Skip to main content
Representació de la Comissió Europea a Barcelona
Comunicat de premsa21 novembre 2023Representation in Spain – Barcelona12 min read

La Comissió marca en el Semestre Europeu les grans prioritats per al pròxim any a fi de reforçar la competitivitat de la UE

Avui la Comissió Europea ha encetat el cicle de coordinació de les polítiques econòmiques del Semestre Europeu del 2024. El paquet de tardor parteix de les previsions econòmiques de la tardor de 2023, que van mostrar que l’economia de la UE es manté resilient davant de les nombroses pertorbacions que ha patit en els últims anys però que aquest 2023 el creixement ha perdut embranzida en un context d’inflació elevada i condicions de finançament més dures, i només es preveu un repunt moderat del creixement al 2024.

La UE s’enfronta a una sèrie de reptes estructurals importants, com ara el baix creixement de la productivitat, les transicions verda i digital, l’envelliment i la inclusió social, que cal abordar per poder-se mantenir en la via de la competitivitat sostenible. Alguns fets geopolítics disruptius també han palesat la necessitat que la UE es mantingui competitiva en el mercat mundial sense deixar de vetllar perquè ningú no quedi enrere.

La coordinació de les polítiques econòmiques a través del Semestre Europeu ajudarà els estats membres a atènyer aquests objectius amb l’establiment de prioritats i d’orientacions polítiques clares i ben coordinades per al pròxim any.

Estudi prospectiu anual sobre el creixement sostenible

L’Estudi prospectiu anual sobre el creixement sostenible d’enguany presenta un programa ambiciós per reforçar encara més la resposta coordinada de la UE en matèria de polítiques per reforçar la competitivitat de la UE mitjançant una transició verda i digital alhora que es garanteixen l’equitat social i la cohesió territorial.

Les quatre prioritats del Semestre Europeu continuen sent: fomentar la sostenibilitat mediambiental, la productivitat, l’equitat i l’estabilitat macroeconòmica per tal de potenciar la sostenibilitat competitiva. Aquest plantejament és conforme als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, que constitueixen una part integrant del Semestre Europeu.

Un dels elements centrals del cicle d’enguany serà l’abordatge dels reptes estructurals i emergents per tal de desplegar tot el potencial competitiu de cada estat membre. Això comporta, entre d’altres coses, eliminar les traves per a la inversió pública i privada, afavorir un entorn empresarial propici i garantir el desenvolupament de les competències necessàries per a les transicions verda i digital. Respecte a aquesta qüestió, el cicle de 2024 del Semestre Europeu se centrarà en les sinergies i complementarietats entre l’execució dels plans de recuperació i resiliència i els programes de la política de cohesió i en la detecció d’àmbits amb necessitats pendents d’inversió i reforma a nivell nacional i regional.

D’altra banda, el 2024 està previst que es desactivi la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement. La política fiscal ha d’ajudar la política monetària a reduir la inflació i preservar la sostenibilitat de les finances públiques, a més de deixar espai per a inversions suplementàries i afavorir el creixement a llarg termini.

Dictàmens sobre els esborranys de plans pressupostaris per al 2024 dels estats membres de la zona de l’euro

La Comissió ha avaluat la coherència dels esborranys de plans pressupostaris per al 2024 amb les Recomanacions del Consell en matèria pressupostària de juliol del 2023.

La Comissió considera que, en general, els esborranys de plans pressupostaris d’Eslovènia, Espanya, Estònia, Grècia, Irlanda, Lituània i Xipre són conformes a les dites Recomanacions del Consell. Els esborranys de plans pressupostaris d’Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Itàlia, Letònia, Luxemburg, Malta, Països Baixos i Portugal no són plenament conformes a les Recomanacions del Consell. Els esborranys de plans pressupostaris de Bèlgica, Croàcia, Finlàndia i França corren el risc de no ser conformes a les Recomanacions del Consell.

Recomanació per a la política econòmica de la zona de l’euro per al 2024

La recomanació per a la zona de l’euro presenta consells individualitzats per als estats membres de la zona de l’euro en les qüestions que afecten el funcionament de la zona de l’euro en conjunt. Enguany l’èmfasi rau en les respostes de polítiques públiques als reptes que plantegen la inflació i la competitivitat.

Els estats membres de la zona de l’euro han de:

  • adoptar polítiques pressupostàries prudents coordinades i reduir les mesures d’ajuda energètica amb l’objectiu de reforçar la sostenibilitat de les finances públiques i evitar alimentar les tensions inflacionistes;
  • garantir nivells elevats i sostinguts d’inversió pública i fomentar la inversió privada mitjançant l’acceleració de l’execució del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i dels programes de la política de cohesió;
  • fomentar una evolució salarial que pal·liï la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, tenint en compte les dinàmiques de la competitivitat;
  • supervisar els riscos relacionats amb l’enduriment de les condicions financeres alhora que es completa la unió bancària; i
  • reforçar la competitivitat gràcies a la millora de l’accés al finançament, l’avenç en la unió dels mercats de capitals i la garantia que l’ajuda pública a sectors estratègics mantingui el seu caràcter concret i no generi distorsions en les condicions equitatives del mercat únic.

Informe sobre el mecanisme d’alerta

L’Informe sobre el mecanisme d’alerta és un exercici d’anàlisi per detectar possibles desequilibris macroeconòmics: identifica quins estats necessiten una anàlisi en profunditat per valorar si pateixen desequilibris que requereixin mesures estratègiques.

La ronda anterior del procediment de desequilibri macroeconòmic va concloure que Alemanya, Espanya, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Romania, Suècia i Xipre presentaven desequilibris o bé desequilibris excessius. Així, doncs, en el cicle 2023-2024 es repetirà l’anàlisi en profunditat d’aquests països.

L’informe d’enguany conclou que està justificat dur a terme una anàlisi en profunditat d’un altre estat membre, concretament Eslovàquia. Eslovàquia ja es va sotmetre a una anàlisi en profunditat en el cicle anual anterior que va concloure que no patia desequilibris. No obstant, l’evolució econòmica posterior apunta a un risc continuat de possibles desequilibris ja que no es constata una reducció clara d’aquests riscos.

Proposta d’Informe conjunt sobre l’ocupació

La proposta d’Informe conjunt sobre l’ocupació confirma que el mercat de treball de la UE és resilient. Globalment, el 2022 la UE va registrar una taxa d’ocupació del 74,6 %. El segon trimestre de 2023 va arribar al 75,4 %, molt per sobre dels nivells anteriors a la pandèmia. Alhora, el 2022 l’atur a la UE va baixar fins al mínim històric (6,2 %), una tendència que va continuar en el segon trimestre de 2023 (6 %). No obstant, hi ha diferències en funció dels estats membres, les regions i els sectors.

Malgrat l’increment nominal dels salaris, el 2022 es van reduir els salaris reals en major o menor mesura a tots els estats membres. Això posa en relleu la importància dels mecanismes equilibrats de fixació de salaris, com ara un diàleg social robust i una negociació col·lectiva eficaç, d’acord amb les pràctiques nacionals. Uns salaris mínims adequats poden ajudar a protegir el poder adquisitiu dels salaris baixos i reduir la pobresa dels treballadors alhora que sostenen la demanda i reforcen els incentius per treballar. Les mancances considerables de mà d’obra i de competències són un obstacle per al creixement econòmic. Si no s’hi troba solució podrien dificultar les transicions verda i digital.

Aquesta edició de l’Informe conjunt sobre l’ocupació és la primera que avalua els progressos per complir els objectius de la UE i els estats membres per al 2030 en matèria social, d’ocupació i de competències. Si bé la UE va per bon camí pel que fa a l’objectiu principal en matèria d’ocupació del 78 % el 2030, encara queda molta feina per fer si es volen assolir els altres dos grans objectius en formació d’adults i reducció de la pobresa. Aquest informe també posa més l’accent en la informació per país, d’acord amb els principis d’un marc de convergència social. S’hi analitzen el mercat de treball, les competències i els reptes socials dels estats membres per tal de detectar possibles riscos en la convergència social a l’alça que requereixin una anàlisi més profunda.

Propers passos

La Comissió insta l’Eurogrup i el Consell a debatre el paquet de tardor de 2024 i aprovar les orientacions que s’hi presenten. La Comissió també desitja iniciar un diàleg constructiu amb el Parlament Europeu sobre el contingut d’aquest paquet i sobre cadascuna de les properes etapes del cicle del Semestre Europeu, així com col·laborar més intensament amb els agents socials i les parts interessades.

Rerefons

El Semestre Europeu proporciona un marc per coordinar les polítiques econòmiques i socials dels estats membres. D’ençà que es va introduir l’any 2011 s’ha consolidat com a fòrum per debatre els reptes dels estats membres en matèria de polítiques fiscals, econòmiques i d’ocupació en un mateix marc temporal anual.

El Mecanisme de Recuperació i Resiliència és l’element central de NextGenerationEU, amb 723 800 milions d’euros en préstecs i subvencions per finançar reformes i inversions que duguin a terme els països de la UE. Té l’objectiu de pal·liar els efectes econòmics i socials de la pandèmia de coronavirus i fer que les economies i les societats europees siguin més sostenibles i resilients i estiguin més ben preparades per als reptes i oportunitats que portaran les transicions verda i digital.

Fins ara el Mecanisme de Recuperació i Resiliència ha efectuat pagaments per valor de 175 000 milions d’euros. Arran de les revisions dels plans relacionades amb REPowerEU, es preveu que es comprometin 150 000 milions d’euros més, dels quals fins a 127 000 milions d’euros en préstecs. Pel que fa als fons de la política de cohesió, s’han desemborsat més de 210 000 milions d’euros des de l’inici de la pandèmia de covid-19. Fins ara la Comissió ha aprovat vint-i-un plans de recuperació i resiliència nacionals revisats presentats pels estats membres, que contenen capítols REPowerEU per reduir la dependència energètica respecte de Rússia i accelerar la transició verda.  El Consell ja n’ha aprovat tretze, d’aquests plans, i es preveu que es pronunciï sobre la resta abans no acabi l’any.

Més informació:

Preguntes i respostes sobre el paquet de tardor del Semestre Europeu de 2024

Paquet de tardor del Semestre Europeu de 2024: documents

Previsions econòmiques de la tardor del 2023

El Semestre Europeu

Mecanisme de Recuperació i Resiliència

NextGenerationEU

Política de cohesió

El Pla REPowerEU

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a Una Economia al Servei de la Gent

L’economia europea s’enfronta a un gran nombre de reptes. Per bé que la inflació continua reculant després d’haver marcat màxims històrics, ha passat factura a les llars i les empreses d’arreu d’Europa ja que n’ha fet minvar el poder adquisitiu i ha endurit les condicions de finançament. El context actual de canvis geopolítics i la urgència de tirar endavant amb les transicions verda i digital condicionen que el paquet del Semestre Europeu que es presenta avui se centri en la recuperació de la competitivitat d’Europa. Per assolir-ho, la nostra recomanació és prioritzar les inversions i les reformes de qualitat a fi de reforçar la productivitat, fer que la nostra economia sigui més inclusiva i millorar les condicions per a les nostres empreses. També demanem als estats membres que apliquin polítiques fiscals prudents i garanteixin la sostenibilitat de les seves finances públiques. Les nostres orientacions els ajudaran a atènyer creixement, productivitat i resiliència a llarg termini.

 

Nicolas Schmit, comissari d’Ocupació i Drets Socials

Si bé la UE avança amb fermesa cap al seu objectiu en matèria d’ocupació del 78 % el 2030, encara hi ha mancances de mà d’obra i de competències que obstaculitzen el creixement econòmic. A més, hi ha molta feina per fer amb relació als objectius socials de la UE en formació i reducció de la pobresa. Amb mesures en àmbits tan diversos com els salaris mínims, les competències, la pobresa infantil i la renda mínima, la UE ha avançat molt en els últims anys en l’enfortiment del teixit social europeu. El nou plantejament per països de l’Informe conjunt sobre l’ocupació, d’acord amb els principis d’un marc de convergència social, ajudarà els estats membres a detectar possibles dificultats a l’hora de complir els seus objectius nacionals i els riscos per a la convergència social a l’alça, per tal que puguin sobreposar-se.

 

Paolo Gentiloni, comissari d’Economia

Amb aquesta anàlisi exhaustiva i les orientacions en matèria de polítiques públiques, tracem un itinerari per a l’economia de la UE i dels nostres estats membres en les aigües turbulentes que encara ens esperen. Hem avaluat els esborranys de plans pressupostaris de 2024 a partir de les recomanacions adoptades a la primavera, donant prioritat a limitar el creixement de la despesa, preservar la inversió pública i eliminar gradualment les mesures d’ajuda energètica. El moment actual demana polítiques fiscals prudents que complementin els esforços del BCE per lluitar contra la inflació i preservar així el poder adquisitiu. Ara bé, també cal que els governs duguin a terme les reformes i les inversions necessàries per reforçar la nostra competitivitat i assolir un creixement sostingut i sostenible. Des d’aquest punt de vista, l’execució decidida dels plans nacionals de recuperació i resiliència té una importància cabdal.

 

IP/23/5871

Detalls

Data de publicació
21 novembre 2023
Autor
Representation in Spain – Barcelona