Brussel·les, 9 de juny de 2021
En el seu paquet mensual de decisions d’infracció, la Comissió Europea emprèn accions legals contra els estats membres per incompliment de les seves obligacions en virtut del dret de la Unió. Aquestes decisions tenen per objectiu garantir la correcta aplicació del dret de la Unió en benefici dels ciutadans i les empreses.
A continuació presentem les principals decisions adoptades per la Comissió referents a Espanya agrupades per àmbits d’actuació. Val a dir, així mateix, que la Comissió ha arxivat 239 casos que els estats membres que havien rebut un advertiment han resolt sense que hagi calgut continuar amb el procediment d’infracció.
Aquí podeu trobar més informació sobre el procediment d’infracció de la UE. Si voleu més detalls sobre totes i cadascuna de les decisions, vegeu el registre de decisions sobre els procediments d’infracció.
Medi ambient i pesca
Cartes de requeriment
Biodiversitat: la Comissió demana a divuit estats membres que protegeixin el medi ambient contra les espècies exòtiques invasores
La Comissió demana a Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Alemanya, Irlanda, Grècia, Espanya, França, Croàcia, Itàlia, Xipre, Letònia, Lituània, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia i Eslovàquia que apliquin diverses disposicions del Reglament (UE) 1143/2014 sobre la prevenció i la gestió de la introducció i propagació d’espècies exòtiques invasores. Tant el Pacte verd europeu com l’Estratègia europea sobre biodiversitat per al 2030 posen de relleu com és d’important que la UE posi fi a la pèrdua de la seva biodiversitat, conservi els espais naturals i restauri el bon estat ecològic dels ecosistemes que s’han vist perjudicats. Les espècies exòtiques invasores són plantes o animals que s’han arrelat a zones que no són el seu hàbitat natural com a resultat de la intervenció humana, que es propaguen ràpidament i que acaben prevalent sobre les espècies autòctones, cosa que provoca conseqüències mediambientals i econòmiques greus. Aquests divuit estats membres no han establert, posat en marxa ni comunicat a la Comissió un pla d’acció (o un conjunt de plans d’acció) que permeti abordar les principals vies d’introducció i propagació no intencionades d’espècies exòtiques invasores que preocupen la UE. A més, ni Bulgària, ni Grècia ni Romania han establert un sistema de vigilància de les espècies exòtiques invasores que preocupen la UE, ni tampoc l’han incorporat en el seu sistema actual. Ni Grècia ni Romania han establert estructures plenament operatives per fer els controls oficials necessaris per evitar que s’introdueixin intencionadament espècies que preocupen la UE. Portugal no ha presentat l’informe d'execució. Així doncs, la Comissió ha decidit d’enviar a cadascun d'aquests estats membres una carta de requeriment i concedir-los dos mesos per respondre-hi i prendre les mesures que calguin. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’enviar un dictamen motivat. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’enviar un dictamen motivat.
Dictàmens motivats
Residus: La Comissió insta disset estats membres a incorporar plenament la nova normativa de la UE sobre la gestió dels residus en el seu ordenament jurídic
La Comissió insta Bèlgica, Txèquia, Estònia, Grècia, Espanya, França, Croàcia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Àustria, Polònia, Romania, Eslovènia, Eslovàquia i Finlàndia que harmonitzin la legislació nacional amb les modificacions de la Directiva (UE) 2018/851 per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus. La directiva estableix uns requisits mínims de funcionament per als règims de responsabilitat ampliada del productor i reforça les normes pel que fa a la prevenció de residus. També estableix nous objectius en matèria de reciclatge dels residus municipals i especifica que, d'aquí al 2025, caldrà reciclar, com a mínim, el 55 % dels residus municipals mesurats en pes. Aquest objectiu passarà a ser del 60 % de cara al 2030 i del 65 % per al 2035. El Pacte verd europeu posa de relleu com és d’important que Europa continuï anant pel bon camí per assolir els seus objectius mediambientals. La Comissió va enviar cartes de requeriment als disset estats membres esmentats l’octubre de 2020; ara ha decidit d’enviar-los dictàmens motivats. Els estats membres en qüestió disposen ara de dos mesos per respondre-hi i prendre les mesures que calgui; altrament, la Comissió podria decidir de recórrer al Tribunal de Justícia de la UE.
Residus: la Comissió insta tretze estats membres a incorporar plenament la nova normativa de la UE sobre la prevenció dels residus d’envasos en el seu ordenament jurídic
La Comissió insta Estònia, Grècia, Espanya, França, Croàcia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Àustria, Polònia, Romania i Finlàndia que harmonitzin la legislació nacional amb les modificacions de la Directiva (UE) 2018/852, sobre els envasos i els residus d’envasos. La directiva obliga els països de la UE a prendre mesures per evitar la generació de residus d’envasos i reduir-ne l’impacte mediambiental al mínim. El Pacte verd europeu posa de relleu com és d’important que Europa continuï anant pel bon camí per assolir els seus objectius mediambientals. La Comissió va enviar cartes de requeriment als tretze estats membres esmentats l’octubre de 2020; ara ha decidit d’enviar-los dictàmens motivats. Els estats membres en qüestió disposen ara de dos mesos per respondre-hi i prendre les mesures que calgui; altrament, la Comissió podria decidir de recórrer al Tribunal de Justícia de la UE.
Inundacions: la Comissió demana a ESPANYA que garanteixi la revisió de l’avaluació preliminar del risc d’inundació
La Comissió demana a Espanya que compleixi els requeriments de la directiva d’inundacions (Directiva 2007/60/EC). Segons aquesta directiva, els estat membres han de reduir i gestionar els riscos d’inundació a partir d’una avaluació preliminar del risc d’inundació, amb l’objectiu de determinar quines són les zones en què hi hagi risc i poder establir un pla adequat de gestió del risc d’inundació. La primera avaluació preliminar del risc d’inundació havia de fer-se, com a molt tard, l’any 2011. Els estats membres havien de facilitar informació sobre la revisió de les seves avaluacions preliminars del risc d’inundació no més tard del 22 de març de 2019. La revisió i l’actualització són importants perquè tant el públic com la Comissió estiguin assabentats de l’evolució del risc d’inundació. El Pacte verd europeu posa de relleu com és d’important que Europa continuï anant pel bon camí per assolir els seus objectius mediambientals. La Comissió va enviar una cartes de requeriment a Espanya l’octubre del 2020 per no haver complert amb les obligacions en la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears. Per consegüent, la Comissió ha decidit avui d’enviar un dictamen motivat a Espanya. Espanya disposa ara de dos mesos per prendre les mesures que calgui; altrament, la Comissió podria decidir de recórrer al Tribunal de Justícia de la UE.
Dictàmens motivats complementaris
Aigües residuals urbanes: la Comissió demana a ESPANYA que garanteixi el tractament apropiat de les aigües residuals urbanes
La Comissió demana a Espanya que compleixi els requeriments de la directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes (Directiva 91/271/CE—TARU). La directiva obliga els estats membres a garantir que les aglomeracions (pobles, ciutats o zones habitades) recullin i tractin adequadament les aigües residuals, i n’eliminin i redueixin tots els efectes no desitjats. El Pacte verd europeu i el Pla d’acció per a la contaminació zero, adoptat recentment, estableixen l’objectiu d’una contaminació zero a la UE, cosa que beneficia la salut pública i el medi ambient, i afavoreix la neutralitat climàtica. Espanya hauria d’haver complert plenament els requeriments de la Directiva TARU des del 2005. Tot i que se li va enviar una carta de requeriment l’any 2012 i un primer dictamen motivat l’any 2015, Espanya segueix incomplint, en termes generals, les seves obligacions pel que fa a la recollida i el tractament a 332 aglomeracions. N’hi ha trenta que no disposen de sistemes de recollida per a les seves aigües residuals urbanes i, per tant, el tractament de les aigües depèn totalment o en part de sistemes individuals adequats. Espanya no ha justificat la manca de sistemes de recollida d'acord amb la directiva. A més, l'estudi del sistemes individuals adequats esmentats ha posat de relleu que no poden oferir el mateix nivell de protecció mediambiental que un sistema de recollida, que és un requeriment de la directiva. Consegüentment, les trenta aglomeracions no disposen d’un sistema que permeti recollir i tractar totes les aigües residuals urbanes de conformitat amb la directiva. A més, les altres 302 aglomeracions tampoc no compleixen els requeriments de la directiva, ja que les aigües residuals no entren en els sistemes de recollida d’aigües residuals urbanes, o no es tracten apropiadament, ni compleixen les normes de post-tractament. El febrer de 2015, la Comissió va enviar un primer dictamen motivat a Espanya tenint en compte la informació disponible en aquell moment; aquest dictamen feia referència a 606 aglomeracions. Des d’aleshores, la Comissió ha reduït el nombre d’aglomeracions que no compleixen la directiva. La Comissió ha decidit avui d’enviar un dictamen motivat complementari a Espanya amb relació a les aglomeracions que encara no ho fan. Espanya disposa de dos mesos per respondre-hi i prendre les mesures que calgui; altrament, la Comissió podria recórrer al Tribunal de Justícia de la UE.
Mercat interior, indústria, emprenedoria i pimes
Cartes de requeriment i remissions al Tribunal de Justícia
Morositat en la contractació pública: la Comissió demana a ESPANYA i ITÀLIA que garanteixin que les empreses rebin els pagaments a temps
La Comissió ha decidit avui enviar una carta de requeriment a Itàlia i un dictamen motivat a Espanya perquè la seva legislació nacional no està en consonància amb la directiva de morositat (Directiva 2011/7/UE). La morositat repercuteix negativament en les empreses perquè en redueix la liquiditat, impedeix que creixin i perjudica la seva resiliència i la seva capacitat de ser més ecològiques i digitals. Tenint en compte el context actual, les empreses i les pimes depenen ara més que mai de pagaments periòdics per seguir funcionant i mantenir l’ocupació. La directiva sobre morositat obliga les autoritats públiques a pagar les factures en un termini de trenta dies (o de seixanta, en el cas dels hospitals públics). D'acord amb la directiva sobre morositat, les autoritats públiques tenen l’«obligació especial» de pagar als proveïdors a temps i donar exemple en la lluita contra la cultura de males pràctiques a l’hora de fer pagaments en l’àmbit empresarial. La Comissió està plenament compromesa amb la lluita contra la morositat en les operacions comercials i ja ha obert procediments d’infracció contra els estats membres amb administracions públiques que no paguen als seus proveïdors a temps.
La Comissió ha decidit avui d’enviar una carta de requeriment a Itàlia, ja que la normativa nacional amb relació a les despeses de les autoritats judicials exclou de l’àmbit d’aplicació de la directiva el lloguer d’equipaments per a les escoltes telefòniques en les investigacions penals. La Comissió considera que l’exclusió d’aquestes operacions de l’àmbit d’aplicació de la Directiva constitueix una infracció perquè impedeix a les empreses de lloguer d'acollir-se als drets que s’hi preveuen. Itàlia disposa ara de dos mesos per respondre a la carta i prendre les mesures que calgui. En cas de no fer-ho, la Comissió pot decidir d’enviar un dictamen motivat. Per altra banda, la Comissió adopta mesures addicionals contra Espanya a fi de garantir l’aplicació correcta de la directiva sobre morositat (Directiva 2011/7/UE) i evitar pèrdues a les empreses del país, especialment a les petites i mitjanes empreses (pimes). La Comissió envia un dictamen motivat a Espanya en relació amb el procediment d’infracció que es va iniciar l’any 2015 per l’endarreriment excessiu dels pagaments de les autoritats públiques. La Comissió reconeix l’esforç que ha fet Espanya els darrers sis anys per millorar la puntualitat dels pagaments del sector públic. Tanmateix, tot i que durant aquest temps les autoritats centrals han fet avenços més que notables al respecte, la Comissió està preocupada per l’endarreriment persistent de les autoritats regionals i locals, ja que la seva puntualitat a l’hora de fer pagaments segueix sense ajustar-se a les obligacions de la directiva. Espanya disposa ara de dos mesos per donar resposta al motius que ha presentat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir de portar Espanya davant el Tribunal de Justícia.
Justícia
Cartes de requeriment
Ordre de detenció europea: la Comissió inicia un procediment d’infracció contra cinc països de la UE perquè han transposat la decisió marc de manera incompleta o incorrecta
La Comissió Europea ha decidit avui d’enviar cartes de requeriment a Bèlgica, Grècia, Espanya, Hongria i els Països Baixos per no haver completat la transposició de la Decisió marc sobre l’ordre de detenció europea i els procediments d’entrega entre estats membres (2002/584/JAI). L’ordre de detenció europea preveu la racionalització dels procediments judicials d’entrega transfronterers: si un jutge o magistrat d’un estat membre dicta una ordre de detenció o cap altra mesura de privació de la llibertat amb relació a algú sospitós d’haver comès un delicte greu, l’ordre serà vàlida a tot el territori de la UE. L’ordre de detenció europea, vigent des de l’1 de gener de 2004, ha substituït els llargs procediments d’extradició que existien entre els estats membres de la UE. A fi de garantir el bon funcionament de l’ordre de detenció europea, és fonamental que tots els estats membres incorporin en el seu ordenament jurídic nacional totes les disposicions de la decisió marc de manera plena i correcta. Arran de l’anàlisi de la transposició de la decisió marc a Bèlgica, Grècia, Espanya, Hongria i els Països Baixos, la Comissió va detectar que hi havia diversos problemes de conformitat. Aquests problemes tenen a veure amb la manca de transposició o de conformitat d’alguns articles, especialment amb la transposició incorrecta per motius de no execució. Tots cinc estats membres disposen ara de dos mesos per aclarir les mesures adoptades amb vista a garantir l’aplicació correcta i completa de la decisió marc sobre l’ordre de detenció europea; en cas de no fer-ho, la Comissió podria decidir d’enviar dictàmens motivats. La Comissió va enviar cartes de requeriment a Txèquia, Estònia, Irlanda, Itàlia, Lituània, Àustria i Polònia relacionades amb aquest tema l’octubre i el desembre de 2020, i a Alemanya, Xipre i Suècia el 18 de febrer de 2021, i tots aquests assumptes continuen oberts. La Comissió segueix avaluant la transposició de la decisió marc en altres estats membres. Podeu trobar més informació sobre l’ordre de detenció europea aquí.
Energia i clima
Cartes de requeriment i dictàmens motivats
Normes bàsiques de seguretat: la Comissió demana a BÈLGICA, ALEMANYA, GRÈCIA, ESPANYA i ÀUSTRIA que transposin la legislació de la UE sobre protecció radiològica
La Comissió ha decidit avui d’enviar cartes de requeriment a Alemanya i Grècia, i també dictàmens motivats a Bèlgica, Espanya i Àustria per demanar que transposin de manera correcta i completa la directiva revisada sobre les normes de seguretat bàsiques (Directiva 2013/59/Euratom del Consell) en els ordenaments jurídics nacionals. Els estats membres havien de transposar la directiva com a molt tard el 6 de febrer de 2018, però la Comissió considera que Grècia no ha complert alguns dels requisits que s’hi estableixen i que Bèlgica, Alemanya, Espanya i Àustria no l’han transposada completament. La directiva, que modernitza i consolida la legislació de la UE pel que fa a la protecció radiològica, estableix normes de seguretat bàsiques per protegir la població, els treballadors i els pacients contra els riscos derivats de l’exposició a radiacions ionitzants. També inclou disposicions sobre la preparació i la resposta de cara a les emergències, que van ser reforçades arran de l’accident nuclear de Fukushima. Els estats membres esmentats disposen ara de dos mesos per cobrir les mancances que ha assenyalat la Comissió. En cas de no fer-ho, la Comissió podria decidir d’enviar un dictamen motivat a Alemanya i Grècia, i portar Bèlgica, Espanya i Àustria davant el Tribunal de Justícia.
Detalls
- Data de publicació
- 9 juny 2021