General d’Ucraïna, onze estats membres de la UE i la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional han obert investigacions per crims de guerra i delictes de lesa humanitat comesos a Ucraïna. La fiscalia ucraïnesa ha creat una pàgina web específica en què demana als ciutadans que registrin i documentin aquests crims. El nombre d’incidents de crims de guerra i delictes de lesa humanitat registrats a Ucraïna és de més de 6 000, i s’ha identificat un gran nombre de sospitosos (polítics, membres de les forces armades, etc.). Fa poc es va crear un equip conjunt d’investigació (ECI) de la UE amb Ucraïna, amb el suport d’Eurojust. S’estan duent a terme converses entre Eurojust i el Tribunal Penal Internacional per tal d’acordar les modalitats de cooperació amb aquest tribunal. Altres estats membres han anunciat que estan estudiant unir-se a l’equip conjunt d’investigació. La Xarxa Europea de Cooperació contra el Genocidi, allotjada a Eurojust, ha posat en marxa sessions de formació per a autoritats judicials dels estats membres i d’Ucraïna a fi de reforçar la preparació de casos de delictes internacionals principals.
Eurojust, juntament amb la Xarxa Europea de Cooperació contra el Genocidi, disposa dels coneixements especialitzats necessaris per preservar i tractar les proves relatives a crims de guerra i altres delictes internacionals principals. Té experiència operacional en enjudiciar amb èxit crims de guerra i delictes de lesa humanitat mitjançant el suport a ECI creats recentment entre diversos estats membres que han comportat condemnes relacionades amb delictes internacionals comesos a Síria i l’Iraq. No obstant això, el marc jurídic actual d’Eurojust no permet que aquesta agència recopili, preservi, analitzi i intercanviï proves relacionades amb els principals delictes internacionals ni que cooperi directament en aquest àmbit amb el Tribunal Penal Internacional. En aquest context, Eurojust també cooperarà amb Europol de conformitat amb els seus mandats respectius.
Més informació
Proposta de modificació del Reglament Eurojust
Eurojust i la guerra d’Ucraïna
Comunicat de premsa (17 de març de 2022): «Execució de les sancions contra els oligarques russos i bielorussos que figuren a la llista: el grup de treball de la Comissió “Immobilització i decomís” intensifica la col·laboració amb els socis internacionals»
Comunicat de premsa (8 d’abril de 2022): «Grup de treball “Immobilització i decomís”: gairebé 30 000 milions d’euros d’actius d’oligarques i entitats russos i bielorussos congelats per la UE fins ara»
Sancions contra Rússia aplicades per la UE en resposta a la invasió d’Ucraïna
Detalls
- Data de publicació
- 25 abril 2022
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona