Paquet d’infraccions del mes de juliol: principals decisions sobre Espanya

Resums per àmbit d’actuació

En el seu paquet mensual de decisions d’infracció, la Comissió Europea emprèn accions legals contra els estats membres per incompliment de les seves obligacions en virtut del dret de la Unió. L’objectiu d’aquestes decisions, que abasten diversos sectors i àmbits competencials de la UE, és garantir la correcta aplicació del dret de la Unió en benefici dels ciutadans i de les empreses.

Aquí podeu trobar més informació sobre el procediment d’infracció de la UE. Si voleu saber més detalls sobre els antecedents d’un cas, podeu consultar el registre de decisions sobre procediments d’infracció.

1. Medi ambient 

Cartes de requeriment

La Comissió demana a tots els estats membres que compleixin els objectius en matèria de recollida i reciclatge de residus 

La Comissió Europea ha decidit incoar un procediment d’infracció mitjançant l’enviament de sengles cartes de requeriment a Bèlgica (INFR(2024)2121), Bulgària (INFR(2024)2128), Txèquia (INFR(2024)2137), Dinamarca (INFR(2024)2138), Alemanya (INFR(2024)2122), Estònia (INFR(2024)2123), Irlanda (INFR(2024)2130), Grècia (INFR(2024)2132), Espanya (INFR(2024)2147), França (INFR(2024)2141), Croàcia (INFR(2024)2133), Itàlia (INFR(2024)2142), Xipre (INFR(2024)2131), Letònia (INFR(2024)2144), Lituània (INFR(2024)2143), Luxemburg (INFR(2024)2124), Hongria (INFR(2024)2134), Malta (INFR(2024)2135), Països Baixos (INFR(2024)2125), Àustria (INFR(2024)2120), Polònia (INFR(2024)2126), Portugal (INFR(2024)2145), Romania (INFR(2024)2136), Eslovènia (INFR(2024)2127), Eslovàquia (INFR(2024)2129), Finlàndia (INFR(2024)2140) i Suècia (INFR(2024)2146) per incompliment dels objectius de recollida i reciclatge de residus. 

Segons les últimes dades que han facilitat els estats membres, tots han incomplert diversos objectius de recollida i reciclatge de residus que estableix la legislació vigent de la UE en matèria de residus. La Directiva marc sobre residus (Directiva 2008/98/CE sobre els residus modificada per la Directiva (UE) 2018/851) estableix uns objectius jurídicament vinculants per a la reutilització i el reciclatge dels residus urbans. Bulgària, Txèquia, Dinamarca, Espanya, França, Croàcia, Itàlia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia, Finlàndia i Suècia no han arribat a l’objectiu del 50 % per al 2020 de preparació per a la reutilització i el reciclatge dels residus urbans (com ara paper, metall, plàstic i vidre). 

En paral·lel, la Directiva relativa als envasos i residus d’envasos (Directiva 94/62/CE modificada per la Directiva (UE) 2018/852) és aplicable a tots els envasos distribuïts al mercat europeu i als residus d’envasos que en resultin, independentment d’on es faci servir el producte. Aquesta norma exigia que a 31 de desembre de 2008 s’havia de reciclar entre el 55 % i el 80 % dels residus d’envasos. Entre els objectius fixats per al reciclatge dels diversos materials trobem el 60 % per al vidre, el 60 % per al paper i el cartró, el 50 % per al metall, el 22,5 % per al plàstic i el 15 % per a la fusta, però en molts casos es van incomplir aquests objectius. 

D’altra banda, la Directiva sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE, Directiva 2012/19/UE modificada per la Directiva (UE) 2024/884) exigeix la recollida separada i el tractament adequat dels RAEE i estableix objectius de recollida, recuperació i reciclatge d’aquests residus. Els estats membres han d’assolir anualment una taxa de recollida mínima del 65 % del pes mitjà dels dispositius elèctrics i electrònics introduïts al mercat en aquell estat membre en els tres anys anteriors o bé el 85 % dels RAEE generats en el territori de l’estat membre. La majoria d’estats membres no van arribar a recollir prou RAEE per separat, de manera que no van complir l’objectiu de recollida de la UE. 

Els estats membres han d’intensificar la labor d’aplicació de la normativa per tal d’assolir les obligacions esmentades més amunt. En aquest sentit, els estats membres poden recórrer a les recomanacions específiques per a cada país que va definir l’Informe d’alerta precoç en matèria de residus de 2023. Això també ajudarà els estats membres a complir els objectius subsegüents per al 2025, 2030 i 2035 que han fixat les modificacions recents de la legislació europea en matèria de residus. Així, doncs,, la Comissió envia una carta de requeriment a cadascun dels 27 estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

5. Ocupació i drets socials

Cartes de requeriment

La Comissió insta ESPANYA a eliminar les condicions laborals discriminatòries en el sector públic

La Comissió Europea ha decidit avui enviar una segona carta de requeriment suplementària a Espanya (INFR(2014)4224) per no haver transposat correctament a l’ordenament jurídic nacional la Directiva 1999/70/CE del Consell, que prohibeix la discriminació contra els treballadors amb contracte de durada determinada. La legislació espanyola fixa unes condicions laborals menys favorables (com ara pel que fa al dret a vacances) per als treballadors amb contracte de durada determinada del sector públic espanyol en relació amb els treballadors fixos. A parer de la Comissió, això suposa una discriminació contrària al dret de la UE, per la qual cosa va incoar aquest procediment d’infracció el 2014. Si bé Espanya ha modificat les normes d’ençà d’aleshores, encara perduren aspectes discriminatoris. En la seva segona carta de requeriment suplementària, la Comissió aborda les diferències de tractament pel que fa al càlcul de l’antiguitat, el dret a determinats permisos o l’accés a trajectòries professionals. Ara Espanya disposa de dos mesos per resoldre les deficiències que ha detectat la Comissió. En cas que no ho faci, la Comissió pot decidir d’enviar un dictamen motivat.

6. Serveis financers

Cartes de requeriment

La Comissió demana a ESPANYA que garanteixi les llibertats del mercat interior en els règims nacionals de pensions complementaris 

La Comissió Europea ha decidit incoar un procediment d’infracció amb l’enviament d’una carta de requeriment a Espanya (INFR(2024)4009) en relació amb determinades restriccions als règims de pensions individuals i d’ocupació que han introduït les regles nacionals. La prohibició que ha imposat Espanya d’aportar a plans de pensions d’ocupació i individuals més enllà de l’import màxim deduïble a efectes fiscals pot ser contrària a la lliure circulació de treballadors, serveis, capitals i al dret d’establiment garantits pels Tractats. El procediment d’infracció aborda aquesta prohibició atès que pot constituir un obstacle en el mercat únic i limitar indegudament l’accés a pensions complementàries, però no qüestiona els imports deduïbles. D’altra banda, el fet que Espanya permeti les transferències individuals dels drets de pensió a plans de pensions complementaris a nivell intern, però no si són a un altre país, també podria ser contrari a les llibertats del mercat interior. Per tant, la Comissió envia una carta de requeriment a Espanya, que ara disposa de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

La Comissió demana a nou estats membres que finalitzin la transposició a l’ordenament jurídic nacional de les modificacions de la Directiva sobre recuperació i resolució bancàries 

La Comissió Europea ha decidit incoar procediments d’infracció amb l’enviament d’una carta de requeriment a Bulgària (INFR(2024)2175), Espanya (INFR(2024)2178), Itàlia (INFR(2024)2179), Xipre (INFR(2024)2176), Lituània (INFR(2024)2180), Àustria (INFR(2024)2174), Polònia (INFR(2024)0036), Portugal (INFR(2024)2185) i Eslovàquia (INFR(2024)2186) per no haver transposat plenament les modificacions de la Directiva sobre recuperació i resolució bancàries (Directiva 2014/59/UE) introduïdes pel Reglament (UE) 2022/2036, relatives al tractament prudencial d’entitats d’importància sistèmica mundial i la capacitat d’absorció de pèrdues i de recapitalització dels grups bancaris. Els canvis que va introduir el Reglament (UE) 2022/2036 a la Directiva sobre recuperació i resolució bancàries són importants per garantir que la UE estigui plenament alineada amb les normes del Consell d’Estabilitat Financera en matèria de capacitat total d’absorció de pèrdues (TLAC) d’entitats d’importància sistèmica mundial (EISM). En particular, els canvis són necessaris per reflectir adequadament l’exposició de les EISM de la UE a les seves filials en tercers països i per continuar millorant la capacitat dels principals grups bancaris de la UE per resistir les pertorbacions financeres. A més, els canvis han de permetre assolir la plena harmonització del tractament prudencial dels recursos interns per a l’absorció de pèrdues i la recapitalització de les entitats intermèdies dels grups bancaris, que és important per a la resolubilitat dels bancs. Si no es transposen aquestes mesures, de caràcter tècnic però rellevants, no es podrà assolir el nivell necessari d’harmonització del marc unificat de la UE per al sector bancari. Per tant, la Comissió envia sengles cartes de requeriment a Bulgària, Espanya, Itàlia, Xipre, Lituània, Àustria, Polònia, Portugal i Eslovàquia, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i resoldre les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

La Comissió insta ESPANYA i PORTUGAL a completar l’aplicació del Reglament relatiu a un producte paneuropeu de pensions individuals

La Comissió Europea ha decidit incoar procediments d’infracció amb l’enviament de sengles cartes de requeriment a Espanya (INFR(2024)2187) i Portugal (INFR(2024)2188) per no haver notificat a la Comissió les normes sobre les sancions administratives i altres mesures aplicables a les infraccions del Reglament relatiu a un producte paneuropeu de pensions individuals (Reglament [UE]2019/1238). El producte paneuropeu de pensions individuals és un pla de pensions individual que ofereix als consumidors una opció paneuropea d’estalvi per a la jubilació. Aquest tipus de producte està dissenyat per proporcionar més oferta als estalviadors i oferir-los productes més competitius sense renunciar a una protecció dels consumidors forta. El poden oferir un ampli ventall de proveïdors financers, com ara companyies d’assegurances, gestors d’actius, bancs, determinades societats d’inversió i determinats fons de pensions d’ocupació. La Comissió envia una carta de requeriment a Espanya i a Portugal, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

Dictàmens motivats

La Comissió demana a dotze estats membres que finalitzin la transposició a l’ordenament jurídic nacional de la Directiva sobre els administradors de crèdits i els compradors de crèdits 

La Comissió Europea ha decidit enviar dictàmens motivats a Bèlgica (INFR(2024)0006), Bulgària (INFR(2024)0013), Espanya (INFR(2024)0047), Itàlia (INFR(2024) 0074), Xipre (INFR(2024)001), Lituània (INFR(2024)0079), Hongria (INFR(2024)0067), Països Baixos (INFR(2024)0103), Àustria (INFR(2024)0000), Polònia (INFR(2024)0111), Portugal (INFR(2024)0117) i Finlàndia (INFR(2024)0059) per no haver transposat plenament la Directiva sobre els administradors de crèdits i els compradors de crèdits.

L’objectiu principal de la Directiva 2021/2167 és permetre que els administradors de crèdits i els compradors de crèdits operin a la Unió Europea a gran escala alhora que es protegeixen fermament els drets dels prestataris. La Directiva exigeix, per exemple, que els compradors de crèdits i els administradors de crèdits actuïn de bona fe i de manera honesta i professional amb els prestataris i s’hi comuniquin d’una manera que no constitueixi assetjament, coerció o influència indeguda.

Així, doncs, la Comissió ha decidit enviar un dictamen motivat a Bèlgica, Bulgària, Espanya, Itàlia, Xipre, Lituània, Hongria, Països Baixos, Àustria, Polònia, Portugal i Finlàndia, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre els casos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

8. Mobilitat i transports

Cartes de requeriment

La Comissió insta disset estats membres a aplicar correctament el sistema d’avaluació del rendiment i de tarifació dels serveis de navegació aèria

La Comissió Europea ha decidit incoar procediments d’infracció amb l’enviament de sengles cartes de requeriment a Bulgària (INFR(2024)2075), Txèquia (INFR(2024)2026), Dinamarca (INFR(2024)2086), Estònia (INFR(2024)2087), Irlanda (INFR(2024)2090), Espanya (INFR(2024)2088), Croàcia (INFR(2024)2024), Italià (INFR(2024)2091), Letònia (INFR(2024)2092), Hongria (INFR(2024)2076), Malta (INFR(2024)2093), Àustria (INFR(2024)2085), Polònia (INFR(2024)2027), Portugal (INFR(2024)2094), Romania (INFR(2024)2095), Eslovàquia (INFR(2024)2028), i Finlàndia (INFR(2024)2089) per no haver aplicat correctament determinades disposicions del sistema d’avaluació del rendiment i de tarifació del cel únic europeu per als sistemes de navegació aèria. Els reglaments sobre el cel únic europeu (Reglament [CE] 549/2004 i Reglament [CE] 550/2004) exigeixen que els estats membres distribueixin els costos comuns entre els serveis de navegació aèria de ruta i d’aproximació de manera proporcional aplicant una metodologia transparent. Els estats membres també han d’incorporar en els seus plans de rendiment règims d’incentius que fomentin l’assoliment dels objectius de rendiment. Les deficiències detectades es refereixen al cobrament d’un nivell o distribució inadequats de costos a les companyies aèries, així com a incentius econòmics insuficients per als proveïdors de serveis. L’aplicació incorrecta de les normes de la UE afecta no només els ingressos dels proveïdors de serveis de navegació aèria sinó també el nivell de les taxes que abonen les companyies aèries en tant que clients d’aquests proveïdors de serveis. Així, doncs, la Comissió envia una carta de requeriment a aquests disset estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.

9. Economia digital

Cartes de requeriment

La Comissió insta BÈLGICA, ESPANYA, CROÀCIA, LUXEMBURG, PAÏSOS BAIXOS i SUÈCIA a complir la Llei europea de serveis digitals

La Comissió Europea ha decidit avui incoar procediments d’infracció amb l’enviament de sengles cartes de requeriment a Bèlgica (INFR(2024)2164), Espanya (INFR(2024)2165), Croàcia (INFR(2024)2166), Luxemburg (INFR(2024)2168), Països Baixos (INFR(2024)2163) i Suècia (INFR(2024)2169). Aquests estats membres o bé no han designat les autoritats competents, els anomenats coordinadors de serveis digitals, per aplicar la Llei de serveis digitals, o bé no els han conferit les facultats necessàries per executar les tasques que estableix la Llei, o bé totes dues coses. La Llei de serveis digitals busca fer més segur l’entorn en línia. Els estats membres tenien fins al 17 de febrer de 2024 per designar aquestes autoritats, de conformitat amb la Llei de serveis digitals. Els coordinadors de serveis digitals supervisen els intermediaris en línia (com les plataformes digitals) ubicats al seu territori i són el primer punt de contacte de la ciutadania i les empreses a l’hora de resoldre queixes sobre aquells. Els estats membres disposen de dos mesos per respondre i resoldre les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat.