La massacre de Butxa: repassem un any de negació del Kremlin

A principis d’abril del 2022 van arribar notícies que les forces militars russes havien assassinat desenes de civils a la ciutat ucraïnesa de Butxa. La propaganda russa va començar un reguitzell de mentides sobre la massacre. Amb el temps, hem vist néixer una nova generació de falsedats.

Fa un any, a finals de març del 2022, les forces armades russes havien perdut la batalla per Kíiv, que va començar amb un assalt aeri a primera hora del 24 de febrer. La valenta resistència ucraïnesa va obligar les tropes russes a retirar-se de la ciutat de Butxa com a part d’una retirada general de la capital. Immediatament van sorgir informacions de cadàvers als carrers. Molts eren civils ucraïnesos assassinats en execucions, amb les mans lligades a l’esquena. Fotos macabres acompanyaven els relats dels testimonis presencials. D’ençà de la massacre, un gran nombre d’investigacions, entre les que hi ha un informe detallat de l’ONU, han determinat l’origen rus dels atacs.

 

En aquest article analitzem què va passar després dels assassinats. Quines tàctiques del seu manual de joc va fer servir el Kremlin per intentar confondre el món, defugir la responsabilitat i suavitzar la repercussió d’uns crims extremadament horribles? 

 

Aplicar el manual de joc del Kremlin: pensem en l’MH-17

El que es va materialitzar va ser el comportament habitual del Kremlin quan l’enxampen in fraganti. Negar-ho, negar-ho, negar-ho. Culpar els altres. Apujar la intensitat amb històries que voregen fantasies esbojarrades. No disculpar-se mai. No admetre-ho mai. No penedir-se mai. No responsabilitzar mai els agents que hi ha sobre el terreny. En lloc d’això, inventar coses. Amb el temps, els propagandistes prorussos han fet servir mentides sense solta per construir una complexa arquitectura de falsedats evidents.

 

L’exemple modèlic en són la infinitat de falsedats distribuïdes després de la caiguda de l’MH-17, un avió malaisi que les forces russes van destruir el 17 de juliol de 2014, matant les 298 persones que hi havia a bord. El mateix passa amb els intents de Moscou d’encobrir els terribles atacs a Mariúpol la primavera del 2022. Podeu llegir-ne la nostra crònica aquí.

 

Dir qualsevol bajanada, ben fort

A la primeria, les declaracions del Kremlin sobre Butxa sovint eren contradictòries, fins al punt de semblar gairebé descarades. L’objectiu era probablement de generar tant de soroll com fos possible per desviar l’atenció de l’esborronadora realitat que s’anava perfilant a la ciutat, situada al nord-oest del centre de Kíiv.

 

Entre l’abril i el maig del 2022, els mitjans afins al Kremlin van al·legar que Ucraïna devia haver simulat la massacre. Però els comentaristes dels mitjans estatals també van afirmar que l’havien simulada Washington, Londres i Brussel·les. O bé que el culpable n’era el director d’un canal de televisió musical ucraïnès.

 

Segons fonts oficials russes, els mitjans estatals i els principals propagandistes (vegeu aquest enllaç), ho fes qui ho fes, la massacre va ser tan falsa com les denúncies occidentals sobre els atacs amb armes químiques del president sirià Bashar al-Assad. Tan fals com Srebrenica, simulat, sense proves o només una mentida despietada. Negar-ho, negar-ho, negar-ho.

 

Poc després, els mitjans van començar a difondre una reformulació de les històries de l’MH-17 amb suposats «detalls tècnics» estranyíssims inventats per crear la il·lusió d’un coneixement especialitzat sobre les interioritats del cas. Ara s’assegurava que la manca de sang i la rigidesa corporal dels cadàvers demostraven que les víctimes de la massacre havien estat assassinades després de la retirada russa del 30 de març. Encara més forassenyat: els cossos estaven vius. Suposadament, els cadàvers eren actors col·locats al carrer per als fotògrafs, perquè semblava que es moguessin. O bé els cossos, morts de nou, eren d’ucraïnesos prorussos que les forces armades ucraïneses havien matat en entrar a la ciutat, bé per execució o potser amb foc d’artilleria.

 

Però els cossos també podrien haver correspost a «col·laboradors» prorussos que els nazis ucraïnesos havien mort temps enrere. Tal vegada els nazis s’havien desfet dels cossos en un bosc prop d’Irpin i en acabat els havien transportat a Butxa per fer-los passar per civils ucraïnesos assassinats per Rússia. Estàs confós? No saps de qui refiar-te? Ves a saber!

 

Prou d’històries esbojarrades, comença la conspiració

El que passa amb la desinformació és que les múltiples històries, encara que siguin contradictòries, reforcen la sensació de confusió o la incredulitat davant d’una explicació veritable, contrastada i documentada. La ment humana és curiosa i l’atreuen els escàndols i els rumors, sempre busca respostes a allò inexplicable. Així, doncs, el manipulador hàbil continua afegint elements que ens cridin i desviïn l’atenció de la veritat. L’aparició d’històries canviants i contradictòries no és fortuïta, sinó intencionada.

 

Sovint, aquestes històries beuen de l’univers de les teories de la conspiració. Això és una invitació per a tots aquells que busquen les raons més profundes i ocultes que hi ha darrere dels problemes i els conflictes. La conspiració és un element integrant de molta de la manipulació pro-Kremlin en la majoria de qüestions polítiques. Et pots submergir en els més de 1 700 casos de la nostra base de dades que per indagar en l’univers de la conspiració .

 

Així, durant el mes d’abril del 2022, els mitjans pro-Kremlin també van aportar raons per les quals Ucraïna podria simular una situació falsa tan terrible amb actors o cadàvers. Potser volien fer trontollar un gran avenç imminent en les negociacions entre Rússia i Ucraïna? O era per justificar noves sancions contra Rússia? O per desviar l’atenció de les imatges d’ucraïnesos torturant presoners de guerra russos? O dels biolaboratoris militars finançats pels EUA a Ucraïna? Això fa pudor!

 

Mentides, maleïdes mentides i els seus descendents

Els mitjans de desinformació russos van emetre aquesta primera tongada de relats a l’abril i la primeria de maig del 2022, i posteriorment ho van convertir en un discurs que al·legava que Rússia era incapaç de cometre cap crim de guerra. Per tant, les proves d’altres crims també eren falses. La idea d’una «falsa Butxa» va esdevenir una plantilla per desacreditar totes les atrocitats comeses per les tropes russes.

 

Pot semblar pervers, però hi ha una certa pretensió de «disposar de la veritat sobre Butxa». Això fa que els principals propagandistes russos, com ara Vladímir Soloviov i altres, passin a l’atac i esmentin Butxa de manera proactiva. En aquesta tàctica, els crítics que es refereixen a Butxa o a d’altres atrocitats són titllats de «russòfobs», que és una altra jugada típica del manual de joc del Kremlin.

 

Per exemple, suposadament hi va haver un atac amb míssils russos contra un centre comercial a la ciutat ucraïnesa de Krementxuk el 27 de juny. Els mitjans favorables al Kremlin van desestimar les informacions sobre l’atac per ser una provocació ucraïnesa «com la de Butxa». A l’agost, un comentarista va afirmar que Occident està lluitant contra Rússia mitjançant «operacions psicològiques», entre les que hi ha la «massacre de Butxa».

 

Al setembre, Ucraïna va iniciar una contraofensiva des de Khàrkiv que va alliberar ràpidament parts del territori ocupades per Rússia. Moscou patia per explicar com i per què, però aviat van aparèixer notícies de fosses comunes descobertes prop de la ciutat alliberada d’Izium. Alguns cossos recuperats mostraven signes de tortura. Fidels al seu estil, els propagandistes russos van menystenir aquests informes qualificant-los de «Butxa 2.0».  Hem publicat la informació que desmenteix aquestes afirmacions.

 

Una retirada és un gest de bona voluntat (què diuen, d’uns assassinats?)

A principis del 2023 es va estrenar un altre discurs. Dirigit majoritàriament a hispanoparlants d’Amèrica Llatina i al públic francòfon de l’Àfrica, aquest discurs és una reiteració millorada dels seus antecessors, però amb menys contradiccions. Les mentides que conté també són més indignants.

 

Entre altres coses, el nou discurs afirma amb una indecència gairebé impactant que els soldats russos no van ser expulsats de Butxa sinó que van marxar-ne com a «gest de bona voluntat per part de Moscou». També assegura que les autoritats ucraïneses no han proporcionat informes forenses «detallats i verificats» de les morts de civils, malgrat el gran nombre d’informes que han elaborat o estan elaborant els equips forenses.

 

Un passat pèrfid és el caldo de cultiu de més mentides

Durant anys, fins i tot dècades, la desinformació pro-Kremlin ha preparat el seu públic, estranger i nacional, per a l’argument que Rússia no té mai la culpa, sinó que sempre és víctima de russòfobs insidiosos que intenten fer mal a la seva gent, difamar la seva història i destruir el seu estat.

 

La propera vegada que es descobreixi una atrocitat, estigues preparat per a la tempesta de desinformació, però mantén la calma i rebutja la novaparla del Kremlin. Recorda Butxa. Pots veure’n un breu relat visual aquí.