Avui la Comissió ofereix orientacions sobre polítiques públiques als estats membres en el marc del paquet de primavera del Semestre Europeu 2024 per tal de forjar una economia forta i preparada per al futur que garanteixi la competitivitat, la resiliència i la prosperitat a llarg termini per a tothom, alhora que es mantenen unes finances públiques sanejades, davant d’un entorn geopolític canviant.
La UE està decidida a prendre més mesures per reforçar la seva competitivitat, prosperitat i lideratge a llarg termini en l’escena internacional i per millorar la seva autonomia estratègica oberta. Per bé que la Unió Europea i els seus estats membres poden comptar amb actius importants, la UE continuarà treballant en els reptes estructurals que n’obstaculitzen la competitivitat i vetllarà per assolir més creixement de la productivitat i més inversions i per resoldre l’escassetat de mà d’obra i de competències.
Això exigeix un plantejament integrat que abasti tots els àmbits de les polítiques públiques: l’estabilitat macroeconòmica, la promoció de la sostenibilitat mediambiental, la productivitat i l’equitat. El Semestre Europeu proporciona aquesta coordinació de les polítiques, que també abasta l’execució de NextGenerationEU, amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) com a element central, i dels programes de la política de cohesió. El cicle del Semestre Europeu també proporciona informació actualitzada sobre l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible i defineix les prioritats d’inversió per a la pròxima revisió intermèdia de la política de cohesió.
Resiliència davant dels reptes
El Semestre Europeu ha tingut un paper crucial a l’hora de fomentar respostes de política econòmica fortes i coordinades en els últims cinc anys, en què la UE ha fet front a una sèrie de reptes extraordinaris. La Unió ha demostrat una enorme resiliència econòmica i social davant de pertorbacions greus com ara la pandèmia de covid-19, la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna i l’augment del preu de l’energia i l’elevada inflació que ha comportat. De cara al futur, les previsions econòmiques de la primavera del 2024 pronostiquen un creixement del PIB el 2024 de l’1,0 % a la UE i del 0,8 % a la zona euro, gràcies a un mercat de treball fort i al dinamisme del consum privat. El 2025 es preveu que el creixement s’acceleri encara més fins a situar-se en l’1,6 % a la UE i l’1,4 % a la zona euro. Pel que fa a la inflació, la predicció és que es redueixi del 6,4 % el 2023 al 2,2 % del 2025.
Recomanacions específiques per a cada estat membre
Els informes per país de 2024 analitzen l’evolució econòmica, social i de l’ocupació en cada estat membre i fan balanç de l’execució dels plans de recuperació i resiliència (PRR) i dels programes de la política de cohesió. Els informes també assenyalen els reptes principals, amb especial èmfasi en la competitivitat, i les reformes i inversions prioritàries. A partir d’aquesta anàlisi, la Comissió proposa recomanacions específiques per a cada país per donar orientacions als estats membres sobre la manera d’encarar els reptes principals que no s’aborden en els PRR dels estats membres o que només s’hi tracten parcialment.
Les recomanacions específiques per a cada país es divideixen en:
- una recomanació sobre política fiscal, incloses les reformes estructurals fiscals, si s’escau;
- una recomanació de continuar o accelerar l’execució del pla nacional de recuperació i resiliència i els programes de la política de cohesió; i
- quan s’escaigui, recomanacions relatives a reptes estructurals destacats i/o emergents, amb èmfasi en la millora de la competitivitat.
L’execució efectiva de NextGenerationEU i la política de cohesió són un impuls crucial per a la competitivitat de l’economia de la UE
Tal com il·lustren els informes per país d’enguany, NextGenerationEU i altres programes de finançament de la Unió Europea han ajudat a la recuperació de la UE i a avançar cap a un futur més verd, més digital, més just i més resilient gràcies a la creació d’ocupació, la millora de la competitivitat, l’estabilitat macroeconòmica i la cohesió social i territorial.
Fins ara, la Comissió ha desemborsat més de 240 000 milions d’euros als estats membres en concepte de subvencions i préstecs de l’MRR perquè duguin a terme reformes i inversions clau. També s’han desemborsat més de 252 000 milions d’euros dels fons de la política de cohesió des de l’inici de la pandèmia de covid-19.
La majoria d’estats membres continuen avançant a bon ritme en l’execució del seu PRR i dels programes de la política de cohesió. Alguns estats membres, però, han d’actuar amb urgència davant dels endarreriments i de reptes estructurals per tal que les inversions i reformes que figuren en el seu PRR es puguin dur a terme oportunament. Aquest cicle del Semestre també ofereix orientacions als estats membres de cara a la pròxima revisió intermèdia dels programes de la política de cohesió.
Orientacions en polítiques públiques per millorar la competitivitat
El paquet de primavera demana a alguns estats membres que prenguin mesures estratègiques per fomentar la competitivitat i incrementar la productivitat. Amb aquest objectiu, en les recomanacions específiques per a cada país es convida els estats membres a:
- garantir un entorn empresarial que afavoreixi la competitivitat, aprofitant de ple les oportunitats que genera el mercat únic, especialment per a les pimes.
- millorar els resultats educatius i donar suport al desenvolupament de competències, amb educació i formació de qualitat a partir de currículums actualitzats, ja que per garantir la prosperitat de la UE és fonamental resoldre l’escassetat de mà d’obra i de competències.
- facilitar l’accés al finançament millorant l’assignació de l’estalvi i del finançament de capital i facilitant el finançament en el mercat de capitals i mitjançant formes alternatives, especialment per a les pimes.
- dur a terme reformes ambicioses a fi de construir ecosistemes integrats de recerca i innovació que se centrin en la col·laboració ciència-empresa i la transferència de coneixement; i
- accelerar la transició verda i digital augmentant l’autonomia, resiliència i competitivitat de la indústria amb zero emissions netes de la UE, resolent l’escassetat de mà d’obra i de competències, impulsant la inversió pública en infraestructures i competències digitals i eliminant les traves normatives a la digitalització.
Reforçar la sostenibilitat de les finances públiques
La pandèmia de covid-19, l’augment del preu de l’energia i les mesures públiques necessàries per respondre-hi han contribuït a un increment substancial del deute públic a diversos estats membres en els últims anys. Les polítiques fiscals han de situar el deute en una trajectòria descendent o bé mantenir-lo en nivells moderats, sense que això posi en risc la inversió.
El nou marc de governança econòmica fa del 2024 un any de transició pel que fa a la coordinació en política fiscal a la UE. Les orientacions i decisions en matèria de política fiscal en virtut del nou marc que conté el paquet de primavera pretenen reforçar la sostenibilitat del deute dels estats membres i fomentar un creixement sostenible i inclusiu a tots els estats membres.
Amb les noves normes, els estats membres prepararan plans a mitjà termini que defineixin la seva trajectòria de despesa pública i les reformes i inversions prioritàries. Les recomanacions del paquet de primavera proporcionen un bon punt de partida per als compromisos de reforma i inversió que els estats membres han d’establir en aquests plans.
Les recomanacions específiques per a cada país indiquen que els estats membres han d’aplicar polítiques fiscal prudents, per a la qual cosa cal que el creixement de la despesa neta el 2025 i els exercicis posteriors sigui adequat als requisits d’ajust pressupostari del nou marc de governança.
En concret, això vol dir que els estats membres amb un deute públic de més del 60 % del PIB o un dèficit de més del 3 % del PIB han de vetllar perquè el creixement de la despesa neta es limiti a un nivell que permeti que la ràtio deute/PIB iniciï una trajectòria descendent a mitjà termini, i alhora reduir el dèficit públic a menys del 3 % del PIB i mantenir-lo per sota d’aquest nivell de referència a mitjà termini.
Vigilància pressupostària
La Comissió també ha elaborat un Informe en virtut de l’article 126.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) en relació amb dotze estats membres per avaluar-ne la conformitat amb el criteri del dèficit del Tractat: Bèlgica, Txèquia, Estònia, Espanya, França, Itàlia, Hongria, Malta, Polònia, Eslovènia, Eslovàquia i Finlàndia. En aquesta avaluació la Comissió té en compte factors pertinents adduïts pels estats membres amb una ràtio deute/PIB inferior al 60 % del PIB o un dèficit que es considera «proper» al nivell de referència del 3 % i temporal.
Atesa l’avaluació que es fa a l’informe, està justificada la incoació d’un procediment de dèficit excessiu per raó del dèficit a set estats membres: Bèlgica, França, Itàlia, Hongria, Malta, Polònia i Eslovàquia.
L’Informe en virtut de l’article 126.3 és només el primer pas per a l’inici del procediment de dèficit excessiu. A la llum d’aquesta avaluació, i després d’haver escoltat el dictamen del Comitè Econòmic i Financer, la Comissió té la intenció de proposar al Consell la incoació de sengles procediments de dèficit excessiu per raó del dèficit a aquests estats membres el juliol de 2024. En el marc del paquet de tardor del Semestre Europeu, a fi de garantir la coherència amb la trajectòria d’ajust dels plans a mitjà termini, la Comissió proposarà al Consell un conjunt de recomanacions per posar fi a la situació de dèficit excessiu.
El 2020 el Consell va decidir que Romania presentava un dèficit excessiu, a partir de dades del 2019. Segons l’avaluació de la Comissió, Romania no ha pres mesures adequades per corregir aquesta situació i resoldre el dèficit excessiu.
Avaluar els desequilibris macroeconòmics
La Comissió ha estudiat l’existència de desequilibris macroeconòmics en els dotze estats membres triats per a una revisió exhaustiva a l’Informe sobre el Mecanisme d’Alerta de 2024. En línies generals, després del daltabaix de les relacions comercials del 2022, en la majoria d’estats membres s’han moderat els desequilibris macroeconòmics.
França, Espanya i Portugal ja no presenten desequilibris, atès que les vulnerabilitats s’han reduït de forma generalitzada. Els riscos en matèria de sostenibilitat de les finances públiques es vigilaran mitjançant les normes pressupostàries reformades.
Pel que fa a Grècia i Itàlia, ara es considera que presenten desequilibris, després d’haver presentat desequilibris excessius fins l’any passat, ja que les vulnerabilitats s’han reduït però continuen generant preocupació. Els riscos en matèria de sostenibilitat de les finances públiques es vigilaran mitjançant les normes pressupostàries reformades.
Es considera que Eslovàquia presenta desequilibris. Les vulnerabilitats relacionades amb la competitivitat de costos, la balança exterior, el mercat de l’habitatge i el deute de les llars no s’han esvaït, i no s’han concretat mesures de polítiques públiques.
Pel que fa a Romania, es considera que presenta desequilibris excessius després d’haver presentat desequilibris fins l’any passat, ja que es mantenen les vulnerabilitats derivades dels comptes exteriors, vinculades fonamentalment a un dèficit públic elevat i creixent, alhora que han augmentat les pressions sobre els costos i els preus i no s’ha actuat amb determinació des de les polítiques públiques.
Alemanya, Xipre, Hongria, Països Baixos i Suècia continuen presentant desequilibris.
Informe de supervisió posterior al programa
L’informe de supervisió posterior al programa analitza la situació econòmica, fiscal i financera dels estats membres que han estat beneficiaris de programes d’ajuda financera, amb èmfasi en la seva capacitat de reemborsament. Els informes de supervisió posterior al programa d’Irlanda, Grècia, Espanya, Xipre i Portugal assenyalen que tots cinc estats membres conserven la capacitat d’assumir el pagament del deute respectiu.
Analitzar els reptes de convergència social
En aquest cicle del Semestre, la Comissió ha dut a terme per primera vegada una anàlisi en dues fases dels reptes en matèria social, d’ocupació i de competències a cada estat membre, a partir del quadre revisat d’indicadors socials i dels principis d’un marc de convergència social. La primera fase de l’anàlisi està inclosa en l’Informe conjunt sobre l’ocupació de 2024, mentre que els serveis de la Comissió van publicar el maig de 2024 una segona fase de l’anàlisi, més detallada, de set estats membres (Bulgària, Estònia, Espanya, Itàlia, Lituània, Hongria i Romania).
Orientacions en matèria d’ocupació
La Comissió proposa orientacions per a les polítiques d’ocupació dels estats membres el 2024. Aquestes orientacions marquen prioritats comunes per a les polítiques socials i d’ocupació nacionals a fi que siguin més equitatives i més inclusives.
S’han actualitzat les orientacions de 2023 per abastar mesures relatives a l’escassetat de mà d’obra i de competències i millorar les competències bàsiques i digitals. També s’hi inclouen les noves tecnologies, la intel·ligència artificial i la gestió algorítmica i la seva repercussió en el món del treball. A més, les orientacions fan referència a iniciatives estratègiques recents en àmbits especialment pertinents com ara el treball en plataformes, l’economia social i l’habitatge assequible.
Finalment, la Comissió destaca la importància de fer seguiment dels avenços per assolir els objectius principals de tota la UE per al 2030 i dels objectius nacionals que hi contribueixen en els àmbits de l’ocupació, les competències i la reducció de la pobresa.
Propers passos
La Comissió insta l’Eurogrup i el Consell a debatre el paquet i aprovar les orientacions que presentem avui. La Comissió desitja iniciar un diàleg constructiu amb el Parlament Europeu sobre el contingut d’aquest paquet i sobre cadascuna de les properes etapes del cicle del Semestre Europeu.
Més informació
Preguntes i respostes sobre el paquet de primavera del Semestre Europeu de 2024
Paquet de primavera del Semestre Europeu de 2024
Previsions econòmiques de la primavera del 2024
Preguntes i respostes: Un nou marc de governança econòmica adequat per al futur
Desenvolupament sostenible a la Unió Europea, edició de 2024
Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a Una Economia al Servei de la Gent
L’economia de la UE s’ha mantingut estable davant d’un seguit de grans pertorbacions i està millorant de manera contínua. Tot i això, hi ha reptes estructurals que venen de lluny i que frenen la competitivitat de la UE. El Semestre d’avui ofereix orientacions per impulsar la nostra resiliència econòmica general, reforçar la sostenibilitat de les finances públiques i millorar la convergència social a tots els estats membres. Parem especial atenció a la ràpida implementació de reformes i inversions clau que figuren en els plans nacionals de recuperació. Arran del nou marc de governança econòmica de la UE, preveiem rebre plans nacionals estructurals en matèria fiscal per part dels estats membres que redueixin el deute i el dèficit i reflecteixin les recomanacions d’avui. El Semestre continua essent essencial per coordinar i orientar eficaçment la UE en temps d’incertesa.
Paolo Gentiloni, comissari d’Economia
El paquet de primavera d’enguany arriba en un moment de recuperació econòmica gradual, però també de grans tensions geopolítiques i reptes econòmics i socials complexos. Després de gairebé quatre anys d’aplicació de la clàusula general de salvaguarda, les nostres polítiques econòmiques i fiscals entren en un nou cicle. Això no vol dir que recuperem la normalitat, perquè no vivim pas en temps normals; i per descomptat no recuperem l’austeritat, perquè això suposaria un greu error. Avui ens centrem en tres eixos: reforçar la competitivitat, intensificar l’execució dels plans nacionals de recuperació i resiliència, i començar l’aplicació de la nostra nova governança econòmica. Les orientacions estratègiques d’avui reflecteixen tant la necessitat de prudència fiscal com les enormes necessitats d’inversió a què ens enfrontem. Estic convençut que ens ajudaran a assolir resultats en els nostres objectius comuns.
Nicolas Schmit, comissari d’Ocupació i Drets Socials
En els últims cinc anys, la Comissió ha proporcionat eines, assistència i finançament per ajudar els estats membres a crear economies resilients i inclusives mitjançant el Pla d’Acció del Pilar Europeu dels Drets Socials. Per tal que els estats membres puguin assolir els objectius principals de la UE per al 2030 en matèria d’ocupació, competències i reducció de la pobresa, però, cal fer més. El paquet de primavera és particularment important atès que influirà en les polítiques fiscals, econòmiques, socials i d’ocupació dels estats membres en el nou marc de governança econòmica. La dimensió social continua tenint un lloc central en el Semestre Europeu, està integrada en els informes per país i en les recomanacions específiques per a cada país amb l’objectiu d’assolir unes transicions verda i digital justes i inclusives i una competitivitat sostenible. En aquest context, les reformes i inversions de promoció del creixement han de fomentar la convergència social a l’alça. Com a primer pas, les orientacions en matèria d’ocupació que proposem avui suggereixen uns àmbits clau en què centrar-se en els propers mesos. Continua havent-hi una gran escassetat de mà d’obra que s’ha d’abordar amb rapidesa mitjançant més oferta de formació, salaris adequats i condicions laborals atractives.
Detalls
- Data de publicació
- 19 juny 2024
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona