Vivim en els temps més transcendentals i perillosos que hem conegut. No cal que els descrigui la gravetat de les amenaces a què ens enfrontem. Ni les devastadores conseqüències que hauríem de suportar si aquestes amenaces s’arribessin a materialitzar. Perquè la qüestió ja no és si la seguretat d’Europa es troba davant d’una amenaça gaire real. Ni si Europa hauria d’assumir més part de responsabilitat pel que fa a la seva pròpia seguretat. La veritat és que ja fa temps que sabem les respostes a aquestes preguntes. La veritable pregunta que tenim davant és si Europa està disposada a actuar amb la determinació que dicta la situació. I si Europa està preparada i és capaç d’actuar amb la rapidesa i ambició necessàries. A les diverses reunions de les últimes setmanes, l’última de les quals va tenir lloc fa dos dies a Londres, la resposta de les capitals europees ha estat tan rotunda com inequívoca. Ens trobem en una època de rearmament. I Europa està disposada a augmentar enormement la despesa en defensa, tant per respondre a la necessitat urgent d’actuar i donar suport a Ucraïna a curt termini com per abordar la necessitat a llarg termini d’assumir molta més responsabilitat en la nostra pròpia seguretat europea.
És per això que avui, en vigílies del Consell Europeu de dijous, he escrit una carta als dirigents polítics. És per això que ens hem reunit avui aquí. I en aquesta carta als líders he esbossat el Pla ReArm Europe. Aquest conjunt de propostes se centra en com fer servir totes les palanques financeres de què disposem per ajudar els estats membres a augmentar ràpidament i significativament la despesa en capacitats de defensa, amb caràcter d’urgència ara però també al llarg d’aquesta dècada. El pla consta de cinc parts.
La primera part d’aquest pla ReArm Europe és fomentar l’ús de fons públics en defensa a nivell nacional. Els estats membres estan disposats a invertir més en la pròpia seguretat si disposen del marge pressupostari, i hem de facilitar que puguin fer-ho. Per aquest motiu aviat proposarem activar la clàusula nacional de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement, que permetrà als estats membres d’augmentar la despesa de defensa de manera significativa sense activar el procediment de dèficit excessiu. Per exemple: si els estats membres augmentessin la despesa en defensa un 1,5 % del PIB de mitjana, es podria generar un marge pressupostari de vora 650 000 milions d’euros durant un període de quatre anys.
La segona proposta serà un nou instrument que proporcionarà 150 000 milions d’euros en préstecs als estats membres per a inversions en defensa. En poques paraules, es tracta de gastar més bé i gastar plegats. Estem parlant d’àmbits de capacitat paneuropeus —per exemple: defensa aèria i antimíssils, sistemes d’artilleria, míssils i drons armats i sistemes antidrons— però també per abordar altres necessitats, des de la ciberseguretat fins a la mobilitat militar. Ajudarà els estats membres a posar en comú la demanda i fer compres conjuntes. Per descomptat, amb aquest material els estats membres podran augmentar en gran mesura la seva ajuda a Ucraïna. Per tant, material militar immediat per a Ucraïna. Aquest plantejament de compra conjunta també reduirà els costos, disminuirà la fragmentació, augmentarà la interoperabilitat i reforçarà la nostra base industrial de defensa. I, com acabo d’esmentar, pot beneficiar Ucraïna. Ara és l’hora d’Europa, i hem d’estar a l’altura.
El tercer punt és fer servir la força del pressupost de la UE. En aquest àmbit tenim molt de marge d’actuació a curt termini per destinar més fons a inversions relacionades amb la defensa. Així, doncs, puc anunciar que proposarem possibilitats i incentius addicionals perquè els estats membres puguin decidir si volen utilitzar els programes de la política de cohesió per augmentar la despesa en defensa.
Els dos últims àmbits d’actuació pretenen mobilitzar capital privat mitjançant l’acceleració de la Unió d’Estalvis i Inversions i a través del Banc Europeu d’Inversions.
Per concloure: Europa està disposada a assumir les seves responsabilitats. ReArm Europe podria mobilitzar prop de 800 000 milions d’euros per una Europa segura i resilient. Continuarem col·laborant estretament amb els nostres socis de l’OTAN. És l’hora d’Europa. I estem a punt per anar a més.
STATEMENT/25/673
Detalls
- Data de publicació
- 4 març 2025
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona