En una Comunicació adoptada avui, la Comissió exposa la feina que ha fet la Unió Europea per promoure i ajudar al desenvolupament i desplegament de les tecnologies netes mitjançant el reforç del mercat únic, l’assegurament d’unes condicions de competència equitatives, el suport de la recerca i la innovació, l’ampliació de la xarxa d’acords comercials i la mitigació de l’efecte dels canvis externs. També hi examina els primers resultats de la Llei de reducció de la inflació dels Estats Units (IRA, per les seves sigles en anglès), tal com va sol·licitar el Consell Europeu, i subratlla la necessitat de continuar el seguiment de la situació i el diàleg constructiu amb els Estats Units. D’altra banda, la Comunicació reconeix que altres països, i en particular la Xina, també compten amb programes actius d’ajuts públics que poden afectar l’entorn d’inversió en tecnologies netes de la UE.
Les mesures de la UE per fomentar les inversions en tecnologies netes al mercat únic
Les tecnologies netes tenen un paper fonamental en la nostra transició verda i en l’abordatge del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Sota el paraigua genèric del Pacte Verd Europeu, i mitjançant una combinació intel·ligent de mesures de polítiques públiques, la UE ha construït un marc normatiu i un entorn empresarial que reforcen el creixement i propicien el desenvolupament, la producció i el desplegament de les tecnologies netes.
- Incentius i predictibilitat: la UE ha desenvolupat un marc normatiu ambiciós per fer d’Europa el primer continent climàticament neutre com a tard el 2050. Val a destacar el fet que la legislació relativa al paquet «Objectiu 55» inclogui un règim de comerç de drets d’emissió reforçat i ampliat i un nou Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni, que situen la UE en el bon camí per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle almenys un 55 % d’ara al 2030. A més, la Comissió està reduint gradualment la burocràcia i la càrrega administrativa i està simplificant i agilitzant el procediment de concessió de permisos per als projectes de tecnologies netes, sobretot gràcies a la Llei de la indústria amb zero emissions netes.
- Inversió de la UE: en el període 2021-2027, es preveu que el 32,6 % del total del pressupost de la UE —és a dir, 578 000 milions d’euros— es destini a despeses en matèria d’acció climàtica. La Comissió també posarà en marxa la primera subhasta a escala de la UE destinada a la producció d’hidrogen renovable, amb un pressupost de 800 milions d’euros procedents del Fons d’Innovació.
- Inversió privada: un entorn normatiu de la UE propici contribueix eficaçment a mobilitzar i canalitzar finançament privat cap a activitats econòmiques que contribueixin a la descarbonització. La taxonomia de la UE i la unió dels mercats de capitals poden ajudar els inversors a donar suport al desenvolupament de tecnologies netes.
- Inversió pública nacional: la política d’ajuts estatals presenta un gran nombre de possibilitats per ajudar les inversions en tecnologies netes a nivell nacional. D’ençà del març de 2023 la Comissió ha aprovat règims dels estats membres per un valor total de 6 900 milions d’euros d’inversions en tecnologies netes, i actualment n’està avaluant d’altres. La inversió necessària per materialitzar les transicions verda i digital han afegit pressió als pressupostos nacionals. Això fa palesa la necessitat d’arribar ràpidament a un acord sobre la reforma de les normes de governança econòmica de la UE, després de la proposta que va formular la Comissió el passat mes d’abril.
- Cooperació amb les parts interessades: les aliances industrials com l’Aliança Europea de Bateries i l’Aliança Europea per un Hidrogen Net han tingut un paper important a l’hora d’acostar la indústria i els responsables de les polítiques públiques per tal de facilitar una cooperació més estreta. Dins d’una sèrie de diàlegs sobre la transició neta que la presidenta Von der Leyen va anunciar en el seu discurs sobre l’estat de la Unió del 2023, aquest mes d’octubre s’ha celebrat un primer diàleg sobre l’hidrogen.
- Competències: les acadèmies per a una indústria amb zero emissions netes ajudaran a garantir que la força de treball de la UE té les competències necessàries per impulsar la doble transició vers una economia verda i digital. Aquesta qüestió també és l’element central de l’Any Europeu de les Competències.
- Resiliència i competitivitat: el Pla Industrial del Pacte Verd pretén salvaguardar la competitivitat de la indústria europea de tecnologies netes i posicionar Europa al capdavant de la innovació industrial. La Llei de la indústria amb zero emissions netes busca eliminar les barreres i ampliar la capacitat manufacturera en tecnologies amb zero emissions netes, i la Llei de les matèries primeres fonamentals reportarà més certesa a la indústria europea.
- Cooperació internacional i polítiques comercials assertives: la UE continuarà reforçant la resiliència i diversificació de la seva cadena de subministrament, i d’aquesta manera també la seva seguretat econòmica, a través de la cooperació internacional i, quan escaigui, de mesures autònomes. El Club de Matèries Primeres Fonamentals que va proposar la presidenta Von der Leyen facilitarà la cooperació internacional atès que aplegarà països consumidors i països rics en recursos.
Pal·liar la repercussió de la llei nord-americana de reducció de la inflació
Totes les grans economies estan mirant de millorar la competitivitat de la seva indústria de tecnologies netes: és el cas dels Estats Units, la Xina, el Canadà i el Japó.
Amb l’IRA, els Estats Units ha intensificat la seva lluita contra el canvi climàtic, la qual cosa suposa un avenç positiu. El plantejament dels Estats Units per fomentar la transició verda es basa en subsidis directes i indirectes a fi de crear un ecosistema manufacturer intern de tecnologies baixes en carboni. Alguns elements de l’IRA, en particular pel que fa als requisits discriminatoris en matèria de contingut i muntatge, han suscitat preocupació entre els socis internacionals, inclosa la UE, en referència a qüestions com la distorsió del comerç i les inversions internacionals, els efectes adversos per a les empreses ubicades fora dels Estats Units i la compatibilitat amb les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
Si bé ara com ara les anàlisis indiquen una ràpida acceleració de les inversions en tecnologies netes als Estats Units, en aquest punt es fa difícil valorar plenament la repercussió de l’IRA en l’economia de la UE i, en el desenvolupament a llarg termini de la base industrial de tecnologies netes de la UE. Això també es deu al fet que encara no es disposa de prou dades sobre els ajuts concedits en virtut de l’IRA. Les decisions d’inversió també poden trigar a materialitzar-se en projectes reals. A més, hi ha altres reptes que afecten actualment l’economia de la UE, sobretot la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna, els alts preus de l’energia, els tipus d’interès elevats i les tensions inflacionistes. Tots aquests elements fan que sigui difícil aïllar l’efecte de l’IRA sobre les inversions en tecnologies netes a la UE.
L’efecte global de l’IRA sobre les inversions en tecnologies netes a la Unió Europea també dependrà de l’eficàcia de la resposta de la UE i de les seves polítiques per millorar la competitivitat i el seu posicionament tecnològic a llarg termini. La ràpida adopció de la legislació europea pertinent, com ara la Llei de la indústria amb zero emissions netes, la Llei de les matèries primeres fonamentals i la Plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa (STEP, per les seves sigles en anglès), reforçada per la revisió intermèdia del Marc Financer Pluriennal, ajudarien a millorar encara més el marc normatiu de la UE i a respondre a una necessitat creixent d’inversions públiques de la UE en tecnologies crítiques.
La Comissió continuarà ben alerta i seguirà observant els fluxos d’inversions tant a nivell mundial com intern i les polítiques d’ajuda pública d’altres països. Alhora, treballa amb els Estats Units amb un esperit constructiu per pal·liar els efectes potencials de l’IRA i vetllarà perquè les nostres polítiques respectives es reforcin mútuament a fi d’accelerar la transició verda. La UE continua negociant amb els Estats Units un Acord sobre Matèries Primeres Fonamentals i busca enfortir la cooperació en matèria de comerç sostenible a través del Consell UE-EUA de Comerç i Tecnologia.
A més de l’IRA, hi ha altres elements que determinaran la competitivitat futura de la indústria de tecnologies netes de la UE, com ara el subministrament d’energia, una força de treball qualificada, un finançament públic i privat adequat, les matèries primeres, el manteniment de l’obertura comercial i un entorn empresarial propici. L’actuació sostinguda, decidida i coherent en polítiques públiques en aquests fronts serà, doncs, fonamental.
Més informació:
Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a Una Economia al Servei de la Gent
Com a líder mundial en tecnologies netes, la UE ha intensificat les ajudes financeres per accelerar la transició cap a la neutralitat climàtica. Ara que altres actors mundials fan el mateix, cal que vetllem perquè els incentius a les energies netes que s’apliquen en altres indrets no vagin en detriment de la competència lleial. El finançament de tecnologies netes s’ha d’oferir en un esperit de benefici mutu per millorar la sostenibilitat climàtica i mediambiental del planeta: cal evitar una competició de suma zero.
IP/23/5245
Detalls
- Data de publicació
- 24 octubre 2023
- Autor
- Representation in Spain – Barcelona