La Comissió destina 99 milions d’euros a ajuda d’emergència per als pagesos d’Espanya, Croàcia, Xipre, Letònia i Hongria

Avui els estats membres han emès un dictamen favorable a la proposta de la Comissió de destinar 98,6 milions d’euros de la reserva agrària a ajuts directes per als pagesos d’Espanya, Croàcia, Xipre, Letònia i Hongria damnificats per fenòmens climàtics adversos i desastres naturals de la primavera de 2024 ençà.

La Comissió distribuirà, en concepte d’ajuda extraordinària, 68 milions d’euros a Espanya, 16,2 milions d’euros a Hongria, 6,7 milions d’euros a Croàcia, 4,2 milions d’euros a Letònia i 3,5 milions d’euros a Xipre.

Aquesta mesura contribuirà a ajudar els pagesos d’aquests països que han patit pèrdues de producció i, conseqüentment, també una reducció dels ingressos. Els imports concedits són una demostració de la solidaritat continuada de la UE amb els pagesos damnificats, i es podrà complementar amb finançament nacional de fins al 200 %.

Les autoritats nacionals han de distribuir aquests ajuts com a tard el 30 de setembre de 2025 i han de vetllar perquè els beneficiaris finals en siguin els pagesos. Els cincs estats membres també hauran de notificar a la Comissió, com a tard el 31 de maig de 2025, el contingut de les mesures d’aplicació corresponents, en particular els criteris que s’utilitzin per determinar la concessió d’ajuts individuals, els efectes previstos de la mesura, les previsions de pagament desglossades per mes fins a final de setembre, i el volum d’ajuda suplementària que es proporcionarà. La notificació també haurà d’especificar quines mesures s’han pres per evitar el falsejament de la competència i la sobrecompensació.

Passos següents

Després que els estats membres han aprovat avui la mesura, la Comissió adoptarà la seva proposta. A continuació es publicarà al Diari Oficial de la Unió Europea i entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació a fi que els cinc estats membres interessats la puguin aplicar sense demora.

Rerefons

Els pagesos d’Espanya, Croàcia, Xipre, Letònia i Hongria han patit danys significatius i pèrdues econòmiques a causa de fenòmens meteorològics adversos i desastres naturals.

L’estiu del 2024 Espanya va registrar un dèficit de precipitació i calor extrema que van comportar una sequera. A finals d’octubre i començaments de novembre de 2024 una dana va portar tempestes amb fortes pluges i inundacions devastadores que van deixar centenars de víctimes i van suposar la pitjor catàstrofe d’aquest segle a València. En va quedar especialment afectada la producció dels sectors hortofrutícola, vinícola, oleícola i ramader.

Xipre la primera meitat del 2024 va registrar baixes precipitacions i altes temperatures, unes condicions seques que van afectar la producció en sectors com el cereal, l’oliva, la fruita i l’hortalissa.

Letònia va patir una combinació de temperatures mínimes de rècord a l’hivern, glaçades a la primavera i fortes pluges a l’estiu, cosa que va perjudicar el cereal, la colza, la fruita, l’hortalissa i la patata.

Quant a Croàcia i Hongria, les temperatures extremament altes i la sequera de l’estiu del 2024 van afectar la producció de blat de moro, girasol, remolatxa sucrera, fruita, patata i vi.

La política agrària comuna 2023-2027 preveu una reserva agrària de 450 milions d’euros anuals per compensar pertorbacions del mercat o situacions excepcionals que afectin la producció o la distribució. Donada la freqüència creixent dels fenòmens climàtics adversos, la Comissió ha subratllat la necessitat de reforçar els instruments de gestió del risc i fomentar-ne l’adopció arreu de la Unió, juntament amb mesures proactives per abordar les causes subjacents i millorar la resiliència de les explotacions agràries a mitjà termini.

Més informació

Les mesures de mercat excepcionals de la UE milloren la resiliència del sector agrari en un context de crisis - Comissió Europea

Christophe Hansen, comissari d’Agricultura i Alimentació

No podem canviar el que ja ha passat, però podem aprendre’n per estar més ben preparats. Les ajudes en cas de crisi mostren que les institucions de la UE es preocupen de la pagesia i que la solidaritat europea amb els nostres pagesos és real. La proposta d’avui n’és una demostració més: fem costat a la nostra pagesia quan més ho necessita. De cara al futur, cal que millorem la preparació per als riscos climàtics i la gestió de les crisis per tal de garantir que les zones rurals reben l’ajuda que els cal. Això suposa reforçar la gestió del risc a l’agricultura per als pagesos d’arreu de la UE i continuar oferint una resposta àgil i precisa en cas de crisi.

IP/25/540