La Comissió ha publicat avui el seu cinquè informe anual sobre l’estat de dret, que analitza de manera sistemàtica i objectiva l’evolució en matèria de l’estat de dret a tots els estats membres en igualtat de condicions. En comparació amb el primer Informe sobre l’estat de dret, adoptat el 2020, els estats membres i la UE en conjunt estan molt més ben preparats per detectar, prevenir i abordar nous reptes. Això coadjuva a la resiliència de les democràcies europees i a la confiança mútua en la UE. També contribueix al bon funcionament del mercat únic i beneficia l’entorn empresarial, que impulsa la competitivitat i el creixement sostenible.
D’ençà que es va publicar per primera vegada el 2020, l’informe ha esdevingut un autèntic motor de reformes positives: dues terceres parts (68 %) de les recomanacions formulades el 2023 s’han aplicat, ja sigui de manera total o parcial. No obstant això, alguns estats membres encara presenten deficiències sistemàtiques, una situació que s’ha continuat deteriorant. Aquestes deficiències s’aborden en les recomanacions de la present edició de l’informe. L’informe, però, no conté recomanacions per als països candidats, ja que les recomanacions per a aquests països es formulen exclusivament en el context del paquet d’ampliació anual.
L’informe d’enguany conté, per primera vegada, quatre capítols de país sobre l’evolució a Albània, Montenegro, Macedònia del Nord i Sèrbia. La inclusió en l’Informe sobre l’estat de dret d’aquests països candidats, els que estan més avançats en el procés, els ajudarà en la seva labor de reforma i ajudarà les autoritats respectives a continuar avançant en el procés d’adhesió i a preparar-se per continuar la feina en matèria de l’estat de dret com a futurs estats membres.
Més de 7 de cada 10 ciutadans de la UE consideren que la UE té un paper important a l’hora d’ajudar a defensar l’estat de dret en el seu país, segons un Eurobaròmetre especial publicat avui. Gairebé 9 de cada 10 ciutadans pensen que és important que tots els estats membres de la UE respectin els valors fonamentals de la UE, una opinió que es manté estable des del 2019. D’altra banda, la percepció d’estar informats sobre els valors fonamentals de la UE ha millorat de manera significativa en molts països: globalment, el 51 % dels ciutadans se senten ben informats sobre els valors fonamentals de la UE i l’estat de dret, respecte el 43 % del 2019.
L’informe de 2024, com cada any, conté una Comunicació en què s’analitza la UE en conjunt i 27 capítols per països que se centren en les novetats destacables de cada estat membre. L’informe també comprèn una avaluació de les recomanacions de l’any passat i, en funció d’aquesta, torna a oferir recomanacions més específiques adreçades a tots els estats membres.
L’informe s’articula a partir de quatre pilars: sistemes judicials nacionals, marcs de lluita contra la corrupció, llibertat i pluralisme dels mitjans de comunicació, i altres pesos i contrapesos institucionals.
Conclusions i recomanacions principals
- Reformes en l’àmbit de la justícia
Les reformes en l’àmbit de la justícia s’han mantingut entre les prioritats polítiques els últims anys, i molts estats membres han seguit les recomanacions del 2023 i han aplicat reformes que s’han acordat en el marc del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Diversos estats membres han iniciat o continuat reformes importants per reforçar la independència judicial. Han emprès una labor legislativa per reforçar la independència i eficàcia dels Consells del Poder Judicial a fi de millorar els procediments de nomenament de jutges, també en els òrgans jurisdiccionals superiors, o de reforçar l’autonomia de les fiscalies. Alhora, però, continua havent-hi alguns problemes sistèmics en relació amb la independència judicial i s’han observat alguns casos concrets de deteriorament. Els estats membres també han introduït mesures per millorar l’eficàcia i la qualitat de la justícia, així com per facilitar l’accés a la justícia. Ara bé, la remuneració de jutges i fiscals és preocupant en diversos estats membres i ha comportat dificultats per atreure personal judicial qualificat.
En conseqüència, l’informe d’enguany recomana als estats membres que actuïn en àmbits com ara la necessitat de garanties en els procediments de nomenament judicial tant de jutges en tribunals de primera instància com per a posicions elevades, l’autonomia de les fiscalies o la necessitat de dotar el sistema judicial dels recursos necessaris, també en relació amb les remuneracions.
En els països candidats s’han dut a terme reformes importants, també a nivell constitucional, per reforçar la independència judicial i la qualitat dels sistemes judicials. Ara bé, cal continuar la feina, especialment en àmbits relacionats amb el funcionament dels òrgans autònoms del poder judicial i en els nomenaments.
- Marcs de lluita contra la corrupció
La corrupció continua preocupant greument els ciutadans i les empreses de la UE, segons indiquen els resultats de les enquestes de l’Eurobaròmetre Especial i Flash de 2024 sobre les actituds de la ciutadania i les empreses vers la corrupció a la UE.
Els resultats de l’Eurobaròmetre Especial mostren que als europeus els continua preocupant la feina que fan els governs nacionals per lluitar contra la corrupció: el 65 % dels ciutadans creuen que no s’actua prou contra els casos de corrupció d’alt nivell, i només el 30 % pensa que la tasca del govern per lluitar contra la corrupció sigui eficaç. En termes similars, el 51 % de les empreses de la UE pensen que s’enxampa o es denuncia les persones o les empreses que duen a terme pràctiques corruptes. D’aquestes empreses, aproximadament tres quartes parts consideren que una relació massa estreta entre els negocis i la política du a la corrupció (79 %) i que el favoritisme i la corrupció soscaven la competència empresarial (74 %). Arreu de la UE, de mitjana, el 68 % de la ciutadania i el 64 % de les empreses pensen que la corrupció és generalitzada en els estats membres de la UE.
D’ençà de l’any passat els estats membres han millorat la seva configuració institucional per lluitar més bé contra la corrupció, entre altres coses amb l’augment dels recursos per als serveis policials, les fiscalies i els sistema judicial. Tot i això, cal fer més per reforçar els marcs de prevenció, com ara els que regulen el lobbisme i els conflictes d’interès i les regles de declaració del patrimoni, així com per garantir la investigació i enjudiciament efectius dels casos de corrupció. Les recomanacions d’enguany recullen aquest aspecte.
En els països candidats s’han reforçat els mecanismes jurídics i institucionals, per bé que cal continuar avançant pel que fa a la investigació i enjudiciament dels casos de corrupció.
- Llibertat i pluralisme dels mitjans de comunicació
D’ençà de l’anterior Informe sobre l’estat de dret, diversos estats membres han fet passos concrets per millorar la seguretat i l’entorn de treball dels periodistes, en part arran d’iniciatives de la Comissió com ara la Llei europea de llibertat dels mitjans de comunicació —que ja és vigent i serà plenament aplicable a partir de l’agost de 2025—, la directiva i la recomanació sobre les demandes estratègiques contra la participació pública («anti-SLAPP») i la Recomanació sobre la seguretat dels periodistes.
D’altra banda, s’han ampliat i prorrogat les responsabilitats i les competències de diversos reguladors nacionals de mitjans de comunicació, parcialment gràcies a l’entrada en vigor de la Llei de serveis digitals, així com a la creació o ampliació de registres de propietat en línia.
Malgrat tot, continua la preocupació en diversos estats membres pel que fa a la governança independent o l’estabilitat financera dels organismes de radiodifusió de servei públic, la transparència de la propietat dels mitjans de comunicació, el dret d’accés als documents públics i el repartiment transparent i equitatiu de la publicitat institucional. La Comissió ha formulat, una vegada més, diverses recomanacions en tot aquests àmbits, inclòs el de la seguretat dels periodistes.
En els països candidats es detecten reptes especialment pel que fa a la transparència de la propietat dels mitjans de comunicació, la independència dels reguladors o dels mitjans de comunicació públics i la seguretat dels periodistes, si bé també s’han dut a terme reformes que incideixen en algunes d’aquestes qüestions.
- Sistema de contrapesos institucionals
Els estats membres han continuat millorant la qualitat del seu procés legislatiu i implicant-hi les parts interessades, una tendència que ja es va observar en els informes sobre l’estat de dret anteriors. Alguns estats membres han reforçat l’estatut i els recursos de les institucions nacionals de drets humans, els síndics de greuges i altres autoritats independents. En diversos estats membres també han continuat avançant iniciatives per reforçar el marc i els recursos disponibles per a la societat civil.
No obstant, continua havent-hi deficiències en diversos estats membres, com ara l’ús excessiu de procediments accelerats o la qualitat global de la producció legislativa, així com pel que fa a les consultes amb les parts interessades. La societat civil i els defensors dels drets humans han topat amb dificultats, restriccions legals i agressions, incloses les restriccions sistèmiques de les seves operacions en determinats estats membres. Aquesta tendència preocupant ja es va assenyalar en l’informe anterior.
A fi d’abordar les deficiències que s’han detectat, la Comissió ha formulat recomanacions relatives al funcionament del procediment legislatiu, la creació i funcionament d’autoritats independents i un entorn propici per a la societat civil.
En els països candidats encara hi ha deficiències pel que fa al seguiment sistemàtic de les recomanacions sobre sindicatures de greuges i altres organismes independents. També se n’observen en relació amb la qualitat de la producció legislativa i les consultes amb les parts interessades.
Propers passos
La Comissió convida el Parlament Europeu i el Consell a continuar els debats, tant a nivell general com els específics de cada país, a partir d’aquest informe, fent ús també de les recomanacions per analitzar més a fons com es poden fer avenços concrets. La Comissió també insta els parlaments nacionals i la societat civil, així com altres actors i parts interessades, a continuar el diàleg sobre l’estat de dret, tant a nivell nacional com europeu, amb més participació de la ciutadania. Per últim, la Comissió anima els estats membres a actuar per aprofitar les oportunitats i resoldre les deficiències detectades en l’informe, i està disposada a ajudar-los en la tasca de continuar aplicant les recomanacions.
Tal com va anunciar la presidenta Von der Leyen en les seves orientacions polítiques per al període 2024-2029, la Comissió continuarà millorant el seguiment i la presentació d’informes i reforçant els contrapesos, en particular fent seguiment de l’aplicació de les recomanacions. Per garantir que l’informe analitza tots els aspectes arreu d’Europa, s’hi afegirà una dimensió relativa al mercat únic. D’aquesta manera s’estudiaran les qüestions de l’estat de dret que afecten les empreses, en especial les petites i mitjanes empreses (pimes) que operen en diversos estats membres.
Pel que fa als països candidats, la Comissió continuarà fent un seguiment de les deficiències detectades, en particular en els propers informes anuals sobre l’ampliació. L’Informe sobre l’estat de dret anirà incorporant altres països candidats a mesura que estiguin preparats.
Rerefons
L’estat de dret és essencial per a tots els ciutadans i les empreses de la UE, ja que és una condició necessària per al respecte d’altres valors. Garanteix que es respecten els drets fonamentals d’acord amb un conjunt de valors democràtics bàsics, assegura l’aplicació del dret de la UE i afavoreix un entorn empresarial propici per a la inversió. Constitueix una part integrant de la identitat mateixa de la Unió Europea.
L’Informe anual sobre l’estat de dret és el resultat d’un diàleg intens amb les autoritats nacionals i les parts interessades i abasta tots els estats membres i quatre països candidats, aplicant la mateixa metodologia objectiva i transparent per analitzar els mateixos aspectes en cada país. L’avaluació qualitativa que ha efectuat la Comissió s’ha centrat en les novetats significatives que s’han donat d’ençà de l’adopció del quart Informe anual sobre l’estat de dret, el juliol del 2023, alhora que manté la proporcionalitat respecte de les novetats.
L’Informe és un element central del cicle anual sobre l’estat de dret, que té una naturalesa preventiva i està orientat a fomentar l’estat de dret i evitar que sorgeixin problemes o s’agreugin els existents. És un element independent de la resta d’eines de la UE en matèria de l’estat de dret i complementa, però no substitueix, els mecanismes derivats dels Tractats amb què la UE pot respondre a greuges més seriosos relacionats amb l’estat de dret en els estats membres. Aquestes eines són, entre d’altres, el procediment d’infracció i el procediment per protegir els valors fundacionals de la Unió en virtut de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea.
La cinquena edició de l’informe proporciona recomanacions específiques per a cada estat membre, una pràctica que es va introduir el 2022. L’anàlisi també conté una avaluació qualitativa dels avenços que han realitzat els estats membres en l’aplicació de les recomanacions de 2023, tenint en compte el context general dels estats membres. En funció dels progressos assolits a les diferents subparts de cada recomanació, la Comissió ha emprat les categories següents per concloure la seva avaluació en cada cas i qualificar-ne l’evolució: sense avenços, alguns avenços, avenços significatius i plena aplicació.
Les recomanacions d’aquesta edició s’han elaborat a partir de l’avaluació que contenen els capítols per països i del diàleg amb els estats membres, amb ple respecte del principi d’igualtat de tractament. En formular les recomanacions la Comissió ha tingut cura de centrar-se en les normes europees i vincular-les-hi, i també ha tingut en compte els ordenaments jurídics nacionals. A més, s’han mantingut la coherència i les sinergies amb altres processos, com ara el Semestre Europeu, el mecanisme de condicionalitat pressupostària i el Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Les futures edicions de l’Informe sobre l’estat de dret continuaran el seguiment de les recomanacions d’enguany. Cal llegir les recomanacions juntament amb les avaluacions dels capítols per països, que analitzen aspectes concrets i estan concebuts per orientar els estats membres en l’aplicació de mesures que hi donin resposta.
Des de 2020 diverses iniciatives han apujat el nivell de les normes comunes en àmbits que tenen rellevància directa per a l’estat de dret, a partir dels resultats del seguiment que es du a terme en el context d’aquest informe. Alguns exemples en són la Llei europea de llibertat dels mitjans de comunicació i el paquet anticorrupció, que conté propostes de nova legislació per lluitar contra la corrupció a la UE i reforçar el règim sancionador de la UE contra la corrupció en la dimensió exterior.
Després que s’anunciés en el discurs sobre l’estat de la Unió de 2023, la inclusió de determinats països candidats en l’Informe sobre l’estat de dret del 2024 juntament amb els estats membres coadjuvarà a la tasca de reforma d’aquests països per avançar de manera irreversible en la democràcia i l’estat de dret abans de l’adhesió i per garantir que mantenen un nivell elevat en aquests àmbits després de l’adhesió. Albània, Montenegro, Macedònia del Nord i Sèrbia participen en l’exercici de l’Informe sobre l’estat de dret, que reflecteix els avenços que fan en els seus processos d’adhesió respectius, amb especial atenció a l’estat de dret. Aquest plantejament s’ampliarà a altres països candidats més endavant, en funció dels seus progressos.
Mes informació
Informe sobre l’estat de dret del 2024
Informe sobre l’estat de dret del 2024: La situació de l’estat de dret a la Unió Europea
Informe sobre l’estat de dret del 2024: Recomanacions
Informe sobre l’estat de dret del 2024: Capítols per països
Informe sobre l’estat de dret del 2024: Resums dels capítols per països i recomanacions
Informe sobre l’estat de dret del 2024: Metodologia
Cicle anual de l’estat de dret: fitxa informativa
Eines de la UE en matèria de l’estat de dret: fitxa informativa
Informe sobre l’estat de dret del 2024: Preguntes i respostes
Eurobaròmetre especial 553 sobre l’estat de dret
Eurobaròmetre 584 sobre les actituds de la ciutadania vers la corrupció a la UE
Eurobaròmetre 542 sobre les actituds de les empreses vers la corrupció a la UE
Didier Reynders, comissari de Justícia
Cinc anys després del primer informe sobre l’estat de dret, estem més ben preparats per detectar, prevenir i abordar els nous reptes que sorgeixen per a l’estat de dret. Hem vist que el diàleg pot ajudar a assolir avenços importants. Aquesta és precisament la raó per la qual aquest informe ha servit i continuarà servint de referència per iniciar debats a nivell nacional i ajudar a impulsar els programes nacionals de reforma. Com fan palès les conclusions d’avui, per bé que l’evolució és positiva, encara hi ha marge de millora. Reforçar l’estat de dret requereix l’esforç continuat de tots els estats membres i països candidats. Animo tots els estats membres a continuar treballant en l’aplicació de les recomanacions.
Věra Jourová, vicepresidenta de Valors i Transparència
L’estat de dret és la pega que uneix les nostres democràcies i la salvaguarda dels nostres drets. Sense l’estat de dret, les nostres democràcies i economies serien un desori. Fa cinc anys que dissenyem les eines de la UE en matèria de l’estat de dret d’acord amb els nostres valors comuns i avui estem molt més ben preparats per respondre als reptes. La feina relativa a l’informe sobre l’estat de dret fomenta el diàleg constant amb els estats membres. L’informe d’enguany palesa que els estats membres han millorat i reforçat l’estat de dret, en part gràcies a l’aplicació de les recomanacions de la Comissió. Malauradament, diversos estats membres encara presenten deficiències en diferents categories. Això vol dir que cal continuar treballant per millorar la independència del poder judicial, lluitar eficaçment contra la corrupció i millorar la seguretat dels periodistes i les entitats de la societat civil.
Detalls
- Data de publicació
- 24 juliol 2024
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona