Paquet d’infraccions del mes de desembre: decisions sobre Espanya

Resums per àmbit d’actuació

En el seu paquet mensual de decisions d’infracció, la Comissió Europea emprèn accions legals contra els estats membres per incompliment de les seves obligacions en virtut del dret de la Unió. L’objectiu d’aquestes decisions, que abasten diversos sectors i àmbits competencials de la UE, és garantir la correcta aplicació del dret de la Unió en benefici dels ciutadans i de les empreses.

A continuació presentem les principals decisions adoptades per la Comissió referents a Espanya agrupades per àmbits d’actuació.

Si voleu més informació sobre el procediment d’infracció de la UE, consulteu el document de Preguntes i respostes. Podeu trobar informació més detallada sobre els antecedents d’un cas al registre de decisions sobre procediments d’infracció.

2. Mercat interior, indústria, emprenedoria i pimes

Cartes de requeriment

La Comissió demana a BÈLGICA, BULGÀRIA, TXÈQUIA, DINAMARCA, ALEMANYA, IRLANDA, GRÈCIA, ESPANYA, FRANÇA, ITÀLIA, XIPRE, LETÒNIA, LUXEMBURG, HONGRIA, MALTA, PAÏSOS BAIXOS, ÀUSTRIA, POLÒNIA, ROMANIA, ESLOVÈNIA, FINLÀNDIA i SUÈCIA que redueixin la càrrega dels professionals que volen prestar serveis de manera temporal i ocasional  

La Comissió Europea ha decidit incoar un procediment d’infracció mitjançant l’enviament d’una carta de requeriment a Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Dinamarca, Alemanya, Irlanda, Grècia, Espanya, França, Itàlia, Xipre, Letònia, Luxemburg, Hongria, Malta, Països Baixos, Àustria, Polònia, Romania, Eslovènia, Finlàndia i Suècia per incomplir les normes de la UE sobre qualificacions professionals (Directiva 2005/36/CE).   

Aquestes normes faciliten als professionals la prestació de serveis de manera temporal i ocasional en diferents estats membres, alhora que garanteixen la protecció dels consumidors i la ciutadania.   

Excepcionalment, en el cas de les professions amb implicacions en l’àmbit de la salut i la seguretat públiques, els estats membres poden comprovar les qualificacions abans d’autoritzar la prestació de serveis. Aquesta comprovació prèvia pot suposar una demora significativa de l’inici de l’activitat i, per tant, només es pot imposar en condicions estrictes, en particular quan la manca de qualificacions professionals pugui comportar un perjudici greu per a la salut o la seguretat del destinatari del servei. La Comissió considera que els vint-i-dos estats membres esmentats exigeixen aquesta comprovació prèvia de manera injustificada per a diverses professions que no reuneixen les condicions en què es permet imposar-la i ha centrat aquesta mesura d’execució en tres àmbits especialment rellevants, que són la construcció, el transport i els serveis empresarials.   

Així, doncs, la Comissió envia una carta de requeriment a Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Dinamarca, Alemanya, Irlanda, Grècia, Espanya, França, Itàlia, Xipre, Letònia, Luxemburg, Hongria, Malta, Països Baixos, Àustria, Polònia, Romania, Eslovènia, Finlàndia i Suècia, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i resoldre les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

La Comissió demana a ESPANYA que garanteixi que els seus requisits d’etiquetatge per a la separació de residus compleixen el principi de lliure circulació de mercaderies

La Comissió Europea ha decidit incoar un procediment d’infracció mitjançant l’enviament d’una carta de requeriment a Espanya (INFR(2024)4029) per incomplir els articles 34 a 36 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) pel que fa als requisits d’etiquetat relatius a les instruccions de separació de residus. A Espanya, els envasos domèstics han d’indicar a l’etiqueta a quin contenidor s’han de tirar. No obstant, no sembla que les autoritats espanyoles hagin analitzat prou bé la proporcionalitat de la mesura atès que hi ha altres opcions que són adequades i no restringeixen tant el comerç entre estats membres. Actualment la UE no disposa de normes harmonitzades que regulin les instruccions als consumidors sobre la separació de residus. Ara bé, el nou Reglament sobre envasos i residus d’envasos, que es troba en la fase final de tramitació, preveu actes d’execució per tal d’establir unes normes harmonitzades. Mentre no s’hagin fixat aquests requisits a nivell de la Unió, les normatives nacionals no han de generar una càrrega innecessària per al comerç dins de la UE. Els requisits nacionals d’etiquetatge poden suposar un obstacle significatiu per al mercat únic que soscavi greument el principi de la lliure circulació de mercaderies. Per tant, la Comissió envia una carta de requeriment a Espanya, que ara disposa de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

Dictàmens motivats

La Comissió demana a ESPANYA que garanteixi la igualtat de tractament en les concessions costeres

Avui la Comissió Europea ha decidit enviar un dictamen motivat a Espanya (INFR(2022)4121) per incompliment de la Directiva de serveis (Directiva 2006/123/CE) en relació amb l’adjudicació i pròrroga de les concessions per part de les autoritats espanyoles. Espanya preveu la possibilitat d’adjudicar concessions per a la construcció d’establiments permanents (com ara restaurants o piscifactories) en el domini públic coster, senzillament amb una sol·licitud per fer-ho seguida d’un període d’informació pública de 20 dies. La Directiva de serveis, en canvi, conté l’obligació explícita d’aplicar un procediment de selecció imparcial i transparent. La Comissió també considera que la pròrroga de la vigència d’aquestes concessions de conformitat amb la legislació nacional, que de vegades pot ser de fins a 75 anys, és contrària a aquesta mateixa obligació ja que comporta un dret preferent en favor de l’adjudicatari anterior. A més, en la mesura en què impedeixen l’accés a aquestes concessions d’operadors d’altres estats membres, les normes nacionals restringeixen indegudament la llibertat d’establiment consagrada a l’article 49 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’emetre un dictamen motivat a Espanya, que ara té dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho faci, la Comissió podria decidir de remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Remissió al Tribunal de Justícia 

La Comissió decideix dur ESPANYA davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver transposat correctament les directives sobre contractació pública

Avui la Comissió Europea ha decidit de dur Espanya (INFR(2021)2171) davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no haver transposat correctament la Directiva sobre contractació pública (Directiva 2014/24/UE), la Directiva sobre contractació en els sectors dels subministraments de serveis bàsics (Directiva 2014/25/UE) i la Directiva relativa a l’adjudicació de contractes de concessió (Directiva 2014/23/UE). Aquestes normes, que els estats membres havien de transposar a l’ordenament jurídic intern com a tard el 18 d’abril de 2016, obliguen els estats membres a seguir procediments imparcials i transparents i pretenen obrir els mercats dels serveis a una competència real entre empreses d’arreu de la UE i garantir que la contractació pública es fa al preu més avantatjós possible. Atès el retard per part d’Espanya en la notificació de la transposició de les tres directives i arran del control de compliment que va efectuar la Comissió, la Comissió va decidir d’enviar al desembre del 2021 una carta de requeriment a Espanya i a l’abril del 2024, un dictamen motivat. Espanya, però, encara no ha dut a terme les modificacions necessàries de la seva normativa per fer-la compatible amb totes les obligacions que emanen del dret de la UE. La legislació espanyola s’allunya substancialment de les normes de la UE, especialment pel que fa al tipus d’administracions públiques, contractes i modificacions dels contractes que s’han de sotmetre a la normativa de contractació pública. La Comissió considera que fins ara els esforços de les autoritats han estat insuficients i, per tant, du Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Podeu trobar-ne més informació al comunicat de premsa.

5. Mobilitat i transports

Dictàmens motivats 

La Comissió demana a BULGÀRIA, GRÈCIA, ESPANYA, ITÀLIA, LUXEMBURG, MALTA, POLÒNIA i PORTUGAL que transposin plenament la normativa de la UE sobre peatges i vinyetes per l’ús de la infraestructura viària

La Comissió Europea ha decidit avui enviar un dictamen motivat a Bulgària (INFR(2024)0150), Grècia (INFR(2024)0155), Espanya (INFR(2024)0157), Itàlia (INFR(2024)0161), Luxemburg (INFR(2024)0164), Malta (INFR(2024)0167), Polònia (INFR(2024)0169) i Portugal (INFR(2024)0171) per no haver transposat la Directiva de l’eurovinyeta (Directiva 1999/62/CE modificada per la Directiva (UE) 2022/362). La Directiva de l’eurovinyeta estableix unes normes comunes sobre la imposició de taxes en funció de la distància (peatges) i taxes en funció del temps (vinyetes), cosa que permet als estats membres de recuperar costos d’infraestructura (construcció, explotació, manteniment) per mitjà de peatges i vinyetes. La Directiva de modificació (UE) 2022/362 ara abasta els turismes, els autobusos i autocars i els vehicles pesants petits. La directiva revisada també obliga els estats membres a incorporar els costos ambientals de la contaminació atmosfèrica en els sistemes tarifaris per tal de definir les tarifes en funció de les emissions de CO2 d’un vehicle, amb l’objectiu de reduir les emissions i fomentar l’ús de vehicles pesants menys contaminants. El termini per transposar la Directiva a l’ordenament jurídic intern va expirar el 25 de març de 2024. Cap dels vuit estats membres esmentats no ha comunicat les mesures de transposició. Així, doncs, la Comissió ha decidit enviar un dictamen motivat a Bulgària, Grècia, Espanya, Itàlia, Luxemburg, Malta, Polònia i Portugal, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

6. Estabilitat financera, serveis financers i unió dels mercats de capitals

Cartes de requeriment

La Comissió demana a ESPANYA que apliqui correctament el Reglament sobre la zona única de pagaments en euros (SEPA) 

La Comissió Europea ha decidit incoar un procediment d’infracció mitjançant l’enviament d’una carta de requeriment a Espanya (INFR(2024)4021) per no haver designat les autoritats competents per garantir el compliment del Reglament (UE) 260/2012 (Reglament SEPA) per part dels poder públics. Ara com ara a Espanya no hi ha cap autoritat competent per gestionar els incompliments del Reglament SEPA per part dels poders públics que es neguin a emetre o rebre pagaments (càrrecs directes o transferències) provinents de comptes bancaris d’un altre estat membre o destinats a aquests. Es tracta d’una pràctica il·legal denominada «discriminació per IBAN». L’absència d’aquesta autoritat competent priva els consumidors i les empreses del dret de presentar una reclamació contra aquesta pràctica davant d’una autoritat competent a Espanya. Per tant, la Comissió envia una carta de requeriment a Espanya, que ara disposa de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

Dictàmens motivats

La Comissió insta ESPANYA i PORTUGAL a completar l’aplicació del Reglament relatiu a un producte paneuropeu de pensions individuals

Avui la Comissió Europea ha decidit enviar sengles dictàmens motivats a Espanya (INFR(2024)2187) i Portugal (INFR(2024)2188) per no haver notificat a la Comissió les normes sobre les sancions administratives i altres mesures aplicables a les infraccions del Reglament relatiu a un producte paneuropeu de pensions individuals (Reglament [UE]2019/1238). El producte paneuropeu de pensions individuals és un pla de pensions individual que ofereix als consumidors una opció paneuropea d’estalvi per a la jubilació. Aquest tipus de producte està dissenyat per proporcionar més oferta als estalviadors i oferir-los productes més competitius sense renunciar a una protecció dels consumidors forta. El poden oferir un ampli ventall de proveïdors financers, com ara companyies d’assegurances, gestors d’actius, bancs, determinades societats d’inversió i determinats fons de pensions d’ocupació. El juliol de 2024 la Comissió va enviar a tots dos estats membres una carta de requeriment. A hores d’ara, Espanya i Portugal encara no han completat l’aplicació del Reglament. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’emetre dictàmens motivats a Espanya i Portugal, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

7. Economia digital

Cartes de requeriment i dictàmens motivats

La Comissió insta BÈLGICA, BULGÀRIA, ESPANYA, PAÏSOS BAIXOS i POLÒNIA a complir la Llei de serveis digitals 

La Comissió Europea ha decidit enviar una carta de requeriment a Bulgària (INFR(2024)2241) i un dictamen motivat a Bèlgica (INFR(2024)2164), Espanya (INFR(2024)2165), els Països Baixos (INFR(2024)2163) i Polònia (INFR(2024)2041) per no haver designat o facultat coordinadors de serveis digitals de conformitat amb la Llei de serveis digitals. Els estats membres havien de designar i facultar un coordinador de serveis digitals, responsable de seguir l’aplicació i el compliment de la Llei de serveis digitals per part dels proveïdors de serveis establerts en el seu territori, com a tard el 17 de febrer de 2024. La Comissió envia a Bulgària una carta de requeriment perquè no ha facultat el coordinador de serveis digitals per dur a terme les seves funcions en virtut de la Llei de serveis digitals, així com per no definir les normes relatives a les sancions aplicables en cas d’incompliment de la dita Llei. La Comissió també envia dictàmens motivats per no haver designat i facultat els seus coordinadors de serveis digitals (a Bèlgica i Polònia), per no haver definit les normes relatives a les sancions (a Polònia) i per no haver facultat els seus coordinadors de serveis digitals (a Espanya i els Països Baixos). Aquests estats membres disposen ara de dos mesos per respondre i resoldre les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir enviar un dictamen motivat a Bulgària, així com dur Bèlgica, Espanya, els Països Baixos i Polònia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.