Paquet d’infraccions del mes de març: principals decisions sobre Espanya

En el seu paquet mensual de decisions d’infracció, la Comissió Europea emprèn accions legals contra els estats membres per incompliment de les seves obligacions en virtut del dret de la Unió. Aquestes decisions tenen per objectiu garantir la correcta aplicació del dret de la Unió en benefici dels ciutadans i les empreses.

A continuació presentem les principals decisions adoptades per la Comissió referents a Espanya agrupades per àmbits d’actuació.

Aquí podeu trobar més informació sobre el procediment d’infracció de la UE.

Per obtenir més detalls sobre les decisions anteriors relatives a un cas, podeu consultar el registre de decisions sobre procediments d’infracció introduint-hi la referència que té el format INFR(YYYY)nnnn.

1. Medi ambient

Cartes de requeriment

La Comissió demana a ESPANYA que millori el tractament dels residus municipals

La Comissió Europea ha decidit d’obrir un procediment d’infracció mitjançant una carta de requeriment a Espanya (INFR(2024)2013) per no haver aplicat correctament la Directiva sobre abocadors (Directiva 1999/31/CE) i la Directiva marc sobre residus (Directiva 2008/98/CE). La Directiva sobre abocadors estableix normes per a l’abocament a fi de prevenir els efectes perjudicials sobre la salut humana, l’aigua, el sòl i l’aire. En virtut d’aquesta directiva els estats membres han de prendre mesures per tal que només vagin a parar als abocadors residus que hagin estat tractats. El Pacte Verd Europeu i el Pla d’acció per a la contaminació zero estableixen l’objectiu de contaminació zero a la UE, cosa que beneficia la salut pública i el medi ambient, i afavoreix la neutralitat climàtica. En la seva sentència de 15 d’octubre de 2014, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que, abans de ser dipositats en un abocador, els residus s’han de tractar de la manera més adequada per reduir els efectes perjudicials sobre el medi ambient i la salut humana. No obstant això, les dades més recents indiquen que el 12,7 % de tots els residus municipals recollits a Espanya no van rebre el tractament necessari abans del dipòsit en un abocament. D’altra banda, Espanya no ha establert una xarxa integrada i adequada d’equipaments de gestió de residus per als residus municipals barrejats que abasti tots els abocadors del seu territori. Per tant, la Comissió envia una carta de requeriment a Espanya, que ara disposa de dos mesos per donar-hi resposta i esmenar les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’emetre un dictamen motivat. 

3. Migració, afers d’interior i Unió de la Seguretat

Cartes de requeriment

La Comissió demana a ESPANYA, PORTUGAL, ROMANIA, ESLOVÈNIA, ESLOVÀQUIA, SUÈCIA I FINLÀNDIA que transposin plenament i correctament les disposicions de la Directiva sobre els treballadors temporers 

La Comissió Europea ha incoat un procediment d’infracció mitjançant l’enviament d’una carta a Espanya (INFR(2024)2004), Portugal (INFR(2024)2006), Romania (INFR(2024)2007), Eslovènia (INFR(2024)2009), Eslovàquia (INFR(2024)2010), Suècia (INFR(2024)2008) i Finlàndia (INFR(2024)2005) per no haver transposat plenament totes les disposicions de la Directiva sobre els treballadors temporers (Directiva 2014/36/UE). Aquesta directiva busca establir unes normes justes i transparents per a l’admissió a la UE de treballadors temporers de fora de la UE que garanteixin arreu de la Unió unes condicions dignes de vida i de treball, la igualtat de drets i una protecció suficient davant de l’explotació. El ple respecte de la Directiva sobre els treballadors temporers és un requisit important per atreure els treballadors necessaris a la UE per a les feines de temporada i també pot contribuir a reduir la migració irregular. La Comissió fa seguiment de la transposició de la norma als ordenaments jurídics nacionals per part dels estats membres.  La Comissió va obrir un primer grup de procediments d’infracció l’abril de 2023 amb l’enviament de sengles cartes de requeriment a Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Estònia, Grècia, Itàlia, Xipre, Letònia, Lituània i Luxemburg. El desembre de 2023 es va iniciar un segon grup de procediments d’infracció en què es van enviar cartes de requeriment a Txèquia, França, Croàcia, Hongria, Malta, Països Baixos, Àustria i Polònia. La Comissió considera que Espanya, Portugal, Romania, Eslovènia, Eslovàquia, Finlàndia i Suècia no han transposat i/o aplicat correctament algunes de les obligacions que emanen de la Directiva. Per tant, la Comissió envia sengles cartes de requeriment a Espanya, Portugal, Romania, Eslovènia, Eslovàquia, Finlàndia, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i resoldre les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas que no es rebi una resposta satisfactòria, la Comissió Europea podria decidir d’enviar-los un dictamen motivat. 

4. Justícia

Cartes de requeriment i dictàmens motivats 

La Comissió insta ALEMANYA, ESPANYA, LETÒNIA I ESLOVÈNIA a complir els procediments judicials transfronterers relatius a l’ordre de detenció europea

Avui la Comissió Europea ha decidit d’enviar cartes de requeriment a Alemanya (INFR(2020)2361), Letònia (INFR(2021)2239) i Eslovènia (INFR(2020)2313) i un dictamen motivat a Espanya (INFR(2021)2070) per manca de compliment de la decisió marc relativa a l’ordre de detenció europea i els procediments d’entrega entre estats membres (Decisió Marc 2002/584/JAI del Consell). L’ordre de detenció europea és un procediment judicial transfronterer simplificat per a l’entrega d’una persona de cara al seu enjudiciament o a l’execució d’una pena o mesura de seguretat de privació de llibertat. L’ordre de detenció europea, vigent des de l’1 de gener de 2004, ha substituït els llargs procediments d’extradició entre els estats membres de la UE que s’aplicaven prèviament. La Comissió ja va enviar sengles cartes de requeriment a Alemanya el febrer de 2021, a Espanya el maig de 2021, a Letònia el desembre de 2021 i a Eslovènia el febrer de 2022. Després d’analitzar-ne les respostes, la Comissió ha conclòs que Alemanya, Letònia i Eslovènia no han transposat correctament la disposició relativa als motius facultatius de denegació de l’execució de l’ordre de detenció europea. A més, Alemanya no ha transposat la disposició relativa a la situació de la persona buscada en espera de la decisió d’execució de l’ordre de detenció europea pel que fa a la possibilitat del seu trasllat temporal. Espanya no ha transposat plenament les disposicions sobre l’entrega o l’extradició ulterior ni ha transposat correctament les disposicions sobre els motius obligatoris i facultatius de denegació i sobre les resolucions dictades arran d’un judici en què la persona no era present. Per tant, la Comissió ha decidit d’enviar noves cartes de requeriment a Alemanya, Letònia i Eslovènia i un dictamen motivat a Espanya, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i resoldre les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’enviar un dictamen motivat a Alemanya, Letònia i Eslovènia i de dur Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. 

La Comissió insta ESPANYA, ITÀLIA, XIPRE, LUXEMBURG i POLÒNIA a transposar plenament les normes de la UE relatives a les garanties processals dels menors en els processos penals

La Comissió Europea ha decidit d’incoar procediments d’infracció mitjançant l’enviament de sengles cartes de requeriment a Espanya (INFR(2023)2176), Itàlia (INFR(2023)2090), Luxemburg (INFR(2024)2002) i Polònia (INFR(2023)2127), i d’enviar un dictamen motivat complementari a Xipre (INFR(2019)0175) per no haver transposat plenament en el seu ordenament jurídic intern la Directiva relativa a les garanties processals dels menors sospitosos o acusats en els processos penals (Directiva (UE) 2016/800). Aquesta directiva forma part de l’estratègia global de la UE per establir unes normes mínimes comunes a fi de garantir el dret a un judici just i els drets dels sospitosos i acusats en els processos penals arreu de la UE. La Directiva estableix normes comunes en matèria de protecció de les garanties processals per als menors, com el dret a una avaluació individual, a un tractament específic durant la privació de llibertat (inclosa la separació respecte dels detinguts adults i l’accés a la formació i l’educació) i a estar acompanyats pel titular de la pàtria potestat durant el procés. La Comissió considera que Polònia no ha transposat plenament l’àmbit d’aplicació de la Directiva i determinats requisits substantius, per exemple pel que fa al dret a una avaluació individual i a l’assistència lletrada del menor. En els casos d’Itàlia, Luxemburg i Espanya, es van detectar problemes d’exhaustivitat, per exemple en relació amb el dret a la informació del menor i el dret a un reconeixement mèdic. Xipre va rebre un primer dictamen motivat el maig de 2020 per no haver comunicat a la Comissió les mesures de transposició de la Directiva. Després de la resposta de Xipre, la Comissió va concloure que les mesures notificades no compleixen el requisit de la Directiva de garantir un tractament específic dels menors en cas de privació de llibertat. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar cartes de requeriment a Espanya, Itàlia, Luxemburg i Polònia i un dictamen motivat complementari a Xipre. Aquests estats membres disposen ara de dos mesos per respondre i resoldre les deficiències que ha assenyalat la Comissió. En cas de no rebre una resposta satisfactòria, la Comissió podria decidir d’enviar un dictamen motivat a Espanya, Itàlia, Luxemburg i Polònia i de dur Xipre davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

6. Mobilitat i transports

Dictàmens motivats 

La Comissió insta ESPANYA, CROÀCIA, XIPRE, LUXEMBURG, POLÒNIA i ESLOVÈNIA a transposar les normes de la UE relatives a l’ús de vehicles llogats sense conductor en el transport de mercaderies per carretera

Avui la Comissió Europea ha decidit d’enviar sengles dictàmens motivats a Espanya (INFR(2023)0213), Croàcia (INFR(2023)0221), Xipre (INFR(2023)0196) Luxemburg (INFR(2023)0229), Polònia (INFR(2023)0236) i Eslovènia (INFR(2023)0246) per no haver comunicat a la Comissió cap mesura nacional de transposició de les normes de la UE sobre l’ús de vehicles llogats sense conductor per al transport de mercaderies per carretera (Directiva (UE) 2022/738). La directiva busca ajudar les empreses a aprofitar els avantatges de fer servir vehicles llogats, per exemple permetent l’ús de vehicles llogats en un altre estat membre. Aquesta possibilitat, concretament, pot facilitar a les empreses absorbir puntes de demanda a curt termini, estacionals o temporals o bé substituir vehicles avariats o danyats, alhora que es garanteix el compliment dels requisits de seguretat pertinents i unes condicions de treball adequades per als conductors. De conformitat amb la legislació europea, els estats membres havien d’adoptar les mesures com a tard el 6 d’agost de 2023. Així, doncs, la Comissió ha decidit d’enviar un dictamen motivat a aquests estats membres, que ara disposen de dos mesos per donar-hi resposta i prendre les mesures necessàries. En cas que no ho facin, la Comissió podria decidir de remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.